Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No existia res!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I inclús pot haver-hi el lector que mirarà les fotografies
i veurà una fotografia d'uns instruments mèdics
que es feien servir a l'època romana.
I diràs, ostres, què feien els metges a l'època romana?
Llavors es pot anar en els textos, en l'apartat aquest,
i pots començar a llegir.
I a veure, el bonic seria, o el que a mi m'agradaria,
seria que la persona que comença a llegir una miqueta una cosa
s'enganxés en aquell text i pogués continuar
i pogués veure realment una imersió en tot això que és el Tarracoviva,
que hi podem trobar tot,
perquè sempre parlem molt del tema militar, dels gladiadors,
que Tarracoviva és molt més que això, no?
O sigui, ja des de la petita cosa, o des de la cuina,
des del detall del taller de cuina,
que t'expliquen com es feia una cosa més detallosa, diguéssim,
pots saber com operaven, que no era tan diferent com ara, no?
Que fins fa no fa massa utilitzaven els mateixos fills
per cosir els malalts que utilitzaven els romans.
O coses tan disperses com era la religió,
o com es casaven les parelles romanes.
Totes aquestes curiositats estan en el llibre.
Estan en el llibre, sí, sí.
Per tant, no és només una guia de les diferents activitats
que es fan durant Tarracoviva,
sinó que també combina això amb, com dius tu, informació, no?
Sí, exactament.
És com sigui cada grup de reconstrucció.
La història ha sigut combinar aquestes dades
amb el que hi ha a Tarracoviva,
però també aportant una mica més d'informació
per a la gent que ja veu Tarracoviva,
perquè també puguin enriquir una mica més tot allò que ha vist.
I, de fet, jo crec que quan el Magí, quan el Zarola van pensar a mi una mica la idea,
és com si hagués fet un extens reportatge, no?
O petits reportatges ajuntats,
donant-li aquest gaire més periodístic en el sentit de dir,
bueno, no anem a fer aquí una dissertació sobre August,
però sí que parlar d'August, de què feia,
què va venir a fer Tarragona, etcètera.
L'encarregat d'aquesta part gràfica de les fotografies,
que com deia la Sara, doncs, són un dels reclams,
un dels pesos forts d'aquest llibre de Tarracoviva,
és el Rafel López-Muner. Rafel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ens escoltes bé, que ens sents bé?
Sí, sí, sí, perfecte.
Com ha sigut la teva tasca? Com te vas organitzar?
Doncs, la meva tasca ha estat un plaer.
I la meva tasca comença parlant força amb en Magí
abans de l'edició de l'any passat,
per entrar una mica amb l'ambient i amb l'ànima del festival
i entendre el màxim de bé possible
què era el que des del Museu d'Història es volia transmetre.
I la veritat és que aquesta gent saben fer que la història sigui apassionant.
I, per tant, com et deia, ha estat un plaer de poder-hi treballar.
Les fotografies són totes de l'edició de l'any passat?
Gairebé totes. Hi ha hagut alguns actes en què hem aportat
algunes fotografies d'arxiu d'altres anys,
per diverses raons.
Alguna perquè volíem destacar un grup de reconstrucció històrica britànica
que l'any passat no va vindre
i del qual hi havia un record molt grat.
I alguna altra, per exemple, de les farses atalanes
que l'any passat no es van representar
i que consideràvem que era prou interessant
la recuperació d'aquest teatre de carrer
que havia fet la teatre de la Universitat Rovira i Virgili
i alguna petita pinzellada més que trobàvem que era interessant.
Estem parlant de potser quatre imatges.
Totes les restes es van obtindre l'any passat,
en l'edició de l'any passat.
A nivell gràfic, que vés des de l'ull del fotògraf, no?
Quina que té d'especial Tarracoviva?
Té un color especial pel tipus de material que es utilitzen,
encara que només sigui en la vestimenta
o per l'època de l'any en què se celebra?
Quin reclam té a nivell visual?
Jo, a nivell fotogràfic, la pregunta és bona.
El que no sé si sabré contestar-te-la.
Perquè jo m'he mirat Tarracoviva com un nen.
És a dir, i jo m'ho passo molt bé.
I quan a més t'expliquen al rerefons, no?
Quan a més en alguna ocasió t'han deixat provar una cota de malla,
un vestit de romà o el casc i tal,
jo em sento un nen.
