Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fragrà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
vol explicar? Home,
així com a
explicar, jo ara
estic, en aquest moment estic de baixa,
perquè
estic malalt,
m'han diagnosticat un càncer de pulmó,
de no fumador,
que són els
menys freqüents, però són una mica més agressius,
però
afortunadament els oncòlegs van
oferir la possibilitat d'entrar en un
programa d'aquestos
una mica novedors,
i els resultats han sigut
espectaculars.
No em curaré, perquè el càncer és una
malaltia que no es cura,
però em permet fer
una vida normalíssima
i perquè ho sé,
si no, doncs seria difícil.
Això potser el que
volia explicar és que la gent
no es deixin arredar
per la paraula
si alguna vegada els hi diagnostiquen,
perquè, a més,
això està evolucionant
a una velocitat
tan gran
que es calcula que d'aquí
cinc anys
pot ser que el 80%
dels càncers siguin malalties cròniques
i ja no siguin
malalties que
indefectiblement
condueixin
a la mort.
És curiós perquè
amb un parell
de trucades que portem
gairebé
en vez d'una
trucada
de cortesia
de salutació
sembla que
fem entrevistes,
però és que clar,
ens estem trobant amb casos
que donen molt de joc.
Vostè, Jordi,
sent metge,
suposo que viu
la malaltia
d'una manera diferent,
i a més,
li volia preguntar
si aquesta possibilitat
de fer un tractament
experimental
l'ofereixen a tothom
que es troba
en aquesta situació?
No, perquè
ha de ser
un determinat
tipus de càncer.
El càncer de pulmó
de fumador
no és sensible
encara amb aquest medicament,
ja arribarà,
però de moment
no l'hi oferirien.
I dels no fumadors
no ho ofereixen
a tothom
perquè,
de fet,
no està
oficialment aprovat.
I per tant,
es pot oferir
a persones
que entenem
que ens submetem
amb una prova
que pot sortir bé o no.
Clar.
Vostè, Jordi,
que aquelles persones,
imagines que,
ara la pregunta
és com a pacient
o com a metge,
respongui tant com vulgui,
però aquelles persones
que els diagnostiquen
un càncer,
m'imagino
que el cop d'entrada
és un cop dur.
Molt,
molt dur,
molt dur
perquè,
de moment,
encara que siguis metge
i tot això,
ens van passar
la meva dona
i jo 48 hores
plorant.
Però un cop
ho racionalitza
i dius,
bueno,
hem de lluitar
i hem de fer
quedar-nos aquí
esperant-nos
que ens cadi
la daga a sobre
i aleshores
hi fa molt
la presència d'ànim.
Vull dir,
ser optimista,
apuntar-se a tot,
lluitar com sigui,
això està demostrat
inclús
que augmenta
la resistència
del cos
amb aquestes
malalties
i,
sobretot,
et fa
que la vida
no sigui
infeliç.
Tens un
motiu
constant
de lluita
i veus
que les coses
van bé
encara millor
i també he tingut
moments
que les coses
han anat
bastant malament
perquè
la dosificació
d'aquest medicament,
precisament perquè és nova,
no és molt
coneguda
i vaig fer
una complicació
que em vaig estar
sis dies
a l'UCI
amb el intubat
i desconnectat
i que no sabíem
ben bé què fer
fins que
els inventors
del medicament
de Boston
van dir
això
és una
neumonitis química
traieu-li tots
els antibiòtics
traieu-li tot
això
i llavors
doncs
ho vaig refer,
no?
Per tant,
no tots els moments
són bons
però en qualsevol moment
jo dels sortidors
a l'UCI
està que ha fet
una autèntica
piltrafa
però el bon humor
no el vaig conservar
bastant.
Ens pots constatar Jordi
que hi ha bon equip
de professionals
d'oncologia
aquí a...
perquè et tracten
a Tarragona?
Sí.
Sí?
Però
jo estic
en molt contacte
també amb els de Reus
però jo estic a Tarragona
i estic a casa.
Hi ha una secció
molt potent d'oncologia
a Reus,
sí que és veritat.
Sí.
Molt bé.
És molt interessant
que en primera persona
ens puguis donar
aquest punt d'esperança
i ens diguis, a més sent de la professió
que potser en qüestió de 5 anys
va tan ràpid la investigació
perquè és un tema
que és que sembla
que s'allargui tu
i fa molts anys
i no hi ha manera.
Mentre jo
això va ser
em van diagnosticar
a finals de març
penso que era
vaig començar a prendre
per Sant Jordi
precisament
vaig començar a prendre
la pastilla
aquesta famosa
i actualment
ja ha sortit
un complement
d'aquesta pastilla
per quan se't fa
una resistència
al medicament
afegeixes
l'altra pastilla
i recuperes
una altra vegada
l'acció
sobre el tumor.
Per tant
i no s'ha de dir
d'aquí 20 anys
no, no
estan apareixent
coses
noves constantment
no solament
amb el pulmó
amb la mama
també
hi ha medicaments
d'aquesta categoria.
Jordi
t'agradaria molt
que ens hagi atès
a la trucada
avui
de Tarragona Ràdio
aquesta trucada sorpresa
i que ens parlis
amb aquesta naturalitat
d'una malaltia
que generalment
es tracta
molt de tabús
a vegades
fa respecte
és a dir
fa por
fa respecte
fa cosa
i precisament
potser es tracta
d'això
de parlar
amb aquesta naturalitat
és una malaltia més
de perdre'ls
i perdre'l'hi la por
això mateix
Jordi
una forta abraçada
avui ha estat
el nostre portador
de Tarragona Ràdio
al carrer Roger
de Llúria
número 21
quan vulgui venir
a Tarragona Ràdio
ja ho sap
és casa seva això
moltes gràcies
una abraçada
bona tarda