Comencem a fer-nos ressò d'una activitat que, d'alguna manera o altra,
s'engloba dins la festivitat de Sant Jordi,
tot i que tindrà lloc abans, el dilluns abans.
Tenim amb nosaltres a tres membres de l'estudi de música, la Teresa Valls.
Teresa, bona tarda.
Bona tarda.
I has vingut acompanyada del Josep Romeu i el Marc Rufin.
Xics, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què feu al taller de músics? L'estudi de música?
No parla gent, per sempre.
Doncs fem un concert que li hem dit de Sant Jordi encara que no és el dia,
però que...
És la setmana.
És la setmana, hi ha tantes coses que vam considerar,
que se li podia posar el nom encara que no fos el dia.
I, bàsicament, estarà format aquest concert per quatre...
Que aquí només n'hi ha dos,
però són quatre cantautors, que són alumnes de l'estudi de música,
i que hem cregut convenient que millor que per Sant Jordi,
que és el dia del llibre,
per escoltar aquestes cançons que ells fan amb lletra i música seva,
i que havíem de buscar un dia per escoltar-los,
i aquí està el dia.
Molt bé, perquè, clar, de concerts n'hi feu molts al llarg de l'any.
Home, aneu organitzant, eh?
Alguns, alguns, sí.
Però així de cantautor, diguem, no?,
dels alumnes que canten els seus propis temes...
Sí, això potser no ho havíem fet mai,
tot i que n'hem tingut de cantautor alumnes, eh?
Sí.
Sí.
L'espaldemaceta és una...
Sí.
Sí.
Però, doncs, ara tenim el Josep i el Marc aquí,
que ells ens tancaran el concert amb unes quantes cançons cadascú.
I fareu més activitats, no?, a part d'això?
Sí, el concert està format per diverses coses, no només això.
Hi ha una primera part que és més de grups,
hi ha dos grups de cant coral,
i després hi ha un altre grup vocal i instrumental.
Un dels grups de cant coral estrena també una cançó
d'un professor de l'estudi de música,
que és el Jepio Carculer,
que es diu Cançó del Porc,
que el text és del Tomàs Garcés,
i que també ens fa molta il·lusió poder-la fer.
On ho fareu, tot això?
Al magatzem.
Molt bé.
Ja ho diu convençador, home, si no.
Al magatzem.
A quina hora us hi poseu?
A dos quarts de vuit del dilluns, dia 21.
Val, per tenir una hora prudent,
per després poder anar a sopar.
Sí, tampoc serà tan llarg,
vull dir que és un numeret típico de música.
Molt bé.
Josep, Marc,
en el vostre cas,
són molt joves aquests dos nois,
quants anys teniu?
Doncs jo 21,
i jo 19.
Doncs sí, són molt joves.
Són molt joves.
Què va ser primer,
composar cançons o cuidar-se la veu?
Aprendre a cantar.
Bueno, en el meu cas,
primer va ser fer cançons
i després vaig veure què necessitava
i que m'aniria bé fer classes de cant
i no res,
vaig anar a veure la Teresa
i mira i fins aquí estem.
Però tu ja tenies, diguéssim,
repertori.
Alguna cançoneta havia fet, sí.
Amb guitarra, suposo que en poseu amb guitarra?
Sí, amb guitarra
i anem rascant i anem fent.
Deuen fer gincosetes.
Sí.
Però hi ha instruments,
també en el cas del Marc,
que és un grup pel que té.
Sí, bueno, de fet,
jo, en aquest cas,
el Josep és el cantaltó
i jo tinc el grup, diguem-ne.
I, bueno,
no hem pogut venir
perquè estan enfeinats.
Com us dieu?
Ens diem Socis en Co.
I, bueno,
doncs, ara estem treballant amb la maqueta
i, doncs,
a veure si cap a aquest estiu
aconseguim tenir-ho enregistrat tot
i presentar-ho a algun lloc
i fer alguna cosa.
Composes tu, però, els temes.
Sí, bueno,
alguns temes els he fet jo
i alguns altres, doncs,
els he fet...
Bueno, uns altres...
Ah, i el que li preguntàvem també al Josep,
el teu que va ser primer
apuntar-te al grup
i anar compulsant
o vas anar ja directament
a classes de cant?
Sí, jo, bueno,
jo començava a rascar, no?