Faig un viatge en el temps.
I aleshores, en el moment de mirar per el visor de la càmera,
intentes que allò que veus sigui el màxim d'abocador
d'allò que t'han explicat.
I una mica l'objectiu és aquest.
Ja trobaré moltes fotografies en què són detalls,
o són parts que, fins i tot, intentes obviar realitats que tenim ara, no?
Doncs un postre de la llum o altres elements
per precisament concentrar la mirada en allò que resulta més abocador.
Jo crec que una cosa fonamental que ja heu dit, d'altra banda,
és que la rigorositat no només te l'expliquen i la saps,
sinó que es percebeix.
Encara que no t'ho hagi dit ningú,
notes que allò no és cartòpeda, que allò és seriós.
I a nivell fotogràfic intentes reproduir això.
Hi ha algunes fotografies de detall que precisament el que volen
és reflectir aquesta autenticitat.
Què t'ha cridat també més l'atenció als detalls en el vestuari,
per exemple, o en la escenografia?
Les cares?
També és una bona pregunta.
Suposo que tot plegat, tot plegat.
Però les explicacions, eh?
I el repte era intentar traduir en imatges, en dues dimensions,
el que senties, que és una cosa que sempre arribes on pots arribar.
Però per mi el que era fascinant és sentir, sentir com t'explicaven les coses, no?
Entenies l'evolució de l'exercit romà, entenies...
Jo sempre dic que he entès l'època medieval a partir de que m'ho han explicat de Tarracoviva, no?
I quan veus com era l'exercit en els últims segles de l'imperi romà,
dius, ostres, clar, ara entenc tot l'altre.
I intentaves captar instantànies que ajudeixin a crear aquest fil, no?
Aquest fil conductor.
En la mesura que haurem aconseguit, això seran els lectors, no?
Que ho diran.
Però ja et dic que a mi el que m'interessava era sentir-los, sentir-los parlar
i tot el que m'explicaven i com anava en relació amb tot això.
Quantes fotografies vas arribar a tirar per aquest reportatge i quantes surten finalment al llibre?
Ui, em van tirar molt.
Hi ha hagut molta tria, no? Suposo.
Sí, sí, sí. Sempre és un repte i porta moltes hores, però bé, és la manera de fer-ho, no?
De tirar-ne i llavors poder tindre bon material per poder escollir.
Perquè a més a l'hora de crear un llibre no únicament és important que hi hagi bones imatges,
sinó que les imatges les puguis ordenar bé per crear un discurs visual.
i hi ha alguna imatge que dius, ostres, és que aquí no entra, no entra, no entra i no entraré.
I si no és aquí no la puc posar i no hi entra, no?
I en canvi sola funcionaria, però en el lloc on t'hauria d'anar,
per la que hi ha al davant, per la que hi ha al darrere, etcètera,
doncs no acaba de lligar.
Per això és important que hi hagi molt de material per poder després tindre bones eines
a l'hora de crear aquest discurs.
Clar.
Deuen sortir, suposo que deuen estar sobre les 130 fotos, alguna cosa així.
i la veritat és que no les he comptat, però deu estar sobre aquesta xifra.
Arran d'això que dius, suposo que ha sigut estret a la col·laboració amb la Sara,
que la tenim aquí.
Bé, la Sara, fem una mica de trampa, perquè ens coneixem de fa molt de temps,
ens estivem molt, hi ha molta sintonia, i crec que això a l'hora de poder treballar es nota,
perquè aquesta sintonia ajuda moltíssim, fa que les coses siguin molt fluïdes,
que ens trobem, que ens il·lusionem, que ens emocionem.
I com ha anat això, tipus, mira, jo, traiem aquestes fotos i a partir d'aquí fem l'explicació,
o jo tinc pensat que faré aquest text i ara a veure quina foto s'hi diu.
No, no, jo crec que aquí, ho parlo abans que el Rafael, jo crec que aquí les fotos han manat molt,
perquè realment les fotos ja tenen un discurs per si mateixes, o sigui, només veient les fotos,
de fet, ja es pot fer una molt bona idea del que és el Terracó Viva.
El que ha intentat més, per la meva part, no sé el Rafael com ho veurà,
però els textos han intentat ser més un recolzament, o aporten molta informació,
però realment el que és el Terracó Viva on el pots respirar,
més que en el text, que hi ha més dades històriques, més contextualització,
és en les fotografies.
