És el Miquel Villalba, dibuixant de còmics, sí, bàsicament, entre altres coses,
un home que avui ve molt tapat i que el tenim aquí per parlada de l'Iròpolis
i de la setmana del còmic. Miquel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què fas amb abric i bufanda?
És que soc fetichista, llavors, normalment el dia de Sant Jordi soc particularment fetichista
i he de portar aquesta bufanda i aquesta...
Que, per altra banda, és l'abric i la bufanda que jo t'he vist durant l'últim mes.
De tota la vida, sí.
Sí, de sempre, no només per Sant Jordi. No t'estàs morint de calor.
Sí, però he de cultivar el meu sarampió, és una cosa que he de mantenir.
Ah, tens sarampió.
Sí, sí.
Val, doncs mira, si que has tu...
Visca el nàstic!
Agafa l'inalàmbric, que van de passar uns espontanis dient visca el nàstic.
Agafa el micròfon inalàmbric, te'n vas a l'altra punta de la Rambla i fem l'entrevista des d'allà, val?
Ensenya'm les mans.
Sí, les té brutes de pintura, de cosetes...
Ui, les he fet escols.
D'al·lèrgia.
D'al·lèrgia.
D'al·lèrgia.
D'al·lèrgia.
Teniu tot, eh?
Miquel, què feu amb Deliròpolis aquí a la Rambla?
Teniu un estant?
Jo diria que el mateix cantó d'aquí de Tarragona Ràdio, però més avall, no?
Molt avall.
Sí, entre la llibreria de la Rambla i l'Atserà, estem allà i mulls.
O així, us assegureu molta gent?
Perquè són dues de les parades més plenes, eh?
Sí, bueno, és tranquil·let.
Bueno, sí, no hi ha tanta acumulació com aquí, que és més ampla i tot, però bueno, sí, està bé.
I què promocioneu?
Bueno, estem presentant el que és la primera setmana del còmic, que tindrà el lloc del 7 a l'11 de maig a Tarragona.
Llavors estem distribuint els prospectes amb tot el programa i també estem venent la revista i fent caricatures a la gent que hi passa.
Bueno, ho has dit molt ràpid, però són moltes coses, eh?
Sí, sí.
Primer parlem de caricatures.
Què feu en plan espontàni?
La gent ve?
Va, fes-me una caricatura.
Pim-pam.
Sí, arriben, s'asseuen i fem la caricatura, s'emporta a una revista, li parlem una miqueta de tot el projecte de la primera setmana del còmic i tot en puntem.
És una mica allò venador d'enciclopèdies, eh?
Ben que et llago la caricatura.
Exacte, exacte.
I te voy explicando mientras tanto.
I te voy explicando.
Bueno, ja està bé.
Quant de temps tardeu a fer una caricatura?
A una mitja... d'un minut i mig a dos minuts com a màxim.
I el preu?
Doncs un euro i mig, caricatura més revista.
Però és que treballeu rebentant preus, és que això és molt...
És que no, perquè nosaltres som artistes que promovem l'art a la ciutat de Tarragona.
No tenim cap mena d'intervenció lucrativa i som gent molt... som una ONG de la cultura.
Les caricatures que avui us faran els nois de Delirópolis, doncs és això, és un pim-pam, amb quatre traços ja us trauran, no?
Però si voleu veure un dibuix acabat, més perfeccionat i fantàstic, Delirópolis.
Delirópolis, la revista que surt cada mes, que a més a més...
Cada mes?
Cada mes, cada mes.
Saps que em pensava que només traieu dos números?
No, no, no, cada mes. Si el director no cau en depressió, surt cada mes.
És fàcil.
És bastant habitual, últimament.
I, a més a més, una novetat internacional.
Vinga, va.
Aquest mes, la portada de Delirópolis, va a càrrec ni més ni menys que de Moebius.
Jan Giró Moebius, el mestre del còmic internacional,
que va dissenyar Alien, que ha creat escola a Europa i a Amèrica i a tot el món, doncs aquest mes tenim una portada a aquest home.
Li surten als ulls de les òrbites al Miquí quan parla de Moebius.
És la primera vegada a la història d'aquest país que hi ha un fanzine amb una portada de Moebius.
Com ho heu aconseguit? Perquè això, vosaltres teniu contactes a nivell internacional.
A Delirópolis publiquen, digueixants internacionals, però és que Moebius és gran, eh?
Com ho heu aconseguit, això?
Doncs mira, vaig rebre una invitació personal en una sastreria d'un carrer cèntric de Barcelona, petit,
a Persiana Baixada, a la Contra Botiga, vaig estar parlant amb ell, vaig estar parlant la setmana del còmic.
Això gairebé de casualitat, no?
No, gairebé no, totalment de casualitat, d'aquestes coses del fàtum, del destí.
Vas estar parlant amb ell, li vas caure en gràcia?
Sí, vam parlar, em va fer la portadeta, em va parlar de l'època gloriosa del còmic a Europa,
em va fer el dibuixet de la portada, em va parlar dels seus futurs projectes editorials,
i bueno, va ser una oportunitat molt... va ser una situació surreal, absolutament.
Això serà el proper número de Delirópolis. Com és la portada?
Doncs ell està editant uns llibres que són autoeditats, no van per cap mena d'editorial,
per això és un article de col·leccionista, diguem, i com que ja el senyor Estre una mica gran,
entès és d'anta i pico, està fent una mena d'antologia de la seva carrera professional,
llavors es dibuixa ell mateix recorrent un desert on es troba tots els seus personatges
que al llarg de l'estima del còmic han tingut d'èxit, no?
Blueberry, Arsac... I llavors el que ha fet per la nostra portada és un autorretrat d'ell mateix,
amb una nuboleta que diu, dins meu hi ha la vila del Deliri, no?
Fent referència a Deliròpolis, que és el nom de la nostra revista.
És un honor absolut i és una cosa que dius, hòstia...
Que guapo, però és que això és genial, el proper número de Deliròpolis em portava de Moebius.
De Moebius, només de Moebius, sí.
I a dins, suposo que també dibuixants de Tarragona, dibuixants de fora...
Sí, a dins aquest mes, doncs la tercera, el final de la trilogia de Tom Carlson,
que és un dibuixant suec i marvellós, quatre pàgines d'un servidor,
que encara estic entint en l'última, a veure si he tenit l'acabo,
un reportatge sobre aquest encontre surrealista amb Moebius a Barcelona
i una pàgina d'humor del Cap, el Jaume Capdevila,
que és el humorista gràfic de l'Avantguarda i del Munt Deportiu.
Doncs mira, molta gent ha sentit parlar de Deliròpolis,
n'anem parlant, però potser no és tan fàcil saber on trobar-la.
Com la teniu distribuïda?
Bé, actualment, aquí a Tarragona la tenim distribuïda a la Capona,
llibrenia de la Capona i al Terracòmics,
perquè abans estàvem també a la plaça de la Fona,
a la Raconet, però la Raconet ara ha canviat de propietari,
ha canviat tota la gestió i de moment estem una mica en l'aire.
Però a la Capona i a Tarragona segur que la trobem.
Molt bé. Acaba de passar, aquest cap de setmana passat,
es tancava la Fira del Còmic de Barcelona,
amb un èxit, com cada any, no?
Vosaltres enceteu per primera vegada a Tarragona
Fira del Còmic, del 7 al 11 de maig.
Per què és tan important?
Bé, és important perquè una iniciativa d'aquest tipus
no existia encara en aquesta ciutat.
Hem de dir que no té res a veure amb el Saló del Còmic de Barcelona,
perquè, bueno, diguem que és una fira més aviat adreçada
a la promoció del Còmic com a vehicle d'art i de cultura.
No és tant, el Saló del Còmic de Barcelona té moltes vertents,
però fonamentalment és un supermercat editorial,
és molt comercial.
El que fem aquí no té res a veure amb això,
és més aviat una sèrie d'exposicions i de conferències
que parlen dels diferents amics del Còmic
des d'un punt de vista artístic i cultural.
és una cosa molt més intel·lectualitzada en aquest sentit
i, a més a més, és la primera vegada que es fa una iniciativa
que també hi ha aquí en aquesta ciutat.
És molt nou, és tot amb molta il·lusió,
molt fresc, molt jove,
i a veure què és el que passa, a veure quina és la resposta al públic.
Que hi ha prou públic, hi ha prou públic a Tarragona
interessat pel Còmic, a tota la demarcació?
Jo, personalment, que soc el que diuen una persona pessimista i negativa,
diria que no, però hi ha molts col·laboradors d'aquesta iniciativa
que diuen que sí, que la gent respondrà.
Jo, personalment, penso que en aquesta ciutat
no hi ha encara prou promoció, prou educació
envers aquest vertent de l'art,
però, bueno, veurem què és el que passa,
veurem com respon la gent.
Del 7 al 11 de maig, aquesta setmana del Còmic,
aquí a Tarragona,
amb diferents xerrades, diferents conferències...
Exposicions, activitats, caricatures al carrer,
al Mercat Central, una mica de tot.
Miquel Villalda, que ens hem descuidat de dir alguna cosa.
No, no, que tinc prostatitis, només això,
però no crec que li interessa al públic.
A part d'altres coses.
Exactament.
Bé, aneu perquè, com que està a punt de palmar-la el Miqui,
la vostra caricatura, la que us fa aquesta tarda,
tindrà molt de valor.
De 5 a 2 quarts de 7, estem allí.
Més o menys a quina alçada de la Rambla?
A l'alçada de la llibreria de la Rambla i la xerà,
allà davant de la fonda del centenari, no?
Sí, més o menys per dir.
Doncs moltes gràcies, Miqui, seguirem parlant.
Que vagi molt bé.