Andrés d'Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Escolta, què passa, que t'has equivocat de programa?
Encara no ha arribat la Sílvia.
És fins demà, eh?, que no entres, Andrés.
Sí, sí, sí, però avui és una cosa especial
perquè ho mereix les circumstàncies.
I és que tenim a la Pobla de Mafomet,
que com que ja hi he anunciat moltes vegades,
faig cine, acostumo a fer cine,
quasi tots els dissabtes a la tarda,
al Centre Cultural de la Gent Gran.
Sí.
Doncs ara, aquesta setmana,
no farem cinema al Centre de la Gent Gran
perquè hi ha a partir del dissabte
la Setmana Cultural de la Pobla de Mafomet.
Des del dissabte fins a l'altre diumenge
estarem fent tot d'actes
i el dijous de la propera setmana,
que és el dia 24,
dintre de tots aquests actes que fa la Pobla de Mafomet,
farem un cinema concert.
Per això ja ho estic aquí perquè som dos participants.
És una cosa extraordinària.
Normalment fa cinema i tal,
però això de cinema concert...
Què és això del cinema concert?
Per algú que no ho sàpiga,
és molt senzillet.
Un cop hagi explicat, ho sabreu.
Resulta que hi ha pel·lícules de l'època del cinema
que són entranyables,
verdadeses, joies del cinema,
i algunes porten les seves músiques
més o menys simplones,
més o menys encertades,
però és que aquí hi ha una gran cosa important,
que ja es comença a fer també,
però s'ha de saber qui toca la música.
i és en el cas nostre
que hi ha un compositor i músic
que es diu Carles Valls,
podem dir ben clar,
Carles Valls,
que aquest xicot és un magnífic músic
perquè està composant les bandes sonores,
les músiques d'aquestes pel·lícules del cinema,
que a més a més d'il·lustrar l'ambient musical de la pel·lícula,
si no vols veure la pel·lícula,
et tapes els ulls
i tu estàs sentint un concert.
No una música més o menys simplona
que acompanya unes figures de la pantalla,
no, no, tu estàs sentint un bon concert.
Home, Carles Valls, bona tarda.
Bona tarda.
Aquí el tenim.
T'has posat vermell, eh?
T'han fet posar vermell.
Home, és una gran presentació, eh?
Aquesta és la notícia d'aquesta setmana.
El Carles ja el coneixem, però, eh?
No és la primera vegada que col·laboreu.
No, ja he vingut aquí una altra vegada,
que també hem fet alguns altres cinemes-concerts per ahir,
però el d'aquesta setmana és molt important
perquè està dins d'aquesta setmana cultural
i a Galapobla de Malfomet
estan molt joiosos de tindre amb el Carles Valls
aquesta pel·lícula que és El fantasma de l'òpera.
Deixem, sí, espera, que jo apunto.
A veure, el dia 24.
El dia 24.
Dijous, 24.
A les 8 del vespre.
A les 8 a la Pobla de Malfomet.
Sobretot entrada gratuïta.
I quina pel·lícula em dius que passeu?
El fantasma de l'òpera.
El fantasma, el clàssic.
Clar, però a veure, de quin any és?
Doncs, si no m'equivoco,
sembla que és de l'any 24, em sembla.
Per tant, és superclàssica
i no té música afegida, aquesta pel·lícula.
No, 25, perdó.
El fantasma d'òpera de l'any 25.
No té música afegida, Carles.
Bueno, mira, quan es va estrenar
hi van posar, lògicament, una música
perquè les pel·lícules s'estrenaven
amb una orquestra, una orquestina o un piano.
Depèn d'on es fes la pel·lícula.
Després han sortit altres composicions
que han anat il·lustrant la pel·lícula.
Però, en aquest cas,
nosaltres tampoc volem ser de menys.
Tenim músics importants
que podem tindre
en una localitat determinada
o en un país determinat.
I aquí hem tingut la gran sort
de tindre el Carles Valls,
que és un professional
i un gran intel·lecte de la música
i s'hi ha passat moltes, moltes hores
per il·lustrar musicalment aquesta pel·lícula.
Però és que no solsament hi ha aquesta pel·lícula,
sinó que ell ha preparat el gabinet del doctor Caligari,
Nosferatu i El Japerut de Notre Dame.
