Agua pasada que no mueve mi molino
Lágrima que no lloro, camino que no camino
Agua pasada que no mueve mi molino
Ei, t'anunciam, jo tenim aquí amb nosaltres el Paco en la luna.
Paco, bona tarda.
Hola, hola, bona tarda.
A veure, explica'm i convida't a tota la gent que s'està sentint
que passa alguna cosa aquest cap de setmana als pallaresos
i a més estem gairebé com de bateig d'una altra cosa
que també té a veure amb aquest concert.
Sí, sí, sí.
És un projecte nou que és un remolc escenari
que es transforma en escenari com una mena d'això, de remolc.
Com una casa, remolc, d'aquells que normalment veiem els càmpings i això, no?
Exacte.
Amb la semblant.
Sí, massa menys que s'obre i es converteix en un escenari
dintre hi ha un projector, hi ha focus, instruments, músics que porto dintre.
Què dius? Ja es deixes allà? Està vivint dintre el remolc.
De un volo per l'altre es quedan allà i mira.
Es quedaran els osos, eh? Com no els hi donis alimentis una miqueta.
Que va, viuen de l'art. Són gent molt artista que viuen de l'art.
Em sap que no, eh?
De l'aire no hi viu ningú.
Ara ja no serveix això, eh?
No, no.
I com va ser que et vas ficar amb aquesta aventura,
comprar aquest remolc després de posar-lo precisament per això,
per poder fer actuacions a sobre?
Bé, és que jo penso que amb això de l'art i de la música,
quan hi ha èpoques difícils com la d'ara, no?
Doncs jo penso que pots fer dues coses,
o segueixes fent el que fa tothom i esperes a veure què passa,
si surten concerts o coses, o inventes coses noves.
I jo vaig inventar això, no?
D'alguna forma també m'agradava la idea de tornar una miqueta
a el que feien antigament la gent que anava pels pobles,
amb el seu remolc, que veurien, no?
En el segle XVII, per exemple,
estaven los còmicos de la lengua
que feien les petites representacions a les afores dels pobles.
I, bueno, m'agrada molt aquesta idea itinerant
i mira, ho he fabricat.
Ha sigut molt complicat,
perquè hi havia mil coses a fer, però ho hem fet.
És que moltes vegades, Paco, tu que ets músic,
potser els inconvenients que normalment posen
és la infraestructura del concert.
És que clar, ara, depèn de com,
doncs ja no ens donarà temps de posar el...
Doncs no, no, tranquil, que el remolc el poso jo.
Sí, a més aquesta idea de dir,
ara avui volem tocar allà, demanem permís
i anem a tocar, perquè volem, i ja està, no?
Potser sense estar contractats, no?
Parlar amb la persona que ha de parlar
i, no sé, és una mica això, tornar a tot això.
La música com a alguna cosa molt proper,
és un escenari que, clar, estàs a 70 centímetros
i tampoc és un escenari molt gran, no?
5x3, és una cosa molt petita, però molt...
Acollidora, no?
Sí, acollidora, amb una pantalleta de projecció,
que van passant coses, surten personatges a la pantalla,
van... no ho sé.
Home, jo estava pensant en els ajuntaments
i depèn de quins pobles us ho agrairà moltíssim.
Això sí, sí, sí.
Perquè recordem que hi ha moltes places majors
que potser són igual de petites, potser com aquesta emisora.
Sí, sí, sí.
Per entendre's, que són petits, i depèn...
Clar, si han de posar un escenari molt gran
i després han de fer segons quines coses,
no ho poden fer, o una cosa o l'altra.
Sí, sí, sí.
I clar, això l'està intererant.
Mira que no...
Que Paco, que heu obert alguna porta
de cara d'altres músics,
com a solució, potser, dels seus problemes.
També, sí, sí.
Mai no se sap.
Mira, això està obert per el que faci falta.
Exacte.
I el bateig d'això serà aquest cap de setmana?
Sí, aquest dissabte.
Estarem a Pallaresos,
que ha sigut el poble que ens ha acollit
i ens ha ajudat a desenvolupar tota la història.
