I need a man who can take my hands, yes I do, I don't know what this is, but you can...
Amb la música de Duffing Mercy tornem a la Cúpolis, aquesta vegada no per fer el concurs,
perquè ja l'hem fet, però sí per conèixer una miqueta més a prop un nou inquilí
que va néixer el dia 30 de juny.
Per parlar-nos en tenim via telefònica en primer moment el Josep Maria Clavell,
és gerent de Cúpolis. Josep Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Benvingut i felicitats.
Moltes gràcies.
A veure, a veure, explica'm una miqueta, després entrarem en més detalls.
Però que neixi una cria de lleó marí, jo crec que no és freqüent, i més en un parc aquàtic, no?
No, no és freqüent.
Bé, amb els centres destinats a lleó marí, doncs, sí, se van produint de tant en tant,
però, clar, per a nosaltres és una cosa extraordinària, no?
Una cosa extraordinària, clar, perquè és la primera cria de lleó marí que tenim.
Ja tenim una de Duffing i ara amb aquesta tenim la cria de lleó marí, i aquí estem.
Això, Josep Maria, vol dir que estan, podríem dir que, molt, molt, molt a gust?
Exacte.
Estan molt a gust els lleó marí, en el nostre centre, no?
Tenim unes instal·lacions, doncs, molt apropiades per ells, i, bueno, i això demostra que el creixement,
el naixement d'animals i amb èxit, doncs, això corrobora les nostres instal·lacions.
Va ser tota una sorpresa pel parc saber que l'Afro, que és la mare d'aquest cadell,
està embarassada, i com us ho vau prendre?
Perquè a partir d'aquí, en aquest moment, segurament, més cuidados sobre la mare, no?
Clar, clar, nosaltres comencem a notar aquesta embarassada, que pot ser que estigui embarassada
a partir d'un cert mes, que veiem que l'augment de pes és considerable.
Llavors, aprofitem la rutina veterinària amb una ecografia i confirmem aquesta embarassada.
Llavors, sí que, a partir d'aquí, adoptem unes mesures perquè tot vagi millor de l'esperat, vaja.
El Josep Maria Clavé és una miqueta el padrí d'aquesta nova criatura?
El padrí, bueno.
Jo, més que feina meva, es feina de la gent que està allà treballant.
Tinc un equip humà molt, molt professional i són els que, veritablement,
han fet que tot això surti bé.
Llavors, els padrins són ells.
Molt bé. I quanta gent està treballant ara per a la banda, podíem dir, dels llavors marins?
Quin és equip humà?
Bueno, l'equip humà del dofinari és tot, no?
És tot, o sigui, ara no fan comparació.
Tant fan llavors marins com dofinari, no estan separats.
D'acord.
Llavors, són set persones tot l'any que estan al càrrec d'aquests animals.
I després, a l'estiu, per reforçar i ajudar, s'incorporen dues persones més.
O sigui, un total de nou persones a l'estiu.
Nou persones. I gairebé durant tot l'any, més o menys, no?
Tot l'any.
Per tant, hem de dir que els dofins, tal com els llavors marins, no marxen.
Exacte.
Es queden aquòpolis, estan allà i també continuen els shows durant l'hivern, però potser més mints o menys horaris comparat a l'estiu, no?
Sí.
L'hivern només s'està fent els diumenges.
El que passa és que, clar, els animals necessiten un cuidador especial.
Durant tot l'any.
Durant tot l'any, no?
O sigui, que no podem... És l'única secció del parc que no disminueix.
O sigui, que estan tot l'any tots aquí.
Tornant de nou al cadell, vas poder assistir al parc, Josep Maria?
No, jo no.
No hi erats allà?
No estava allà en aquell moment.
A més, que se deixa amb la millor tranquil·litat possible, no?
De cara.
Perquè surti el millor possible, que no es posin nerviosos els animals.
I millor estar amb el seu cuidador, que és el Juan Cruz o la Zabal.
Exacte.
Que si et sembla, el passem amb ell, però després no marxis tu, eh?
No, no marxaré.
I ens tornarem parlant.
Sí, te passarem amb el Juan, que t'explicarà molt millor que jo tot aquest tema.
No vols ser molt bé, eh?
Hem deixat el llistó força alt, eh?
Gràcies.
Molt bé, fins ara.
Fins ara.
D'un spartre, mamá, Juan Cruz o la Zabal.
Hola, Juan, buenas tardes.
Buenas tardes.
A ver, explícame un poquito todo, porque lo hemos comentado ahora mismo con Josep Maria.
¿Cuándo notasteis vosotros que Afro, que es la mamá, podría estar embarazada y cómo seguísseis este embarazo?
Bueno, como te explicaba Josep Maria recién, la notamos en su peso.
Está bastante más gorda de lo normal y también comportamientos un poco raros.
Nosotros al estar aquí con ellos constantemente conocemos los comportamientos de ellos casi perfectos, así que, bueno, notamos que estaba un poco diferente.
A raíz de eso, bueno, hablamos con los veterinarios y se hizo una ecografía y, bueno, ahí se confirmó que estaba preñada.
Y a partir de aquí, bueno, como comentamos con Josep Maria, ¿no? Unos cuidados especiales, tal vez según qué cosas ya no lo hacía.
Totalmente, sí, sí, sí, sí.
Lo primero que hicimos fue trasladarla a una instalación que creíamos que era la más adecuada para que ella estuviera tranquila, sin estrés y que, bueno, todo fuera lo mejor posible.
Y comportamientos de relajación y de confianza con nosotros, que, bueno, eso lo hacemos normalmente, pero por ahí un poquito más de lo normal, para poder tener la mejor relación con ella posible y que confíe en nosotros.
Y, por suerte, ha salido todo excelente, mejor de lo esperado y, bueno, aquí está el pequeño.
¿El pequeño qué? ¿Cómo se llama?
Bueno, el nombre es un tema que, bueno...
Estáis ahí, estáis ahí, ¿no?
Estamos, no, sí, en septiembre creo que va a haber una especie de...
Concurso.
De concurso, exacto, para elegir el nombre del pequeño entre los visitantes, así que, bueno, todos los visitantes que vengan a Acuópolis en septiembre van a poder participar de la elección del nombre.
Yo comentaba antes con Josep Maria que es un éxito para vosotros porque, creo yo, pienso que es muy difícil, León Marino, tenerlo en cautividad, tenerlo en un parco agático y que dé a luz, porque es muy importante para los animales el tener un pequeñín, ¿no?
Sí, totalmente. Eso es algo muy gratificante para todos los de aquí de Acuópolis, realmente, porque quiere decir que los animales están bien, porque si no, no sería posible reproducción en cautiverio.
O sea que, bueno, eso es algo bueno para todos nosotros. Y el hecho también de que la cría haya salido adelante y que la madre la haya aceptado y que todo vaya tan bien, o sea, es mejor todavía.
Explícame, Juan, ¿cómo fue el parto? Porque tú sí que estuviste presente y además, además, creo que lo tuvisteis en una habitación, en una serie de condiciones.
Sí, en una vivienda especial que se habilitó para ella. El parto duró aproximadamente tres horas. Empezó con trabajos de, bueno, contracciones, estaba muy nerviosa.
O sea, bueno, ahí fue cuando empezamos a contactar con los veterinarios para ver exactamente qué procedimiento seguir.
Pero realmente nosotros tuvimos que participar muy poco, simplemente controlar y vigilar que todo siguiera su curso normal.
Porque Afro, la verdad, es que lo ha hecho excelente.
Excelente y, bueno, lo continúa haciendo. Es una buena noticia.
Por cierto, que ya ha recuperado la figura.
Está en eso, está en eso. Está en eso ahí, pero no, no, bien, bien, bien. La verdad es que bastante bien.
Y a partir de ahora, ¿cómo lo afrontarán? Claro, ellos tienen que seguir trabajando.
Afro tiene que seguir en el espectáculo.
Yo no sé si la tenéis ahora todavía separada con el bebé, bueno, con el pequeño león marino.
O ya también entra el pequeñín a formar parte y para que todo el mundo pueda verlo.
Por ahora mismo no. Ahora no. La actividad de Afro ahora está enfocada en estar lo mejor posible con su bebé, con su cría, que todo siga bien.
Y poco a poco iremos ampliando un poco las actividades.
Ahora lo que estamos intentando es que nos acepte a nosotros dentro de su instalación.
Que la verdad es que va muy bien también.
Y empezar a tener cada vez más contacto tanto con ella como con la cría.
Y luego poco a poco, cuando veamos que es el momento, iremos presentándolo al resto de los leones marinos.
¿Eso es difícil?
No, no.
Porque ya sabes que muchas veces está el rey de la manada para entendernos.
Y todo demás parece que quede en un segundo plano y muchas veces acepta y otras veces no.
Exacto, sí. Entonces lo que se va a hacer con eso, siempre hay un animal que es dominante.
Que en este caso es Esteban, que es el macho ahí de la instalación.
Entonces, bueno, con Esteban la presentación va a ser un poco más tarde con él.
Primero empezaremos con hembras que son más dóciles, que seguramente lo van a aceptar bien.
Y que va a ser, las posibilidades de que haya problemas van a ser mínimos.
Y luego poco a poco iremos presentándolo con el resto de animales.
Es una parte también que es muy interesante de hacer porque, bueno, es la presentación social de él con el resto de animales y, bueno, es un poco la adaptación.
En eso nos vamos a enfocar ahora próximamente.
Después ya poco a poco iremos pensando las actividades para el futuro.
Posiblemente sea la interacción con él y con su madre para el verano que viene.
Bueno, ideas.
Pero bueno, para ahora enfocarnos en eso.
¿Esteban es el padre?
No, el padre es Max.
Es Max.
Sí, Max.
¿Ya se conocen? ¿Ya han podido hablar entre ellos?
No, hasta ahora no.
Hasta ahora no porque están en instalaciones apartados.
Pero bueno, esperemos en el futuro.
Qué bueno.
Y entonces ya podrás reunir la familia, que también es aquello que también nos gusta tanto, ¿no?
Y es tan romántico, para nosotros al menos.
A ver si para la temporada próxima.
A ver, a ver si podemos ver al pequeñajo que todavía no tiene nombre, como comentábamos.
Y Juan, muchísimas gracias por hacernos este huequecito y por haber hablado con nosotros en Tarragona Radio.
No, por favor, gracias a ustedes.
Al contrario, muchas gracias y felicidades.
Gracias.
Por ese alumbramiento y casi, casi...
Bueno, si antes decíamos al Yus de María que es el padrino putativo, bueno, tú eres ya el padrino oficial.
Más o menos.
Eres la comadrona.
Eso, eso sí.
De afro.
Muchas gracias.
¿Nos vemos con José María?
Vale.
Gracias, un besazo muy gordo.
Sí.
José María.
Buenas.
Que estábamos hablando, bueno, ya lo has podido sentir con Juan, que tú eres el padrino adoptado, pero él es el padrino consentido.
Porque con él, pues, bueno, se ha podido durar a terme y se ha hecho toda la previsión y todo lo que ha pasado,
hasta que ha nascido esta cría, ¿no?, de Lleomari?
Sí, sí. Ja t'he dit abans que l'èxit, el tema, és més d'ells que meu.
Jo només li poso les coses que necessiten, però ells són veritablement qui manegen tot.
Hem de parlar, que comentàvem també dintre de l'entrevista, sobre el nom d'aquest petitet,
que de cara al mes de setembre vosaltres teniu una bona sorpresa per als visitants que vinguin a l'acuòpolis.
Sí, sí. Volem fer participar tots els visitants de setembre i a veure si podem trobar un nom ben bonic per aquest animal.
I què és el que hauran de fer? A veure, jo vinc a l'acuòpolis, a l'entrada ja mateix, allà doneu la butlleta per poder omplir i per poder donar?
Sí, exactament. No sabem encara on serà, però donarem unes butlletes aquí o a l'entrada o als punts de restauració o a la botiga,
que hauran de participar, per poder participar, posar el nom. No sé si, penso que triarem altres cinc o sis noms i a partir d'allà podran decidir.
Sí.
La gent, una creueta, el nom, com si fos en les eleccions.
Ah, molt bé.
Posarien Zapatero, Rajoy o...
No, per favor, no, eh?
No, no, no, no. Pobre.
No, no, no. A veure, pobre, pobre, pobre. A més a més és petitet, no? Li fiquem això que encara que pesa, 12-15 quilos, és petitet.
Sí, sí, és petitet.
Ara li donem aquest ensurt al pobre lleó marí. Només començar, eh? Només començar.
Però més o menys, bueno, si diureu vosaltres entre uns cinc o sis noms, el donarem a les butlletes i la gent el que podrà fer, doncs allò que dèiem, una creueta, el nom que més els hagi agradat.
I a partir d'aquí fer comptes.
A fer comptes.
Això durant tot el setembre?
Durant tot el setembre. Al final del setembre ja posarem el nom i ho redactarem a la nostra pàgina web.
Recordem que Aquopolis tanca les seves portes a mitjans del mes d'octubre, o sigui que encara teniu temps de poder gaudir del parc aquàtic i també del dofinari i dels llavors marins.
Sí, sí.
I com ha anat, com està anant aquest agost? Una mica mogut?
Bé, bé, no està malament.
Llavors, el temps ha sigut bastant bo, per tant, nosaltres, bé, nosaltres, com jo dic, el millor director comercial que tinc és el sol, que si treballa les coses funcionen bé i si no vol treballar, doncs malament.
Home, per ara, per ara, va responent.
Sí.
I a més, algun dia que hem tingut una miqueta de pluja, com el divendres, que no va ploure gairebé res, però es va esperar de cara a la nit, eh?
Sí, sí, sí, s'ha portat molt bé. La veritat és que no ens podem queixar, eh?
Que tanqui Aquopolis i després ja plourem.
Exacte.
Ja va mirar, ja va mirar, va tenir ull, i com el sol, que ho teníeu també. Quan li pegueu el sol al mes?
No podem dir, no podem dir, però una bona quantitat.
No comen, no? No comen.
No comen.
Una cosa privada i professional, que no s'ha d'admetre.
Exacte.
No, però anava a dir que hi ha dies de núvol, però que també és molt agradable estar a l'Aquopolis, perquè tampoc molesta gaire.
No, veritablement, el parça està bé qualsevol dia, menys, clar, si plou és diferent, no?
O el fred o el vent molesta, però el núvol és agradable estar a l'Aquopolis també.
Sí, perquè a més, si puges i baixes, i ara aquí i ara allà, et dona aquell bat de sol, que per això sempre recomanem una bona crema, que si no la porteu a l'Aquopolis, trobareu.
Exacte.
I he fet un rodolí tot, eh? Veus?
És fonamental. La veritat és que cal posar-se crema aquí a l'Aquopolis, o a tot arreu, no?
Perquè aquí a l'Aquopolis cal posar-se, perquè estàs moltes hores al sol, perquè clar, te passa l'estona sense donar-te compte,
i estàs moltes hores al sol.
A partir d'ara, no sé, de cara al mes de setembre, Josep Maria, quin és el públic que visita a l'Aquopolis?
Perquè moltes vegades pensem, oh, quan s'acaba l'agost sembla que s'acabi a l'estiu, i no és així.
No, l'estiu no acaba.
No, no, continua.
I la prova som nosaltres, que estem fins al 10 d'octubre, no?
Perquè estem en una zona amb una climatologia estupenda, i al setembre, doncs, potser sigui el millor moment per visitar les nostres instal·lacions,
pel públic d'aquí, i, per suposat, els turistes que encara hi queden bastants al setembre a la zona.
Doncs, Josep Maria, amenaço una altra vegada en trucar-vos de cara al mes de setembre,
sobretot de cara a finals, potser principis d'octubre, abans que s'acabi la temporada.
Si no, jo, la meva companya, Núria Catanyà, que farà el programa de la tarda,
per saber, finalment, quin nom rep aquells de Cria de Lleó Marí,
que va néixer, afortunadament, el dia 30 de juny,
i que diuen que néixen amb un...
Tenien el pas sota el braç, també, o no?
No tenen braç, tenen l'aleta.
Catxin, nena, bueno, doncs, ja teniu una altra història.
Aquest és el peix sota l'aleta, que ho diu.
Això, el peix sota l'aleta, el tenia? O l'alga sota l'aleta?
Jo no l'he vist, no l'he vist.
No l'has vist?
Veus, no m'he recordat de preguntar-li a Juan Cruz.
Catxin?
Ara l'hi preguntes, a veure si tenia alguna cosa sota l'aleta.
Ara l'hi preguntaré, molt bé.
Home, a sort, segurament que us portarà.
Molt bé.
Teniu un Dufi petitet, ara un Lleó Marí petitet,
i la família de l'Aquòpolis, que continua creixent,
i sempre has d'agrair això, eh?
Sí, de veritat que sí.
Doncs, Josep Maria, moltíssimes gràcies, i fins la propera.
Moltes gràcies.
Molt amable, gràcies.
Molt bé, gràcies.
Adéu-siau.