Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
vam començar arrel de jam sessions improvisades!
vam començar a fer els temes!
Fins demà!
amb l'abril!
això!
Això!
Això!
L'abril del 2007 ja vam editar el disc!
Sí!
Vam estar un any i mig així treballant sobre el projecte arrel d'això!
Ara no sabíem ben bé què anava a passar amb Nurt!
Fins que ens vam posar al cap i ens vam tancar a l'estudi!
vam començar a editar i a gravar les cançons de Nurt!
Sí!
És això!
És un projecte molt madurat!
En el sentit que dius!
Bueno!
Des del 2005 fins ara al 2007 que vau treure el primer treball!
Us esperàveu!
Ja sortíem a aquesta empenta suposo!
Bueno!
Suposo que és l'experiència!
Vull dir que clar!
Jo ara porto 10 anys en el món de la música!
I bueno!
D'una manera ha sigut començar de zero!
Començar de zero!
Però no tant!
Començar de zero!
Perquè clar!
Vull dir!
Amb Xep Beluski portàvem tres discos!
Portàvem molts concerts!
Ja!
Doncs més o menys ens anàvem movent!
I amb això!
Doncs ja!
Teníem una mica de punts a favor a l'hora de moure'ns!
I de trobar!
Per exemple!
Doncs això!
Discogràfica!
Trobar manera de moure'ns!
Trobar un circuit per tocar!
I bueno!
Doncs tenir una mica de nom!
Doncs això ha ajudat!
A que!
A que!
A que!
A que!
Jo no hagi sigut tan dificultada com si a lo millor haguessis començat de zero!
No!
Vull dir!
Fa 10 anys quan vam començar amb Xep Beluski!
Doncs va ser...
No és que sigui més difícil!
Però bueno!
Ens ho vam tenir que...
Va ser molt diferent!
No!
Doncs bueno!
Doncs bueno!
Una mica més d'experiència!
Però bueno!
També un plaer començar de zero!
Perquè!
Començar un projecte!
Bueno!
Et dóna aquesta empenda!
Et dóna aquesta energia!
Que potser si estàs sempre allà en un altre nivell!
Doncs potser t'acomodes!
No!
I en aquest sentit!
Doncs ha sigut també un plaer començar de zero!
de zero amb Nur!
I bueno!
Ja et dic!
Vull dir!
Que nosaltres estem molt contents del resultat!
No!
De com està anant tot el projecte!
Respecte als orígens!
I ara ja ens centrarem immediatament en el disc!
Eh!
Però respecte als orígens de Nur!
Quin és el paper que va jugar Masa Kobayashi?
Sí!
El Masa Kobayashi és japonès!
Que viu a Seattle!
Que és el baixista de una banda de Seattle!
Que fan hardcore balcànic!
Que es diu culture shock!
Sí!
Que també hem passat per Tarragona!
De fet ja tenim fans aquí!
Sí!
Però això et dic!
Vull dir!
Que recomano molt aquesta banda!
I bé!
Ens vam fer amics!
Doncs això ja et dic!
Arrel de gires!
De conèixer músics!
Doncs ens vam fer molt amics!
I res!
Bé!
Abans!
Just!
Bastant abans!
De saber el peron de Txep Balowski!
Doncs ja et dic!
Arrel de sasos!
De jam sessions!
Doncs anaven sortint idees!
I anaven!
I havien ganes també de fer coses junts!
I això va portar!
Doncs a l'hora de fer les cançons!
Doncs comptar amb el Masa!
No podíem treure el disc sense que estigués el Masa en algunes cançons del disc!
De fet hi ha una cançó que l'ha fet ell!
La música que es diu Lluna!
i és una cançó que barreja la música Gnawa que és la música que es fa a Argelia al nord d'Àfrica!
Al Magreb concretament!
És una música bastant africana!
i que es barreja amb el punk!
És una mica també la idea aquesta d'orientalitzar i occidentalitzar la música en general!
o sigui, intentar fer una mescla, una barreja que no sigui ni forçada ni obligada, però que doni un resultat curiós!
i en aquest sentit, doncs els dos treballàvem bastant el mateix llenguatge i això!
doncs tenia que estar en el disc!
La lluna grida a Argelia!
Se us ha posat l'etiqueta de Músiques del Món, allò que fem sempre no per posar una etiqueta genèrica i situar una mica els grups!
Però sí que és veritat que dins de Músiques del Món vosaltres teniu un mercat accent magrebí!
Sí, bueno, jo soc mig algerià, mig català i això fa que hi hagi aquesta mescla!
Jo sempre dic, o sigui, música del món, o sigui, et prens molta responsabilitat, perquè clar, si dius que fas música del món, és...
clar, nosaltres tampoc abarquem tant, no?
Llavors, jo el que sempre dic ara, últimament el que dic és més rock àrab, no?
És més evident així i més...
Més que res perquè jo vinc de l'etiqueta del que se'n deia, mestissatge, que ens va anar molt bé a totes les bandes...
Però jo crec que aquesta etiqueta el que va fer va ser confondre molt a la gent, no?
Perquè al final mestissatge era tot, la música del món ho és tot, i al final el que l'oient necessita és coses més...
que li expliquis més, no?
Que, vale, és música del món però has d'aclarir-ho, no?
Llavors, amb Núr sí que ho he tingut...
Bueno, he intentat una mica, doncs...
Intentar que l'oient sàpiga el que està escoltant, no?
Llavors, en aquest sentit, jo el que intento és, doncs, sempre quan em diuen què és el que feu i tal...
Realment el que fem és rock àrab, perquè són melodies, són harmonies, lletres amb àrab,
músiques àrabes però després tocades amb instruments, doncs, més rockeros, no?
O sigui, com la guitarra elèctrica o la bateria, que són instruments que s'han utilitzat, doncs, en la història del rock and roll, no?
I jo sempre, bueno, doncs, això, les entrevistes sempre intento, doncs, amb Núr...
No sortir del mestissatge perquè, mira, jo, doncs, m'ha anat molt bé i tal, però sí que intento direccionar més per aquí, no?
Perquè crec que l'oient ho agraeix més, no? També m'ha passat a mi, no? Vull dir...
Ho dic perquè m'ha passat en el sentit, quan he escoltat que diuen mestissatge, al final dius...
Bueno, és que mestissatge que és hip-hop, que és reggae, que és jazz, que és... ho és tot, no?
Llavors, sempre intento, doncs, dir... bueno, doncs, una mica, doncs, marcar, no?
Perquè, per exemple, a França hi ha, com hi ha un exemple de Rashid Taha, que és una referència,
per exemple, a la producció del disc de Papi Mollat, ha sigut una referència a Rashid Taha,
i és el que fa, és agafar ritmes àrabs però amb ritmes tecno o ritmes rockeros, no?
I una mica sempre intento allò, doncs, dir una mica la referència que tenim, no?
Ara que esmentaves França, potser és més habitual l'estil de música que feu vosaltres allà,
a França, que no pas aquí, o a Europa en general?
Eh, bueno, sí, sí que és veritat que França també és per història, per la immigració, no?
La immigració ja està... fa molt més anys que aquí, no?
Aquí, relativament fa pocs anys que s'està visquent tot el boom de la immigració.
A França ja hi ha dos o tres generacions de gent que són ja, són de tercera generació d'immigrants.
El que passa és que a França han sàpigut, en aquest sentit, apropiar-se a la música,
per exemple, la música argelina, o sigui, per exemple, el Chep Halet o el Chep Mami,
o els recitats que són argelins que van néixer a Argèlia, però que van anar a créixer a nivell professional a França,
aquests, quan s'anaven als Estats Units a tocar en un festival,
doncs anaven com a francesos, però era música argelina, no?
I això sí que crec que aquí trobo faltant, això una mica, no?
Aquest concepte, no?, d'apropiar-se a aquestes músiques i d'enriquir la cultura,
perquè jo crec que posar-se en la posició de dir, no, no, això és diferent, això no m'agrada,
o sigui, pot no agradar, i amb tot el dret, ara, negar-ho, doncs ho trobo que és un error, no?
Jo crec que tota barreja i tota aportació el que pot fer és enriquir la cultura, no?,
en aquest cas, la cultura catalana, no?
És el que deies tu, potser és la integració també, no?, d'aquest tipus de música,
sempre parlem de la integració, de la immigració,
doncs escolta, també de la música com a part ja pròpia.
Jo crec que la música, en aquest cas, és la millor forma, fórmula i la millor eina
per entendre la integració i sobretot per crear...
Nosaltres el que sí que tenim clar és crear bon rotllo en aquest sentit, no?,
perquè últimament quan veus la tele i veus els diaris i veus el que passa i tal,
realment l'únic que et ve ganes és, bueno, transmetem bon rotllo,
perquè realment és que no és que estigui molt, molt, molt agradable, no?,
i quan veus que alguns polítics l'únic que creen és por i diferència a les coses diferents,
doncs realment nosaltres el que tenim ganes és que, bueno, jo per exemple,
és el meu exemple, el meu pare és argelí, jo he viscut fins als 15 anys a Argèlia
i tinc la mena catalana i em sento tan català com em sento argelí, no?,
i convisc perfectament amb aquestes dues cultures.
Jo soc un exemple, però n'hi ha tropecientes mil a Catalunya, no?,
que tenen aquesta barreja, no?, aquests dos peus en aquestes dues cultures
i que no hi ha cap problema, no?, i és una realitat que s'ha de conviure i ja està
i no fer-ne un rebuig, no?, en aquest sentit.
Però, bueno, nosaltres ja et dic que en aquest sentit amb la música,
que és el que és més important, no?, que en aquest cas és el que fem, no?,
i els músics el que hem de fer és música, no?,
i intentem, doncs, trencar aquestes fronteres.
I com es barreja, vaja, ha sigut fàcil barrejar l'estil, doncs, això,
més ara amb el rock?
Perquè a nivell musical, per als que no hi entenem, eh?,
evidentment ho distingim, eh?, sabem el que és una cosa i el que és l'altra,
però ens podries explicar, vull dir, en què s'assemblen, en què es diferencien
a nivell musical, a nivell tècnic?
De fet, la música àrab, vull dir, si realment...
Podríem dir la música mediterrània, no?, vull dir, de fet,
la música àrab utilitzen els mateixos instruments que utilitzarien aquí
en la música mediterrània, no?, utilitzen acordeons, utilitzen violins,
utilitzen percussions, utilitzen una espècie de mandolina o laút,
digue-li com vulguis, no?, vull dir, que són instruments que són propers.
Jo, potser, aniria més a l'arrel del Mediterrani, no?, i també, en aquest sentit,
reivindicar aquest so mediterrani que tenim, no?, i no quedar-nos sempre amb el que ve de Londres
o que ve dels Estats Units, no?, que hem mamat molt d'aquesta música, de, per exemple,
la música pop de Londres, no?, que al final o cantaves amb anglès o no triomfaves, no?
Llavors, nosaltres intentem, doncs, això, la música àrab és molt propera,
vull dir, ja et dic, els instruments que s'utilitzen en la música àrab
són molt propers als instruments que podries sentir la música siciliana,
o la música grega, o la música turca...
Per tant, la gran diferència...
Música occitana, també, d'Occitània, Marsella, tot aquest...
Són...
És un so que, que, bueno, que a nivell d'història i geogràfic va canviant,
però, bueno, tot tenen els mateixos arrels, no?, en aquest sentit.
I, bueno, nosaltres el que intentem, doncs, és apropar o modernitzar aquests sons
amb instruments, doncs, més moderns, o el que et deia abans, no?,
utilitzant una guitarra elèctrica o treballant amb electrònica,
amb bases electròniques, que és el que...
Bueno, doncs, amb el moment que estem vivint,
amb tot el moviment aquest electrònic,
doncs, també aprofitar aquesta eina que és molt interessant
i et dona moltes possibilitats, també, d'aquesta barresa, no?,
d'agafar, doncs, instruments tradicionals
que, potser, sonen només amb catedrals,
però que després puguin sonar en un concert, en una sala, no?,
vull dir, intentar fer aquesta barresa, no?
Ara que parlaves d'instruments, fem una mica els honors,
i diem qui són els components de NUR,
ara mateix, que també sou coneguts tots, eh?
A veure...
Sí, aviam, a la bateria està el que era l'exbateria
d'una mítica banda dels anys 90, sobretot,
d'Argentina, de Buenos Aires, que es diu Pablo Tenzoni
de la banda, una banda de punk, de rock d'Argentina,
que és de Todos Tus Muertos.
Aquest és el punt carrer del grup.
Bueno, no et pensis, eh?
És el menys.
És el menys.
Ara és el menys.
Déu-n'hi-do.
Doncs Pablo Tenzoni, que és d'Argentina,
està a la bateria,
després està Steph Cartó,
que ja havia sigut baixista de color humano,
ell és francès,
està de teclista i també amb màquines,
després està Manolo López, de baixista,
que és de la banda, d'una banda de música sefardí tradicional,
que es diu orquestina,
després a la guitarra està Rubio,
que es diu Francisco Guisado,
però li demam Rubio perquè és bastant gros,
i jo era el guitarista de color humano
i ara actualment també col·laboram amb el guitarrista
amb la banda de Barcelona 08001.
Sí.
Després està com a cantant i,
bé, una part més hip hopera,
més de rap,
o Laia Castro, que ve de Granada,
que fa menys d'un any que està a Barcelona
i res, la coincidència a l'hora de gravar disc
que va aparèixer per allà als estudis,
doncs va ser quan va gravar la primera sessió
i vam dir, serà la cantant de...
serà una de les cantants de Nus, no?
I bé, i estic jo de...
bueno, doncs de cantant i una mica de...
de...
una mica dirigint la...
la història i la banda, no?
Una mica, doncs...
un projecte que vol això,
que vaig començar, doncs, des del 2005,
i en directe som sis.
Som... bueno, som aquests sis.
Després hi ha el tècnic d'això,
que és el que, bueno,
també, gràcies a ell,
gràcies a ell, no...
si no estigués no sonaríem a fora, no?
que és el Marc, que era l'exbaixista
Txep Malouski.
O sigui, que anem a aquest equip, equipet,
anem set,
per la carretera anem a aquest equip de set.
Un grupet de col·legues, eh?
Un grupet d'amics que us devíeu ja conèixer abans
i que, clar, us heu engrescat ràpid, no?
Sí, no, no ha sigut...
No ha sigut difícil engrescar-nos,
i això fa... bueno, doncs, es nota,
perquè amb la música també és molt important, eh...
doncs, la connexió que tinguis
amb les... amb les persones que estiguis a l'escenari, no?
Perquè això és molt important,
això fa que una cançó o una música soni d'una manera o una altra,
perquè també hi ha orquestres o hi ha bandes que, bueno,
doncs, decideixen, doncs, no.
Els cantants no canvien,
però els altres músics són una espècie de mercenaris
que van canviant i, bueno,
jo en aquest sentit sí que ho tenia molt clar,
que el que volia és crear una banda
i la banda que sonés sempre d'una manera molt concreta, no?
Doncs parlem ja del concert que fareu dissabte
aquí a Tarragona a la sala zero a les 9 del vespre.
Com sou en directe? Com sonarà això?
Bé, doncs, que la gent es prepari,
doncs, que tenim molta energia en aquest sentit
i no sé si la gent m'ha vista,
la gent que vingui m'haurà vista amb Chambalowski,
no he canviat gaire.
Sí que tenim la impressió que potser la música ara
té un puntet més tranquil, més relaxat,
depèn de quin tema.
Bé, depèn, depèn.
I en directe també deu canviar el cuento, eh?
Sí, no, a veure,
hem intentat mantenir el so del disc,
però sí que, bueno, hem intentat també personalitzar el directe,
no fer del tot igual que el disc,
però sí que en algun moment ho dic des d'aquí en directe,
fins que la gent s'haurà de treure la samarreta
perquè al final passarem calor tots.
Val, ja, ja és bona cosa, això.
Com se us preveu el que queda d'hivern?
Suposo que l'estiu també teniu allà a Gira? Teniu bolus?
Us n'aneu a Llatinoamèrica l'estiu?
Bé, a l'abril, de moment, fins l'estiu no tenim res sobret,
però sí que tenim dates properes,
que són 24 anem a Euskadi, 25 a Huesca de gener.
Bé, estic parlant de gener.
Després a febrer, a l'1, de febrer estem a la sala Salamandra,
a l'Hospitalet, el dia 2 estem a Mataró,
el dia 8 estem a Cartagena,
de febrer, 9 de febrer estem a Cuenca,
després tenim, al març anem a Saragossa, a Madrid,
i a l'abril, si tot va bé, anem a Costa Rica i a Mèxic.
I encara no va començar l'estiu, eh?
Encara no va.
Déu-n'hi-do.
Bé, doncs que és això,
és que nosaltres jo crec que la música, si no es viu en directe,
està bé també la música d'estudi, no?, de treballar amb estudi,
però, bueno, jo sempre l'hivern, doncs l'hivern,
bé, ho accepto perquè haig de fer les cançons,
però si no estaria fent concerts sempre i no pararia, no?,
en aquest sentit jo per mi soc un músic més de directe i d'escenari
i d'estar allà que no d'estudi, no?, i ho disfruto molt.
I això crec que en un grup és molt important, no?,
que tingui concerts i sobretot un grup va evolucionant a base de fer concerts, no?,
i és molt important un grup que tingui concerts.
i això, doncs, és positiu.
Sembla que hi hagi un concert, doncs, sempre és positiu.
Doncs, Jacín, això és el que et desitgem a tu i a tots els NUR
per aquest any 2008 que acabem de començar,
que no us faltin els concerts, que tingueu un estiu ben ocupat.
Moltes gràcies.
En fi, proper treball discogràfic, encara estem...
Bueno, estamos en ello.
Sí, ja.
Així et dic, vull dir, jo el d'hivern no puc estar parat.
No pots estar parat.
Bueno, no hi ha res clau.
Vull dir, ara estem treballant, estem tancats a l'estudi,
que tenim, que de fet, malauradament no ho podem fer a l'estudi
que estàvem abans perquè ens ho vam fotre fora,
però ara estem a casa del Baixista, que té un estudi,
que és a Monistrol i estem tranquil·lament treballant tranquil·lament
i inspirant-nos una mica per fer cançons noves i això.
Jacín, dels NUR, moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé el Bolo Tarragona, eh?
Moltes gràcies i desitjo, doncs, que la gent s'anima,
doncs, això, que vingui a passar-se un bon rato amb nosaltres.
i així ho farem. Una abraçada.
Una abraçada. Adéu.
Us recordem la cita.
Serà aquest dissabte, dia 12, a les 9 de la nit, a la sala 0.
NUR visiten la ciutat de Tarragona
presentant el seu darrer treball discogràfic Papier Mollat.
que sàpigues que estic aquí.
i això no sembla el paradís.
El paradís està alterat.
El tiquet està mullat.
No et trobo de tornar a dalt.
Rincuacu al carrer.
Recet barrafatré.
en ara les béli.
D'arra vi vi!
D'arra vi vi!
D'arra vi vi!
D'arra vi vi!
Ja, ja, ja.
Da-ha-vi-vi, da-ha-vi-vi, da-ha-vi-vi, oh, da-ha-vi-vi.
Da-ha-vi-vi, da-ha-vi-vi, da-ha-vi-vi.
Da-ha-vi-vi, da-ha-vi-vi, oh, da-ha-vi-vi, oh.
Da-ha-vi-vi, da-ha-vi-vi, da-ha-vi-vi, oh, da-ha-vi-vi, da-ha-vi-vi, oh, da-ha-vi-vi, oh, da-ha-vi-vi, oh, da-ha-vi-vi, oh, da-ha-vi-vi.
O-ha-vi-vi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!