O sigui que si algú vol que es passi
un cicle cinema amb cinema concert,
ja tenim programa.
Carles, quant de temps fa
que et dediques com a músic per una banda
i després a musicar pel·lícules per l'altra?
Doncs bé, de músic crec que des de ben petit ja
vaig néixer a casa amb el piano sota el braç,
perquè vinc d'una família també
que teniu una parenta també,
una tieta que era pianista
i jo recordo bé,
els meus records són bastant, bastant petits.
O sigui que allò de dir professionalment
em vull dedicar al piano
no va sobtar a ningú.
Jo crec que no,
perquè també va ser a part de casa meva
que vull dir,
gràcies a ells que també
em vaig posar molt a la música
a nivell estudiant, a nivell reglat.
I després això de les pel·lícules
va ser, què fa Andrés?
Tres o quatre anys?
Sí, uns quatre anys.
Va ser de casualitat que ens vam trobar
i a partir d'aquí van a ser.
Et va enredar ell, doncs?
Sí, m'ha enredar, m'ha enredar.
Però jo crec que li ha acabat agradant.
Sí, de fet sí, m'encanta.
Tots fan ja del cinema
i d'aquest cinema més clàssic.
La veritat és que aquest cinema
l'havia vist
però no el coneixia molt en profunditat
fins que vaig conèixer l'Andrés.
Però sí que s'ha de dir
que de la música que faig
com li comentava abans també
és un món que té molta sortida
pels compositors
perquè, clar, el ser sense música
i que la música ho expressi tot
és un camp que a mi m'apassiona
perquè pots agafar
i tens molt de marge
en quant a la música.
Jo tinc curiositat per saber
com treballes.
Mires la pel·lícula
i vas anar encomposant
o ho fas molt improvisadament?
Com va el sistema de treball?
Que t'ho expliqui.
Veuràs que no és tan fàcil.
Bé, de fet, el sistema que jo faig
que no vol dir que sigui així
però és el que crec que a base de l'experiència
m'ha resultat més.
Primer que tot, vull dir,
m'arriba, per exemple,
l'encàrrec de la música.
m'arriba aquesta pel·lícula
que faig fer un visionat
de dalt a baix de la pel·lícula.
Després m'agrada també
buscar informació sobre la pel·lícula.
Informació que pel camí veig
que se'm queda el subconscient
i va treballant d'una manera
que et vas ficant dintre la pel·lícula.
Per exemple, en aquest cas d'aquesta pel·lícula
sabem que el pare de l'actor principal
es va morir a mig rodatge.
Tot això, clar, a mi són coses
que donen una mica unitat
a tot el sentiment de la pel·lícula.
Llavors, ja és mirar
escena rere escena,
mirar-la, remirar-la, tocar...
Composes escena per escena, diguéssim,
a trossets.
Sí, primer faig una passada,
després faig una passada...
vaig buscant algun tema al piano
i després sí que em poso escena per escena,
com que ja la tinc...
Bueno, faig la meva estructura
de la pel·lícula, no?
Així, ara, m'ordinador, no?
Doncs aquesta escena va d'això
i hi haurà això principal
i aquests elements de seqüenciar,
perquè, per exemple, imagina't,
sona una campana.
En aquell moment, clar, el piano...
Ah, bé, clar, tu també fas,
a part de fer la banda sonora,
fas els efectes de so, diguéssim,
fins a cert punt.
A la mojita d'anar acompanyada
de les escenes de la pantalla?
O sigui, si hi ha una campana que sona...
El que passa és que...
Bé, no toco la campana,
això ho dius, no?
Però sí que miro
de quina manera musicalment
es pot representar la...
Jo faria una proposta.
Podríem posar durant uns segons
un petitíssim fragment
de la pel·lícula
que passarem el dia 24
a la Pobla de Mafumet
a les 8 de la tarda,
totalment gratuïta.
Podem escoltar un fragmentet?
El fantasma de l'òpera, eh?
De l'obra del Carles Valls.
Música
Música
Jo no he vist la pel·lícula,
tot i que, home,
la història sí que la coneixem una mica,
però, Carles,
això ha de correspondre
a un tros melancòlic,
testoide...
Doncs la veritat és que sí,
jo havia pensat aquest tros
més cap al final,
quan veiem...
Bueno, hi ha una escena molt maca,
que precisament és una escena
que el mateix director
de la pel·lícula
no va dirigir
perquè va incorporar-se
a un altre actor
que van llibre,
piques que hi ha
entre actors i directors,
però es veu el fantasma
de l'òpera
amb un carruatge
sobre el carruatge
i va pensant...
Bueno, no explicarà el final
perquè seria una sorpresa,
però sí que és un moment
en què ell se n'adona
de tota la història
que ha passat
i que per mi reflecteix
una mica també
una mica el món actual
que vivim
i aquest rebuig
a les coses
que no coneixem,
a les coses lletges,
a les coses
que ens semblen desconegudes,
i hi ha una mica
de malanconia
per aquí també
i al final
no l'expliquem,
no?
Deixem-ho
perquè esclar
que la gent ja pot
més o menys
sapiguer,
però més val
que la vinguin a veure
perquè val la pena
veure-la.
S'ha de dir
que entre moltes
més coses
va ser també
va estudiar
amb la composició
amb Salvador Brutons,
Albert Guinovar,
que és l'autor
dels musicals
de Gaudí,
Mar i cel,
Flor de nit,
va estudiar piano
amb Pierre Reach
del Conservatori de París,
va realitzar cursos
amb Leonard Valada,
Àlex,
me'l fas posar,
me'l fas posar a vermell
una altra vegada.
un positor de bandes sonores
com
El hijo de la novia,
Buen viaje excelencia
dels jugulars,
en Carles Santos,
en Walter Zimmern...
Andrés,
Andrés,
és que no parem.
Mira,
feu-ho més ràpid,
Carles,
de tota la trajectòria
que està tremenda
que diu l'Andrés,
què destaques
de tota la teva
trajectòria professional?
Doncs destaco
molt
la possibilitat
que he tingut
d'estudiar
amb gent
que n'ha sabut
un munt
i que pel món
de la música
a nivell,
crec que jo,
internacional,
doncs m'ha sagut
aportar
o he sabut jo
extreure
el millor
d'ells,
no?
Des de,
bueno,
els compositors
que has dit,
els pianistes
i tot això,
no?
Però trobo jo també
que és molt important
a nivell de la música
la connexió
que puguis tenir
també a nivell humà
amb el teu professor,
no?
que a part la música,
a part d'ensenyar-me
tot el que sé,
també m'ha ensenyat
un munt de coses
a nivell humà i personal.
Tornem a les bandes sonores
de pel·lícules.
Una altra curiositat
que tinc jo,
és molt diferent
una banda sonora
per una pel·lícula
o per una altra
en el sentit que,
per exemple,
diu que has treballat
amb Nosferatu,
amb el gabinet
del doctor Caligari
i, home,
són a la mateixa època,
no?
Sí, bueno,
però els temes són,
mira,
el gabinet del doctor Caligari,
això és un altre tema
completament diferent
del Fantasma de l'Òpera.
Si parlem de Nosferatu,
és un altre tema
diferent d'aquests dos anteriors.
I si és el Japerut
de Notre Dame,
també és un altre tema
completament diferent
dels altres tres.
Clar,
cada tema
li reporta a ell
amb la visualització
de la pel·lícula
uns altres instints
de composició.
Quina pel·lícula
t'agradaria
fer la banda sonora
que tinguis pendent,
encara que ja estigui fet,
encara que sigui
una pel·lícula moderna?
Doncs la veritat
és que hi ha una pel·lícula
que es diu
Lost in Translation,
que molta...
Potser sí que té...
Diàleg no en té gaire.
No gaire.
Té música...
És que per mi la vaig veure
i va ser una pel·lícula
que em va marcar molt
perquè...
Sí, perquè...
Vull dir, per mi
és una pel·lícula
molt realista
i que té...
La música està molt escollida.
O sigui,
no té música
quasi composta expressament
però sí que té música
agafada d'altres llocs
a nivell...
Bé,
músiques ja fetes, no?
Sí.
I és com un repte pendent
posar una música nova
en una pel·lícula
que ja està feta
i a part ja està feta
amb altres músiques.
Bé, és que el teu
ha de ser terrible
a part de formació professional.
Ara vas al cinema
i te fixes en les bandes sonores.
Vull dir,
quan veus una pel·lícula
segurament no la pots veure tranquil.
T'estàs fixant
en tota l'ambientació
que hi ha, no?
