Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És una nova pessebre de tota la vida, no?
És el pessebre tradicional, sí.
El pessebre de tota la vida.
Com van aquests anys els caganers?
Els caganers sempre es ven.
A la canalla li fan molta gràcia,
i se'l miren, i beuen, i riuen.
És la figureta que els agrada molt.
El té caganers, Núria, però també té...
Mira, hi ha uns ponts així per posar sobre el riu.
Tu quan feies el pessebre posaves riu, no, tu?
Sí, amb paper de plata, normalment.
Doncs ell també té el teu riu fet aquí, eh, Rafel?
Sí, els rius i tot, ja estan fets.
Preta porter, ja està preparat.
I les figuretes també, no?
Les figuretes, sí.
Bueno, tot el que és suro,
tot el que està fet en suro, fem nosaltres.
Ho treballem, o també ho comprem amb algú.
I el fang, no.
Ai, el fang, el plàstic.
El plàstic el comprem a fabricants de Barcelona.
I aquests naixements que hi ha per aquí,
això sí que ho feu vosaltres, no, amb suro?
Sí, sí, ho fem nosaltres.
Gairebé tot, tot no, però gairebé tot, sí.
Alguna cosa també es compra el fabricant, no?
Partint de varietat.
Com prevelleu aquest any el tema?
Perquè esteu en un lloc diferent,
l'altre any era la Rambla.
Aquest any com creus que anirà?
Bueno, jo espero que vagi bé.
El que passa és que, bueno,
ja sentiràs de tots els comentaris.
Quan les coses van bé, tot va bé.
I quan un no ven, doncs van les coses malament.
Però suposo que anirà bé.
Esperem que vagi bé, s'ha de ser optimista.
Es veu ambient, no?
Eh?
Es veu ambient.
Sí, es veu ambient.
I el passeig que hi ha aquí al costat de Bancaja,
doncs, arrossega molta gent.
Estem al centre de Tarragona.
Bueno, ja ho veurem, a veure com va.
De moment són els primers dies.
Mira que et compren un paller, eh?
Sí.
Rafael, gràcies.
Bueno, merci a vosaltres.
Si no, ens veiem, bon Nadal, eh?
Gràcies, igualment.
Doncs, Núria, surto d'aquesta parada.
Aquí és molt gran el mercat.
Home, Déu-n'hi-do, hi ha una vintena de parades, eh?
És a dir, una vintena de parades aquí al carrer Rèdinc,
al carrer, part de carrer Colom també,
al carrer Governador González hi ha això,
una vintena de parades.
N'hi ha algunes com aquesta on hi ha la Montse,
que venen arbres.
La Montse deia que no volia dir res per la ràdio,
però, home, encara que sigui bona tarda.
Hola, Montse, bona tarda.
Bona tarda.
Perquè no vols parlar per la ràdio.
No t'agrada, no?
No molt.
Escolta'm, veig que hi ha arbres,
aquest any una novetat important,
aquest arbre aquí fora que és com una arcada, no?
Sí, és la novetat que hem portat aquest any.
Surt més l'arbre, diguéssim, de plàstic, no?
Que el convencional, no?
Que el natural, diguéssim.
Per una entrada, per...
No, que dic que surt més l'arbre de plàstic
que no passa l'arbre natural.
Ah, sí, clar.
El tens per sempre.
Què més tenim per aquí?
Doncs hi ha centres,
remetes així amb purpurina,
i el que més se't demanen,
què és el que més se't demanen?
Els centres i els arbres.
Són centres, no hi hauria de taula, eh?
Allò per guarnir el sopar de Nadal.
Sí.
Doncs són centres molt macos, així, fet molt...
Amb espelmes.
Amb espelmes, no?
De diferents colors.
Corones també es venen molt per la porta.
Molt bé.
Doncs, escolta'm, Montse, gràcies, eh?
A vostè.
La Montse, que no volia parlar per la ràdio.
Al final l'has convençuda.
Al final l'hem convençuda d'aquella manera, eh?
M'hi ha costat, diguéssim, el micròfon,
i no puc dir que no.
Vaja, no l'has convençut, l'has obligat, directament.
No, l'has obligat tampoc.
Ja, ja, ja.
Llavors, vam ser, mira, mira, l'estic veient ara mateix.
Escolta, escolta, escolta.
Sembla, Pep, sembla una capceta de música o un rellotge?
Una capceta de música o un rellotge.
Què és?
Ni una cosa ni l'altra, eh?
Au.
És com un decorat, és com un decorat així nevat, amb un patinador damunt d'un llac de gel.
Això és aquest, eh?
Escolta.
També hi ha un arbre d'anol que es mou i que fa sorolletes, escolta.
Ara just a part de cantar, eh?
Maite, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Amb la Maite ja parlem cada any, eh?
Què tal? Com esteu?
Molt bé, molt bé.
Bé, sí.
Esperant a veure com va, el pessebre molt maco, que espero que vingui la gent a veure'l,
perquè és un pessebre preciós, el que passa és que crec que hi ha una mica de falta d'informació
perquè la gent no es troba.
Es busquen a la Rambla, al lloc nostre, l'any passat vam estar a l'altre tram, van allí
i a les casetes dels artesans i es pensen que som nosaltres que no hem muntat.
I massa greu per la gent que no som d'aquí, de Tarragona,
perquè el que és d'aquí, el boca a boca ja s'adiu,
però el que no som d'aquí, doncs venen, busquen, no hi són.
I això és com el 2008, és una mica penós que passi, no?
Ara que surt per la ràdio, ho sabrà tothom, eh?
Ara que surt per la ràdio, com que també ens escolten de fora de Tarragona, ja ho saben.
És a dir, la Fira de Nadal, ja heu obert portes el cap de setmana,
va obrir aquest dissabte i són al voltant del Mercat Central.
Vostès, com han de comprar aquí, a l'antic edifici del Mercat,
no aquest provisional, sinó l'antic edifici, al voltant, en forma d'1,
d'aquest edifici del antic Mercat Central Modernista,
a qui trobaran aquesta Fira de Nadal? I què trobaran?
Que trobaran de tot, com cada any, som els mateixos,
hi ha pins, hi ha els cagatíos que són tradicionals nostres,
hi ha, bueno, figures, boles, tot el que vulguin trobar la gent
per gaudir d'unes bones festes,
i posar la casa ben xula, eh?
De d'adornos de Nadal.
Aquí a la vora, Maire, tenim la planta clàssica, no?
La de Nadal d'aquests dies?
Ja dius.
La Ponsetia.
La Ponsetia.
La Ponsetia.
La Ponsetia.
Núria, a tu t'agraden les Ponseties?
Sí, però m'agraden més les grogues, ves què et dic?
Les grogues?
Sí.
Les grogues, diu, que li agraden més.
Les grogues no es ven tant.
Som tradicionals.
Es ven la vermella.
La vermella tira, tira, és el que més es ven.
I el que venem molt també és el vesc, que diu que dóna sort.
Hi ha diverses tradicions del vesc, una que és que en doni sort,
i l'altra diuen que si dos enamorats se fan un petó sota del vesc,
l'amor dura tota la vida.
Carai, mira, Núria, on està el vesc, on està això?
No, no, seguim, no?
On para, on està el vesc?
Se m'ha acabat.
Se m'ha acabat el vesc.
Ara espero que me'l portin, perquè també anem tots...
Aquest any amb allò de la crisi, n'altres tenim por de comprar,
els que són damunt nostres també els fa por de comprar,
i anem una mica així restrenyits tots.
Ho han notat, també, temes els proveïdors,
que també la crisi és l'excusa perfecta, no?
No, no és excusa, és que la gent tenen por,
perquè invertir més un producte que si no el vens a Déu,
se te queda el producte, te'l menges,
i llavors, doncs, clar, vull dir, la gent tenim una mica de por.
La tele i els informatius no haurien de dir tant que hi ha crisis,
perquè agafen psicòsis la gent,
i llavors el bitllet s'ha parat.
Vull dir, n'hi ha, però jo des que vaig néixer que en tinc de crisis,
i abans ningú ho deia,
i ara en fan un gran massa.
Vull dir, la gent són psicòtics,
si els hi dius, por.
Ai, ara, por.
I no hauria de fer tant això a la televisió.
Vull dir, se sap, però feu una miqueta...
Les coses, a vegades, si se dissimulen,
són mentides piadoreses, que dic jo,
i anirien més bé, perquè si no la gent té por.
Vull dir, llavors, se nota el bitllet està parat.
I llavors, les hipoteques, bueno,
tots ho sabem, que tots ho vivim de la butxaca,
i l'euro s'ha fotut de mig a mig.
Vull dir, al principi se feia gràcia,
i ara estem tots arruïnats.
Escol, mira, com val un cafè ara,
i com valia abans d'entrar l'euro, no?
Com val un cafè ara, per exemple,
i com valia abans d'entrar l'euro?
Vull dir, com que pagues molt més ara, amb els euros, no?
Tot s'ha pujat de preu.
Tot el que pagaves a 100 pessetes t'ho costa un euro.
N'han perdut 66.
Sí, és molt, eh?
I si els sous, el que guanyava 100.000,
ara li donessin 166.000,
però no és veritat, li donen 600 euros,
no t'arriben.
És que a mi me fa pena la gent que pugui passar en un jornal així,
i molta pena els jubilats,
pobrets, perquè hi ha gent que està cobrant 300 euros.
A veure, és que una barra de pa val
166 pessetes.
És molt de diners, eh?
Per una barra de pa, que és una cosa necessària.
I una família que mengin dos barres
són 300 diàries.
Es nota, eh?
Vull dir, l'euro s'ha fotut a tots.
Parlant de l'euro, va, quan estan les flors?
A set.
A set euros.
I des que va sortir, que no han pujat el preu,
vull dir que diuen que tot puja,
i nosaltres mantenim tot.
vull dir, més o menys,
amb la passeta poder valir mil pessetes,
i ara set euros, sí.
Vull dir, però clar, és que nosaltres anem a comprar,
i tot puja, tot puja.
I no pots pujar tu, perquè llavors la gent se't menja.
I tenim competències,
i li de coses així, un euro,
que no valen res, però fan mal.
Vull dir, són coses que fan mal.
I aquesta fòl dura gaire o no?
A mi em dura anys.
el que passa és que la majoria de gent
no saben tenir plantes.
La veritat.
Això és una planta autòctona de Canàries.
I a Canàries se fan arbres d'això.
La gent no en tenim ni idea.
els veuen així de grossos
i no saben què és una poncetia.
És curiós.
A mi no duren anys.
El que passa és que la gent no els abona,
els rega massa,
les calefaccions,
és planta d'exterior,
la posem a dintre,
vull dir que fem unes salvetjades.
Llavors, clar, no dura.
No dura la planta.
Però si ho fas bé, sí.
Maite, gràcies.
Molt bé.
A Valtros, macos.
Bon any, eh, si no els veiem.
Igualment.
I bones festes a tots.
Doncs mira,
bones festes, Núria.
Ei, ja em vien, eh, per aquí.
Mira, acabo de veure,
saps aquells...
Aquells...
Qui, qui?
Aquells papà noves que s'enfilen per una escala.
Ja deia jo, ja deia jo.
Aquests són un clàssic de cada any, eh.
Què tal, bona tarda.
Ai, malament.
Mira, aquesta la mestressa.
És que estava veient aquest d'això
que s'enfila cap amunt.
El què?
Aquest papà noves que s'enfila cap amunt.
Ah, sí, s'enfila cap amunt.
L'any passat me'n van veure moltíssims, aquests, eh.
Enguany no hi ha gaire.
Enguany ni s'enfila ni no trobaran res,
ni deixaran res.
Vol dir que està tan malament la cosa?
Molt malament.
Molt malament.
No veus que no fem res?
Vine, vine.
Vols que te diguin coses guapes?
Qui, qui?
No, ja vinc de parlar amb la Maite.
Ja he parlat amb ella.
Ja m'ho ha dit, ja m'ho ha dit.
Bueno, molt bé.
Per cert, quan està aquest papà noves, més o menys?
Què costa?
El papà noves, el gran, a 35 i a 30.
Les grans, eh.
I s'enfila o què fa?
Canta...
Ni canta ni s'enfila ni res, no fa res.
Bueno, que vagi bé, eh.
Gràcies, gràcies.
Doncs, Núria...
És un papà noel estàtic.
És un papà noel que s'enfila per la...
Sí, però no fa res, eh.
Però ja està enfilat, eh.
L'estàtic enfilat estàtic.
Ei, una vintena de parades, eh.
Aquí al voltant del Màrquet Central.
Recordeu on és la Rambla.
La Rambla hi haurà a la Fira d'Artesans.
La Fira del Nadal la tenim aquí.
Al costat del Màrquet Central, a Tarragona, al centre mateix.
Pep Sonyer, moltes gràcies.
Fins ara.
A Tarragona.