...
Dins la secció que cada dijous ens porta a parlar sobre la mar,
avui fem amb previsió i amb bastant de temps
un tema que, de fet, en tornarem a parlar quan toqui.
Visitarà la setmana després de Setmana Santa, en falten dues,
un vaixell, la ciutat de Tarragona, un vaixell que es diu El Vell Marí
i que ve carregat de propastes didàctiques.
Parlem amb una persona que jo crec que ens en pot parlar
des de diferents àmbits.
Ell és biòleg, biòleg de la Fundació Cram, i es diu Àlex Lorente.
Àlex, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Escolta, aclarim conceptes abans que res.
Què és la Fundació Cram?
Em sembla que hi hem parlat amb vosaltres en alguna altra ocasió.
Mira, la Fundació Cram és una fundació
que es dedica a la conservació i recuperació d'animals marins.
Llavors, dintre una mica de les accions que portem a terme,
doncs estan accions de rescat de qualsevol animal
que arribi barat a les nostres costes.
Doncs nosaltres som els responsables d'assistir a aquests animals.
Per un altre costat, ens dediquem també al món de la conservació,
de la conservació del mar,
realitzant accions i campanyes d'estudi,
sobretot d'estudi de coneixement dels fons marins.
i la tercera eina molt important que donem a terme
és l'eina educativa,
la divulgació i sensibilització
sobre totes aquestes problemàtiques
que ens trobem avui en dia
i una mica també poder arribar a donar solucions
perquè aquestes problemàtiques es minimitzin.
Això ho feu amb el suport de diferents professionals,
suposo que molts d'ells biòlegs, no?, com en el teu cas.
Però quins altres àmbits toqueu?
Mira, a la Fundació Cram sobretot hi ha biòlegs,
hi ha veterinaris i hi ha gent del món de l'educació,
sobretot també per fer les visites que fem al nostre centre de recuperació, etc.
Però sobretot estem biòlegs, educadors i veterinaris.
Són una mica els tres tipus de gent que formem la Fundació.
Teniu una seu central, pel que dius, una mena d'oficines
o lloc estable on ens puguem trobar?
Sí, mira, estem a Premià de Mar.
A Premià de Mar tenim un centre de recuperació
on la majoria d'animals que arriben i que necessiten un tractament
i els tenim allà, sobretot la majoria d'animals que tractem són tortugues
que ens arriben, doncs, potser capturades per alguns pescadors de palangre,
potser per arrossegadors, etc., i que necessiten, doncs, un tractament.
Tenim allà, doncs, el laboratori, tenim el quiròfan per poder assistir a aquests animals
i després tenim també piscines, doncs, per poder assistir en el cas
que arribés algun dofi viu i necessités també assistència veterinària.
Clar, quines són les espècies que necessiten protecció,
que necessiten aquesta cura especial?
Mira, a vegades es parla massa d'espècies,
però hem de tenir una cosa en compte i és que
és important conservar les espècies, és important conservar les tortugues,
els dofins i els taurons, que potser diria que són els tres grups
que en perill d'extinció estan al Mediterrani,
a part d'alguns peixos, sobretot a nivell de la tonyina vermella, etc.,
grans depredadors, que normalment són capturats per als de pesca,
però hem de tenir en compte també, a part de parlar de protecció d'espècies,
és per la protecció de l'hàbitat.
Tampoc té molt sentit protegir les espècies si continuem contaminant el mar,
si continuem destruint hàbitats, per exemple, de boscos de Posidònia,
que són molt importants per la vida, etc.
Llavors, una mica la idea és que hi ha unes espècies a protegir,
però és molt important també incidir sobre la protecció d'alguns hàbitats,
en general del mar, perquè aquestes espècies puguin viure.
Per tant, hi ha molts camps de batalla oberts, eh?
Sí, la veritat és que hi ha molta feina,
però per sort també hi ha molts grups que estan treballant
i que esperem que a poc a poc vagin canviant les coses.
Hi ha algun punt del litoral català, per l'experiència que teniu vosaltres,
que sigui especialment problemàtic en aquest sentit?
I al contrari, no?
Algun punt que estigui especialment sensibilitzat?