És una mica
que s'ha de saber
desconnectar també,
perquè els músics
sobretot, vull dir,
bueno,
pel que fa...
per una part, no?
Els compositors
anem sempre amb l'oïda
enganxada, no?
I suposo que l'Andrés
també, quan veu una imatge
diu, bueno,
això em podria servir
per això, no?
Però jo, per exemple,
no ho sé,
cosa que sento,
cosa que si vaig amb el xip posat
dic, mira,
això ho he de posar
i mira,
aquesta idea és bona...
Vas prenent notes.
Sí, podria fer-ho,
podria fer.
Escolta, concretament,
recordeu a La Pobla de Mafometa
el dijous 24
a les 8 del vespre,
entrada gratuïta,
com li agrada dir
a l'Andrés,
i el fantasma de l'òpera
amb música del Carles Valls.
Música que tocaràs en directe?
Sí, serà en directe
quan hi haurà un piano a cua,
també,
i la interpretació serà en directe.
Fins a quin punt
pots improvisar
o acostumes a improvisar
en aquests casos?
Perquè, clar,
ho escoltem tot enregistrat
i ho deus tenir asseijat,
però potser jo,
quan estàs allà,
se't en va la mà.
Tu ho permets o no?
Sí, de fet,
a mi és una de les coses
que m'agrada també dir això,
perquè, vull dir,
també m'agrada tenir
els meus models,
però també m'agrada
deixar un marge d'interpretació
i això, vull dir,
ja ho sabrà l'Andrés,
que n'ha vist diverses,
que cada pel·lícula,
a part de ser igual,
la pel·lícula també és diferent,
depèn del moment.
Jo tinc uns temes
i després,
tal com ve la inspiració,
es van desenvolupant.
A l'hora que fies la composició,
destaca-nos una escena
que hagi sigut especial per tu.
Especial per difícil,
per intensa...
D'aquesta pel·lícula,
sobretot,
hi ha un moment en què
la protagonista femenina
està amb el fantasma de l'òpera,
està allà a la seva cova
que està sota el Teatre de París,
l'Andrés ho recordarà perfectament,
i l'Onxanell apareix
sempre amb una màscara.
Hi ha un moment en què
la noia té la curiositat
de veure què hi ha sota la màscara
i l'agafa i l'hi treu,
no?
I és un primer pla
de la deformació de la cara,
no?
Aquella escena,
a part, vull dir,
és, crec jo,
el punt culminant de la pel·lícula,
vull dir,
ha de ser molt intensa
i també ha de reflectir
tot el dramatisme del personatge,
la intriga de...
i la decepció també
de la protagonista, no?
Sí, són molts sentiments barrejats
que han de passar tots
pel teclat, clar.
Andrés, tu ja l'has escoltat,
ja t'ha fet un passe,
una premiere, diguéssim?
No, ja l'hem passat,
ja l'hem passat en alguns llocs.
Ah, ja l'heu fet,
no l'estanem, eh?
Sí, l'hem passat al Morell,
l'hem passat en...
hi ha diversos llocs, sí.
Després a Riu de Canyes,
a Riu de Canyes també,
a diversos postos ja l'hem passat.
I s'ha de dir
que el fantasma de l'òpera,
la gent que ho sàpiga,
perquè n'hi ha molts, eh?
No de fantasmes,
vull dir de l'òpera,
és de l'any 1925.
I s'ha de tindre present
que l'Onxenay aquí
va fer una gran caracterització
perquè aquest home
es deformava
cada vegada que feia
una pel·lícula.
Aquí, per fer la deformació
de la seva cara,
es va tindre que posar
tot de fil ferros
per dintre de la boca.
Què dius?
Sí, sí, sí.
I s'aferrava la pell
no sé quines maneres
per fer-se deforma completament.
Clar, perquè abans
no hi havia, suposo,
tots aquests trups de maquillatge.
No hi havia el maquillatge
ni els efectes digitals ni el moment.
I ha fet altres pel·lícules
també amb cara deformada?
No, amb la cara deformada no.
Ha fet, per exemple,
Garres humanes,
que és un home
que treballa en un circ
i tira els gabinets amb el peu,
s'encén la cigarretta amb el peu,
pren el cafè amb els dits al peu
i no té braços.
Però és que s'ha de tindre present
una cosa,
que el que hauria de treballar
aquest home,
perquè amb la pel·lícula
es veu com amb el peu
encén el cigarret
i amb el peu
agafa la tassa de cafè
i pren el cafè amb el peu.
O sigui, que algú
l'altre va fer de...
Bueno, el probador...
O sigui, estava una mica especialitzat...
Allà està fent de xaparut.
Estava especialitzat en papers friquis, eh?
Sí, sí, en coses així especials,
però era tremendo.
Però n'hi ha un altre
que fa d'invàlid de les cames
i el veus que, escolta,
està atullit completament.
O sigui, aquest home
variava molt les seves expectacions.
Clar, tot això és allò que deia el Carles, no?
Les coses aquestes que es tenen en compte
més enllà de l'argument de la pel·li.
I a mi m'agrada el Carles
perquè precisament
jo ja feia temps
que estava buscant algú
que, en fi, em respongués
amb aquestes pel·lícules mudes
en quant a la musicalització.
I vaig pensar
que ell podria servir-me per això,
perquè amb el currículum que té,
i això que estem parlant de fa quatre anys,
que de quatre anys cap aquí
imagina el que ha après
i l'experiència que ha agafat.
I sí, sí, ja al principi
ja la cosa va començar a marxar bé.
Ell també li va agafar amb carinyo,
li va entrar per l'ull dret i pel cor,
que és el principal,
i així va la cosa.
Fas altres coses, no, però, Carles?
Sí, de fet,
de part del cinema concert,
doncs, estic estudiant composició
acabant ja,
i ara mateix, vull dir,
tinc diversos projectes entremans
que també en plan composició
i dirigir, sobretot.
Dirigint, també?
Sí, també estic dirigint,
bueno, dirigint corals
i també en el món de la composició,
ara estic en el projecte final de carrera,
també.
És una formació contínua, això dels músics.
Sí, encàrrecs que tinc de vida.
No és d'aquells que amb el rato lliure
ven diaris pel carrer,
com passa a Amèrica,
o ven gelats,
no, no, es dedica exclusivament a la música.
I això li dóna una formació molt més àmplia.
I quina altra pel·li li encarregaràs?
Teniu alguna altra pel·lícula per muntar?
Bueno, jo suposo que de moment
amb aquestes quatre pel·lícules
és un bon bagatge, eh?
Home, ja, ja.
De ver-hi, n'hi ha altres més
que es poden arribar a fer, també,
perquè n'hi ha per fer, en comprenent.
Però de moment, amb aquestes quatre,
entén-me, jo crec que és de quatre
les bones pel·lícules que existeixen
en la història del cinema.
No n'heu fet mai, un cicle, això?
Bueno, ara, avui precisament ho estàvem parlant.
Aviam si l'any que ve, si Déu vol,
i l'Ajuntament, doncs...
Vol també.
Ens ho permet, també.
Allà on fem cine els dimarts i els dijous,
a l'antiga audiència,
allà al Centre Cultural, el Pallol,
fer unes sessions de cinema-concert.
Per almenys passar en un mes les quatre pel·lícules.
Allò crec que té prou espai
i com a acústica pot estar bé.
Vull dir que és una sala que ho permet.
Jo crec que sí.
Bueno, doncs amb aquests projectes,
jo t'adiria, Andrés, que no el deixes escapar.
No, no, ja fa quatre anys que el tinc així lligat.
Escolta, però sense signar res, eh?
Sinó amb una apretada de mans
i això ja n'hi ha suficient per nosaltres dos.
Doncs ens n'alegrem molt, Carles,
d'aquesta col·laboració
i us desitgem que vagi molt bé
per la bar que us toca a cadascun de vosaltres
aquest cinema a la Pobla de Mafumet.
Andrés, recorda, dia, hora...
El dijous, dia 24,
el dia següent de Sant Jordi,
a les vuit de la tarda,
entrada totalment gratuïta
al Centre Cultural de la Pobla de Mafumet,
un local que és preciós,
està pràcticament recient fet,
magnífiques butaques, molt còmodo,
una bona pantalla,
un local que reuneix unes condicions
molt, molt, molt favorables
per poder gaudir d'una bona tarda
de cinema concert.
Cinema concert amb el fantasma de l'òpera.
Carles Valls, Andrés i Andrés, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.