Simona, you're getting older, your journey's been etched on your skin.
I t'anunciàvem a l'inici del programa i ja tenim dos de les membres d'aquest grup Preparat
que podeu trobar a l'Avinguda Països Catalans, número 15, local C de Sant Pere i Sant Pau.
Tenim la seva directora, la Maribel Sousa. Maribel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal, què estàs?
Molt bé.
I al costat teu tenim la Judit Clarassó, que és una altra dels components d'aquest grup Preparat.
Maribel, bona tarda a totes dues, Judit.
Bona tarda.
Parlem una miqueta del grup Preparat, que fa poc que t'ha nascut a Tarragona,
però que això no vol dir que no tingueu molta professionalitat darrere,
perquè fa molt de temps que treballeu en l'assumpte, diguem-ho així, no?
Efectivament.
Parlem una miqueta.
Aviam, jo vaig començar fa més de 20 anys.
Fa més de 20 anys que et dediques...
Sí, al món docent.
Al món docent, i clar, al final t'has decidit de dir, mira, a veure, anem a posar el nostre camí a aquest grup Preparat.
I això com va ser?
Va ser molt curiós, perquè aquesta pregunta dic, me la faran, m'ho he pensat, i serem molt franques, d'acord?
Estàvem treballant les quatre persones, quatre socis, un dissabte vam anar a fer un vermut, allò que vam haver de treballar,
i vaig dir, oh, estic cansada, ja, treballar per l'altra gent, no?
I vull dir, ells van dir, doncs jo també, jo també.
Vam començar aquell dia, i avui, ara per ara, ja ho tenim tot fet.
I ara ja treballeu per us altres mateixos.
Sí, sí, sí, i va ser així.
Va ser les vostres oposicions personals, en aquell moment va ser la vostra tria,
i una tria que ara mateix està funcionant, però molt bé.
Sí, sí, va ser un repte molt important, amb molta il·lusió i moltes ganes, i aquí estem.
Soc quatre, em deieu, quins són les dues persones que no han vingut?
Judit.
Ens falta el Carles, que és un dels altres comercials, i ens falta la Georgia, que és la que porta la part de psicologia, la psicòloga del centre.
I una cosa, la directora del centre és la Judit, eh?
Ah, perdona'm.
Bueno, és igual.
T'ho dic perquè vull dir que quedi clar.
No passa res, no passa res, no m'enfadaré.
He fet un canvi aquí de papers, perdona'm, Judit.
Jo soc assessora...
Bueno, a part de ser la directora oficial del centre, soc la lliència d'Andret,
i porto tota la part de les oposicions, temaris i formació a l'alumne, i tot plegat.
Doncs mira, em ve com a anell l'ha dit.
Per què és tan important fer oposicions?
Hi ha molta gent que això ho troba com un mal de cap, però és que no pensen que pot ser el futur.
A veure, el mal de cap, el que ja és avui en dia, el mal de cap, l'empresa en privada,
les condicions que dona, l'estabilitat que dona, és realment molt preocupant,
deixa molt a desitjar, i en canvi la funció pública dona les opcions de futur molt fermes i molt sòlides.
Evidentment, ningú et regala res, ni molt menys la funció pública,
però amb dedicació, amb estudi, amb constància, s'aconsegueix la plaça.
I qui realment vol una plaça de funcionari l'acaba aconseguint.
El que fem nosaltres, la nostra funció és facilitar aquest camí cap a l'obtenció de plaça de funcionari.
Que, evidentment, com deia, no és fàcil, però per això som nosaltres.
Exacte.
Evidentment.
De la millor manera.
Parles una miqueta dels cursos perquè són molts i per molts llocs diferents.
No sé què dius, ens hem independitzat en un lloc, o ens hem especialitzat en un lloc determinat.
No, no.
Recordem que pot ser Mossos d'Esquadra, que poden ser agents rurals, que poden ser personal d'oficina, etcètera, etcètera.
Sí, a veure, la majoria d'oposicions té una base jurídica, de tamari jurídic.
Com a lligència d'endret, evidentment, puc assumir aquesta part del tamari, la domino.
Fa molts anys també que em dedico a la docència, no tants com la Maribel, però déu-n'hi-do.
I llavors, per això podem oferir aquest gran camp d'oposicions.
Tenen un tamari general, un tamari específic, amb el qual també he treballat en jo com la psicòloga,
i per tant no ens suposa cap mena de problema.
Un alumne o un futur alumne que ens estigui sentint ara mateix, què és el que li demaneu?
És el nostre lema. Constància, més esforç, igual aprovat.
Moltes ganes, ganes de fer-ho.
Són ganes.
Si realment hi ha ganes, el centre, és a dir, un altre grup preparat, ens enfoquem amb l'alumne,
donem suport des de moral, anímic, de material, tamari, convocatòries, el que faci falta.
Estem a la disposició de l'alumne, sempre que l'alumne, el que vulgui sigui, traves una plaça de funcionari.
Hi ha molta gent que, ho sabeu vosaltres, tant de temps...
Fa por.
S'ha quedat al camí, no, s'ha quedat al camí. Comencen potser amb molta il·lusió,
però aquí és on potser hi ha gent com vosaltres que està recolzant-nos,
que el segueix...
I que s'ha de dosificar una mica...
Per no perdre, no, aquesta il·lusió.
Això, s'ha de dosificar una mica aquesta il·lusió.
La gent comença amb molta empenta i després va perdent la il·lusió.
Llavors, el que fem des de l'equip del grup preparat és frenar una mica aquesta empenta inicial
per aconseguir que la gent acabi el procés, que no perdi la il·lusió al llarg del procés.
Maribel, tu com a docent de 20 anys que comentàvem abans, el cas que comentàvem també ara amb la Judit
és el més habitual, no?
Sí, sí.
És el que més es dona.
Home, llavors nosaltres el que fem, els truquem, ens preocupem, d'acord?
Sabíem que no venen perquè, clar, hi ha una pauta a seguir, no?
I nosaltres els controlem, com està clar.
Llavors, sabíem que no venen, què fem?
Doncs els truquem personalment, els diem, escolta'm, què passa?
que, oh, és que estic cansat, no, home, no, vine, passa't per aquí al centre
que tornem a parlar.
Llavors, el gran avantatge que tenim nosaltres, cobrim de nou a nou, d'acord?
Llavors, ens poden venir a totes hores, d'acord?
I a part d'això, que tenen tres anys per estudiar amb nosaltres.
Fins que no acaben l'oposició i l'aproven, no es mouen del centre.
No és que diguis, jo pago, no pago i no, no, no.
Simplement que fins que no acaben l'oposició no es mouen del centre.
Això els hi garantim.
Això és fantàstic, eh?
Sempre i quan vinguin, eh?
A veure, tampoc una cosa és que, doncs, quan tinguin il·lusió i ganes,
sí, sí, sí, quina il·lusió i ganes, allà ens trobarà.
Doncs parlem una mica de les classes.
Com es destrueixen?
Em deies que comenceu a les 9 del matí i fins a les 9 del vespre.
Una persona que està treballant, gairebé tots,
volem millorar dintre del nostre terreny personal i professional,
truquem a Prepara't i a partir d'aquí diem el nostre horari segurament de feina
i a partir d'aquí també anem mirant quines són les classes i com es poden compaginar?
Sí, sí, els horaris que funcionen les classes,
al migdia és quan ve més gent, que comença, ve molta gent,
més el que es pensem, perquè la gent treballa, doncs, aquella horeta
que els hi diuen, doncs, aquesta horeta, doncs, venen, pregunten
i se'n van a treballar, que és molta voluntat el que tenen, eh?
I després, al vespre, són les classes.
Llavors, a partir de les 7 de la tarda comencen classes.
Sí, de les 7 a les 9 és quan ve el conjunt més fort d'alumnes per les classes.
I quines són les classes que s'imparteixen a partir de les 7
o com es distribueixen aquestes classes?
Vinga, en Judit.
Bàsicament, els grups més nombrosos són els de policies locals,
Mossos d'Esquadra i auxil·lars administratius.
Llavors, a regó del nombre d'alumnes,
repartim dues hores setmanals entre aquests tres grups.
La resta d'oposicions són grups menys reduïts,
amb menys personal,
i el que fem és fer tutories individualitzades i personalitzades.
I la gent que no pugui assistir a les classes de policia local,
de Mossos d'Esquadra o d'auxil·lars administratius
perquè l'horari no li és compatible,
pot fer ús de les tutories presencials,
que és amb la tutora, tant amb la psicòloga com amb mi, com a preparadora.
També veig que teniu la vostra pàgina a internet.
Jo no sé si allà també teniu tota la informació.
Tota la informació de tots els cursos.
Alguns seguiments, alguna cosa per allà, no?
Tenim tots els cursos que donem,
què més tenim?
Els horaris al centre,
i les convocatòries que aniran sortint
s'actualitzen diàriament
i es penjen a la nostra pàgina web.
Recordem que és www.gruppreparat.com
que ja poden entrar,
i fins i tot si volen seguir-ho
i fer un portà, no sé,
escriure un e-mail...
Cap problema.
preparat arroba gruppreparat.com
que també és una altra de les eines que podem utilitzar
i que sempre està a la nostra base
i crec que ara...
Avui en dia l'estimologia és moderna.
Heu trobat...
Ara ja quants mesos portem més o menys
del grup preparat com a tal?
Aproximadament.
Heu dit per a veure com està un mes.
O sigui, que encara esteu donant els primers passets,
però això vol dir també molta feina, no?
Sí, bueno, tenim moltes trucades,
molta gent per anar a veure,
per explicar-los moltes coses,
i de fet ens funciona molt bé de moment.
I vull dir, la gent passa per allà al centre,
es para, pregunta...
Vull dir, estem en un moment de la vida,
potser l'any que estem o la crisis que hi ha,
que la gent s'preocupa per si mateixa, no?
Per tirar endavant altres coses, no?
Més seguretat.
Clar, bé, pensem que tota la banda de la construcció
que podíem dir entre cometes.
Hi havia molta gent que pensava
que allà ja tindria el seu fàcil accés,
no he estudiat, no m'he preparat,
vaig directament cap a veure si puc ser PO,
puc ser cambrer, que també està molt bé,
són professions molt lluables,
però que sempre demanem més.
Demanem un lloc, com per exemple,
estar Mossos d'Esquadra o estar a la policia local,
amb una preparació i poder tenir allà
gairebé el nostre futur assegurat,
que és difícil, no?
Sí, fins ara, que passa, hi havia molta feina,
la gent venia, preguntava,
i deia, bueno, ja ho farà l'any que ve.
Llavors s'han trobat que han patat les fàbriques,
molts medis, gràcies,
i llavors què passa?
Ara diuen, ara és el moment,
si no ho faig ara, ja no ho farem, entens?
I ara és un moment bo per fer-ho.
O sigui, hi ha molta gent que ha vingut al vostre grup
i que són gent que està a l'atur,
ara per ara,
o també és gent que treballa?
O hi ha una mica de tot?
Treballa, treballa, hi ha de tot.
Hi ha de tot.
Gent que no treballa, gent que treballa,
i gent que vol entrar ja de funcionari,
que ho té fa molts anys en ment,
i ara ho posen endavant.
I què és el que hem de portar?
Abans parlàvem una mica de la il·lusió,
però físicament tenen que portar alguns papers,
o senzillament arribar,
trucar a la porta,
dir, jo vull fer això,
què us sembla?
Portar el DNI?
Explicau-me què és el que hem de fer.
A nivell pràctic em refereixo.
A nivell pràctic,
ells venen al centre,
entren i et pregunten
per la posició que volen fer.
Si tenen dubtes,
per exemple,
entre bomber, agent rural,
o bomber,
mosso d'esquadra,
tu li expliques
el que és que ha de temari,
el que han de fer,
el que han d'estudiar,
i l'esforç que requereix
cada cosa que volen fer.
Sí, que dèiem.
Clar, llavors,
llavors tu els ajudes bastant,
en el meu cas,
que soc assessora pedagògica,
jo tinc d'ajudar-los molt
a decidir el que volen realment,
sempre i quan que sàpigues
que es poden canviar de curs
si s'equivoquen.
Sí, però pot passar
que tu en un principi
tens la idea
que pot ser bona,
implicant, és una muntanya,
i dius, home,
però si a mi m'agradaria més
que això podria tirar
per la gent rural, per exemple.
Doncs ho poden fer.
Poden canviar.
Si veuen que allò
els costa muntanya amunt
i que s'encancen,
poden canviar de curs.
Els donem aquesta oportunitat, també.
És fàcil equivocar,
ja ho sabem tots.
Sabeu que ens esteu preparant
la mar de bé, no?
Sí.
És que a més,
m'encanta parlar amb ells,
és que posen moltes solucions,
que hi ha molta gent
que tenen la mania
no sé per què,
doncs ho posen complicat
i encara ens ho compliquen més
la vida s'ha de posar molt fàcil
i la gent que estigui feliç
i contenta, on són, no?
Ja que fan un esforç tan gran
per mi, que és una oposició,
que és una cosa molt bona,
però que té el seu esforç,
no és tan fàcil, eh?
Doncs almenys que trobin
la gent contenta,
la gent amb ganes,
tenen un problema,
no és un problema,
tenen una solució,
doncs no és cap problema,
i que puguem estar sempre empenent
els que és el que tots volem, no?
Estar amb ells.
I entren al centre,
doncs amb alegria
i nosaltres també els rebem contents.
Avui no podem vindre,
doncs demà,
doncs vine demà,
sobretot amb la Judit,
que és la que dóna les tutories, no?
Vull dir,
ens adaptem bastant
a que ells puguin tirar endavant.
Judit,
te'n demana't alguna cosa?
Que dius,
ho sento molt,
però és impensable?
Perquè ja saps que moltes gent
som una miqueta enrebaixats
en segons quines coses,
i quan ja pensàvem
que potser ho havíem vist tot,
sempre ve algú i ens sorprèn.
El que m'acostumen a demanar és,
pots venir el dia de l'examen
i fer-lo per mi,
sisplau?
Això és el...
Això t'ho han dit de broma, no?
No, no, no,
m'ho han dit molt seriosament,
m'han ofert viatges,
pernils...
Jo em pensava que això
només li passava als àrbitres.
No, no, no, no.
A veure,
a mi m'agrada molt ensenyar,
llavors,
transmeto aquesta energia,
aquest positivisme,
i l'alumne,
clar, veu,
ostres,
em pregunten coses
a la classe
o a les tutories,
i clar,
és a respondre
en aquell mateix moment.
I la meva resposta
amb senaritat
i amb tranquil·litat,
diuen,
ostres, sisplau,
vine per mi a l'examen,
jo què sé,
pintes el cabell del color
o el que sigui
i vens a fer l'examen per mi.
Et donen uns qualqui-talqui
si m'ho has dit desaballs, no?
Sí, sí, sí,
m'ho han dit, m'ho han dit.
Però no ha arribat,
la senyora Riu.
No, no, no,
i la resta,
doncs no,
els tamaris són els tamaris
que hi ha preguntes,
la gent a vegades també
dona moltes voltes als tamaris
i li furten preguntes
que dius,
però això?
Però de quantes pàgines
podem estar parlant,
per exemple,
un tamari,
mira,
no sé,
Mossos d'Esquadra,
per exemple.
Mossos d'Esquadra
té tres blocs
i aproximadament
té uns 25 temes
i no arriba
a les 200 pàgines,
o sigui,
que tampoc és que sigui un gran...
Per això deia
que algunes vegades
potser parlant
dius,
oi,
que potser és això,
no sé,
s'imagina una biblioteca
pública sencera
i no,
la majoria de posicions
són molt assequibles.
Exacte,
que tu tens per preguntar-ho,
dius,
mira,
m'apropo,
trenco aquesta barrera de la por.
És perdre-li la por,
com dèiem al principi,
i endavant,
endavant.
I a més,
si penses en la família,
perquè hi ha molta gent
que, clar,
s'ha trobat ara a l'atur
amb aquesta crisi
que comentàvem
i dius,
mira,
una seguretat,
no només per mi,
sinó de cara a la meva família.
És una feina de futur.
Exacte.
És una opció de futur
molt segura,
a més a més,
amb una sèrie de condicions
i privilegis
que tenen els funcionaris,
que no em senti ningú,
d'horaris,
de sou,
de trienis,
d'antiguetat,
que permet tenir
una vida personal
molt compatible
amb la vida laboral.
A més, hi ha normativa al respecte,
que ara per ara
aquesta normativa
només la segueix
la funció pública catalana,
l'empresa privada
no segueix
aquesta conciliació
amb la vida personal.
I, home,
és una opció de futur
molt segura
i molt interessant.
I una altra cosa
que també es trobem
i que agrada
és que gairebé
cada any
s'obren places.
En surten.
Totes les oposicions
treuen places constantment.
A nivell local
surten setmanalment
o quinzenalment,
a nivell de Generalitat de Catalunya
anualment
o bianualment,
però places en surten.
I ha de passar
una hecatombe.
Perquè no en surtin.
No, o perquè s'arribi
a tancar d'alguna manera
un motius d'esquadra
o una guàrdia civil
o una guàrdia de trànsit.
Jo crec que no,
perquè la funció pública
s'està expandint,
està creixent.
Espanya, Catalunya,
com a països,
també creixen
en aquest sentit.
I la demanda
cada vegada
és més gran
de funcionaris,
evidentment.
La funció pública
està col·lapsada.
Per això,
per això,
doncs animeu-vos.
Animeu-vos.
Millor no s'ho podeu posar.
És el nostre lema
de decideix-te,
vine i prepares.
I a més a més,
vosaltres esteu centrats
i només feu oposicions,
recordem.
Sí.
Que només són oposicions,
que no fem repàs.
Sí, repàs sí.
Repàs també.
També feu repàs.
Sí.
I si corregues.
I si autèmics,
també hi ha a banda,
eh?
Perquè també n'hi ha molts.
El nostre fort és l'oposició,
però també donem una mica de repàs.
Ah, molt bé.
Molt bé, molt bé.
I en tenia entès,
repàs en el sentit d'estudiants.
Sí.
També ho feu.
Grups molt, molt reduïts,
evidentment.
De quanta gent estem parlant
de grups reduïts?
Quatre, cinc persones.
Molt bé.
Molt personal.
A més,
és el que hem de fer-lo.
Crec que és el que ens caracteritza,
el que caracteritza, perdó,
és aquesta atenció personalitzada,
per adaptar-se a qualsevol alumne,
a les seves necessitats
i a les seves característiques
i al que li faci falta.
Jo recordo el telèfon,
perquè segurament que més d'un llet
s'ho està intentant apuntar.
Això, això.
És el 977-204066.
És el telèfon del grup Preparat
i recordo també internet,
www.gruppreparat.com.
I sé que us agrada el Nàstic.
Moltíssim.
Oh, i tant, oh, i tant.
Que ho podrem sentir el grup Preparat
moltes vegades
durant les retransmissions
de Tarragona Ràdio.
Creiem que ens feia molta il·lusió
i quan vam obrir-nos com a centre
vam dir,
doncs què millor que anunciar-nos amb el Nàstic.
I us tindrem?
amb nosaltres gairebé cada diumenge.
Tota la temporada.
I potser donant energia
des del centre, no?
Això, això.
Que fa falta, que fa falta.
A veure, a veure,
aquest dissabte
comencem a Tenerife.
Bé, amb nosaltres,
bé, amb el grup Preparat, bé.
Amb el grup Preparat.
Han de provar, han de provar.
Han de provar, segur.
Si no, ens anirem a portar llibres
també perquè facin la seva.
Sí, sí, sí.
Judit, Maribel,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat.
Digue'm, Maribel, perdona'm.
Un dia em anem a salutació
als nostres companys,
en Carles i la Giorgia
que no han pogut estar amb nosaltres
perquè havien d'estar treballant.
Llavors, hem hagut de separar
dos i dos.
Dos i dos.
De part nostra, una forta pressada.
Diuen que fem...
Hem separat però hem fet força,
que és el més important.
Ells han quedat al centre,
acabant de preparar-nos
i amb la seva professionalitat
i vosaltres aquí també
demostrant-nos
que hi ha moltes coses,
que es poden fer moltes coses,
que allò d'aturar-nos
i queixar-nos
i lamentar-nos
no serveix per res.
que ara o posem colzes
i treballem
o aquí no s'ho tiraran.
Me'n recordo
aquella de la de fama.
Se'n recordeu, no?
Del bastó.
De fama cuesta.
De fama cuesta
i he de venir aquí.
Doncs una miqueta
m'he posat una mica
en pla fama ara.
Sí, sí, sí.
És veritat, és veritat.
Recordem, si et sembla Judit
o Maribel,
on es troba el centre
i que s'hi apuntin,
que vinguin,
que us estem esperant.
Doncs Grup Preparat
us espera
a l'Avinguda Països Catalans,
número 15,
local C,
de Sant Pérez i Sant Pau,
Tarragona,
977-24-40...
No, 20-40-66.
Són els nervis del directe.
De la ràdio,
és veritat, és veritat.
977-20-40-66
i 3 dobles
gruppreparat.com.
Importantíssim.
Maribel, Judit,
un plaer, de veritat.
Moltíssimes gràcies
i gràcies per la vostra feina
que farà que el futur de Tarragona
estigui més pròsper
i també més segur.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.