De fet, és el meu poble, també ara.
És de casa.
Des de fa uns dos anys, és el meu poble.
O sigui que, molt bé, estem contentíssims.
I tu quan els hi vas dir
no, no, que allò de l'escenari ja ho porto jo?
Què et van dir? Quina cara van posar?
No, van al·lucinar-los,
i m'hi va agradar moltíssim.
Sí, sí.
Doncs el Carlos, el regidor d'allà,
el tio va entusiasmar.
I va dir, uah, això ho recolzem,
però ja, ràpidament.
I molt bé.
He de dir que s'han portat molt bé,
m'han ajudat moltíssim.
Molt bé, molt bé.
Igual que l'Ajuntament de Tarragona aquest any,
que estem tocant pertot arreu.
No, no, és que te surts.
Anava a deixar-ho ja pel final,
però mira, comentem-ho.
Perquè fa res, no arriba una setmana,
que et vam tenir al Camp de Mart,
però et vaig, pel que vaig llegir,
d'una manera diferent.
No és el Paco en la Luna que ens tens acostumat,
o va sortir una miqueta del que...
Sí.
No?
Perquè era més música de rebella,
més música potser de tot i pleni,
no? Per tothom.
Sí, sí, sí.
Vam barrejar les cançons de Paco en la Luna
amb una miqueta d'això,
de música popular cubana,
de rombeta, de coses.
Jo no t'hi veia, eh?
Jo no t'hi veia.
Però vaig veure la foto que sortia.
Sí, amb el bigoti.
Si sembla un de los manolos,
s'ha escapat, Paco,
no sembla ell.
Sí, sí, sí,
amb aquest bigoti sembla una altra persona.
Ho requeria la situació.
I com va anar, Paco?
Com està l'actuació?
Bé, bé, molt bé.
Era complicat,
perquè a la mateixa hora estava en paranoia,
a la plaça del Rei.
Però bé, tot i així,
hi havia molta gent
i van tenir una estoneta interessant allà.
Home, gent saps que te segueixen.
Sí, sí, sí.
I cada vegada que hi ha un concert,
tot ser el públic,
com la Luna,
encara que hi hagi en paranoia,
encara que vingui a posar el príncipe,
n'anem seguint.
Jo tinc molta sort
que quan surto fora,
de vegades dic,
hostia, quanta gent ve a veure'm,
no?
Vaig a Madrid o a Barcelona
o a quals...
Però després toco a Tarragona
i passa el mateix.
O sigui que també és interessant
que passi això.
Ja tens els teus amics grans
i ja et segueixen.
on vas?
Cap a Pallaresos,
cap a Pallaresos.
Home,
cap a Tarragona.
Les únicas que ho tenim
una miqueta difícils
és quan te'n vas cap a París
de tant a tant,
els deixes abandonats,
o cap a Los Madriles,
o cap a Barcelona,
que també...
Sí, sí,
o al sud.
Ara anem molt a València,
a Múrcia,
moltes històries.
Què dius?
Has estat per allà?
Explica'm.
Sí,
bueno,
és que estic combinant
actuacions de Paco en la Luna
amb un altre Paco en la Luna,
que és un personatge
que fa humor
a la televisió,
o sigui,
que estic combinant
amb els dos personatges.
A veure, espera, espera, espera,
això no m'ho has deixat així anar
i després no m'ho expliques,
no, no.
O sigui,
que has fet un...
tens una dualitat,
una vida en paral·lel,
del Paco en la Luna,
podem dir romàntic,
de cant d'autor,
més sèrio,
més posat,
i després el Paco en la Luna
amb Es Cachondo,
on la gent,
a banda de cantar
i d'escoltar cançons,
també va riure perquè...
Sí, sí, sí.
A més,
jo vaig començar
fa 8 o 9 mesos
que feia un programa
de televisió,
que surt al Canal 9,
a Castilla-la Manxa,
a Castilla-León,
a Múrcia,
ara sortirà a Catalunya,
també,
a partir de...
Perquè ara la TDT
em sembla que ha fet
un pacte,
no sé què,
que es pot veure
el Canal 9 aquí.
I jo vaig començar
sent Pac Ortega,
però el segon dia
que vaig arribar allà
al programa
i veia el camerino
Pac Ortega,
dic...
És que no...
Dic, va, va,
fiqueu Paco en la Luna
i al final
és el Paco en la Luna.
aquesta.
Però se'l veu a tu allà?
Sí, sí, sí, sí.
És que això no ho sabia.
Paco?
Com és que es potreus aquí
perquè ho pugui veure?
Ara, a partir d'ara
sembla que s'està veient ja
per aquí també.
I quin dia ho feu?
El dissabte a la nit.
El dissabte a la nit?
Sí, sí.
Vídeos preparadors
en Canal 9?
Algú de gravar el Paco?
Sí, bueno,
surto fent el pallasset.
Fent humor,
jo sempre intento barrejar
tot amb la música
i és humor en música
i bé, és un altre tipus d'espectacle.
Tu ja saps que si enganxes per aquí
no t'hauràs d'oblidar de l'altre Paco
però la gent et coneixerà
pel Paco d'humor.
Bueno,
no em molesta.
Jo penso que
tot el que faig
ho faig,
ho crec
i està dintre
del que jo vull fer
o sigui que no hi ha cap problema.
I aquesta dualitat
la portes bé o no?
Sí.
Perquè a vegades
hi dius
ara no sé
on estic,
ara estic.
Sí, de totes maneres
el Paco amb la luna
que fa concerts
de tota la vida
també s'ha tornat
una miqueta més irònic
també i més...
Sí, i punyent també.
Sí, i punyent
amb les cançons,
amb la temàtica,
amb tot,
és cada vegada
menys romàntic,
sí, romàntic
però d'una altra manera,
no?
És un romanticisme
més agri,
no sé com dir-ho,
no?
Més real.
Més real, sí, sí.
i llavors
no estan tan lluny
aquests dos personatges
el de la tele
i el que fa els concerts
o sigui que...
I el de la tele
el podrem veure
per aquí per Tarragona
o no?
O te l'estàs reservant
per un altre moment?
El més a prop que ha actuat
ha sigut
a paret del Vallès.
Què dius?
No va.
A parets, sí.
Sí, sí.
No, per ara no,
per ara no estem fent...
Això implica també
és una cosa molt gran
que es fa a través
de la televisió
i tal
i jo aquí ja no tinc
tant de control,
no?
De contractació.
però jo millor
millor l'altre.
A mi alguna miqueta de sort
algun dia al Teatre Metropol
en plan extraordinari
o alguna cosa d'aquestes
o de no cap al Camp de Mart.
Podria ser,
això podria ser.
Home, ara ja tens l'escenari.
Sí.
Ara ja el tens muntat.
Està muntat.
Qualsevol moment
dius, mira,
deixa'm un trosset de la Rambla
que ja en tinc prou.
Mira, pujo per allà.
Completament.
Que per cert
necessitarem
tot el recolzament
possible de la gent
que ens escolti
i que vulgui recolzar
aquesta idea
i el dissabte
farem un concert allà a Pallaresos
a partir de les 10 i mitja
i tothom serà superbenvingut
i farem una festa.
A més,
és el costat d'un restaurant
on es sopa molt bé.
Ah, doncs mira,
primer anem a sopar
i després estem al concert.
Fantàstic.
És perfecte.
A sobre l'escenari tu solet
o tindràs els altres músics
que estaran morts de gana
allà tots allà molt...
No, amb els músics.
Amb els músics.
Sí.
Amb el Joan Abateria,
Nando Albaix
i el violinista,
el Pere Nolas.
O sigui que
tindrem una banda
molt interessant.
Quanta gent?
Bueno, quant de temps,
millor dit era la pregunta,
esteu a aquesta base
del Paco en la Luna?
Perquè ja
sou una gran família.
Sí, fa anys ja
és quasi un grup ja, no?
Sí,
hi ha dos,
el Nando Terino
i el Joanet Blázquez
que porten tota la vida amb mi.
