Gràcies.
Pep, què et sembla aquesta música d'Antes que t'he posat?
Molt beca, molt beca, eh?
És que com que tenim dues lleiones entranyables avui convidades,
la Sofía l'Encarna...
La Sofía l'Encarna.
Segur que coneixen el Nat King Cole, que és de la seva època.
Oh, i tant.
Els hi preguntem, no?
Els hi preguntem.
Bueno, pregúntem.
Oi, avui has vist aquest munt de convidats que tenim a l'estudi?
Sí, sí que hi ha per aquí, a veure, perquè hi ha aquestes dues lleiones,
però després ve que altre personal, eh?
Avui podríem fer fins i tot una obra de teatre aquí, eh?
Així en directe.
Vinga.
Home, mira, ho tenim molt bé, perquè tenim la Menuda Tàpies, Menuda.
Hola, hola.
Al seu costat, Isabel Sanz.
Isabel, què tal?
Hola.
Bona tarda, com estem?
La Cristina Casanova.
Casanova, bona tarda.
Que parlarà molt, ens explicarà moltes coses.
I el Pere Navarro, el Pere Navarro.
Hola, què tal?
Escolta'm, estem sols, eh, tu i jo, aquí entre tantes dones.
Bé, bé, bé.
Sí.
Quina por.
Què hem de fer?
Home, parlar de teatre.
Perquè aquesta gent són de teatre, de la fràngula.
Hem de parlar de teatre, hem de parlar d'entrada de tres dies, eh?
27, 28 i 29 d'aquest mes de novembre.
Això és Tixous, divendres i dissabte.
Almenys no és Nadal, de Carles, el Baroles, l'obra que podrem veure al carrer Mí Sarcitxas, no?
Sí, sí, a la sala Trono.
Van desobrats, perquè ja tenen ple aquests dies.
Ja el tenen ple.
Què fem aquí?
Què fem aquí?
No, volen més.
Sí, a veure, això és una cosa, va bé que ho digueu, perquè la gent se pensen que està ple.
I no hi està encara ple.
És a dir, hem fet una sessió més, que no està plena, dissabte a la tarda, que en principi no estava programada.
I a més a més, si hi ha més demanda, tenim intenció de fer-ho més dies.
Vull dir que la gent que vulgui veure...
O sigui, no marxareu ni amb aigua calenta.
No marxareu.
O no esperem, perquè estem convençuts que serà un èxit.
El Pere l'has vist, no, què ha fet amb els braços?
No, i a més representació no. Que tens molt de paper, Pere?
No.
El meu paper és curtet.
Doncs home, no et queixis.
És curtet, però és preciós, i a més a més, el broda.
Però costa molt de memoritzar, que em feia bellet jo també.
No, a més, heu de pensar que fa un paper, que normalment no s'ha vist el Pere, perquè fa un paper dramàtic.
Cosa que dius, com pot ser que el Pere Navarro faci un paper dramàtic?
I tant ben fet.
Ja n'he fet de papers dramàtics.
L'Innòmine d'ahir era el dolent de la pel·lícula.
Sí, ja ho sé, però això ja fa molt temps.
Però com s'entén? Perquè l'obra, almenys no és Nadal, té un punt irònic, un punt gracioset, eh?
Sí.
I en canvi a més li toca paper dramàtic.
Bueno, és que el dramàtic moltes vegades és còmic.
No, no, però aquí no.
No, Isabel, el xiquet a defensa.
Aquí no, aquí no, tu.
Ell és el que fa plorar.
No, no, no.
Una mica sí.
No, no.
Escolta, Núria, la Cristina no me riu, no diu res.
Que ens expliqui d'aquí va l'obra, Cristina va explicar-nos d'aquí va l'obra.
Jo no parlo, només recito, gràcies.
Tu, no siguis tonta.
Que no cobraràs el sortida, eh?
Bueno.
Doncs tracta de dues amigues, que, bueno, que viuen en una residència o balneari, com vulguis dir-li, i es veu el dia a dia.
