Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És una història també, no?
Sí, sí, sí, algun dia, algun dia.
Afemèrides.
1948.
Assassinat de Gandhi.
Gandhi que tenia un nom molt complicat.
Es dia Mohandas Karamshan Gandhi.
Però tothom ho coneixia com a Mahatma perquè era més curtet i volia dir ànima gran, o sigui, bona persona.
Este senyor va néixer a un poble denominat Port Bandar, en l'actual estat de Gujarat, un poble de la costa de la Índia.
I pertenia a la seva família a la casta Baixia, o sigui, eren comerciants, per tant una classe mitjana alta.
Va estudiar dret a les universitats d'Akmedabad i Londres i va exercir com a abogat a Bombay,
tot i que els seus primers treballs els va portar a terme a Sud-àfrica,
on va poder comprovar com uns 150.000 hindús que vivien treballant per als inglesos a Sud-àfrica
patien en unes condicions molt dures i allà va començar a formar-se les idees que després portaria a la pràctica
de la resistència passiva, de la desobediència civil, sobretot a partir de l'any 1918,
al front del moviment nacionalista indi.
Este moviment que va portar ja l'any 1947 a la independència de la Índia.
És un dels grans pacifistes de la història.
Ell va desenvolupar el concepte de resistència no violenta,
segurament influït per Leon Tolstoi, en el qual mantenia correspondència.
Realment, la figura de Gandhi va tindre una influència moral molt important
en les conversacions que van preparar per a la independència de la Índia.
Hi haurà conversacions amb els inglesos, però va fracassar, podríem dir,
quan el territori índie es va partir en dos parts, la part Índia hindú, que era l'actual Índia,
i el Paquistan, que era la Índia musulmana.
Un cop la Índia va ser independent, Gandhi va tractar de reformar la societat índia,
apostant per una integració de les castes més baixes,
els sudra, els pàries o els mleixa.
I també desenvolupar les zones rurals.
I també va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir a la independència de la Índia,
defendent els musulmans que vivien en territori hindú.
I això va ser la causa que va portar a un fanàtic integrista indi,
amb el nom del qual no cal dir-lo,
a assassinar-lo tal dia com avui de l'any 1948, o sigui, fa 60 anys.
Una frase qualsevol.
Les històries registren més exemples de fidelitat de gossos que d'amics.
Això ho deia un poeta anglès nascut a Londres l'any 1688,
el nom del qual és Alexander Pope, i que moria al segle següent, en concret, l'any 1744.
Malali de forma, entrar en conflicte amb les normes i valors de la seva època,
autor d'obres com Discurs en Pastoral Poetry,
Desai of Criticism, Desai of On Man, etc.
També va ser traductor de la Iliada i de l'Odissea,
i, curiosament, pel fet de ser catòlic, va ser exclòs de l'universitat.
Recordem la seva frase.
Les històries registren més exemples de fidelitat de gossos que d'amics.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
Jo ara em pregunto, tu, Manel, no em trairàs, no?
On compro un gos?
Jo no el trairé mai, Jordi.
Perfecte, jo tampoc.
Perquè 50 anys continuarem fent un programa...
No, no, no, sisplau.
Jo no.
No, jo tampoc.
Parlem d'un altre senyor.
També, potser, dèiem que Alexander Pope era, bueno, era malalt i deforme.
També parlem d'un altre senyor, malalt i deforme.
Parlem de Joseph Goebbels i les possibilitats mediàtiques i ideològiques del cinema,
el cinema durant el nazisme.
Joseph Goebbels va néixer l'any 1897 i durant la seva infantesa va patir una greu malaltia
que li va deixar una coixera evident i altres problemes, també, corporals.
L'any 1921, fent un salt en el temps, es va doctorar en filosofia a la Universitat de Heidelberg,
el mateix any que Hitler, curiosament, era anomenat president d'un partit amb un futur per a aquella època encara incert.
Tres anys més tard, Goebbels va entrar en contacte amb els nazis
quan va veure que els seus títols acadèmics no li servien de gaire per trobar una feina decent.
Possiblement va ser, també, la crisi del període entreguerres
la que el va apropar al nazisme com a tants i tants alemanys.