Jo crec que és Paco en la Luna 2
i els dos ja,
per si...
els dic que a vegades
poseu-vos un nom,
jo què sé.
Hombre,
home,
por favor,
independitzaos,
hombre.
Paco en la Luna
i los selenitas
o algo així.
No seria malament,
eh?
Alguna vegada
ho has presentat així o no?
No,
Paco en la Luna.
I pobres,
ja no nos quiere,
Paco,
ja no nos quiere.
Por qué?
Por qué?
Mai,
mai.
I com serà,
més o menys,
el concert?
Com ho has distribuït?
A veure.
Serà això,
serà un concert
on barregem cançons per ballar,
o sigui,
serà una mica...
M'agrada conservar
aquest regust de verbena,
també,
no?
Una mica verbena
i una mica Paco en la Luna.
És d'alguna manera
també demostrar
que es pot fer festa
fent també
lletres i missatges
i històries i...
Després hi ha,
com em deia,
una pantalla
on surten projeccions,
que de vegades
són projeccions
que adornen la música
i de vegades
inclús hi ha personatges
que surten
i m'interrompen
i em parlen a mi.
Què dius?
Això encara
ho estem treballant molt.
Algun personatge
sí que arribarà
aquest dissabte,
però...
Sí, sí.
Oh, qué bo.
O sigui,
tu a lo millor
estaràs allà
i de cop i volta
algú te dirà
a través de la pantalla
ets't.
Sí.
Eh, qué canta,
qué canta,
qué estás haciendo.
Sí, sí, sí.
I a partir d'aquí
ja començaràs
a parlar amb els altres
i...
De fet,
si hi ha un personatge
que diu això,
el que m'has dit ara,
és un alter ego
de Paco en la Luna,
és un altre Paco en la Luna
que surt i em diu coses
i em dóna canya.
En un moment
hem tingut tres Pacos en la Luna,
eh?
Sí.
Això què és?
Sí, sí,
un marit.
Sí, d'alguna manera
és com una finestra,
no?,
amb una altra realitat,
la pantalla d'aquesta projecció.
És una finestra
on surt la vida
que no es veu realment
als concerts, no?
Pot sortir un mànager teu
fotent la bronca,
però que sigui,
una exnòvia,
un...
lo que sigui,
molta gent.
Ui, millor que no surtin
les exnòvies.
com va ser perillós.
Però potser algun dia
sí que surto una,
no ho sé,
encara no hi ha,
però...
Tot això ho esteu estudiant
encara, no?
Sí, sí, sí.
I com estan els nervis?
Clar, a veure,
tu ja has pujat moltes vegades
a l'escenari
i això ja ho tens
més cap amat,
però aquesta és una nova experiència
dintre del món de la música
que tu ja coneixes.
Sí,
el que passa,
jo no tinc nervis per cantar,
home,
sempre hi ha un mínim de nervis,
perquè quan puges a l'escenari
quan perds completament els nervis
és que hi ha alguna cosa rara,
no?
Sempre hi ha alguns nervis,
però ara sobretot
tinc nervis de producció.
O sigui,
fer una cosa com aquesta
sembla molt senzilla,
però té milers d'ingredients.
Pensa que nosaltres
obrim el remolque
i portem tot
des del generador de corrent
fins a l'equip de sol,
les pantalles,
i clar,
el remolque s'ha hagut de pintar,
de decorar...
De pujar ben maco,
no?
I ben...
Mil coses.
De fet,
és una cosa
que anirem desenvolupant
sense parar,
no?
Ara comença,
però potser després afegim,
jo què sé,
fiquem un armari,
el remolque,
jo què sé,
perquè...
Necessitareu un camió,
eh?,
però d'aquells grossos,
eh?,
per portar el remolque.
T'ho dic perquè ara mateix
està agafant encara idees,
heu de veure el Paco,
que està mirant que vam un emblant
imaginant
el que poden arribar a posar,
i dic,
necessitareu un camió d'aquells
enormes que es veuen
per les carreteres.
Home,
la idea és que no,
que quedi tot...
Ah,
que queda petitet ara.
Sí,
que sempre es faci un espectacle
proper,
no?
