La terra es plana, ho sap tothom, però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé, però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu...
Tot l'estiu, sense sentir aquesta cançó, bé, jo ja l'havia escoltat a casa, però vaja, no com a sintonia.
Ens retrobem amb una etapa passada del Ja Tardes, en què venia cada dilluns amb Beta a parlar-nos sobre notícies d'àmbit tecnològic i científic.
Una etapa que torna amb Beta, ens acompanya una temporada més amb La Terra Esplana.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, ja fas veu de tardor, de nit, d'hivern.
Sí, sí.
Encara hi ha llum, eh?
Sí, encara, però aviat, quan fem el programa, haurem d'encendre encara més els llums.
Ja els tenim encesos perquè ja comença a caure la tarda.
Perquè tenim la vista malament, Beta, també.
També, també.
Estem fatal, ja.
Tot hi ajuda.
Escolta, com has passat l'estiu?
Bé, sí, sí.
Estàs igual, és que per tu no passa el temps, eh?
Ah, gràcies, eh? El mateix dic per tu, eh?
Sí, però tu fas cara de salut, eh? Que m'han dit que has caminat.
Home, sí, sí, sí, sí. He fet una cosa que tenia ganes d'arribar al punt final, caminar pels Pirineus i arribar a l'altra punta dels Pirineus.
Vaig començar fa quatre anys a un cantó, al Cap de Creus, i en guany, per sort de les meves cames, gràcies.
Has pogut arribar.
Sí, doncs hem arribat a l'altra cantó.
Val a dir que el viatge l'ha fet interrompudament, eh? No quatre anys caminant seguits.
Sí, sí, sí. Home, és clar. Perquè, home, seria molt difícil marxar d'aquí i anar a caminar.
Però bé, la qüestió és que ha estat molt profitós, en aquest sentit personal, de poder acabar un projecte, un petit projecte, en aquest cas, de recorregut dels Pirineus de punta a punta, del Mediterrani i de l'Atlàntic.
I, d'entre altres coses, doncs, una curiositat que em va passar aquest estiu, Núria.
Sí?
Què?
Amb les festes majors, doncs, a consumen haver-hi concerts i aquest estiu passat, doncs, ens va passar una cosa curiosa, curiosa.
A la secuïta, la festa major, doncs, ens vam assabentar que tornaven a aparèixer, només per aquell dia, la tarambanda, un grup de música de valls, i que feia cinc anys que no tocaven, però van decidir fer un petit retrobament per recordar bé els temps.
I nosaltres, doncs, clar, a l'estiu, les festes majors, doncs, tombem per aquí, tombem per allà, i n'hi ha res millor que per passar la calor, doncs, això, una nit d'estiu a l'aire lliure, les rebelles, ja sap, no?, què és el que toca a l'estiu.
Doncs, bé, el que anàvem, la tarambanda ens va sorprendre perquè, no ens ho esperàvem, va ser sorpresa total, en un moment donat, treuen un aparell de l'escenari, amb un parell d'antenes, i comencen a tocar la cançó, i ella comença a distorsionar, i saps què era?
Què?
Un ceramín.
Ah, sí? Estem escoltant la tarambanda de fons, però jo no me'ls imagino tocant el ceramín, sí?
Doncs, sí, sí, sí, la cantant, l'Anna Cosell, s'hi va posar al costat, i amb les seves mans, doncs, com s'acostava, com s'apartava, doncs, allò produïa unes zones, uns sorolls, és aquell esti que em van parlar, no sé si va ser la temporada passada, o fa dues temporades, d'aquell inventor rus, de principis del segle XX, que va inventar això, aquest instrument ceramín, que podem dir que és un dels primers instruments electrònics de música.
Sí, que recordeu que funcionava, doncs, això com si fos un sintonitzador de ràdio, no? Va per ones, i llavors per la proximitat o allunyania de les mans, es toca, doncs, això aproximant i allunyant les mans, pots controlar el volum, també, i es va posar molt de moda recentment, perquè l'utilitzava, per exemple, per aquí, per les nostres contrades, el Mar Parrot, va ser una mica qui el va tornar a popularitzar.
Sí, sí, sí, sí, doncs... La Tarambanda.
I recordem que també es va posar de moda, fa uns anys, fa uns anys ja, pel fet de ser sintonia de les pel·lícules de pop, perquè, esclar, el seu so denota una mica així misteri, no?
Doncs, la Tarambanda l'ho va portar, però això va ser coses d'un dels components d'aquesta banda, l'Erdol Soler, el va portar, i la cantant, doncs, l'Anna Cussell, doncs, es va oferir, doncs, en les seves mans, doncs, acostant-se, doncs, fent el so aquest especial que té el Ceremín, no?
Ens van quedar en la boca oberta. És allò que dius, no t'esperes. Nosaltres parlant tant del Ceremín que si va ser un dels primers instruments electrònics musicals, i va, i aquest estiu el podem veure, envia un directe, no l'havíem vist mai encara, així...
No? No, no, no, no.
Escolta, i eren els temes de sempre o eren temes nous?
No, no, eren dels temes de sempre, un dels temes de sempre, però...
Acompanyat.
Sí, acompanyat amb el Ceremín, no? I va ser una cosa molt, però molt curiosa. Ens va sorprendre molt gratament, i ho havíem de dir perquè, esclar, nosaltres parlem molt,
d'aquesta tecnologia, i de vegades pot semblar desfassada, però els Ceremín encara es fabriquen, s'han modernitzat, es fan ja, no com els components de principis del segle XX, però se segueixen fabricant de manera artesanal, i, esclar, és un instrument molt antic, però també molt modern alhora, perquè, esclar...
Té una sonoritat molt culturista, sí, sí, sí.
Molt de l'espai exterior, que em parlaràs de l'espai exterior avui.
Doncs sí, perquè avui, com a primer dia d'aquesta temporada, parlarem, però, de passada, perquè volem fer una acollita del millor d'aquest estiu passat en qüestions tecnològiques especials.
Sí, i curiosament, curiosament, m'has llegit el pensament, perquè el Top One, la notícia número 1 que volem destacar d'aquesta acollita que hem seleccionat, esclar, han passat moltes coses, són molt de mesos...
Has fet un rànquing? Sí, he fet un petit rànquing.
Vols començar de baix a dalt o de dalt a baix? No, comencem de dalt a baix, el Top One, sí, el Top One, sí, el número 1, perquè és que s'ho mereix, s'ho mereix perquè va ser la notícia, no voldríem dir del segle, perquè al segle li queda molt, el XXI, però poden passar moltes coses, encara, però les de l'any, qüestions així, científiques, podríem dir que sí, perquè és una cosa que se sabia, parlem de Mart.
Aigua.
Se sabia que hi havia aigua, però és que aquest cop estem amb la certesa de dir que sí que hi ha aigua, i a més a més els titulars, els titulars a l'hora de donar la notícia van ser molt enginyosos, i nosaltres volem llegir tal com va sortir a la premsa o als televisors o a les ràdios, no?, perquè va ser allò que dius, aquesta vegada sí que han tingut...
Estaven esperant el poder donar el titular, han van tenir temps per pensar-ho.
Aquesta vegada han tingut una bona pensada, perquè diu així, aigua a mar, tocada i assaborida.
És genial.
Ai, que bonic.
Tocada i assaborida. Per què? Perquè la sonda Fènix, amb el seu diminut laboratori, que nosaltres en vam parlar d'aquí, un laboratori que escalfava el glas o la terra que hi havia allí,
i, doncs, esclar, a l'escalfar, si viajava, doncs, això produiria uns vapors, i aquests vapors denotava que hi havia presència d'aigua, no?
Doncs aquest sofisticat laboratori, això va ser a començaments del mes d'agost, va poder posar-se en pràctica després d'uns petits problemes,
i sí, sí, sí, la notícia va ser aquesta, que aquest laboratori, Fènix, donem a insistir, va donar fe i ho va fer, doncs, tocant-la i assaborant-la que a Mart hi ha aigua.
Ara, la feinada que queda, doncs, és saber, doncs, per què hi ha aquest element, quina quantitat hi ha,
quina quantitat, si aquesta aigua, doncs, permet que hi hagi encara vida, encara que sigui microscòpica, però bé, això ja vindrà,
però de moment podem dir que s'ha pogut certificar aquesta cosa, que, a veure, tornem a insistir, no és la primera vegada que es diu allò d'aigua en mar,
perquè hi ha diverses fondes especials de l'ANASA i també de l'Agència Especial Europea, l'ASA,
ja l'havien detectat aquests anys passats, però, esclar...
En fotografies, segurament, no?
Sí, sí, en fotografies, i després, doncs, amb rajos, bé, diversos estis que tenien al seu abast
per poder detectar aquesta presència d'aigua, no?
Però, esclar, una cosa és detectar-la així, a distància, i l'altra cosa és poder tocar-la i assegurir-la, com ha passat.
Doncs, aquesta seria el Top One.
Ja en propers programes anirem desenvolupant la notícia, però de moment ens quedem en el titular.
A veure, Medalla de Plata.
Medalla de Plata.
Doncs, això va passar la primera quinzena de juliol, i la Medalla de Plata, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do,
també la sorpresa, en aquest cas, va ser sorpresa, perquè la primera notícia que acabem de donar, no, no va ser gens sorpressiva,
s'esperaven que... esperaven aquesta confirmació de l'aigua.
Doncs, bé, aquesta sí que va ser sorpresa del tot, perquè Apple va vendre un milió d'iphones en tan sols tres dies.
Iphones.
Iphones.
Aquests telèfons integrats amb internet.
Telèfons mòbils, normals?
Sí, sí. I que tenen integrat a l'internet...
Però Apple no és l'única empresa que comercialitza això, no?
No, no, no. Hi ha altres que ja comencen a fer la competència, però l'iPhone d'Apple és el que arrasa.
Tornem a dir les xifres, a veure com va anar això.
Doncs, en tan sols tres dies, Apple va vendre més d'un milió d'unitats.
És molt això, eh?
Tenint en compte que no és un telèfon baratet, precisament.
No, no, no. I aquí quan es va comercialitzar, aquí al nostre país, es va comercialitzar amb contagotes.
Pensa que hi va haver un allau de gent que volia tenir el seu iPhone i es va haver de quedar amb les ganes perquè Telefónica, que és la que té l'exclusiva a l'estat espanyol, només en donava en quantitats petites.
O sigui que hi havia més demanda que oferta, és clar, i aleshores molta gent al principi es va quedar amb les ganes.
O sigui que va ser una revolució que, bé, no s'ho esperava, no? Perquè ningú s'ho esperava que és èxit.
Ni tan sols Apple que en tan sols tres dies, doncs la companyia de San Francisco, Estats Units, doncs hagués vendut un milió d'unitats de l'iPhone 3G.
Els 21 països en els quals es va comercialitzar el passat mes de juliol, això a partir dels tres dies que es va començar a comercialitzar.
21 països, clar, pots dir, home, és clar, en 21 països, clar que surten els números, però és que penseu que el primer model d'iPhone,
perquè aquest és el model 3G que ja incorpora, doncs, internet i és més sofisticat, doncs, l'iPhone ja existia,
però el que passa és que ha passat per diverses fases, diversos models, i el primer model que va llançar Apple,
doncs, va trigar 74 dies en arribar al llistó del milió d'unitats venudes.
Per això que diuen que aquests 2008 els d'iPhone esperen, si no li fallen els comptes, esperen vendre 10 milions d'unitats.
És una marca de moda, eh?
És això, que hi ha altres, hi ha altres, però d'iPhone només n'hi ha un.
És la moda, i la gent, doncs, és el que té. S'hi llança, s'hi llança.
Bueno, sempre quan funcionin, eh? Si no funcionessin bé.
Medalla de bronza.
A Jòs Olímpics sembla això, eh?
Sí, mira, parlem d'aquest estiu.
Bé, parlem de la competència dura, dura, dura en la qüestió de navegadors.
Sí, perquè això va sortir, aquesta notícia, a començaments d'aquest mes de setembre,
que s'acaba ja, avui som a dia 29, doncs, a començar més d'aquest mes que està a punt de caducar,
resulta que es va poder, a partir d'aquell dia, el dia 2, per ser més exacte, el 2 de setembre,
es va poder ja descarregar el nou navegador Google Chrome, la competència al Explorer.
Vam estar parlant també, ja existeix, doncs?
Sí, ja existeix.
Com es diu?
Em van parlar que estaven els de Google a punt de llançar el seu navegador, i es diu Chrome.
Chrome.
Chrome, sí. C-H-R-O-M-E.
Chrome.
És un nom molt fotogràfic, perquè en qüestió de fotografia, el nom de Chrome s'ha fet servir bastant,
perquè és un mineral que es fa servir per les fotografies.
O sigui, simplement el descarregues?
Sí.
Es troben en una quarantena d'idiomes, incluent-hi el català, això és d'agrair,
i, esclar, serà un competidor important per a la Internet Explorer de Microsoft.
Ara que els de Microsoft estan contraatacant, i l'última notícia que hem rebut, Seba,
és que em sembla que estan traient ja la versió número 8 de l'Explorer.
Una versió molt més moderna, molt més ràpida, o sigui que és allò.
L'han rentat la cara.
Sí, l'han rentat una mica la cara.
Per poder-se enfrontar al competidor.
Però aquí estan els de Google plantant-hi cara a l'Explorer.
L'has trobat tu ja?
No, encara no l'he trobat.
Estem a l'espera que el provis, tu ets el conillet d'indies, veig?
Sí.
Quan el provis ens has d'explicar...
Això mateix, ho desenvoluparem a programes propers.
I bé, doncs, ara hi ha els diplomes d'honors.
Les notícies ja no tan importants.
I podem dir que el nostre país, a Catalunya,
s'està convertint en una potència mundial en qüestió de robots programats.
Per exemple, l'Aquiles.
L'Aquiles és un robot per a la seguretat civil
que supereixen prestacions i versatilitat i preu a la competència global.
O sigui que dues empreses catalanes s'han unit a experiència
i coneixement per a crear un producte de molt alt nivell tecnològic.
Els robots són aquests que porten un braç articulat
i serveixen per moltes coses i també serveixen per a enviar-los a l'espai.
Doncs bé, dues empreses catalanes han unit els seus coneixements,
la seva tecnologia, i han creat aquest robot que es diu Aquiles,
que no desmareix dels que fabricant potències més.
Catalunya s'està posant al capdavant?
Sí, en qüestió de robòtica, doncs Déu-n'hi-do.
I això també és una notícia que desenvoluparem més endavant.
Això seria notícia a nivell català.
I el top one, el diploma, com vulgueu dir-li,
de la notícia a Tarragona, al nivell local,
seria que hem tingut una molt interessant exposició aquest passat mes d'agost
sobre l'energia eòlica amb motiu dels 25 anys d'energia eòlica a Catalunya.
Va tenir lloc a l'antiga audència a la plaça del Pallol
i us farem 500 minuts de com va anar la cosa
perquè són d'aquestes coses que serveixen una mica
per conscienciar a la gent que el futur és sostenible.
Et sembla bé, no?
Em sembla estupendo.
Tots aquests temes han passat durant l'estiu i els anirem desenvolupant.
I una notícia, aquesta no és ni top one, ni top 10, ni res,
que ja és per acabar,
és una que ha de venir, el proper 1 d'octubre.
I és que el proper 1 d'octubre, o sigui, d'aquí dos dies,
el Ford T, el famós cotxe del Henry Ford, fa 100 anys...
Ah, ja tornem amb les efemèrises.
Sí, ja tornem, no podíem deixar-ho i això.
Sempre n'han parlat d'aquestes històries, dels invents,
i vam parlar del Henry Ford, que va revolucionar amb el seu cotxe
la indústria perquè va ser el primer cotxe fabricat en cadene.
Doncs bé, hem de dir que el proper dimecres, 10 d'octubre,
fa 100 anys exactes.
I nosaltres, doncs, també ho parlarem més endavant.
Així, amb pèls i senyals, com era aquest Ford T,
perquè tenim aquí les claus d'aquest primer cotxe, com funcionava.
Sí, sí, sí, ho hem de dir, perquè és que són coses que...
Mira, només us diré dues pincellades.
Que anava a la velocitat de 50 km hora, màxim,
i tenia un consum de 15,2 litres cada 100 km.
Això era molt, però, esclar, estem parlant del 1908,
primer cotxe fabricat en cadene.
I bé, felicitats.
Fins aquí les notícies tecnològiques,
però tancarem sempre la secció amb una dedicatòria musical.
Sí, és el nostre viatge a vinil, i avui ha desaparegut la sintonia,
però bé, aquest és el viatge.
I com és novetat...
Bé, no novetat, volíem dir, ens hem fet un embolic.
És nova temporada, doncs, volem afegir sempre alguna cosa nova.
I en guany, doncs, aquesta nova temporada,
el que farem serà, mira, dedicar la cançó a algú.
I estem escoltant un tema dels gossos, del primer disc, del 1994.
El tema es diu El gos, esclar, i què hem de dedicar a aquesta cançó?
Doncs, ho farem a la meva gossa, que és una husky, que es diu Glass.
I per què? Per què, Núria?
Per tenir paciència, de guantar-te.
No, no, no, perquè ella mai ho faria.
Aquí has ajuntat diversos conceptes, eh?
Sí.
El mai ho faria, l'eslògan aquell tan famós.
Sí, és veritat.
L'has de portar un dia.
Molt bé.
Beta, benvingut de nou al Ja Tardes.
Ja heu notat que anem una mica corrent, eh?
Sí, sí, sí.
Ja trobarem el ritme.
Ja trobarem.
Fins la setmana vinent.
A reveure.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.