Ahir us parlàvem de Cambrils, avui us parlem de l'Arbós, concretament de l'Arbós Sona 2008.
I per fer-ho tenim via telefònica al seu coordinador, el Marco Rodríguez, que saludem. Marco, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Què tal, com esteu? Una mica liat, no?
Estic sota un pi, des del Cambrils Rock, menjant una amanida.
Molt bé. Ara comences a dinar? A aquestes hores?
Ara, sí. Bé, ara, entre cometes, perquè tinc el telèfon que no para de sonar.
O sigui, que no et deixem tampoc tranquil, no?
Que va, que va, impulsiós.
Fem un kit-cat, per favor, vull parar, vull parar.
Mira, l'únic que faré serà moure la amanida, vale?
Vinga, mou-la. Mou-la una miqueta, mentre jo explico que a partir de demà divendres, dia 22 d'agost,
a la plaça del Puntaire teniu a la gent d'Antònia Font, que estem sentint,
entrada gratuïta, que el dissabte via 23, al camp de futbol, amb entrada gratuïta,
també teniu una altra gent. Així m'ho pots explicar tu o no?
Sí, tant que t'ho puc explicar.
Sí? Ah, digue'm-ho, digue'm-ho.
Doncs mira, comencem.
I ja.
És l'aniversari de l'Arbossona.
Sí.
I, bueno, aquest any tenim, comencem demà, com has dit, comencem a la plaça Puntaire,
que es troba al casc antic del Pobla.
Hi ha un grup, doncs, que molts de vosaltres ja coneixeu, no fa falta ni que els presenti,
són Santònia Font, que acaben de rebre el Premi Nacional de la Música.
És un concert totalment gratuït, és una plaça molt petita, molt acollidora,
us recomano moltíssim que aneu, comença a les 12 de la nit,
i és com la... diguem-ho, els focs artificials de començada de la festa major musicalment parlant, no?
És la vostra primera traca, no?
Sí, seria la primera traca.
La vostra primera traca per començar.
Sí, sí, sí.
I és que dius, mira, que comencem, fem-ho fort i que la gent s'ha sabent del que passa a l'Arboss, no?
Ah, hi està, sí, sí.
Jo ja anava ja directament cap al dissabte, d'això de la cinquena edició, parlarem després,
així primer situem a la gent perquè la gent s'ho vagi apuntat a la seva agenda personal,
per dir, a veure, el dissabte, el divendres, Antonia Font, el dissabte,
el dissabte ja hem de marxar al camp de futbol, així ja es presenta més gran, eh?
Sí, dissabte hem apostat el seu 5 aniversari, doncs,
i també una mica espantats per l'afluència de públic que va vindre l'any passat,
que va ser impressionant.
Teníem la nit del dissabte entre 6.000 i 7.000 persones allà al camp de futbol
amb banda Basotti, els italians van de Basotti,
amb Gatillazo, que era l'antic grup de la Polla Records,
i també els de Lorient, que venien de tocar d'un festival de burgos
que es diu Electrosoni, que em sembla, ara no me'n recordo bé,
que venien de compartir cartella antiga, etcètera.
I també va estar, bueno, va ser impressionant de la gent,
igual que l'any passat amb Def Condos, l'anterior amb ECA Boicot,
o sigui, ja portem 3 anys rebentant el camp de futbol.
Llavors, aquest any també estava amb allò,
a veure, qui portem per fer el 5 aniversari?
A veure, a veure.
I res, doncs, portarem algú que també faci aniversari,
i qui pot fer aniversari així amb molt de nom?
Doncs el Sinistre Total.
25 anys a la carretera i 25 anys els tindrem allà,
després de 25 anys que van començar a la Festa Mayor
tocant els temes de sempre.
O sigui, un grup que porta 3 generacions,
són el Ramon, és de l'estat espanyol,
i un grup que aquí no li sona una cançó de Sinistre Total.
Qui no ha ballat amb una cançó de Sinistre Total?
Més que ballar, les hem saltat,
i moltes vegades les hem patides, també, eh?
També.
Saps a què me refereixo, no?
Perquè tu, a mi, tu estàs allà ballant la mar de bé,
i sempre ve aquell típic que te salta a sobre
per continuar saltant encara més alt, no?
Sí, el que passa és que ja com ens hem fet una mica més grans,
i tots ens hem fet una mica més grans,
i ja no ens hem dit xantant.
Ja ens posem...
Nosaltres ja som de les del final, no?
Sí, sí, sí.
El temps va mig, no?
Sí, sí, sí.
Ja tinc els meus 30 i 50.
Pocs, però encara soc jove.
Marco, un pipiolo.
Eres un pipiolo, un pajarito.
Sí, sí, encara em queda molta canya.
Per això, per això, no ens queixem, no ens queixem.
No, no, no ens queixem.
Ja he dit l'edat, cosa que no té que haver dit, però bueno.
Veus?
Ara ja tothom s'ho apuntarà, eh?
Ara ja quan te busquem ja tenim referència.
Parlem dels grups, què?
I bueno, Sinistre Total.
Vinga.
I segon grup, segon...
Bueno, el primer grup no me el vull deixar,
no vull desprestigar ni molt menys.
Tot el contrari, nosaltres cada any,
doncs, un grup local del poble
és el que obre la festa major,
l'empalmada, la típica empalmada
que fem dissabte, no?
En aquest cas serà sabotatge.
Un grup local de Punt Rock,
amb una noia cantant,
un grup que té una escena molt, molt bona
i que obriran, doncs, la nit, no?
A les 12 de la nit, 12 i quart,
és que surtin Sinistre Total.
Un cop acabi Sinistre Total,
fa 3 o 4 mesos, doncs,
anava darrere d'una banda
que ara, doncs, últimament
em deuen que parlen de sortir a la tele,
t'ho dic, perquè jo no tinc tele,
però parlen de sortir a la televisió
i a totes les ràbios, no?
Parlen, doncs, de la macrobanda Cracòvia, no?
Una banda, doncs, que s'ha format
en diferents components
que venen del pop electrònic,
de massons electròniques,
inclús tenen una noia que ve del cabaret,
o sigui, de fer teatre a cabaret.
Estem parlant de Cracòvia,
amb David Cano de Saikel,
amb Guillem Ostassa d'Ellos,
amb dues guitarras de Berlín,
de dos grups que ara ni me'n recordo,
i, bueno, serà l'únic concert
que fan aquí a Tarragona,
i la veritat és un concert
que molta gent s'ha posat en contacte
amb el nostre mai després de l'Arbosona
per sàpigar a quina hora toquen
i un concert molt, molt canyero.
Són nou persones damunt de l'escenari.
Nou persones damunt de l'escenari,
deu-n'hi-do.
Nou persones damunt de l'escenari.
I és impressionant, eh?
O sigui, la Posada Naciona és impressionant,
pot ser molt, molt heavy.
I després un altre també,
els herolls de la Catalunya interior,
que també, Déu-n'hi-do,
la que estan donant ara, eh?
Sí, no paren, no paren.
Presenten els últims dits,
l'Orgull al Mugàbar,
i, bueno, que te'l tinc que donar en mà,
a veure si te'l passo un dia per la ràdio
i te'l dono.
Millor que vinguin ells un dia, no?
I ens ho presentin.
Sí, em fa una entrevista, potser o no?
Sí, potser fa temps amb la Núria, potser, no?
Sí, sí, potser amb la Núria, sí, sí, sí.
Jo fa una entrevista.
I, bueno, els herolls que, Déu-n'hi-do,
que no paren de tocar
i que estan a l'Arbossona
i després, el dia 11,
estic jo també amb ells,
perquè també com a herolls d'e'ls,
també estem junts,
i punxen a més com a herolls d'e'ls d'e'ls,
estem a l'11 de setembre,
però la dia de Catalunya estem a Razmetat,
i un mes més tard
estan trucant els herolls de l'interior a Razmetat,
que s'han trucat d'allà, que ja és molt, no?
A part, es farà tota una gira
per tota Catalunya, no?
A veure, a veure,
explica'm això d'herolls d'e'ls
i que tu tens a veure amb ells.
A veure, aquesta comunió on neix i com surt?
Jo soc el mànager xarnego dels herolls.
D'acord.
Entendido, entendido cocina.
Esto es de la catalana anterior, sí.
I res, i fa poc,
al palpès van tocar,
que van estar amb els aviadors drogues,
i després van fer un showcase
amb els herolls d'e'ls,
que va ser molt divertit,
vam començar a les 5 del matí,
vam acabar a les 6 i pico,
i va ser molt divertit,
que està funcionant moltíssim,
esperem fer-ho de nou al cau
i, de fet,
és que ens han trucat de rasmatar
i ho farem a rasmatar,
o sigui, al bar,
i està molt bé, molt divertit,
jo el recomano moltíssim.
Molt bé.
I això pel que serà el dissabte,
després ens queda el diumenge,
24 d'agost,
que també continuem allà al camp de futbol,
que jo crec que hi ha molta gent
que ja es quedarà a la porta
del camp de futbol a dormir,
allà mateix farà el dinar,
per després poder continuar veient
a partir de les 12 de la nit
la gent de whiskins,
que hem de dir d'ells,
que no coneguem ja,
que tenen nou treball discogràfic,
que l'estan presentant a tot arreu,
allà no els criden,
allà estan,
i també a la gent de l'Elèctrica d'Arma,
que de tant en tant,
l'Elèctrica d'Arma ara mateix
són com petits bolets,
de tant en tant surten
i segueixen donant tanta canya
com sempre.
Són com els Rolls Stones,
del Rock Català.
Sí, sí,
serien una mica de ells,
si és veritat.
Però en caixes, no?
Sí, sí.
Són una mica els Rolls Stones
del Rock Català,
sempre estan allà,
sembla que no estiguin,
però estan.
i s'agraeix, no?,
que un grup així,
doncs,
després de 25 anys,
20 i escaig d'anys,
doncs,
continuïn, no?
O sigui,
és un grup que va començar
fa molt de temps
i cal continuar.
Mira,
que no facin ells també en guany
com,
no sé,
com el Sinestro total,
però si no fan els 25,
fan els 30, eh?
Que ells deuen estar també
d'aniversari
o per qui s'apropa, eh?
Però fan uns quants anys, eh?
Jo em pensava
que em demanarien oxigen
per al camerino,
però ningú m'ha demanat
en carrer.
No, no, que vas.
Ui,
ui,
ui,
Marco,
que no te sentin,
que no toquen, eh?
Que som molt joves,
som molt joves
la gent de l'elèctrica d'arma.
A més a més,
se conserven un esperit
que és envejós,
jo te dic,
jo potser a la seva edat
saber on estaré,
però amb ganes
de pujar a l'escenari,
bueno,
no comencem per aquest tema
que anem molt malament, eh?
No anem per aquest tema, Marco.
Para-lo aquí,
para-lo.
És que li estic donant
la volta a l'entrevista.
És que ja m'ho prende
d'una forma de ser enfadada
perquè si t'expliques
la que tenim liada
tu sí que hi ha...
Però no estàs sol,
m'he de dir que imagina
que no estàs sol
i ho està compartint
amb d'altra gent
el ressupor.
Com un equip de treball
que doni do.
Quanta gent,
quanta gent treballant
per aquest l'Arbossona 2008,
aquesta cinquena edició?
El que és oficina,
tot l'any són sis persones
i després,
quan és producció,
30, 40, 50,
és que hi ha moltíssima gent
en què es pot moure
una Arbossona
gent damunt del escenari,
back stage,
producció,
cap de setmana
no s'hi poden passar
150 persones
per allà de manera.
I clar,
posar ordre allà,
no estic així com estic ara,
està claríssim.
Clar, clar, no, no,
segurament que estaràs
al borde d'un ataque de nervios
que diria...
No, ja tu prens d'una altra forma
i tot surt rodat
i la veritat
és que quan fas les coses
amb ganes
i amb bona fe
i intentar-ho arreglar
de poros
i sense mala llet,
doncs tot s'arregla.
A més,
un bon sorriure a temps
jo crec que arregla més coses
que potser un crit,
no?
Depèn de com.
Sí, perquè cridar,
la veritat,
és que s'arreglen poques coses.
Sí, això té raó.
Marco,
dic que l'Arbossona 2008
s'engloba també
dintre de les festes,
de la festasa gran de l'Arboss.
Com respon el poble?
també s'hi aboca,
també surt tots al carrer,
tots estan pendents
d'aquest festival vostre?
Bueno,
el festival,
el festival
li van posar
aquest nom del festival,
d'acord?
Jo vaig voler molt
que es posés aquest nom
perquè,
com ja sabeu,
la festa de l'Arboss
és una de les més fàcils
de Catalunya,
d'acord?
Tenim colla,
o sigui,
la colla dels diables
de l'Arboss
com els bastoners,
doncs són colles centenàries
i hi ha molta tradició folklòrica
i a l'Arboss
des de sempre
es feien concerts,
i sempre hi havia
molta,
molta gent
perquè era un poble,
és un poble
on va molt
a la festa major.
Llavors,
jo queria fer
un concert,
un festival
dintre d'una festa major.
Una de les meves sorpreses
també,
a part de que cada any
més gent,
doncs aquest any
m'han trucat,
no sé,
fa una setmana o dues
va sortir la setmana passada
al país,
feien un reportatge
de les fiestes mayores
i festivals,
no?
Sí.
I començaven,
doncs,
des de Girona,
des del Gironès,
per anar a parar
al festival
l'Arboss
Sona,
passaven per Gràcia,
perquè coincidíem
les festes amb Gràcia,
amb els concepts,
per anar a parar
al model,
doncs,
de la festa major
de l'Arboss
amb el festival
l'Arboss
Sona.
I jo,
per mi,
o sigui,
ja estic més
que content
perquè el concepte
que volia
que es donés,
doncs,
era aquest,
no?,
de potenciar,
sobretot,
la festa major
de l'Arboss.
No només potenciar
el que és el festival
l'Arboss
Sona,
perquè és un festival
que s'ha creat
per la festa major
de l'Arboss,
és per potenciar
tot el poble,
que sigui tot dinàmic,
o sigui,
de tal forma,
tu te pots anar
al cap de setmana
a l'Arboss
i tindràs 24 hores festa,
tindràs tot el dia
folclore,
castells,
diables,
la carretillada,
o sigui,
no tinc paraules
per la carretillada,
se'm posen els pels de punta,
i a part de que
gairebé tots els meus àmics
són diables,
o sigui,
i després tens els concerts,
no?,
o sigui,
tens de tot,
o sigui,
tothom es vol que tothom
va parar
a la festa major.
Pensa que només
de públic,
o sigui,
jo cada any
tinc 2.000 o 3.000 persones
al camp de futbol,
toqui qui toqui.
Déu n'hi do, eh?
O sigui,
això ja és moltíssim,
per si t'ho deia
que l'agència aboca.
Toqui qui toqui
estan allà,
perquè saben que cada any
hi ha bandes
que mereixen la pena,
saben que aquesta majoria
de les dos
mereix la pena,
i això,
doncs,
jo crec que no té preu.
No, no,
al contrari.
I una cosa,
dirigit a tots els oients
que s'estan sentint
i que estan ja
desitjant
que arribi el divendres,
senteu-vos perquè
tot això és gratuït.
Tot és gratuït.
No ho havíem dit encara, eh?
Sí, tot és gratuït.
Nosaltres estàvem apuntant,
o estàvem dient,
o estàvem comentant,
però tots els concerts
que hem comentat fins ara,
tant l'Antònia Font,
Sinistro Total,
Herois de la Catalunya Anterior,
Cracòvia,
Whiskings,
Elèctrica d'Arma,
entrada totalment gratuïta.
O sigui que comenceu ja
a agafar la maleta
el divendres al migdia,
us n'aneu cap a l'Arbós
i us quedeu per allà.
No sé si hotel,
algun hostal,
algun lloc per d'un mig trobarem?
Com veus que està la història, Marco?
Home, jo abans a casa meva
sempre es quedava tothom,
el que passa que ara he vist a Tarragona
i és una mica difícil.
Complicat.
És complicat.
Però, bueno,
a veure,
la gent que hi vagi,
jo recomano
que no agafeu el cotxe,
perquè a l'hora que acabarà
podeu agafar un tren,
podeu veure tranquils,
no hi haurà controls policials
i sobretot no ha d'anar
ni per la carretera
amb una copa de mes
que és molt important,
saps?
Sí, sí, sí.
I més que res pels horaris
que ens estem movent.
I després,
per dormir,
està tot overbooking.
Jo hi ha grups
que els estic ficant
fora de l'Arbós
a dormir
perquè no hi ha habitacions.
No hi ha habitacions.
Està tot ple, ple, ple.
Doncs això,
aquesta recomanació
jo crec que és boníssima.
Doncs agafar el tren,
anar cap a l'Arbós,
ens quedem allà
quan acabi els concerts,
de nou cap a casa,
a dormir
i fins al dia següent
que tornem-hi.
o quan acabi el concert,
xaranga.
També.
Xaranga per tot el poble
i si no voleu dormir,
doncs quan acabi
l'últim grup héroïs
ve la xaranga
que porta tota la gent
per al poble
i ens tiraran
cubs d'aigua
a la gent.
Llavors,
ja us foteu la dutxa,
us desperteu.
Increïble.
Tinc moltes anècdotes
de grups.
Fa poc
que vaig estar amb ells
i em deien
ostres tios,
que la fiesta
que us mou
en ese poble
és increïble,
nunca l'havia visto
durando cubos de agua
a la siete de la mañana.
Clar,
els grups venen aquí
i jo he acabat
amb molts grups
de festa,
d'acabar el concert
i dius
on vam?
Ens anem amb la xaranga
i els grups
se'ls quedan molt pilladits.
És al·lucinant.
I es quedan pilladits.
I depèn de com
la gent també ha de veure
si aquesta gent
no estava sobre l'escenari.
Aquest no és el grup
que ha actuat aquesta nit?
Què fa per aquí amb nosaltres?
que també deu ser
un altre puntasso, eh?
Sí, sí.
M'entens?
Clar,
depèn de quin grup sigui
i jo que dius
ostres,
que està aquí baix,
que el puc tocar,
que és de veritat.
Sí, sí, sí.
És genial.
No,
això és la interacció
entre la gent
i, home,
me'n recordo,
amb boicot va passar,
vam acabar tots els,
estaven tots els boicots
i estaven amb la gent,
no?
És a dir,
és un grup que va portar,
me'n recordo que van arribar
dos autobusos
van arribar del País Bàs.
Déu n'hi ve.
Però boicot ISA
va ser l'any més fort,
o sigui,
va ser increïble.
Pensa que a les proves de so
teníem,
sense assagirar-te,
tenia 300 persones
a les proves de so
i vaig tindre que tancar la porta.
Sí, sí,
perquè a la prova de so
a la tarda.
Sí, sí, sí.
I només allò que dius,
prova de so,
imagina't el moment
del concert estava,
bueno,
ja m'ho has explicat,
que estava ple fins a la bandera.
Ja per tancar.
Això és el cinquè aniversari.
Cinc anys
que el Marco
també ha estat en la coordinació
i com es porta
això d'aquests cinc anys ja?
Doncs,
amb menys cabell
i més panxa.
I més rodat.
No,
es porta bé,
es porta bé.
Jo crec que el món de la música
et manté jove,
encara que físicament
puguis perdre per fora,
però et manté,
et manté molt jove
i cada cop ho portes millor
i això és com,
és la major droga
i la més sana
que pot haver-hi
i no ho pots deixar,
no ho pots deixar.
O sigui,
per molt d'estrès que pateixis,
per malament
que ho puguis passar,
per problemes,
pel que sigui,
al final has t'espatllar
i has de...
O sigui,
no té preu.
No té preu estar damunt,
darrere de l'escenari.
Llavors,
cinc mil persones veient,
gent que s'ho està passant de meravella,
gent que ve
de tot arreu
i que s'ho està passant de bon mà.
Això són coses que no té preu
i només per això,
fins que estigui de peu,
em tindreu aquí.
Doncs Marco,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies
que continua aquesta energia
que tens tota la feina encara
per fer,
almenys ja que és el que seria ja
els concerts d'aquest Arbó
són a 2008,
cinquena edició,
que comença el divendres,
continua dissabte i diumenge
amb un munt de gent
i que si encara no ho acabat
de sentir els grups,
que ho dubto moltíssim,
ens truqueu aquí a Tarragona Ràdio
i nosaltres ens informem
amb tota la tranquil·litat del món.
Marco,
moltíssimes gràcies
i bona festa.
Moltes gràcies,
em vols vostè per més.
Continuo menjant.
Bon profit, eh?
Gràcies.
Hores intempestives,
però bon profit.
No,
no hi ha hores, eh?
Amb això no hi ha hores.
Adéu-siau.
Vinga, un petó, adéu-siau, adéu-siau.