Aleshores, clar, hem hagut de treballar junts, sobretot també per fer coses que a vegades
no se li dona importància, però com són els peus de fotografia.
Doncs que jo puc proposar uns peus, els escric, el Rafael em diu,
escolta, amb això potser ho hauria més així,
o potser tenint en compte la fotografia que hi ha abans, la que hi ha després,
enfoquem-ho més així, i és un treball en equip, en definitiva.
Jo anava a dir això, que és un treball en equip,
i que, a veure, les fotografies tenen pes, però perquè també el tipus de llibre humana
ve dictat així, és a dir, hi ha tota una primera part de discurs visual
i una altra part de discurs escrit.
Jo soc, però, dels que penso que les fotos necessiten paraules,
o els hi van molt bé les paraules.
Poden funcionar soles, però si vols anar una mica més enllà,
bé, les paraules és el paper que han de fer.
I algunes vegades he sigut crític o bastant crític amb algunes exposicions de fotografia
sobre alguns temes on només estaven les imatges despullades
i sense vulguer-ho, sense vulguer-ho, s'acabaven aprofundint en tòpics
que per mi no eren els més correctes.
És a dir que, encara que la Sara no ho digui, el text de la Sara és excel·lent,
és una meravella de llegir i crec que són imprescindibles si vols aprofundir.
Si vols passar-t'ho bé, pots passar les fotografies i mirar
i penso que el resultat és prou interessant.
Però si vols, sap una mica més què és Tarracó Viva, has de llegir.
Que éreu seguidors de Tarracó Viva o almenys coneixeu les jornades?
I ara sou més fans o com ha anat la vostra relació personal amb Tarracó Viva arran d'això?
En el meu cas, jo he sigut seguidora de Tarracó Viva per la meva feina.
És a dir, des que va començar Tarracó Viva jo ja treballava.
La Sara és periodista que abans no ho hem dit, és veritat.
Jo treballo a La Vanguard i aleshores més o menys va seguint amb més o menys intensitat.
I coneixia gent que ho feia per això, perquè fas una entrevista, perquè vas mirant i tal.
Però jo crec que arrel d'això, arrel d'aquest llibre, m'hi he tornat un fan, t'ho dic de veritat.
El Rafel crec que l'havia viscut més que jo.
Sí, potser una miqueta més, però tampoc massa més, eh?
M'ha passat bastant el mateix.
Una de les coses boniques de la meva feina és això,
que t'obliga a entrar en uns mons que probablement només com a espectador no arribaries a aprofundir-hi tant.
I arrel d'un projecte d'aquest tipus, doncs clar, entres en unes dimensions.
Fantàstiques, no?
A la intimitat, a vegades, de les coses, de la gent, no?
Que et deixi apropar-te molt més del que et deixaria apropar-te si no estiguessis fent aquest treball.
I, per tant, a nivell personal és un privilegi.
Sí, la veritat és que ha sigut molt gratificant, eh?
Per això...
I també perquè, en definitiva, també hem après moltes coses que potser no havies d'anar...
Ara us ho anava a preguntar.
Què heu après, sí?
Amb tot això, abans de...
Tu, Sara, comentaves alguna curiositat allò del fil de cos i presó.
Per exemple, no, aquestes petites coses les aprens i estan bé, però el que realment t'adones és que allí hi ha molta gent treballant,
que hi ha molta gent que hi dedica moltes hores després de la seva feina, perquè ningú...
Desinteressadament, sí, que això em xoca una mica.
I que hi posen molta il·lusió i començant pel Magí, que és el coordinador, però també fins a l'última persona que surt amb una representació que veus que hi ha molta gent que ho viu molt seriosament, no?
I això et dona també molta il·lusió, no?
Quan tu estàs fent una cosa que saps que hi hagi molta gent implicada que ja està posant molta il·lusió, doncs fa que la cosa sigui més atractiva.
Rafel, què has après, tu, arran d'aquestes fotos? I fins i tot te demanaria que em diguessis quina fotografia destacaries tu de tot el llibre?
Mira, jo, arrel d'aquest treball, però ja havia començat abans, eh?
És a dir, que no només, però aquest treball penso que ho he acabat de fer esclatar, és que a mi Tarracoviva m'ha fet entendre d'on vinc jo.
És a dir, m'ha fet entendre el passat de la meva ciutat i ha recuperat el lligam que, bueno, més que ha recuperat l'ha creat perquè no hi havia estat mai.
Ahir a la presentació, jo explicava això, que almenys la història que m'havien explicat a mi, tant al començament com després, al llarg del temps,
sempre quedava una mica com que aquí havien estat els romans i després havien marxat els romans.
I Tarracoviva, per mi el gran valor que té és que t'explica que tu ets el romà, no?
Que aquells eren els teus empassats i tu encara ets una part d'ells, no?
I per mi això és essencial i és un regal magnífic, no?
I d'una potència, a més, si voleu, estratègica com a ciutat, com a l'autoestima que necessitem i que pot arribar a donar aquest festival,
crec que és importantíssima.
I ho fa de moltes maneres, però a mi una de les maneres que, curiosament, més m'ha atret són els espectacles musicals, no?
Probablement pel poder que té la música.
I a l'hora d'escollir alguna fotografia, jo deixaria que els lectors l'escollissin ells, no?
Però una de les meves preferències està al voltant dels espectacles musicals i de dansa.
Sí, ara us anava a dir, suposo que haureu mirat el programa d'enguany, o esteu una mica saturats ja de Tarracoviva.
És que us anava a demanar que em recomanéssiu alguna cosa...
Ostres!
...de un acte concret o ben genèric.
Per exemple, el Rafel, els espectacles, tot el que tingui a veure amb música.
Sí, sí, jo em refirmo amb això.
Amb el tema musical.
Jo tinc moltes ganes de veure tot el que es farà al voltant de l'aquaducte romà,
que és el primer any que es fa i que hi hem posat moltes ganes, molta il·lusió.
Però jo, la veritat, ara ho diré, la meva assignatura pendent és el tema musical.
I realment, a mi em fa molta il·lusió a veure si hi puc anar.
Tarraco a taula, que ho heu explotat bé, això.
Sí, jo tarraco a taula és de les coses que, curiosament, per la meva feina és les que em demanaven més.
Perquè, de fet, Tarraco Viva, la primera edició, el plat fort, per dir-ho ja d'allò, va ser el tarraco a taula.
O sigui, t'ho d'arrencar una mica a través de l'astronomia i crec que realment està molt bé.
I si ho pots compartir amb bona companyia, doncs...
I és el ganxo, potser també és l'excusa per...
Sí, sí, i fer una pausa.
I a banda dels restaurants, el taller que es fa de cuina romana és excel·lent, excel·lent.
És una meravella perquè no es tracta tant de cuinar com d'entendre com menjaven els romans, no?
Hi ha tota una immersió en tot el tema de gustos i creences.
I jo penso que molt ric i molt suggerent.
I a mi són aquelles cosetes, no, Rafael, de poqueta gent, no?
O sigui, que el Tarraco Viva té aquesta cosa que pots anar a un lloc on et trobes a 300 persones
i a altres llocs on, bueno, amb un reduït grup de gent que tothom està interessat,
que tothom està allà escoltant i és molt gratificant.
El taller d'escriptura mateix és una meravella, no?
És una exquisitesa amb un professor molt, molt agradable i una figura a nivell internacional
i que t'expliqui com escrivin els romans i el traç com se feia i tal.
tota la gent que li agrada en aquests temes és un privilegi.
I ens hem deixat un munt d'activitats, eh?
Com sempre us recomanem un cop més que visiteu la pàgina web www.terracoviva.com
perquè en trobareu per a tots els gustos.
Rafael López Montner, ha estat un plaer. Moltíssimes gràcies, eh?
Moltes gràcies a vosaltres.
Una abraçada. Fa gràcies, Sara, perquè, clar, la gent participa a Tarraco Viva
i posa tota la il·lusió. Vosaltres aneu a documentar-vos per fer el llibre
i agafeu el relleu, no? Recopileu tota aquesta il·lusió, se us en comana
i ara és a través del llibre que l'heu de passar.
A veure si ho aconseguim.
Jo crec que sí, un llibre que es va presentar ahir, que es diu Tarraco Viva, tal qual,
i que enceta una nova col·lecció d'Arola dedicada als festivals.
És, com deien la Sara i el Rafel, doncs una explicació molt gràfica
del que és Tarraco Viva i un convit a que prengueu part en aquest festival.
Sara Sants, moltes gràcies.
A vosaltres.