I, bueno, un és més hippie, diguem-ho, l'altre té ganes de veure el seu fill i diu, enganya en part... No cal que expliquis res, no, de veure?
No, no, no, no.
No, no, no, no, no s'explica.
I bé, bueno, jo sóc la infermera.
El Pere és... ho dic?
Sí.
El Pere què fa?
És el fill d'ella.
El que se l'explicita?
És el meu fill, estic encantada.
Jo que només havia tingut nenes, sempre, estic encantada.
I jo no el puc veure.
No em cau bé.
I qui és la hippie de les dos?
Jo.
La Isabel.
Soc jo, això està clar.
Soc jo, la hippie.
I una hippie que hi fa una residència per la Tessera Edad.
No, i tenen...
Tot el que pot i més, no?
Tens negocis per allà dintre, ben coses i...
Uf.
Fai trepitzeos amb ella.
Molt trepitzeos.
Sí, el fai els trepitzeos.
Sí.
Però ell està així amb pirotejada.
I fins i tot fa sexe.
Bé.
Clar.
Però viscuitat senil incorabla.
És el diagnòstic abandonat.
Però escolta, heu dit una residència balneari, ho veig a vosaltres.
Sou apotentades o no?
No, és que sí, si som riques i diuen balneari, per què doncs?
Perquè residència no queda bé i és el balneari.
És una residència d'avis.
Residència d'avis.
I àvies.
I àvies.
També, sí, d'avis sí, però es moren.
Però com que són riques, diuen si és balneari.
Però si se'ns moren tots els avis que entren, se'm moren.
A veure, som riques, però a banda d'això,
o sigui, dues dones grans que arriben a veure els 80 anys,
els 80 anys, evidentment tenen un sentit de l'humor
i clar, el que no pot ser és dir residència, no.
han après a viure la vida, a viure el moment,
a passar-se el millor que poden.
I bueno, doncs li diuen balneari, evidentment,
amb un to d'humor, com té que ser.
O sigui, les residències aquestes, la gent que estan bé,
o sigui, les residències hi ha de tot,
però la gent que estan bé s'ho passen bé,
dintre del que poden s'ho passen bé.
I tant.
Hi ha sexe, però també hi ha un punt de tendressa, no?
No, no, no.
Sexe no n'hi ha.
Ah, no, només hi ha sexe.
Sexe no n'hi ha, només...
Com que no n'hi ha, de ser?
Parla?
No, no, que no soc...
Com el Titanic, no?
Vegem que sort un home allà dintre.
No, anava a dir que només hi ha sexe oral.
Però...
Oral tampoc.
Tampoc no seria correcte.
No, no.
Només parlen...
Parlen, parlen.
Alguna vegada de sexe,
però no n'hi ha cap a ser.
No, no.
Hi ha relacions, no?
Relacions humanes, sí, no?
Sí, relacions humanes, sí.
Però com que només hi és ell,
i al final, doncs no.
Sí, bueno, però hi ha una relació important d'amistat
entre la Sofía i jo,
que compartim habitació,
ens respectem moltíssim.
Es parla molt també del respecte
que hi ha entre els avis a les residències,
que tots entenen els seus problemes
i tenen molta tolerància
i admeten moltes coses.
Són molt diferents, vosaltres dues, no?
De personatge.
Sí, sí.
Però ens estimem.
Clar, doncs com té que ser.
Hi ha un respecte mutu,
cada gust com és.
Sí, sí.
Ella va molt ben vestida,
molt elegant,
jo doncs vaig de hippie.
Escolti, com és que heu triat aquesta obra?
Almenys no és Nadal.
Anem repetint el títol que vagi quedant.
Una obra d'un dramaturg, director, actor,
fins i tot el Carles Alvarola.
Culpa meva.
Què? Què passava, Isabel?
Et va subornar?
Et va prometre sexe?
No, no.
Jo vaig veure que aquesta obra la feien
persones grans, no?
La Carulla i la Comas i aquestes.
I llavors un dia vaig trobar la menuda
i vaig dir,
estic buscant una persona que vulgui fer
que vulgui fer una obra a mi,
una iaia.
I ella diu, ja ho faré,
però ara ella s'ha de caracteritzar de iaia
que a mi no cal ni que em caracteritzi ni ara.
Jo, el natural.
Tu l'has trobat?
Què ha portat amigues?
No ens dic cap ningú més ja.
No, ara ha entrat la Montse Taulé,
que és la nostra regidora i ajudant de direcció.
I que diu, jo no parlo, jo no parlo.
Abans d'entrar a l'estudi ja feia que no parlava.
Us explico, aquesta obra tenim l'assessorament artístic
de l'Oriol Grau,
que no pot assumir la direcció total,
perquè, bueno, tots sabeu ara la feinada
que arriba a tindre aquest home.
Cap de programes, no?
Sí.
De la nostra.
De la nostra.
Llavors ell, sent del trono i sent molt amics i tot,
li vam demanar que ens ajudés.
Llavors, nosaltres ho hem anat muntant
i ell, quan ha pogut i quan pot, bé,
i llavors ens va assessorant, rectificant,
dient, aneu per aquí, pulint, pulint.
Ens ha assessorat molt, molt, molt.
Llavors, això ho podem fer gràcies a que tenim la Montse Taulé,
que, bueno, diu que no parla, però està aquí,
i llavors ella és la que ens cuida, ens mima
i després ens refresca el que diu l'Oriol
i va dir això, va dir jo.
La que controla el text, que no et deixis res,
que no t'equivoquis,
la que apunta amb uns fulls de paper,
si t'has deixat això o allò...
I mira, les pautes de l'Oriol...
Hi ha càstigs corporals també, si ho fem malament?
No, no.
No, no sé, no sé.
For it sexes, for it sexes.
Bueno, llavors l'equip és aquest
i també comptem amb el Ramon Benaitó,
que és el nostre tècnic de llum i so.
També volem dir que col·laborà amb l'obra
i que de seguida ens va dir que sí,
tot i que també té molta feina,
però Nantos és el nostre tècnic del nostre grup
i molt amic, i sense ell tampoc
estaríem tan a gust ni ho podríem fer tan bé.
Estreneu el 27 de novembre, no, pel que veig?
Sí.
Heu convidat el Carles Alvarola perquè vegi...
Sí, però té...
O millor sí que vindrà, però no ho sabem segur, no?
A veure, el Carles Alvarola
s'ha portat superbé amb nosaltres
perquè el vaig escriure
i de seguida, bueno, la gent que és bona de veritat,
que de seguida et diuen que ho pots fer,
que cap problema...
Tot tipus de facilitats,
fins i tot amb els drets d'autor,
bueno, no cal explicar detalls,
però tot el que li hem demanat ens ha dit a tot que sí
i sempre, a més, amb un carinyo tremendo,
interessant-se, fins i tot
en moments que hem tingut més difícils.
Ell escrivia com esteu, com va, com...
Molt bé.
I ara no sé si vindrà.
Ell diu que té molta feina.
Jo, a nosaltres, millor que no ens avisi, si ve,
perquè això sembla que no i també imposa,
tot i que és una persona molt planera.
Ell és del Cira, no?
O viu a Barcelona o...
Crec que és del Cira, no?
A València.
Sí, però jo quan li escriu i li envio coses per correu
és a València.
A València.
Això sí.
I m'ha dit això, que està gravant,
està encantadíssim que fem l'obra
i, bueno, és el que dèiem l'altre dia dels autors,
que els agrada veure versions de diferent gent
que van fent l'obra.
Sí, perquè no és la primera vegada
que ja està estrenada, almenys no és Nadal.
No, que no vam haver de parar perquè...
Ah, bueno.
No, no, no, però una altra companyia, sí.
Sí, sí, ho han fet a la Carulla a Barcelona
i a la Comas.
I a la Comas.
A la Montserrat Carulla i a Mercè Comas,
al Tèrdeu Nacional de Catalunya, no?
Sí, i després a les madrilanyes
a l'emparo Sober Leal i no sé qui més.
Bé, en Carme Contreras, a Pep Ferrer,
a Carlota Ossina, no?
Sí, sí, tot.
Aquestes són unes,
i les madrilanyes són unes altres.
Però aquestes en castellà
també ho han venit a fer a Barcelona.
I ho vau veure?
Vosaltres ho heu vist?
No, no, ningú hem vist ni ho volem veure
perquè la nostra versió és...
Clar, si no, ens influeix, ens influeix.
A veure, heu de pensar...
Sí, aquesta obra jo no sé com l'han fet,
però té el segell Trono,
és a dir, l'assessorament artístic
és de l'Oriol Grau,
i llavors hem fet poder dir tot,
tot el que es pugui dir rient,
no s'ha de dir mai plorant.
O sigui, la nostra filosofia és aquesta,
perquè arribin més les coses,
doncs com més humor, i m'entens?
I no ha calgut retocar amb el text?
Una mica.
No, l'hem obreujat una miqueta,
perquè tindrà una durada d'una hora
i potser hagués pogut durar una hora i mitja.
però també la sala Trono és petiteta,
les cadires són incòmplies,
no perquè nosaltres no puguem,
nosaltres podíem fer tres hores, eh?
Bé, això no ho sé.
Però ho hem fet pel públic,
pensant en els seients de la sala, eh?
Sí, perquè el públic quan passa una hora
i estan movent-se tots, doncs mira.
I els hi agafem, en finixem-ho.
Males cadires.
Cristina, Pere, esteu molt callats.
És que no la dieu, Pere, no xarra gaire, eh?
És que els avassallem no hi ha altres.
Digueu-nos una frase dels vostres...
Davant de les dues iaies.
Digueu-nos una frase dels vostres personatges,
te'n dic una.
Vinga, que sigui, si pot ser...
Llarga o curta?
Això és una frase?
No, t'ho pregunto.
Tenim temps, eh?
Home, llarga, i tant, podem triar.
Llarga.
Vols alguna musiceta, també, de fons?
No, cal.
Vols que et contesti, Pere?
Vols que et faci una rèplica?
Hola, mare.
Hola.
Aquesta és la Sofia, de qui tant t'hi parla.
Hola, Sofia.
Ferran.
Com estàs?
No em puc queixar, i tu?
Bé, molt bé.
La infermera...
No li facis cas.
Sempre que arriba la calor, em puja la tensió.
Però estic bé.
Continuarà.
Sí, sí.
Sí, perquè si no, la gent després ja...
I si no, el que podeu fer és muntar un programa de ràdio-novel·la.
Clar, una ràdio-novel·la.
Fem-lo, va.
Fem-lo, va.
Perquè no ho voldreu.
I tant.
Això sempre ho tenim present de fer, eh?
Si ho veus, sí, i tant.
Clar, clar, per capítol.
No té micro, no té micro.
Ara parlant, ara parlant-la, Montse.
Agafa el micro, home, agafa el micro, home.
Agafa el micro, home.
Deia que sí, eh?
Sí, sí, té aquí això.
Cristina, digue'ns tu alguna frase, com a infermera.
Digue'm-ho a mi.
Tot un diàleg, eh?
Digue'm-ho a mi.
Te'l dic?
Sí, digue'm-ho a mi.
Sofia, necessito parlar amb tu.
Per què?
Com que per què? Això no surt?
Aquí m'agrada improvisant, clar que sí.
La regidora, la regidora, que no està fent la feina.
Està sola?
Ah, jo sí, tu?
Jo també.
No, no, l'encarn és el bany.
Ai.
Sofia.
Què?
T'he d'explicar una cosa.
Què?
El Ferran és a baix.
El Ferran?
El Ferran, sí.
El Ferran, el seu fill.
Com ho farem?
No ho sé, ho has vist?
No.
Com ho saps?
Els de recepció m'han avisat.
Ai, sí que aquest malparit ha vingut.
Com ho farem?
El què?
A l'encarnit l'hi hem de dir?
No crec que sigui una bona idea, li pot donar un boli o què sé.
Ho ha de saber.
Què et penses que dir-li això és com dir-li bona nit?
Fa set anys que no el veu.
No li podem amagar.
I per què no, ojos, que no ve en corazón que no siente.
Ja.
Molt bé, eh?
Molt bé.
Escolta, arran dels assajos, quines anècdotes us han passat?
Perquè això d'oblidar-se del text deu ser...
us deu passar, no?
Tothom li passa.
Bueno, sí, però som molts papebats i de seguida l'altre em salva.
El pitjor és que se...
Què és el pitjor que pot passar?
No, que se m'oblidi a mi.
Que et quedis en blanc.
No, però que se m'oblidi a mi que tinc dos monòlegs i llavors no em salva ningú.
A mi el que m'ha passat és d'una mateixa frase, en comptes de dir-li la negativa, l'he dit positiva.
I és molt greu.
Perquè canvia el sentit.
Canvia molt la història, no?
Però per què et passa això?
I poses un no?
No, no, no, perquè ho dic dos cops, una amb negativa i l'altra amb positiu, no?
Ah, val.
Perquè abans passava i abans no passava, o el que fos, no?
I llavors, clar, ho canvio i amb el moment per canviar-ho.
I una cosa molt important que estem fent un pudre.
I tot tomba al redó del pudre.
Sí, sí, que és difícil, saps?
Però un pudre d'aquell de mil peces?
De mil cinc centes.
Sí, de mil cinc centes.
Mil cinc centes.
No, no sé si així.
I els feu de veritat.
Els feu de veritat al futur.
Sí, el vam acabar perquè això no l'acabem.
Però té trampa, té trampa, eh?
Està enganxat amb cel·la per darrere.
No, no està enganxat, però no són, no hi ha ni molt menys mil cinc centes.
No, un cincuenta peces, ho diem, però n'hi ha cinquanta, si no, no podríem.
Són unes peces grans.
I està dibuixat com si fossin petitones.
No, no, no, tampoc, tampoc.
Seria bé, eh?
És un canal de Venècia, però les iaies no ho veuríem, si fossin peces petites, no sé si són grans.
No, però això ja s'entén la complicitat del públic.
El públic quan entra al teatre ja entra amb la ment en blanc a jugar amb naltros.
Vull dir, això ja, tot això està permès, no hi ha...
A més, com que no el veuran allà damunt, no hi són ells, no?
No, no.
No sé si es veu o no es veu, no l'està controlat.
Sí, que es veu, sí.
Sí, però això és poca cosa, perquè tampoc, amb tot el que passa allí, això no...
Que jo parlo amb el puzzle i...
Però escolteu-me, a part de sexe, hi ha tendresa a l'obra, també, o no?
Que no hi ha sexe, Pep.
No n'hi ha de sexe.
Que no n'hi ha de sexe.
Però no, m'ho dic que sí al començament.
Bueno, sí, però no.
No, sí que hi ha tendresa.
Se'n fa referència, el sexe.
Se'n fa referència, però no.
Més que tendresa, jo intueixo que hi ha un puntet de mala baba, eh?
Què vols que faci una iaia de 80 anys?
A veure, tu, què vols que faci una iaia de 80 anys?
Però si és hippie, si és hippie, és hippie.
Bueno, és hippie, hippie, però...
Menuda tendresa n'hi ha, no?
Sí, sí que n'hi ha, molta.
N'hi ha molta, perquè fins i tot amb les coses dures.
A veure, dues persones d'aquesta edat que estan en un balneari d'aquestos,
doncs han de tenir una història i uns motius per estar lliure.
Sí, hi ha uns moments que decaus, quasi, no?
Sí, o sigui, hi ha de tot, però bueno, hi ha un fill, hi ha una infermera,
amb una sèrie de coses, perquè aquesta...
O sigui, a l'infermera li passa una cosa que, no sé, és una cosa molt viva,
molt de que la vida continua, o sigui, hi ha...
L'Alberó l'ha fet d'un text molt xulo perquè hi ha un contrapès.
O sigui, hi ha la gent molt gran i, potser hi ha un naixement, també, saps?
Hi ha la vida i l'amor en aquesta cosa cíclica.
I, bueno, evidentment, hi ha sentiments.
I després t'explica això, no?
Com, bueno, ens hi hem de veure tots, allà, com a la vida vols fer unes coses
i t'equivoques, i t'equivoques, i t'equivoques, eh?
I la vida continua, i el que va darrere ho vol arreglar i també s'equivoca.
Perquè encertar, poder fer les coses bé, els pares, per molt que vulguem,
no ho fem mai bé, no ho encertem.
Jo ja t'ho dic allí, també.
Sí, sí.
O que fan els pares.
Sí, que és una obra que ens serà...
Què han de fer els pares?
Doncs...
Digue-ho, digue-ho.
És que no me'n recordo.
Menjar-se l'orgull.
Ah, menjar-se l'orgull, sí, senyora.
És una obra que ens farà riure, però ens farà pensar també una mica, no?
Sí, sí.
Sortirem allà amb un puntet d'humanitat i de moralina.
Sí, sí, sortireu rient, però per pensar-hi, sí, sí.
La Sofía i l'Encarna van al balneari per punta pròpia o no?
O les hi porten?
Ah, no el sabem.
No ho hem dit, no el sabem, no?
Home, jo penso que no ens hi porten, però ens veiem obligades a anar-hi,
per no estar soles, diguem, no?
Ah, jo sí, perquè se m'ha acabat tota la família a mi,
i se m'acaba la família en sec, no?
És com els cromos, ja, això.
M'hi dic tu jo mateixa, perquè se'm mor el marit d'altra marxa.
Dic, tu jo mateixa m'hi devia anar.
Sí, però no veureu allí malalts ni gent,
és a dir, l'escenografia fins i tot marcava que era una habitació amb uns llits,
i això ja ho hem tret.
Hem fet una saleta d'estar, d'aquelles que hi pot haver,
o sigui, coses d'aquestes de fer...
No, això no, això no es veu.
Tot el que era trist ho hem tret.
Tot el que es podia treure així, hem tret tot.
Vull dir, dèiem, ser llotrono, dir les coses amb clau d'humor.
Parlant d'això, que us fa il·lusió?
Fer l'obra, evidentment, però a la trono, a més,
perquè feia temps que no feia res a la trono.
Està clar que ens fa il·lusió fer la trono.
Feia temps que la companyia no tornava a casa, no?
No, hi va haver allò de la nit a rondó.
Sí, la nit a rondó, sí.
Però aquesta va anar de gira, també, no?
Sí.
Va girar molt?
Sí, gaire.
Bueno, molt no, però va girar una mica, sí.
Fa gràcia, doncs.
A mi molta.
És clar que sí.
Posa una mica nerviós, allò que us vindrà a veure gent...
Ja esteu acostumats.
Home, sí, de fet, a veure, a mi em passa això.
Jo, quan he actuat amb el trono i hem estrenat el Metropol,
que estrenàvem, a mi em costava més que anar a un lloc
que no em conegués ningú.
A mi això passa.
És una cosa que sí, i dius, i són els teus,
i saps que, a més, hi ha una tolerància i una energia
que et passen i tot, però jo, a mi particularment,
m'hagués agradat sempre més estrenar en un lloc que no.
Llavors, per exemple, penso que la gent, aquests que poden,
que fan prèvies, doncs perfecte, no?
Perquè quan venen els...
Saps? Quan estrenes, ja és una altra cosa.
Però bueno, que sí, que fa il·lusió.
Que també és allò que és tan proper,
no sé, quan parla de la primera fila que veuràs els de casa, tots...
És que si no ho fas bé i s'allarga una mà per fotre-te un carxot,
t'arriben perquè els tens de lloc.
Que arriben, arriben.
Han posat una fila més perquè hi capi que més gent.
No queda ni espai que jo tinc de correr per...
Ai, pobre.
De veritat, mireu el públic quan esteu a l'escenari?
Mireu, si fixeu, mireu els ulls, les mirades...
No, aquí no, aquí no, perquè hi ha...
Isabel, que ho fumaràs tot a l'aire.
Això farà empagada nou.
No t'emportis, això, eh?
Aquí hi ha una paret.
No podem veure el públic perquè és una saleta.
Sí, figura que hi ha la quarta paret, eh?
Això depèn de l'obra, a vegades mires.
A més a més, hi ha uns llums que enfoquen molt i no veus res.
Els llums s'enlloen.
És el que ens salva.
És el que veiem perquè amb aquestes ulleres encara...
Mutxatges, que estem acabant el temps de l'entrevista.
Com ho hem de fer per anar-vos a veure?
Almenys no és Nadal.
Quin dia és el que queda encara lliure?
I la gent que vulgui que ho sol·liciti, què fareu?
Ampliareu? Com anirà això?
Sí, bueno, la idea és aquesta.
Ara m'ha ampliat el dissabte a la tarda,
que encara hi ha entrades, a les 7 de la tarda.
I si hi ha molta demanda,
i la gent ho demanen a la sala,
suposo que ampliaríem dilluns i dimarts.
Tot i que el Pere respira.
És que el Pere té molta feina a fer una altra cosa.
No, és que fa molt de temps que no m'he hagut de prendre un text tan llarg
i em cago potes avall.
I tinc por en l'escena.
T'has de posar algú a primera fila que t'ho xivi?
Un volquer, un volquer.
No, un volquer no, que semblaré un orangutant.
No, aquella d'allí estem fiant d'ella.
Bueno, el que dèiem, que això és el que ens interessa.
Entrades a la Sala Trono de Tarragona,
a Misser Sitges, 10.
Tenen un teléfono que és el 977 24 20 14.
I també per mail a taquilles arroba tronovillegues.com.
I si no, poseu-se a l'internet, poseu Sala Trono.
I trobareu totes aquestes dades amb la programació
que surt a l'internet posant Sala Trono.
Quin horari de taquilles teniu per anar-les a comprar?
Doncs mira, la taquilla són els dies que hi ha representació,
que és de dijous a diumenge, normalment.
I com que les actuacions són a dos quarts de deu,
a les set, dos quarts de vuit, ja hi són.
Repetim el telèfon, si us sembla, que potser és el més directe.
Mira, el 977 24 20 14.
977 24 20 14.
I si no, trucau a Tarragona ràdio.
Sí, home, sí, ja els hi ha.
I s'ho donem tot, eh?
L'adreça, el correu de l'entrevista.
I si vol entrevistar-me a petres, també.
Tot el que faci falta.
Si no em trucau...
Aquiles, arroba, trono, guió, guió mitja, villegues.com.
Però si feu un Google, aquesta eina tan fantàstica que hi ha a internet,
hi poseu o l'obra, almenys no és Nadal,
de Carles Alvarola ho poseu a la Trono,
fareu cap a la pàgina web de la Trono,
i ja ho teniu tot, eh?
Tot.
Ai, quina foto que teniu aquí, més xula, no?
Sí, això m'ha fet un assaig.
I aquesta d'aquí, el cartell.
Mira, mira que maca.
L'has vist, Núria, tu, la foto?
I tot, no, la del cartell, no.
A veure, a veure.
Quina guapa, eh?
A si surten tots quatre, fantàstics.
Se l'hem portat, perquè el poseu per aquí.
Mira, quina americana, de xula, eh, de ratlles.
Sí, però no la portaré aquesta, eh?
Diuen que et fan més salt, eh?
Una americana així amb ratlles et fan més salt.
Oh, què vol dir amb això?
Què vol dir amb això?
Mira.
Tu soc una de nit, tu.
I la hippie fuma.
Mira, mira que fuma.
Mira, és veritat, és veritat.
Checs, que ho hem d'anar deixant aquí.
Gràcies per venir.
Cristina Casanova, Pere Navarro, Isabel Sanz, Mano de Tàpies.
Molta merda.
I la Montse.
I la Montse.
I la regidora, que no heu parlat, però és aquí, l'estem veient, eh?
Gràcies a tots i que tingueu molta merda.
Que vagi bé l'hora.
Gràcies a valtros.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada