Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Salva Miranda, bona tarda!
Hola, bona tarda!
Què tal? Pregunta genèrica, ara tu t'ho dices bien?
Bueno, la vida molt bé!
Sí?
Sí!
Ahir vau presentar disc a Barcelona, a l'Apolo.
Sí!
Era una mica la prova de foc, també, perquè Tarragona és una cosa, però, bueno, presentar disc a Barcelona no deixa de tenir, no?, un puntet de majestuositat.
De glamour.
Ostres, hem de quedar bé.
Bueno, és una ciutat que ens funciona. Barcelona i Tarragona ens funcionen, sí, perquè tenim molt de vincle, no?
No. Potser la prova de foc va ser quan vam anar al País Basc, fa un parell de setmanetes.
Per què? Perquè no hi havíeu anat tant, o...?
Bueno, hem anat, no sé si tres o quatre vegades, però no és el mateix tocar casa que tocar fora, no?
Bueno, és que, clar, Barcelona, clar, jo us vinculo molt amb Tarragona, però és veritat que teniu molts membres, si no...
Un parell, un parell, són dos, són d'allà.
Sí, sí, sí.
Molt bé, va anar bé la presentació.
Molt bé, molt bé.
Sí? L'havíeu rodat ja en directe, aquest disc?
Havíem fet un bolo només al País Basc.
I...
És el segon i aquest disc salta el tercer.
Com es defensa la música de moda en directe?
Espero que bé.
Però com us hi trobeu, vosaltres?
Doncs, bueno, a poc a poc va sortir millor, perquè no és el mateix tocar cançons velles que has fet 200 vegades en directe, que no... els temes nous, no?
Però a poc a poc crec que van més rodats.
Vau, suposo, però barrejar també, no? Alguna cançó d'altres cil·lés.
Sí, sí, sí.
Quant de temps esteu tocant? Per quant de temps teniu repertori?
Doncs...
O de quan acostumaran a ser els concerts?
Ahir no sé si vam fer una horeta o així. Portàvem telonet i aquest dissabte farem, imagino que també una horeta o... potser una mica més.
A la sala 0 dissabte a les 11. Fareu alguna cosa especial pel fet de tocar aquí a Tarragona? No sé.
Algun dels membres tocarà amb una làmpera al cap.
No, tocarem amb ganes i prou. No som de disfresses ni de... no, no. No, res. Austeritat, sisplau.
Hem de parlar de coses, hem de parlar... Per exemple, heu començat a rebre ja crítiques en qüestió de premsa pel CD.
Sí, sí, sí.
Què tal? De moment, cinquè disc, eh? De pupilla.
Totes bones.
Et fa pensar una miqueta si ja n'ha escoltat el disc o el deixen bé, perquè sí.
Però fins ara totes bones.
Només hem trobat un fòrum d'internet que s'ha posat una miqueta caldo,
però és un fòrum, no mitjà de comunicació, diguem.
Tinc la impressió potser que ja era el moment.
Vull dir que com que heu anat fent, he anat fent, he anat fent i ara heu acumulat
i ja esteu una mica amunt de la muntanyeta, com si aquest CD ja s'escolta de manera diferent a l'anterior.
Arriba a més llocs, se'n parla més. És l'impressió que em fa, eh?
Doncs no ho sé, l'altre va funcionar bé, però també hem de ser conscients que la música que fem no arribarà enlloc.
Arribarà on arriba, que és que ens agrada fer-la i més o menys funciona,
i arriba el públic que ha d'arribar, que és molt poquet.
Sabem que no fem la música de moda, llavors estem en un terme intermig de l'indústria, diguem,
que d'aquí no passarem segur.
Bueno, però també sí que no passareu d'aquí, però dins del vostre àmbit,
o dins de que, clar, que no aspireu a arribar a la gran públic,
sí que teniu, aneu aconseguit les vostres fites.
Doncs heu actuat fora, per exemple, heu compartit escenari amb gent que segurament us feia il·lusió.
Segon disc, em sembla, en Becore, ja?
Segon en Becore, sí.
Segon, amb una discogràfica, doncs, amb cara i ulls.
Sí, sí, ha anat molt bé.
Si ens dius que arribaríem a això fa deu anys, doncs segurament no ens ho creiem, no?
Quan vam començar amb 18 anyets no podíem pensar que acabaria així la història,
però un cop vas fent i vas fent, doncs, no sé, tot et sembla normal, no?
No hi ha cap salt qualitat i obrant.
I no us plantegeu allò de dir, ostres, estem en un punt bastant amunt,
anem a intentar anar per totes, dedicar-nos professionalment a això?
Ui.
I cantar també, no?
Es perdria la màgia, es perdria la màgia.
No, hauríem de cantar, hauríem de cedir molt en els nostres plantejaments
i hauríem de viure amb els pocs diners, que també és difícil.
Deu anys de carrera, eh? De fet, el disc serveix una mica, o el concert,
també us el podeu agafar com a festa d'aniversari.
Deu anys de pupille.
Heu canviat molt, estilísticament, des dels primers CDs, les primeres gravacions que tingueu?
M'imagino que sí, no conscientment, sinó perquè hem canviat en altres com a persones
i la relació entre les membres del grup, també.
Vam començar amb una idea de, bueno, doncs, rock instrumental, més o menys experimental,
però ha anat evolucionant com hem anat evolucionant en altres, també, en aquests deu anys.
Canvia moltes coses, està clar.
Sí, o sigui, ara escoltes una cançó de pupille de les primeres i poc s'assembla, no, això?
Bé, jo espero que hi hagi una cosa, no sé, intangible de fons, que sigui la personalitat del grup,
però a mi em sona molt adolescent, el primer disc, per exemple.
Sempre s'ha dit que les vostres cançons tenen un aire de banda sonora, d'ambiental,
de transmetre ambients, espais.
No ho sé.
No sé si m'agrada la definició.
Va, doncs, defineix-nos el disc.
No ho sé, això de la banda sonora crec que li treu una mica de...
Jo ho dic sempre s'ha dit, però em sembla que sempre m'ho he pensat jo,
és la única que ho diu.
Jo crec que li treu intensitat a la música, no?
És com dir, si és un film musical és que no té la intensitat suficient
com per estar enganxat a sentir-ho.
Em dóna aquesta sensació, no sé.
No, però no anava per aquí, eh?
Aquest film musical, clar, la banda sonora penso més en un ascensor.
No, doncs, diguem que és descriptiva d'ambients, d'atmosferes.
Bueno, són conceptes sense paraules, no sé, conceptes musicals.
La música en si és un lloc de referències, no?
Ja ho era, doncs, no sé, la música de Vicet.
I jo crec que la música, doncs, és sempre un lloc de referències.
Escoltes una cosa que a l'hora et remet a una altra que potser ja havies escoltat abans,
a sentiments, a moltes coses que no cal posar-hi paraules.
Totes les cançons que conformen la música de moda, aquest últim CD vostre,
estan vinculades, tenen un fil conductor o són peces sueltes, com ho veieu?
Bé, el fil conductor és l'espai temporal en què s'ha fet,
que ha estat l'últim any i mig, dos anys, dos anys més aviat.
I ha estat, doncs, la música que hem composat durant aquest temps.
I, clar, doncs, s'assembla una cançó a una altra perquè ha estat feta...
Però no hi ha intencionalitat que tingui, que sigui com una història...
No, no hi ha cap concepte darrere, ni cap idea preconcebuda a l'hora de fer els temes.
Ens has d'explicar, Salva, avui que tenim aquí més tranquil·lament,
com va anar el concert surrealista que vau fer per TV3, em sembla que era, no?
Ah, hòstia.
Sí, és que vam parlar molt ràpid per telèfon, però a mi em va xocar molt.
Us vau convidar a actuar en un plató de TV3 per un programa que, la veritat,
com que no mireu la tele, no sé si ja s'ha passat...
Diria que encara no ha començat.
Val, val.
I no ens han dit la data que s'emetrà, però és d'aquí a poquet ja, aquest mes o el vinent.
I tenia un punt de surrealista, deies, perquè estàveu allí fent playback, a més, no?
No, no, no, tocant en directe.
Tocant, la veritat?
Sí, sí, sí.
Però amb el plató buit...
Clar, és un concert gravat i, a més, no tens públic.
Jo el que et deia és la idea que t'estranya d'estar tocant en directe sense que ningú et miri.
Clar, allò veig de tot.
I alhora saber que si t'equivoques pots tornar a gravar la cançó.
És una situació molt estranya.
No és ni estar a l'estudi gravant ni estar a la sala de concert fent un concert.
Clar, i només veieu la càmera que s'anava movent sola.
Sí, d'aquestes robotitzades.
Que dius, ui, merda, ara m'estan focant la mà.
I llavors t'equivoques, no?
És complicat, sí, sí.
Bueno, quant de temps vau estar gravant això?
No res, vam fer un concert de tres quarts d'hora o així.
una entrevisteta i ja està.
Molt bé. Ja avisareu, home.
Aviseu-nos, envieu-nos un mail quan surti per la tele que ens ho mirarem.
Quina vergonya.
De tota manera, a veure, hi ha una notícia negativa?
Almenys així ho intueixo jo en tot això.
I és que...
La notícia seria, aprofiteu que tenim pupilla aquí a Tarragona
perquè després d'aquesta gira que faran amb la música de moda
es prenen un temps de descans.
Ho he llegit bé jo, això?
Sí.
Si no feu un peron.
Com és?
A l'octubre, potser.
Doncs, principalment perquè l'Ivan ha marxat a viure al Japó.
L'Ivan és membre fundador.
L'Ivan es queda allà al Japó, ja, no?
No ho sé.
A la per ara sí.
Està estudiant un instrument japonès que es diu Samishen.
Com sona? Com és?
Sabeu?
És molt gran.
Es toca amb una pua molt gran.
Sí, que no el podrà portar cap aquí.
Ui, no ho sé.
Jo espero que sí, per sentir-ho.
Si torna.
I, bueno, som membre fundador i ha quedat una miqueta coix l'assumptu, no?
I, bueno, hem de veure si torna, si no torna i què fem.
De moment, per uns mesos ens vindrà bé.
Teniu avui ja concerts emparaulats, bolos per fer?
Sí, fem més cosetes al setembre.
Tornem a Euskadi, fem Milanova, fem Tarragona un altre cop amb els Reapers.
i espero que surtin més cosetes.
Molt bé, de fet, no sou banda molt d'estiu, no?
No sou banda de festival, no?
Evidentment.
No.
Molt bé.
Bueno, no sou banda de festival, depèn de quin festival.
Bueno, ni ens truquen ni anem als festivals, així que...
No sou banda de festival.
Sou banda de sala i preferiblement a Euskadi.
Teniu rotllo, Euskadi, doncs?
Pel que dius, hi heu anat algunes vegades.
Euskadi està molt bé, és com anar al TUC a Europa.
Hi ha molt bon tracte, les ganestetxes, les cases culturades estan molt ben equipades,
et donen de sopar, el sopar està molt bo...
Això és importantíssim, Salva, això és molt important.
No dic que la resta d'Espanya no ho sigui, però el País Basse està molt bé.
Bueno, parlant d'Europa, heu de tornar a Holanda, em sembla que a vostra França també.
Teniu algun concert emparolat per a Europa?
No, no, no.
La idea més aviat és intentar dirigir els esforços cap a tocar el Japó.
A veure si ho aconseguim.
Ostres, o sigui, heu enviat a l'Ivan Rotllo, caballos de Troia.
Sí, de Globus Onda, no?
De Globus Onda, jo t'informa-nos.
Sí?
Bueno, està fent amics i ens està buscant concerts i tal.
Però surt molt car, clar, són...
Només els cinc billes d'avió són 5.000 euros, penso.
Clar, i això...
El lloguer de backline, dormir...
Bé, surt caret.
Hem de veure com ho fem.
Bueno, escolta, també aviseu-nos, eh?
Quasi que m'interessa més que m'avisi.
Si aneu a Japó, que a la TV3, eh?
Portaré un saque.
Ai, sí, sobretot.
Porteu-ho a l'Ivan, que ja serà una gran cosa.
També, també.
De tota manera, Salva, encara que us agafeu aquest temps d'aparón i tal, els ànims estan bé i vull dir, bueno...
Sí.
Tenim pupiller.
A mi va no sense tenir pupiller per endavant, no?
En principi.
Bueno, no ho sé.
Val.
Ja ho veurem.
Doncs no ho diuen.
No et donaré exclusiva de sí ni de no.
Bé, podré dormir igualment, també t'ho dic, eh?
No, no ho sé.
És que ens ho prenem a molta calma, ja et dic.
Bueno, ja està bé.
Si tornem a tenir ganes, doncs farem més temes i gravarem un altre disco i cap endavant.
Si no, doncs, no ho sé.
Si no, doncs, una altra cosa.
Una altra cosa farem.
Per si, pel que pugui ser, i encara que no, eh?
Us recomanem, sigui com sigui, el concert de pupiller aquest dissabte al CAO, perdoneu, a la sala 0, a les 11 de la nit presentant la música de moda.
Tanquem, Salva, amb el tema que es veu que és el que està sonant més per tot arreu, no?
La comèdia húngara.
Ja us agrada, ja us va bé?
L'heu triat vosaltres?
Sí.
Bueno, és que abans de sortir el disc va sortir un recoblatori del Segell, de Becore, i vam ficar aquesta cançó.
L'am és la més curteta, no és gaire asfixiant, diguem.
I, bueno, és la que està sonant més a les ràdios i per internet i tal.
Doncs aquí a Tarragona Ràdio també.
Salva Miranda, molta sort en pupiller. Gràcies.
Gràcies, Núria.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.