A la gent,
és com això,
un puesto,
no?
Un...
No sé.
Un lloc on arribar
i moldre,
allò que dèiem.
O si vols,
podem ficar una unitat mòbil
de la Ràdio Tarragona,
i...
Oi,
eh,
de fer algun...
Jo m'agradaria fer algun dia
algun concert en directe
a través de l'emissora,
eh?
Ah,
ah,
i doncs mira,
descomptem Paco en la Luna,
pum,
posant el micròfon,
i que la gent que no pot anar,
que hi ha molta gent que al mig
està a l'hospital,
o per diferents qüestions
no pot anar,
una manera també d'arribar-li
a la música en directe.
Doncs mira...
amb els aplaudiments
i amb tot el que comporta un concert,
que és molt bonic,
el concert.
Sí, sí, sí.
Doncs mira-ho,
quan vulguis,
el remolc està a la disposició.
I després ja parlem amb el senyor
d'aquí darrere,
que avui no hi és,
on normalment està.
Està el jefe.
Això, això.
Llavors ho parlem amb ell
i a veure què ens diu, eh?
Molt bé.
Per cert,
que abans ho comentàvem
fora d'antena,
que abans de tenir-te els pallaresos
que cap de setmana
d'aquí a Poquet
anarem a tenir-te en concert
i serà dintre de les festes
de Santa Tecla.
Sí.
Dona'ns una pinzellada.
Serà així com amb aquest remolc?
Perquè jo crec que a l'Ajuntament
també li agradaria la idea, eh?
Sí, sí, és possible.
De moment tocarem
un escenari institucional
de sempre,
que és el...
Fusta, fusta.
Fusta i escenari gran,
sí, perquè la plaça del Rei
és molt gran
i, clar, portar el remolc allà...
Bueno, no...
També quedaria molt bonic, eh?
Sí, sí, sí.
Que era igual de bé,
però, bueno,
està bé, no?
Això és una altra història.
Potser un altre dia ho parlem
per portar el remolc,
però el que sí farem és que...
Em s'agrada molt
aquesta idea de la pantalla de projecció
i tot això
i segurament la portarem
aquell dia també.
Molt bé.
I portarem algun músic més de reforç,
portarem un altre guitarra elèctric,
un trompeta
que ve a fer algunes coses
i serà més gros.
I repassar tot el dèxit
de Paco a la Luna.
Exacte.
I alguna coseta nova?
Perquè no hem parlat
dels nous treballadors...
Bueno, de les coses
que estàs fent nova,
que sempre estàs composant,
sempre estàs treballant.
Doncs estic composant,
estic fent coses noves
però encara no tenim res gravat.
Però no crec que trigui molt la història.
No, però és que tu no fa falta que gravis.
Si és que de tant en tant
aquesta cançó és nova
i ens la canta
i ens quedem allà amb la boca oberta...
Això sí, sí, sí.
Això sí que caurà alguna cançó.
Seguríssim, no?
Seguríssim.
I a més ara estic també
preparant un disc en català
que era una cosa
que tenia moltes ganes de fer
si fèiem els anys.
Què m'estàs dient?
Sí, però això...
Paco, tu?
Va molt a poc a poc.
Però també...
Potser acabo abans aquest
que no pas l'altre, no?
No, ho dic perquè
el Paco i jo
sempre ens barallàvem moltes vegades
que fèiem les entrevistes
i acabem parlant sempre
tots dos en castellà.
Sí, sí, sí.
Però això grava estrenya molt
però bueno, està molt bé.
Sí, sí.
És que no se sap.
Un altre de les portes
que s'han d'obrir.
Sí, sí.
Un altre dia me diràs
mira que...
Com sé que també t'agrada molt el francès.
Alguna cançó també en francès
potser que caigui
de cara més endavant
o en anglès.
Sí, sí.
Home, la música no té fronteres
precisament és això,
és música, no?
Sí, sí, sí.
I no té llengua
o almenys no ha de tenir-la
depèn de quin, no?
Completament, completament.
De fet, fa poc
vaig fer una cançó en francès
per un espectacle
que estem preparant
que es diu La Frontière.
La frontera.
Sí, sí.
I llavors dic per què no
perquè venia el tema
que ho fos en francès
i van fer...
Si es pot fer,
s'intenta i...
I està bé, sí.
I és una manera també
d'arribar a més gent.
Sí.
Perquè tu quan estaves allà a França
el Paco de tant en tant
fa escapadetes cap a la France
i què ho fas?
Segurament que presentacions
i això en francès, no?
Després les cançons en castellà.
Sí, les cançons...
I alguna cançó
estava traduïda també
com els Buenos Dias Soledad
que dius!
Sí.
I què tal la gent, igual que aquí?
Sí.
Totes engrescades.
Va ser un esforç tan gran
de traduir-la
perquè és una cançó
que estava plena
de referències culturals
d'aquí, del país
i clar, arribo a França
i la gent no en tenia
i quan m'havia de canviar-ho tot.
Hi ha un trosset que...
Clar, jo vaig treballar
amb una persona,
un francòfon,
una persona que vivia allà, no?
A França.
I com sona?
Paco, me la cantes una miqueta?
Sí, em fa vergonya,
ara ja no me'n recordo.
Sí?
Vinga, una miqueta.
Diu, més o menys.
Espagueti a la tomata
me cuisine, ma solitude
chaque vendredi,
chaque marty,
chaque tous ces soirées d'avril.
Oi, que bé que sona!
Sí, semblo la...
Oi, no, no, però...
La Carla Bruni, eh?
Sí.
Cuidado con los presidentes.
No, però sona molt bé.
Sí, sí, sí.
No has pensat a gravar-la,
també, per tenir-la?
Estaria bé.
Ho dic pel club de fans,
que segurament també t'ho agrairà,
allò com a cosa de regal.
Estaria bé, estaria bé.
A més, té un altre aire
quan la cantes en francès.
Sí, a més, aquest espagueti
has canviat els macarrons.
Sí, això t'anava a dir,
el primer que no funcionava a França,
perquè la gent diia,
és a dir, macarroni,
i la gent no menja macarrons a París
tan habitual com aquí,
menja més espagueti.
I diia, no, no,
això aquí no ho entendran.
Ah.
Vaya.
Ostras.
Solament.
Un croissant que tomate.
Quedaria una mica raro.
Sí, però hi ha una altra part de la cançó
que diu
Orujo de Tetrabric
i ella deia
Champagne en Tetrabric.
Oh!
Això sí que ha de ser
lo més cruel que te fa.
Champagne en Tetrabric.
Impensable.
Em mirava molt malament la gent aquí.
Home,
és com dir
Cava en Tetrabric.
Sí, sí, sí.
Oh, és que sona fatal.
Clar, però volíem conservar
el mateix que passava
a la cançó en castellà,
que semblés
algú que no existeix.
De lo pitjor,
i també ser de lo pitjor de lo pitjor.
De lo pitjor, exacte.
Jo que dius,
mira, un euro al llitre, no?
Exacte, exacte.
O 50 cèntims,
però jo, per trobar.
És la imatge de la soledat, no?
Llavors, aquí era
l'Orujo de Tetrabric,
que tampoc existeix,
em sembla.
Tampoc, tampoc.
I era el Champagne.
Eh, que tot s'endarà, eh?
Sí, sí.
Tal com anem ara,
amb la crisi,
tot s'hi trobarà,
tots s'hi trobarà.
Deixem-ho, deixem-ho.
Paco, ja per acabar,
convidar-nos a la gent
que tenim aquesta,
ja no em surt de paraules,
aquest cap de setmana,
una cita amb tu,
aquest dissabte.
Bueno, la gent que vingui
aquest dissabte,
a les 11,
que és a la plaça de la Era,
bueno, és un...
És fàcil d'arribar,
més o menys,
venint cap aquí,
anant cap als Pallaresos.
Sí, saps arribar a Pallaresos,
una vegada entres a Pallaresos,
al poble,
diguem-ne que és tirant
com cap a l'esquerra,
cap a la zona de les Vinyes,
que és un lloc preciós,
a més a més.
És la part on acaba el poble
i comença tota la zona
aquella de Vinyes.
És preciós,
és una plaça rodona,
completament rodona,
que té com una rosa
dels vents dibuixada.
Ah, que maca.
I l'atrexarem tota
com una festa de poble
d'antiga,
penjarem bombetes de colors,
ja et dic,
l'Ajuntament s'ha volcat
completament,
s'ha ajudat amb tot això.
I farem com unes bombetes
aquelles en cercle,
com a radis,
no sé com dir-lo.
Sí, no entenc,
és com si fos el de la bicicleta,
però tot posat.
Això, molt bé.
Com una festa antiga,
d'abans de sempre.
Exacte,
i el remolquet allà
i, bueno,
i el que vingui
no solament
gaudirà d'una festa
perquè serà una festa
familiar,
per sembla,
no?
Sí,
i vejable
i per riure
i per tot
i per escoltar música,
sinó que,
a més a més,
estarà col·laborant
amb altres
que ens ajudaran moltíssim
perquè no som
ni una gran empresa
ni un grup
superconegut
que ens ajudaran moltíssim.
Però,
no sé si ara
estan de festes
allà a les Pallaresos
o no?
Sí,
han acabat la setmana passada,
van acabar les festes
i això ho hem fet
fora de festes
perquè no li ha més.
Però això serà
la guinda del pastís.
Sí.
O sigui,
el pastís han estat
totes les festes
que van ser
i això és la guinda
perquè la gent sàpiga
que encara estem de festa
dins o no
amb la gent del Paco en la Luna.
Sí,
sí,
us canviareu el nom
o no, Paco?
Per la infraestructura aquesta
que porteu
o continuareu sent
Paco en la Luna?
Doncs seguirem
sent Paco en la Luna,
sí,
sí.
Es diu Paco en la Luna
sobre ruedas,
l'espectacle.
Què dius?
Molt bé,
no,
no,
està ben trobat.
Sí,
bueno,
a més que...
Evident,
és evident.
Que meravell,
mira,
ja ens truquen,
eh?
Crec que són gent
que hi ha bona
dels Pallaresos
en el corrents
que veia que agafa
i una cosa,
és a les 11.
És gratis, eh?
Ah,
què dius?
Sí,
sí,
és una festa popular.
I encara que només sigui
un euro
no cobrareu?
eh...
No,
no,
no,
gratuïta,
gratuïta,
no.
Si ja no ens hem d'arrascar
les butxaques.
Això sí,
qui vulgui abans
d'anar a sopar allà
hi ha un lloc
que jo et dic
molt recomanable,
la Rosa dels Vents,
no sé si fer publicitat
aquí és ètic o no,
però hi ha un restaurant
que es diu
la Rosa dels Vents
i està molt bé.
Recorda que més o menys,
a veure si comença a les 11,
aneu cap a les 9,
aneu a sopar,
allà amb temps,
i a les 11 allà
com esteu ja a la plaça
ja us quedeu ja per la festa
cap a les...
no ho sé,
comença a les 11,
imprevisible,
sí.
Una i les dues.
Una, dues, sí,
una dues.
Us quedeu a la festa
i després ja cap a casa
descansar,
que és el diumenge
i és un altre dia.
I tant.
Paco,
moltíssimes gràcies.
Molt bé.
Per exemple,
portar-nos la novetat
i totes les feines que fas
i que sempre ens agrada
retransmetre-ho a tota la gent
que ens escolta.
Molt bé.
I res,
que si surt bé,
que torna a venir
i ens ho expliques.
D'acord.
Per això només és el naixement
d'aquesta idea
que jo crec que pot ser
molt fructífera
i de millor em dius
que a partir de...
que com a xurros, eh?
Sí, sí.
Que no ens deixen tranquils.
No.
Que més de tenir-te aquí
t'han d'agafar per telèfon.
És tal, Paco, no.
Ara s'hi paga la secretària,
no, que s'hi paga el mànager,
no, que s'hi paga...
Això no passarà mai,
l'aigua.
Paco, gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu.