Ens fem ressò en aquesta hora del Ja Tardes d'un festival
que ens queda a prop, tot i que a vegades per especificitat
o perquè són pobles que no acostumem a visitar,
sembla que quedi lluny.
Estem parlant del Gaià Folc, que abarca pobles com Salomó,
la Vespilla de Gaià, la Nou de Gaià, la Riera de Gaià,
Torre d'en Barra, Altafulla i, en fi,
tot un seguit de pobles que tenen a veure, doncs, això,
més o menys amb el Gaià.
Per parlar-ne tenim un dels seus promotors, el Jordi Sunyer.
Jordi, bona tarda.
Bona tarda.
És la primera edició del Gaià Folc? Crec que no.
Doncs aquesta vegada arribem a la cinquena,
anem poquet a poquet, pas a pas,
i ara sembla que per fi sortim una miqueta
de les fronteres que tenim imaginàries,
en aquest imaginari de la part final del riu,
i comencem a donar a conèixer el festival més enllà del Gaià.
Perquè ha crescut, doncs, pel que dius, en nombre d'ubicacions.
Sí, vam començar amb un sol municipi, l'any 2001, a Torre d'en Barra,
i ha anat creixent en un poble cada any,
fins ara que hem fet el salt de 5 a 11 municipis,
que inclouria la totalitat de pobles del Baix Gaià.
Són pobles, i a més el riu Gaià, no?,
el que se suposa que és el riu Gaià,
ens toca de prop, jo diria, a Tarragona,
i ens queden molt a propet els pobles.
I a vegades no se'ns dona l'oportunitat de visitar-los.
Precisament...
Això és una bona excusa.
Precisament buscàvem excuses per donar a conèixer aquests municipis,
i ja feia uns anys que anava al festival,
i precisament des de les diferents administracions,
i entre elles el Consell Comarcal,
ens van cridar per dir,
home, ja que esteu fent això,
i és un dels objectius que tenim en ment,
de desenvolupar,
anem a potenciar el Gaià Folk,
i això, precisament,
un dels objectius és fer que la gent vingui
durant el mes d'octubre al Baix Gaià.
Com va començar el Gaià Folk,
i com és que vau triar aquest tipus de música tan concret?
Doncs buscàvem maneres de potenciar
tot el que era la música que s'estava fent en aquests municipis,
com sabeu, hi ha diferents bandes,
diferents grups que fan cultura popular,
fan música,
que repesquen melodies antigues i la modernitzen,
no sé, podem destacar la Fanfara o Estxala,
per exemple,
aquí tenim algun que és de Torre d'en Barra,
i llavors teníem ganes de donar-ho a conèixer,
i a partir d'aquí vam veure que també era una possibilitat
de portar bandes o grups potents,
que normalment no passen per aquests municipis,
per tant, ja teníem a la balança dues coses,
potenciar el que allà tenim
i fer venir coses maques de fora.
El Gaià Folc, a més de diversificar-se en 11 municipis,
també es diversifica en el temps,
perquè va començar el 27 de setembre,
la proposta és no concentrar-lo en una setmana,
sinó anar replegant cada cap de setmana,
fer-ho en un poble diferent.
La idea és que la mateixa gent d'aquests municipis
siguin els principals beneficiaris,
i es posin el programa sota el braç,
i cada cap de setmana poden triar
diferents tipus d'activitats,
perquè tant tens activitats festives,
com la festa de Sant Miquel,
l'envall de diables, etcètera, etcètera,
com tens coses de descoberta del patrimoni,
que és el que vam fer precisament a Creixell,
d'una manera bastant peculiar,
que va ser amb uns gegants i músics de carrer,
que eren els borregaires d'Esplana,
i anaven parant en 4 o 5 punts,
al llarg del casc antic,
descobrint un Creixell medieval,
que per la majoria de nosaltres no existia fins llavors.
Era com una visita guiada, però tot amenitzat, no?
Tot ben amenitzat,
i teníem gent de totes les edats,
i la veritat és que vam rebre moltes felicitacions pel format,
i a més a més cal dir que va acabar amb un tast de productes de la zona,
o sigui que va acabar la merda bé.
És una filosofia, home,
no sé si dir diferent, eh, de festival,
no només ens centrem en música,
concerts,
sinó que és això,
a cada municipi trobeu una activitat
a la que potser se li escau, no?
Sí.
o el que més li convé.
I també aprofitant una mica coses que ja es feien,
i que llavors,
aprofitant el ressò del Gaia Folk,
s'instal·len en el programa.
Per exemple,
hi havia previst una trobada gegantera
per celebrar l'aniversari dels gegants de Torre d'Embarra,
que en guany fa 50 anys,
i llavors els seus actes s'han inclòs dins del Gaia Folk,
i aquí ho tens.
El Ball de Diables de la Riera també fa la seva festa anual,
i van voler incloure els seus actes en el Gaia Folk.
I així endavant,
igual que els bastons del Tafulla,
que han fet el seu aniversari,
i també ho han fet coincidir
amb la quarta festa bastonera de les comarques meridionals,
i ja està.
I aquí tenim un altre dels objectius del Gaia Folk,
que és potenciar les festes que ja es feien.
A part de tot això,
el que sí que es pot dir és que heu jugat una carta interessant,
que és portar dos caps de cartell.
Sí.
I portants a nivell musical, eh?
Sense desmereixer tota la resta d'actes.
Sense desmereixer.
Però fixa't que el cap de cartell,
un dels caps, per exemple, és rauxa,
però el taloner és maquila,
la maquila, que són músics de xala,
entre els quals hi ha algun músic de Torredembarra.
Per tant, cap de cartell per a treure gent,
que també ens facin més cas, entre cometes,
els mitjans de comunicació,
i però l'oportunitat per a grups de la zona.
I l'altre, Lídia Pujol,
al Catllà,
amb un objectiu molt clar,
que és donar a conèixer un auditori preciós
que tenim al Catllà.
Tot aquest seguit d'activitats,
que van començar, com us deia,
el 27 de setembre,
i que durant tots aquests caps de setmana
ens porten per diferents pobles,
propers a la Riera del Gaià,
culminen el 26 d'octubre.
Tancaríem així?
I, a més, tanqueu a Renau,
pel que estic veient,
amb un baranar popular.
Un baranar popular
i un espectacle de Romancec,
que també són músics del Baix Gaià,
que fan romanços
i que promet molt
i que jo crec que agradarà
tant a grans com a petits.
I també aquí tenim una altra
de les filosofies del festival,
que és no només anar als pobles grans,
sinó també descobrir els pobles petits
i Renau, precisament,
és d'aquells pobles que té un encàndal especial.
Hi ha algun altre tipus d'associació
que vinculi tots aquests pobles
que més o menys esteu lligats al Reu Gaià?
Hi ha diverses entitats,
ja que tenen com a marc de referència
aquests 11 municipis.
En concret, el festival l'organitza
o el coordina, més aviat seria la paraula,
l'Associació Cultural Baix Gaià,
però, sobretot, aquí,
qui ha posat l'ànima
en què tot això tiri endavant
són els 11 municipis, els 11 ajuntaments
i el Consell Comarcal,
a través de l'ICODE,
i perquè, a més, porten ja
uns anys, dos o tres,
no ho sé ara ben bé exactament,
doncs al darrere d'aquesta idea
de mencomunar serveis
i han començat a partir
de les qüestions relacionades
amb el turisme.
I aquí està aquesta simbiosi,
aquesta relació que ajuda
tant a l'Associació Cultural
a desenvolupar tot aquest festival
com als 11 municipis
per donar-se a conèixer.
Nosaltres, cada dia aquí els ja tardes,
visitem un poble diferent
de la demarcació
i ja arribarem, eh?
Amb tots aquests.
Em sembla que no n'hi ha cap.
Com que anem per ordre alfabètic,
mira, el de fulla creixer
i ell deuen estar al caure.
De tota manera, Jordi, avança-nos.
Hi ha un esperit comú
en la manera de viure
amb productes típics?
Teniu una cosa en comú?
A veure, vivim en un context així,
diguem-ne, de globalització
que, si no el tens,
quasi, com aquell que diu,
te l'has d'inventar.
És a dir, clar que hi ha productes,
l'altre dia els vam poder tastar,
molt bons, cooperatives,
gent que fa coses ecològiques,
restaurants,
a la Riera ja seria un exemple,
en un sol carrer hi ha
tres o quatre restaurants, etcètera, etcètera.
Es tracta una miqueta de dir,
bé, en aquest context,
què és el que hi tenim?
I el que tenim,
articulem-ho i anem-ho a explicar.
És a dir, tu no visitaràs mai
un lloc que no té nom.
I, doncs, una mica és la feina
que hem fet,
amb tota aquesta gràcia
que té la cultura.
doncs, ja té nom,
Gaia Folc,
Baix-Gaià,
aquests 11 municipis
i, a partir d'ara,
a banda del Gaia Folc,
estic segur que molta gent,
doncs,
li crida l'atenció
i anirà a veure què hi ha.
Amb l'excusa del Gaia Folc,
dius, calla,
que hi vaig per aquest acte concret
i després ja t'atreveixes
o ja goses anar-hi una altra vegada.
Seria el cas, per exemple,
del Llucanès o el Moianès,
doncs, ara tothom tenim el cap,
un cap de setmana
i hem d'anar, no?
Doncs, jo penso que una miqueta
va per aquí.
Més activitats que tingueu programades
en aquest sentit d'aglutinament.
Molt bé, doncs, mira,
jo descobriria,
per la resta de pobles d'aquí a la comarca,
la coral Badaveus,
una coral de la Riera de Gaia,
molt atípica,
seria una coral de taverna,
fa cançons de taverna,
fan cançons molt divertides,
no segueixen l'estereotip de coral seriosa
amb un director al davant.
I, a més a més,
es fa en un lloc a Vespella de Gaia,
en un mas que s'ha realitat des de l'Ajuntament
on es fan totes les activitats
que fan les associacions
i allí estarà molt bé.
Això és divendres 17 a les 10 del vespre
i és una bona excusa,
tant per visitar Vespella,
mas d'en Plana,
i descobrir una coral
que estic segur que
altres ajuntaments o entitats
que facin activitats
serà un bon moment per llogar-los.
Doncs mira,
ja ens has destacat un concert
a part de totes les altres activitats
que trobareu fàcilment,
a més, suposo que via internet, no?
Sí, el més fàcil crec que seria
anunciar-vos que a través del Google
hi poseu baix Gaia
o Gaia Folk,
més aviat,
Gaia Folk,
ho trobareu.
Per si acaso us dic la web,
que és la gaiafolk.webnode.com
però bé,
amb el Google no patiu.
Molt bé.
Jordi Sunyer,
gràcies per venir-nos a parlar
de la Gaia Folk
que va més enllà d'un festival,
pel que estem veient,
no és allò de dir
mira, jo soc una promotora d'espectacles
i us monto un festival,
sinó que és una proposta
d'aglutinament com hem vist, no?
I tant.
De tots uns pobles
que tenen molt en comú
i val la pena
que es donin a conèixer d'aquesta manera.
Gràcies, Jordi.
Gràcies a valtros.
Gràcies.