Mira, normalment les nostres accions es porten molt a nivell local
i l'experiència que tenim és que la majoria de poblacions
tenen una sèrie de problemàtiques molt centrades en diferents temes.
Molt concretes de cada població, de cada lloc?
Sí, sí, sobretot treballen en diferents espècies, per exemple,
tenim praderies, estem fent un estudi que ens va oferir el DART,
per encàrrec del DART de la Generalitat,
que estem fent un seguiment de totes les praderies de Posidoni a Catalunya,
tenim 40 punts al llarg de tota la costa
i estem veient que aquestes praderies, la Posidoni és una planta,
és una planta marina molt important que forma uns boscos,
són autèntiques riqueses.
Sota l'aigua, no?, però que es poden veure des de les superfícies,
es poden veure, sí, un dia m'han parlat.
Sí, més o menys estan entre, sí, pràcticament entre la superfície
i, depèn dels jocs, entre 15 a 20 metres aquí a Catalunya,
fins a 25 metres podem trobar boscos.
I estem veient que l'afectació d'aquests boscos
moltes vegades canvia, per exemple, del que podria ser a les costes de Girona
com a les costes de Tarragona.
A Girona, normalment, es veuen més afectats per encoratges d'embarcacions
i a Tarragona, doncs, altres tipus, no?, pesca d'arrossegament,
pèrdua de qualitat de l'aigua.
Llavors, realment, cada, diguem-ho així, cada zona té les seves problemàtiques
més concretes, no?, i després hi ha les problemàtiques que afecten,
lògicament, a tot, diguem-ho així, a tots els municipis.
Penso que a Catalunya, pràcticament, la meitat de la població
viu a municipis costaners, i això realment és un impacte...
Mira, és una dada que no la coneixíem i que és molt significativa
i molt interessant.
Gairebé, has dit, o més de la meitat?
Sí, no arriba, gairebé, uns 47-48% de la població viu
en edificis, en...
En àrees de litoral.
En àrees de costa, sí.
I això, clar, és una afectació molt important per als habitatts.
Què ens pots dir des de la vessant de la biologia,
que és la que toques tu, pel coneixement que deveu tenir,
què ens pots dir del litoral d'Ons Tarragoní?
Ara comentaves això, que potser un dels punts negres, no?,
seria l'estat de l'aigua, la qualitat.
Bé, segons en quines zones, el litoral tarragoní
i el litoral barceloní, també.
Potser en qualitat de l'aigua no és un tema
en el qual nosaltres tractem molt,
però a nivell d'aquestes plantes necessiten un...
Realment, són plantes, necessiten la llum per viure
i així com et comentava, en llocs de Girona
poden arribar a cades del Cap de Creus
fins als 25 metres de fundària.
Normalment, a la costa de Girona, a Barcelona,
allà pràcticament no es troben aquests boscos submarins.
En canvi, a Tarragona, doncs,
arriben fins als 17, 18 metres de fundària.
Això, més o menys, estaria relacionat
amb un canvi de transparència de l'aigua.
Això pel que fa amb aquests boscos, no?,
però en general, pel que fa a tot l'hàbitat?
Sí, a nivell de...
O sigui, realment hi ha diferents afectacions.
Aquí a Tarragona hi ha unes praderies de Pocidònia fantàstiques.
i, en principi, una de les problemàtiques també
que es troben, sobretot, és la pesca de russegament.
Sí.
A vegades...
Què vols dir?
Que no és prou respectuosa?
No.
Realment,
hi ha casos en què, bueno,
no segueixen la llei, no?,
el que marca la llei,
i, bueno,
s'està pescant amb praderies de Pocidònia
que està totalment prohibit
o s'està pescant a nivell de pesca de russegament, eh?
Sí.
Per, en teoria,
haurien de pescar a partir dels 50 metres de fundària
i, bueno,
hi ha alguns casos en què no es respecta aquesta...
i pensa que és una pesca, doncs,
que realment és bastant...
Afecta molt els fons marins
perquè de tot el que extreus
s'aprofita un tant per cent ridícul, no?,
molt baix.
A nivell d'espècies,
hi ha alguna espècie que us consti
aquí al litoral tarragoní
que sigui especial o que s'hagi de protegir?
A part del tauró,
aquell que vam tenir aquí fa l'any passat,
li es diu passat,
que allò no era propi, no era el tòcton.
Sí, pensa que pràcticament
no hi ha diferències
a nivell d'espècies i d'hàbitats
entre Tarragona, Girona,
inclús entre el sud d'Espanya,
saps?
Vull dir,
el Mediterrani,
doncs, bueno,
és un mar on sí que tenim
algunes diferències
entre alguns llocs i altres.
Però és una petita banyereta,
és una petita banyera comparat.
Sí, sí,
clarament,
diguem-ho així,
el corall vermell que tenim aquí a Catalunya
és el mateix que tenen al nord d'Àfrica
o que tenen a Grècia, no?
Vull dir que
en el mar,
igual, així com a terra,
no tenim fronteres
i les espècies
poden moure's lliurement.
Bueno,
ens hem extès una mica amb el tema,
però és com,
ja que tenim un biòlog marí
al telèfon,
i que aprofitem-lo.
Hem contactat amb tu
més que res
per parlar
sobre la visita del Vell Marí,
un vaixell
que vindrà a Tarragona
la setmana després
de Setmana Santa.
Com és?
Quin tipus de vaixell és el Vell Marí?
El Vell Marí
és un vaixell,
és un formosa,
és un vaixell clàssic
d'uns 17 metres d'eslora,
de fusta,
de dos pals de fusta,
realment és un vaixell
maquíssim
i és un vaixell
que és tot un senyor
navegant,
és dels millors barcos
que jo personalment
he pogut disfrutar
i és un vaixell
que porta realment
ja dos anys,
el 2006 i el 2007,
porta fent una feina
molt important
a nivell de conservació
i divulgació del medi marí
per tota la costa espanyola,
tant mediterrània
com atlàntica.
I ara,
durant aquest 2008,
el Vell Marí
està realitzant
una campanya educativa
a tot el que seria
el litoral mediterrani espanyol.
D'on l'heu tret,
aquest vaixell?
Doncs mira,
el vaixell
el va comprar
la Fundació Cram
i amb la idea,
sobretot a l'inici,
pensa que nosaltres
el tenir
i la base a terra.
Abans no es podien fer
accions directament a mar,
diguem-ho així,
abans que els animals
poguessin arribar a costa.
Llavors,
una de les nostres preocupacions
era poder tenir un mitjà
per poder assistir
aquests animals
abans que ja arribessin
molt malmessos
a les costes.
Llavors,
es va adquirir
aquest vaixell,
el vell marí,
es va arreglar
i, bueno,
doncs,
amb aquests dos anys
que es porta navegant,
gràcies també
a un projecte
que es porta conjuntament
a l'Ora Social
de Fundació La Caixa,
doncs,
el vell marí
està fent realment
unes tasques,
unes accions
molt importants
de conservació.
Aquest és un vaixell històric,
però té una història darrere
o és bastant recent?
No,
és un vaixell
que té uns 30 anys
i, en principi,
bueno,
era d'un particular,
d'un senyor beula.
No és allò
un vaixell històric
que diguis
és que l'hem hagut de recuperar
perquè estàvem a punt
de desvallestar-lo
com passa en altres cases.
No,
bueno,
en principi,
que jo sàpiga no.
Que jo sàpiga no.
Val, val.
Ha propulsat,
suposem que no a vela,
no?
M'anam?
No està propulsat a vela.
Sí, sí, sí, sí.
Ah, sí.
Sempre que podem,
naveguem a vela.
És un valer
que té, bueno,
dos pals,
en total té quatre veles,
té la trinqueta,
la Messana,
la Genova
i la Major.
I és un vaixell
que a vela
navega de meravella.
I, en principi,
també,
lògicament,
té propulsió mutua,
de l'autor,
però sempre que podem...
La nostra idea també era,
el vell marí,
una mica la idea
d'adquirir un vaixell.
Estava també relacionada
amb la imatge
de conservació,
etcètera,
que té un valer
i que no hi ha
enfront d'altres
tipus de vaixells.
Ara que parlem d'això,
mira,
una pregunta
que m'ha vingut al cap.
Vosaltres,
des d'on vindreu?
Quan vingueu a Tarragona,
des d'on partireu?
De Tarragona
arribarem
des de l'Atmeia.
Ara mateix,
el vell marí
és a l'Atmeia,
pujarà cap al cap de setmana
segurament a Tarragona
on es descansarà
durant la Setmana Santa
i just després de Setmana Santa
començarà ja
l'activitat aquí a Tarragona
que portarà
en dues setmanes,
en principi.
T'ho pregunto perquè
ens fem una idea,
quant de temps
trigarà
a pujar
al vell marí
des de l'Atmeia
fins a Tarragona?
Sí,
normalment,
així,
una navegació
normal,
el vaixell
va entre els
cinc,
sis nusos.
Llavors,
d'aquí a l'Atmeia
ara mateix
no et sabria dir
exactament el càlcul
de quan trigaria,
però migdia
més o menys
arribaria
el vaixell,
sempre i quan no hi hagi
males condicions,
una navegació normal.
Migdia propulsat a què?
Propulsat a...
Depèn,
a vela o motor,
a motor podria anar
tranquil·lament això
uns sis nusos,
depèn si podem anar a vela,
doncs sempre és més agraït
pujar a vela.
Per què?
Home,
perquè no tens el soroll
del motor,
perquè pots gaudir
molt més de la navegació,
el vent,
és una navegació
més tècnica,
no?,
a la vela
has d'anar,
el que es diu
trimant la vela
perquè per aprofitar
al màxim el vent,
és com,
bueno,
els que ens agraden a navegar.
És més artesanal,
clar.
Sí,
és molt millor,
sempre,
sempre,
sempre.
Molt bé,
Déu-n'hi-do.
Escolta,
i què fareu?
Quines activitats pedagògiques
porteu a bord?
A què vindreu a fer Tarragona?
Sí,
fem,
aquest any estem fent
una activitat educativa
molt important
sobre el canvi climàtic,
com està afectant
els nostres mars.
En principi,
el que farem
és recórrer
25 ports
de tot el litoral mediterrania,
vam començar
per la comunitat valenciana,
ara ja,
doncs,
la setmana passada
estàvem a Sant Carles de la Ràpita,
aquesta estem a l'Ameia,
i ja anem pujant
fins a arribar a Palamós.
I el que es fa és,
bueno,
el veí marí
va acompanyat
d'una aula educativa,
un camió que a dintre
porta una exposició
sobre temes
de canvi climàtic
al mediterrani,
i en principi
l'activitat
és dirigida
tant a escolars
com a públic
en general.
Bàsicament,
com et dic,
està molt centrat
en temes
de com afectar
el canvi climàtic,
en específic
el medi marí,
com pot afectar
un increment
de temperatura,
com pot afectar
un augment
del nivell del mar,
etcètera.
I després,
aquesta activitat
també és molt important
realitzada
també a nivell local,
o sigui,
no només parlar
de com pot afectar
els pols,
el de gel,
etcètera,
sinó també
com pot afectar,
per exemple,
el nostre litoral,
les pesqueries,
com pot afectar
els deltes,
com pot afectar
una mica,
perquè la gent
conegui,
com es pot afectar
més directament
a nosaltres.
A quina edat
estan adreçades
aquestes activitats?
Doncs mira,
aquestes activitats,
en principi,
el que es fa
durant aquesta activitat
és la visita,
com et comentava,
a l'exposició
de l'aula educativa,
on també es passa
un vídeo
explicant
la problemàtica
amb el canvi climàtic.
Una part molt important,
després de conèixer
com pot afectar
el canvi climàtic,
és donar a la gent
unes eines,
unes solucions
que podem aportar
cadascú de nosaltres
per minimitzar
aquesta feina,
de l'afectació
i després es fa
una visita
al vaixell.
Durant la visita
al vaixell,
doncs el que es fa
pràcticament
és veure una mica
algunes...
El veïmari
és un vaixell,
és un valer científic,
on tenim
una sèrie
d'eines,
com per exemple,
sobretot
d'exploració submarina,
robots submarins
per explorar
fins als 500 metres
de fundària,
hidròfons
per estudiar
l'impacte acústic
sobre algunes espècies
d'animals,
com per exemple
cetacis.
Llavors,
una activitat
que portem a bord
és amb unes ulleres
virtuals,
la gent pot fer
una immersió virtual
en el Mediterrani
i veure una mica
també com s'utilitzen
aquestes eines.
Llavors,
per el que em deies,
les edats,
en principi,
a partir dels 6 anys
ja es fan visites
amb una altra mentalitat,
lògicament,
als nens més petits
els hi fa un compte,
on les monitores
els expliquen
doncs
el mateix,
però d'una forma
més adequada
a la seva edat,
i dels 6 anys
pràcticament
fins a
persones grans.
Clar,
és el que t'anava a preguntar,
no?
A partir de quina edat
noteu que els nens
es poden sensibilitzar,
perquè d'això es tracta,
no?,
de que els arribi
la informació
respecte al canvi climàtic.
Sí,
en principi,
doncs,
els nens,
els nens petits,
els nens,
com et deia,
de 6 anys,
amb un compte,
realment,
amb un compte realment,
ja es pot començar
a que tinguin una mica,
siguin coneixedors
d'aquest passant,
no?
En el compte
s'explica la història
del sol,
que parla amb una nena,
i realment
és un compte
que van idear
els responsables
d'educació
de la Fundació,
i als nens
se'ls dona una mica
aquesta idea
de com la contaminació,
com el que nosaltres
anomenem
els gasos hivernacles,
doncs,
pot afectar
que aquesta,
la terra en general,
doncs,
comenci a escalfar-se,
no?
És la història del sol
que parla amb una nena
i li explica,
doncs,
què és un amic,
què és el que està passant
amb la terra
en els darrers anys,
no?
Algun consell pràctic
que puguem fer,
doncs,
a nivell de ciutadans,
fins i tot
que els hi pugueu donar
als nens,
no?
De cara a que ajudin
a no contaminar
i a preservar
el medi marí.
Doncs,
el primer consell
és
conservar ja
el que tenim.
És molt important
per poder lluitar,
en aquest cas,
contra el canvi climàtic,
conservar ja
la natura
que tenim
avui en dia,
no?
Conservar
no només els mars,
ja estem parlant
a nivell
de medi ambient
en general,
no?
Però,
per exemple,
el mar en si
és un
medi que
capta CO2,
és un d'aquests
gasos hivernats,
clar,
que són els que estan,
els accessos d'aquest gas
són els que estan
provocant els problemes,
entre d'altres.
doncs,
el mar és un
captador de CO2,
no?
I així com les praderies
de Posidònia,
els boscos submarins
que estem,
que parlàvem al principi,
llavors,
si nosaltres ja conservem
el medi,
si conservem
aquests boscos de Posidònia
ja estem lluitant
una mica
contra el canvi climàtic.
Després,
comportaments diaris,
costa molt,
no?
A nivell
ja particular
que la gent
realment
es doni compte
que,
amb petits canvis
que podem fer
nosaltres mateixos
a casa nostra,
amb utilitzant
electrodomèstics
de baix consum,
utilitzant bombetes
de baix consum,
reciclant,
utilitzant el transport públic,
realment,
si sumem
la quantitat
de gent
que som,
els efectes
poden ser
molt,
molt grans.
És una mica
el que explica
a l'exposició,
com,
si nosaltres
fem aquests petits
ajuts,
diguem-ho així,
com pot,
aquest mínim,
mínima cosa
que pot fer cadascú,
com pot repercutir
en general
en aquesta producció
d'energia
i en aquest,
en l'efecte aquest
del canvi climàtic.
Una exposició
i tot un seguit
d'activitats
que arribaran
a Tarragona
la setmana,
després de Setmana Santa,
a bord del Vell Marí.
En parlarem
quan arribi
la setmana en qüestió.
Avui n'hem volgut
de parlar,
hem volgut fer la prèvia
amb l'Àlex Lorente,
biòleg marí
de la Fundació Cram.
Àlex,
ha estat un plaer,
molt interessant,
i escolta,
moltes gràcies,
que tingueu un viatge
cap a Tarragona.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
i ja sabeu,
quan vulgueu,
aquí estarem.