Amb els nazis al poder, Hitler li encarregarà la direcció del Ministeri d'Educació del Pueblo i Propaganda.
Així es convertia en el responsable de tot l'aliment de la nació alemana,
de la propaganda d'estat, l'aliment cultural de la nació alemana,
de la propaganda d'estat, de la cultura, l'economia de la cultura,
la informació al públic alemany i estranger
i de l'administració de tots els organismes creats amb aquestes finalitats.
De tots aquests mitjans, la comunicació va ser el cinema el favorit de Goebbels.
Però quin cinema li agradava a Goebbels?
Per una banda, tenia dos referents bàsics.
Per una banda, el procedent dels Estats Units,
degut a la qualitat tèrnica i també perquè les pel·lícules produïdes per Hollywood
eren la millor arma per a la difusió de l'imperialisme cultural americà.
Curiosament, una de les seves pel·lícules preferides era Anna Carerina,
protagonitzada per Greta Garbo, l'actriu favorita de Goebbels.
Inclús a Greta Garbo hi ha la seva i una altra actriu,
també coneguda mundialment, com és Marlène Dietrich,
les va intentar fitxar pel seu projecte cinematogràfic.
I...
I només pel projecte?
Això no ho sabem.
Per què?
Li agraden també molt les dones.
Però sembla ser que artísticament, professionalment,
estava enamorat de Greta Garbo i Marlène Dietrich.
Les va intentar enredar pel projecte del cinema,
d'un projecte cinematogràfic alemany o nazi,
però no va tenir èxit.
Es va haver de conformar amb estrelles cinematogràfiques,
amb l'Star System alemany de l'època,
o austríac, i inclús també amb actrius sueques.
Per una altra banda,
l'altre punt de referència del cinema de Goebbels
era el cinema soviètic,
on admirava la força ideològica, sobretot.
Després de veure el cuirassat Potemkin,
obra de l'any 1955,
Goebbels va afirmar...
Fins i tot el més indecis es tornava comunista.
És a dir,
l'objectiu del cinema de Goebbels era
la suma de la comercialitat americana,
més el fervor ideològic soviètic,
però, a més a més,
donant-li una mica d'un toc nacionalsocialista.
I us preguntareu,
però el cinema alemany només va ser important
amb l'arribada de Goebbels?
Us ho pregunteu?
Sí, jo m'ho he preguntat.
M'ho he estat tot el dia.
Milers de vegades.
Doncs no.
La veritat és que el cinema d'entreguerres,
l'industria cinematogràfica alemanya,
era una de les primeres del món
i una sèrie competidora de Hollywood
a nivell europeu
durant el període d'entreguerres,
malgrat tota la crisi d'entreguerres
que va patir Alemanya.
Realitzadors com Ernst Lubitsch,
Murnau,
qui recorda el Nosferatu de Murnau,
Fritz Lang, Metropolis.
Estem parlant d'expressionisme,
dut al cinema,
i alguns d'aquests directors fugiran cap als Estats Units.
Sí, la majoria van fugir,
com és el cas, per exemple,
de Fritz Lang,
que inclús va ser temptat per Goebbels
per dirigir cinematogràficament
el projecte del Tercer Reig.
Curiosament, Fritz Lang era jueu,
però li van oferir aquest càrrec, inclús.
I també el Sr. Lubitsch
també va marxar als Estats Units,
i després faria
Ser o no ser,
aquella paròdia de Hitler.
Hitler entrar a Polònia.
Sí, i Murnau també va morir als Estats Units,
si no recordo malament, l'any 31.
Sembla ser que Fritz Lang va dir que no,
a Goebbels,
i que després de l'entrevista que va tenir amb ell,
doncs, va sortir d'Alemanya,
veient que...
Ràpid, totes.
Sembla ser que va sortir,
però després, diferents historiadors han trobat
que el seu passaport,
bueno, diferents no,
historiadors han trobat el seu passaport
que hi ha diferents visats d'entrada i sortida
en èpoques posteriors.
És a dir, que segurament tenia
una mica de carta lliure
per entrar i sortir,
malgrat que fos un jueu.
potser simplement per l'amor que tenia Goebbels
al cinema,
o inclús a l'obra de Fritz Lang.
Amb l'arribada del cinema sonor,
Alemanya va consolidar el seu paper
amb les coproduccions.
Estem parlant del període d'entreguerres.
Com, per exemple,
una obra anomenada
del Congrés es diverteix,
signada, filmada l'any 1931.
I us preguntareu,
bueno, per tu, Núria,
que ets tan versada en cinema,
què és una coproducció?
Jo no soc versada en cinema,
però una coproducció no és,
en aquest cas,
la producció d'una pel·lícula
a diverses bandes.
Molt bé, a diverses bandes,
a diferents països, per exemple.
És el que s'acostuma a dir
a diferents països.
Doncs, per l'època d'entreguerres
no era ben bé això.
En aquest film,
el Congrés es diverteix,
de l'any 1931,
aquesta pel·lícula
tenia diferents versions
en alemany, francès i anglès.
Fins aquí, cap problema, no?
Home, problema de dublatge,
però vaja.
Molt bé.
A excepció de la protagonista,
que era una dona
anomenada Lilian Harvey,
que sembla ser que era políglota,
la resta d'actors
pertanyien a cadascun
dels tres grups lingüístics,
fet que assegurava
l'acceptació dels diferents públics.
És a dir,
la pel·lícula s'havia enregistrat
tres vegades
amb la mateixa protagonista,
no, res de dublatge,
amb la mateixa protagonista,
però amb personatges
per la versió francesa,
amb personatges francesos,
amb la versió alemana
per personatges alemans
i l'anglesa
amb personatges anglesos.
Després, quan descobriu
el dublatge,
van dir si és més fàcil.
I saltem
del primer d'entreguerres
i hi ha
el projecte de Kevels.
Alguns han dit
que volia crear
un Hollywood europeu.
Però, en principi,
Kevels utilitzava
les arts cinematogràfiques
per propaganda política.
Sí, sí, sí.
Propaganda política
com veurem tot seguit.
No va arribar a fer cap pel·lícula,
diguéssim,
desvinculada
d'aquesta emissió propagandística.
Sí.
Sí i no.
Ara ho veurem.
Ara ho veurem.
Kevels va voler crear
Berlín,
una gran indústria cinematogràfica,
que fos
l'alternativa europea
a Hollywood.
Ho va aconseguir
o no.
Durant el primer any
de nazisme,
a Alemanya
es van estrenar
a diverses pel·lícules
significatives.
Tres d'elles
eren
exaltacions
de la CSA,
els grups
paramilitars
que
lliuraven
el terror
als carrers d'Alemanya
abans del nazisme.
La millor,
si es pot dir millor,
d'aquestes pel·lícules,
traduïda
a l'espanyol,
portava per títol
El fletxa
Quebs
que
explicava
la història
real
d'un membre
de les joventuts
hitlerianes
assassinat,
segons ells,
a sang freda
pels comunistes.
Una pel·lícula
que inclús
es va arribar
a estrenar
a l'estat espanyol,
un estat espanyol
que patia
la petjada,
en aquest cas,
del franquisme.
És curiós
que entre el 1939
i el 1942
les pel·lícules
alemanes
produïdes
per l'Alemanya
de Hitler
van tenir
molt bona rebuda
a l'estat espanyol.
Després,
en el moment
que al curs
de la guerra
es fica
potser ja
una mica
més fotut
pels nazis,
deixen
de tenir
ressò
a l'Espanya
franquista.
La promulgació
de lleis
d'higiene
racial
del nazisme
va provocar,
a més a més,
l'exili forçat
de realitzadors,
productors,
actors,
tècnics,
músics,
etcètera,
marxant així
una gran quantitat
de persones
que van provocar
un dur cop
a la indústria cinematogràfica
alemana,
alhora que alimentava
per una altra banda
les indústries
cinematogràfiques
d'altres països,
sobretot en aquest cas
Hollywood.
El Fletcher Quacks
no va tenir gaire èxit
internacional,
com és normal,
tampoc entre els països
amb ideologies
afins al nazisme,
com podria ser
la Itàlia
de Mussolini
o l'Espanya
de Franco.
Curiosament,
el barri
no veia orquest
de Yorkville
sí que en va tenir,
degut a que era
important
el nombre
d'alemans
que hi vivien.
Hi havia una comunitat
alemana
molt important
en aquest barri
de Nova York.
La traducció
que han fet
d'esta pel·lícula,
Fletcher Quacks.
Sí,
el Fletcher Quacks.
Perquè
Hitler Junge
seria
Junge,
és membre
de les joventuts
hitlerianes.
Jo diria que
si alguna cosa
té a veure...
Ho traduï sempre
Fletcher,
suposa una referència
a les Fletcher
d'aquí d'Espanya.
Però no hi posa
Hitler Junge.
Hitler Junge.
Ah,
perquè Fletcher
que no sigui
com un càrrec
o com un grau
dins de les joventuts.
No,
jo més aviat penso
que és un equivalent
a aquí a Espanya
als nois,
als nens
que se'ls anomenen
a Fletcher.
Ja,
però en aquest sentit...
Ah,
els de Falange i tal.
Ah,
se'ls anomenen a Fletcher?
Sí,
crec que sí.
Val,
doncs deu ser això.
Crec que sí,
perquè aquí
Fletcher en el sentit
no de Fletcher
que dispara el monarque
sinó de membre
de les joventuts.
Sí, exacte.
però encara estava
per arribar
a l'èxit relatiu
del cinema de Goebbels.
Bé,
quan anem al cinema de Goebbels
era el cinema patrocinat
pel nazisme.
No,
no és que hi ha fet,
eh?
No,
no és que hi ha fet.
No es posava
a la veritat de la camada.
Sí que va supervisar
inclús algunes pel·lícules
com per exemple
El jueu sus
de la qual en parlarem
tot seguit.
La necció d'Òstria
l'any 1938
i la complicitat
d'Espanya franquista
i de la Itàlia feixista
va multiplicar
el públic potencial
del cinema alemany
com és lògic
companyerisme
entre tots els totalitarismes
i curiosament
a partir de l'any 1939
a Polònia,
Holanda,
Bèlgica i França
es va despertar
un sobtat interès
pel cinema alemany,
pel cinema nazi.
Segurament
a cop de pàncer.
Això va succeir.
Ja quan la invasió, no?
Sí, clar.
En aquest període
van aparèixer
en pantalla
tres pel·lícules
dedicades a
lleurar l'odi
contra els jueus.
per una banda
la casa
de Rothschilds
per una altra banda
el jueu Suss
que és la pel·lícula
supervisada
pel mateix
pel propi
Goebbels
i després també
els jueus eterns.
L'any 1939
a partir d'aquesta data
la major part
de la producció
cinematogràfica
es dedica
a justificar
la guerra
i a explicar
als espectadors
quins seran
els autèntics
culpables
del conflicte
és a dir
propagant la política
al 100%.
Primer van ser
els polacs
en pel·lícules
com
la campanya
polònia
o bateig de foc.
Després
els polacs
van ser substituïts
com els grans enemics
pels anglesos
que eren representats
com una gran potència
imperialista
que va impedir
a Bismarck
expandir-se
cap a Àfrica
amb un film
per exemple
que porta per títol
potser el Manel
el pronunciarà millor
Om Kruger
doncs Om Kruger
i tercer
després dels anglesos
perdona
la gent se pensarà
que jo si a Alemanya
no hi tinc ni posició
perfecte
i després dels anglesos
van arribar els comunistes
la Rússia comunista
era el gran enemic
denunciats a pel·lícules
com per exemple
Terror GPU
pels mètodes terroristes
seguits per la política
policia política soviètica
curiosament
un film
aquest darrer
el Terror GPU
que va tenir
molt d'èxit a Espanya
també
a l'Espanya franquista
és curiós
com els enemics
anaven sent
els països
als quals
s'anaven enfrontant
primer Polònia
després anglesos
finalment no russos
però curiosament
en cap moment
van atacar
cinematogràficament
als Estats Units
les raons
potser les podem entreveure
en que
per la simpatia
que podria tenir
Gables
per Hollywood
o també
i també
perquè entrenia molt tard
a la guerra
sí
perquè van entrar tard
a la guerra
i la por
que si
girava el curs
de la guerra
fossin capaços
de
tenir més possibilitats
de signar
una corda de pau
quan la guerra
començava
a pujar-se
en contra
de l'Alemanya
nazi
la indústria
cinematogràfica
alemana
va augmentar
el número
de films
d'evació
cedien
al cinema
a passar
l'estona
oblidem-nos
de la guerra
de les grans
victòries
etc
i curiosament
la majoria
eren comèdies
musicals
també es va crear
una de les
fites històriques
del cinema
fantàstic europeu
a les aventures
del baró
de Munchausen
que la Núria
ara comença a riure
i potser
l'has vist
en 1943
jo la recordo
de petita
van fer una versió
un dels membres
dels Monty Python
que ara no recordo
qui és
el Terry Gilliam
sí
el Terry Gilliam
crec que sí
em va fer una versió
amb l'Uma Thurman
una versió
més moderna
potser dels anys 90
i és una
pòl·lícula
d'aventures
però l'original
blanc i negre
no
aquesta no
he vist imatges
la típica imatge
perquè la gent
se situï
que vola
amb una bomba
sí
damunt d'una bola
d'aquestes
estrada d'un canó
sí
molt bé
i ja arribem al final
del monogràfic
i també al final
d'un projecte
el projecte cinematogràfic
de Goebbels
projecte vinculat
a les idees totalitàries
al nazisme
a Hitler
i un projecte
d'exclusió
sobretot
tots els somnis cinematogràfic
dels reis
es van enfonsar
l'any 1945
el darrer film
de Goebbels
va ser
Kohlberg
signat
el mateix
any 1945
un gran espectacle
històric
en color
que il·lustrava
un episodi
de les guerres
napoleòniques
amb la finalitat
d'aixecar l'ànim
de la rereguarda
una pel·lícula
que segons Goebbels
seria
una arma
més eficaç
que les bombes
B2
el 17 d'abril
de 1945
amb els russos
a les portes
de Berlín
Goebbels
va organitzar
al búnquer
de la Canselleria
una projecció
d'aquest film
de Kohlberg
on abans
va pronunciar
un discurs
del qual
extreiem
aquesta cita
d'aquí cent anys
quan s'estreni
el cinema
és una gran pel·lícula
en color
sobre els fets
que vivim actualment
quin paper
interpretareu
el d'herois
o el de covards
segur que no teniu
cap dubte
i no voleu
que el públic
us xiuli
quan apareixeu
a la pantalla
aquí està la pregunta
a l'aire
quin paper interpretareu
es dirigia
a
als generals
alemanys
el d'herois
és el de covards
curiosament
a principis de maig
de 1945
ja es suïcidava
amb la seva dona
i els seus sis fills
no sé si és una actitud
molt covard
o una actitud d'heroi
però segurament
no és un final
Made in Hollywood
i ara
hauria de fer-ho lligar
t'ha quedat tan rodona
sí
ho lligaran d'una manera
perquè has parlat
del cinema
del senyor Goebbels
però
sí
no has esmentat
a un personatge
que podrien dedicar
un altre monogràfic
digues
és una dona
és una dona
ho sabia
va filmar
les olimpiades
no cridis
per què crides
perquè m'exalto
m'emociono
va filmar les olimpiades
de Berlín el 36
qui era?
i?
Lenny Riefenstahl
us sona?
sí
a mi no
a mi no
però
i l'any 1945
va deixar un projecte
de banda
que era
la
bueno
estava filmant
una adaptació cinematogràfica
de Terra Baixa
d'Àngel de Guimarà
ah sí?
això no ho sabies
eh Manel
ara m'ha estombat
parlem-ne d'això
o sigui
ja tenim dos monogràfics pendents
Patates
i Lenny Riefenstahl
però tot això
és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
després de les grans inundacions
catàstrofes
ferroviaris
etc
1908
era un any
va ser un any
que va començar
una mica avorrider
la veritat
mira que dia
les notícies
del diario de Tarragona
de avui fa 100 anys
i el següent
la idea
que ha tenido
la superiora
superiora
del colegio
de Jesús María
Sor Benedicta
de invitar
a sus antiguos alumnes
a la celebración
de las bodas de oro
de su profesión religiosa
dio ocasión
a que dicho colegio
se viera ayer
muy concurrido
de señoras casadas
y no pocas
que pasaron
a la respetable
situación
de abuelas
siendo el tema
principal
de unas y otras
de los felices
tiempos
de su niñez
en que correteaban
por los anchurosos
paseos del jardín
y de las reprimendas
de la madre benedicta
que la madre benedicta
daba a las revoltosas
y desaplicadas
los cultos
que tuvieron lugar
en la iglesia
del expresado colegio
fueron espléndidos
espléndidos y lúcidos
concurriendo a ellos
muchas familias
de la buena sociedad
tarraconense
una piadosa señora
regaló
una riquísima corona
para la imagen
de la virgen
que se venera
en dicho templo
nosotros deseamos
a la superiora
de Jesús María
muchos años de vida
y muchas felicidades
que bonito
¿no?
sí
y ahora
mira
Núria
¿qué es que?
sí
un otro patrocinador
no hay tres
elegís lo que te agrada más
ay no
¿los de todos tres?
sí
mira
taberna
en letras grandes
por retirarse del negocio
sus dueños
se vende
la antigua taberna
de casa español
de mucho copeo
situada en la rambla
de San Carlos
de esta ciudad
¿os interesa una taberna?
a la actual rambla
rambla bella
es de mucho copeo
a ver
aquí son los altres dos candidats
venga va
buen negocio
eso es el titular
y la letra gran
por ausentarse su dueño
se vende un lujoso establecimiento
de comestibles
en punto céntrico
de esta capital
se darán todos los aparatos
correspondientes
a pastelería
y confitería
razón en la redacción
de este periódico
eso ya temes de ver
en pasticería
confitería
os dan los aparells
¿no?
como patrocinador
a ver
para la taberna
carne de ternera
es el titular
a mi me agrada
se vende de primera clase
los 400 gramos
a peseta
sin hueso
y a 80 céntimos
con hueso
en las mesas
número 2 y 4
de Ramón Rivas
de la Plaza de Abastos
al port
al puerto
como ha pujat
l'IPC
sí
per 20 céntims
te traien los
ostres
sí sí
curios
curios
no suposo que no tothom
le podía comprar
doncs els comerciants
de carne de vedella
sí
patrocinan el
no en vinguis amb històries
avui
sí
però digo
amb més
més
els comerciants
carne de vedella
a un euro
no va dir
a una peseta
400 grams
patrocina
no en vinguis amb històries
no en vinguis amb històries
curiositats
te creo en algo
sí
una mica
no sé
que em passa
estava una mica xof
i això del Goebbels
m'ha posat les piles
mare de Déu
ui
això era un bigotet
sí
la setmana passada
lo senyor
Manel
anava a dir Ramon
gràcies
benedicte
ens parlarà dels kamikazes
japonesos
doncs avui la curiositat
va sobre kamikazes
però en aquest cas
alemanys
era ja
a inicis de l'any 1945
quan Alemanya vivia
l'angoixa dels bombardejos massius
sobre les seves ciutats
que diferents
caps
de l'exèrcit alemany
van proposar
mesures suïcides
a imitació
dels kamikazes
japonesos
però curiosament
aquests caps
no es pensaven
suïcidats
no
ells van proposar
ells van proposar
van dir
fem-ho
la pilot
Hannah Reits
va postular
una unitat aèria
d'homes
autosacrificables
mentre
que
el cap
de la CCS
de comandos
autos
corxeni
va ser més tècnic
i va proposar
la instal·lació
d'una petita cabina
de pilotatge
a les bombes volants
B1
però
la idea principal
va arribar
d'Ajo
Herman
a diferència
Ajo
una H
una A
una J
i una O
o
Ajo
Ajo
jo què sé
com Ajo
per exemple
a diferència dels kamikazos
japonesos
que atacaven
principalment
vaixells
els pilots alemanys
havien d'estavellar
els seus avions
contra altres avions
aquests altres avions
eren els
gegants
bombarders
aliats
que
que
atacaven
doncs
de forma massiva
les ciutats alemanes
ja al final
de la guerra
l'estratègia era
embestir
els bombarders
aliats
per darrere
és a dir
per les sis
i destrossar la cua
amb l'èlice
per les sis
espera un moment
saps que
seguien
per senyalar
la posició
de dalt o baix
a les totes
i davant
la posició
de les hores
al rellotge
ho havia vist
a les pel·lis
a jo que diuen
enemigo
a les seis
i tal
molt bé
com quan estàs a la platja
i fas
mira cap a les vuit
doncs bé
les possibilitats
de supervivència
dels pilots
autosacrificables
eren ben poques
un 10%
tot i que
no s'havien de sacrificar
perquè perfectament
podien saltar
abans
del xoc
però clar
en el moment
que t'estava llaves
contra un
superbombarder
de l'època
carregat de bombes
segurament
les possibilitats
de sobreviure
després de l'explosió
eren mínimes
la convocatòria
de places
com si es tractés
d'una oposició
es van presentar
més de 2.000
voluntaris
possiblement
això ens expressa
el fanatisme
i la desesperació
de l'exèrcit
alemany
i
doncs en aquest cas
el curs
escollit
el nom en clau
escollit
per la unitat
va ser traduït
ja
el de curs
d'entrenament
ELVA
ah com el riu
d'en Burg
sí
molt bé
molt bé
justament perquè
la base es va situar
a Stendhal
a prop del riu
ELVA
l'únic atac
del grup
documentat
històricament
i que curiosament
va ser silenciat
durant anys
pels aliats
que ja que
van acabar
esgarrifats
per aquesta pràctica
es va produir
el 7 d'abril
de 1945
quan un grup
de fràgils avions
alemanys
es van apropar
a diferents
bombarders
nord-americans
curiosament
les seves ràdios
les ràdios
dels cazes
alemanys
només permetien
rebre emissions
no
no fer-ne
no fer-ne
i en aquesta
rebuda d'emissions
hi havia la veu
d'una dona
que els recordava
en tot moment
la destrucció
produïda
a les seves llars
pels odiats
bombarders
nord-americans
les estadístiques
diuen
que de 120 avions
alemanys
53
es van
establir
40 pilots
van morir
13 fortaleses
volants
van ser destruïdes
i altres
van patir d'anys
la majoria dels pilots
alemanys
en general
joves
sense experiència
no van arribar
al seu objectiu
kamikazes
la història
n'ha donat
segurament
tres grans tipus
els japonesos
per una banda
els alemanys
després ja per la
desesperació
i també
la desesperació
posterior
i si parlem
de la batalla
de les termopiles
també
d'en
kamikazes
també
però
això ja és una
altra història
notícies
vaja curiositat
més llarga avui
tenim molt poc temps
per les notícies
una notícia molt ràpid
i després faré propaganda
d'una cosa meva
o sigui
que me deixeu
han trobat fotos
negatius
de fotos
del senyor Robert Capa
un dels fotògrafos
més importants
de guerra
de fet
l'home que va iniciar
el periodisme de guerra
i este senyor
havia perdut
tots els negatius
o sigui
les fotos que es coneixien
els negatius originals
s'havien perdut
i on s'han trobat?
i s'han trobat a Mèxic
és el que es coneix
com la maleta mexicana
i l'ha trobat
una senyora
anomenada
Tisha Zip
que investigant
esta senyora
que és directora de cine
i ha sigut comissària
d'exposicions
sobre fotografia
etc.
ha arribat
estirant els fils
a Mèxic
als descendents
d'un general
d'un general
mexicà
mexicà
que deu estar el nombre aquí
i ara
ara no el trobo
és indiferent
este senyor
que estava a l'ambaixada
mexicana a París
l'any 40
sabeu que algú
li va donar
no sé si sap qui
està maleta
que conté uns 3.500
negatius
de fotografies
la majoria de les quals
són inèdites
o sigui que són fotografies
que no es coneixien
no s'havien arribat a publicar mai
per tant apareixerà
molt de material
no sabem si estan bones condicions
en bon estat
segur que sí que estan bones
molt bé
condicions
i en fotografies
i és possible que a Tarragona
puguen aparèixer fotografies
també
perquè va estar a Tarragona
va estar a Barcelona
va cobrir tota la retirada
dels republicans
a part de la batalla de l'Ebre
etcètera
o sigui que poden haver-hi
moltíssimes sorpreses
bueno
seguirem
la propa notícia
i després també
una exposició
us he de parlar
que la podreu veure
a partir del dia
4 de febrer
això és dilluns que ve
4 de febrer
que esteu invitats
a la inauguració
on?
i quan serà
a l'Ajuntament
al Pati Jaume I
quina hora?
suposo que
vosaltres que ho sabeu
la gent que ens està escoltant
no sap
que jo treballo
a un centre
de paral·lisi cerebral
el centre que hi ha aquí a Tarragona
i que els monitors
i els nois
han fet una exposició
conjunta de pintura
els nois han pintat
han pintat
i ara els exposeu
i ara els exposem
hi ha algun fil conductor
de tota l'exposició
hi ha alguna temàtica concreta
o no?
no
han fet obres
molt
molt variades
ja des d'alguna escultura
podreu destrossar l'escultura
fins i tot
ah sí?
si voleu
podreu participar
a veure
al Pati del Rei Jaume I
des de dilluns dia 4
des de dilluns
la inauguració és dilluns
ara és
7 i mitja de la tarda
farem una performance
o sigui que
podeu venir a
a veure'm
ah i els quadres
estan a la venda
a preu
són molt assequibles
i són molt xulos
per cert Núria
tu
jo m'he compromès
a adquirir-ne un i tant
els he de veure
bueno ja parlarem
no li pregunten més coses
sobre aquesta exposició al Manel
perquè la setmana que ve
en parlarem
ampliament
jo crec d'aquesta exposició
amb una entrevista
Manel
tu que estàs enxufat
que t'entrevistin
sí
clar
tu Jordi no fas res
no jo no faig res
jo presento ara tot seguit
el llibre d'aquesta setmana
lo senyor Manel
ens parlarà del següent llibre
El cambio climático
signat per
Richard B. Alley
publicat
siglo XXI
el nombre de pàgines
264
i farà mal a la butxaca
17,50
però
val la pena comprar-lo
perquè és un llibre
molt interessant
sabeu que
les èpoques glaciars
i tot això
pot arribar
en un període
de dos o tres anys
que a la millor
d'aquí cinc anys
podem anar a esquiar
a la mossara
sí
cíclic
no se sap
s'està investigant
aquest senyor
el senyor
Richard B. Alley
és un investigador
que porta molt de temps
treballant
en l'anàlisi de gel
que es fa a Groenlàndia
les perforacions que fan
i allí ja
tenen un registre
dels últims 100.000 anys
on estan sortint
moltes dades
que el senyor
Alley
publica
en aquest llibre
és un llibre
molt amè
un llibre que es pot llegir
per tots els públics
molt fàcilment
divertit
en alguns moments
i que et pot
donar una idea
bastant
bastant aproximada
del que és
el nostre clima
i com funciona
recordem
el Canvio Climático
editat per
Siglo XXI
i escrit
per
Richard B. Alley
el rellotge del temps
avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Nois
Què tal?
Què fas?
Bé
Fas gimnàstica
mandibular
Mandibular o estaves badallant?
No
era gimnàstica
de mandibular
Ara que s'ha acabat el programa
ara va gimnàstica
és que ara ens entra el relax
després de tota l'atenció
del senyor
Gables
De veritat
Estes són quatre temporades
encara no estem relaxats
Sí
Jo us portaré alguna massatgista
que us vagi fent massatge
mentre es feu el programa
Jo el que em demaneu
el que necessiteu
tindreu
No potser?
No sé
Jo estic molt content
avui com he quedat
estic bé
estic espitós
no sé què em passa
Li tanquem el micro
abans de que torni a cridar
Menos mal que he vingut
amb bicicleta
i ara m'aniré
a pujar a la mussara
Això era aigua, no?
Sí, crec que sí
Tenia un gust raro
però no sé
Fins la propera setmana
Adéu
Adéu
Adéu, espitós
Adéu