Anava només a classes de guitarra
i llavors, doncs,
ja va ser quan, ostres,
doncs, hauria d'aprendre a cantar
i vaig acabar, doncs...
T'he de dir que tant un com l'altre
des de molt petits fan música.
Vull dir, no és que...
No l'expliqueu tot.
És que comencen malament.
Érem molt petitets,
jo els coneixo de molt petitets
i ara ja s'han fet grans,
saps?
Segura?
I, bueno,
doncs, ara fan les seves coses
i fa molta il·lusió,
com veus,
gent que va creixent
i que va fent
les seves pròpies composicions
i el seu propi treball, no?
I, sobretot,
fa il·lusió,
doncs,
a gent que s'interessa,
potser,
pel que és el cant,
pel que és la veu
com un instrument més,
que això potser no és tan habitual.
No se li dona tanta importància
quan tens un grup
o quan composes les cançons, no?
Sembla que, bueno,
que sí,
que la guitarra és necessària
per trobar les notes
i la composició
i llavors la veu,
bueno,
doncs el que surti.
Sí,
jo, de fet,
estic bastant d'acord amb tu
que la veu és molt important
i més en el cas
dels cantautors
perquè, clar,
si tens un grup
o tens molts instruments
que t'acompanyen,
doncs,
moltes vegades
la veu potser
no és tan i tan i tan central
com quan et trobes
només guitarra i veu, no?
Llavors,
en aquest cas
jo crec que és molt important.
Com ho veus, Marc?
Doncs sí,
jo, bueno,
també ho veig com el Josep
però, clar,
de fer cantautor,
estar en un grup
doncs canvia molt la cosa,
no?
És també vigilar,
o sigui,
mirar que el que és la base
camini i tot
però, bueno,
la veu també és una cosa
que s'ha de mirar molt
perquè és el que
és central,
o sigui,
és el que mou.
Només si estàs en un grup
representa que tens
part de responsabilitat, no?
Part de pes
Sí, la veritat és que sí.
tot quadri.
Llavors,
com accepteu casos
del tipus de l'Urrrit,
per exemple?
Coses així,
cantautors d'aquests que,
bueno,
Sabina també té el seu.
No ho sé.
Bueno,
de fet,
parlant ara
de cantautors,
al concert també farem
una versió conjunta,
ara que parles
de cantautors
així molt coneguts,
del Neil Young
i bé,
farem una cançó conjunta
amb el Marc,
i bé,
també farem
alguna altra versió,
per exemple,
jo tocaré
una cançó,
una peça de Lluís Llach,
que en aquest cas,
en lloc de la guitarra,
tocarem el piano,
però,
bueno,
tots referents,
intentem altres
a vegades
seguir com les passes,
però clar,
salvant sempre
les distàncies.
Si us haguéssiu
de semblar
amb algun d'aquests
cantautors
o compositor,
no?
A qui teniu
de referència?
Les vostres cançons,
o sigui,
la gent que us vegi
en el concert,
eh?
qui vingui al concert
i us escolti
les vostres composicions,
a què poden sonar?
Què s'assemblen?
A nivell d'estructura musical
i també a nivell de lletra?
A veure,
a nivell d'influències musicals,
també per dir-ho així,
doncs,
bueno,
hi ha molts cantautors
que han tingut
molt d'erodatge
arreu del territori,
com per exemple,
bueno,
el cas que dèiem,
en Lluís Llach,
també
a l'Ubidi Montlló,
a veure,
aquí ara mateix
també hi ha la figura
d'en Feliu Ventura,
que està agafant una mica
el relleu
d'aquest últim
que hem dit,
d'en Llach,
i ara mateix,
bueno,
hi ha una fornada
de cantautors,
per dir-ho així,
a nivell dels països catalans,
formada per
veiancers freixes,
a la capdavantera,
també tenim el Pau a la Bajos,
al País Valencià,
la Meritxell Gener
a Lleida,
i bueno,
hi ha una mica de...
la situació està
una mica com emergent
amb diversos cantautors,
en aquest cas,
jo no és que vulgui comparar,
ni molt menys,
ells tenen més de rodatge,
més han fet ja el disc,
i bueno,
hi ha una mica
aquesta situació
que està encara per veure
quin és el seu futur.
Però vaja,
que t'agradaria agafar,
o tots aquests també agafen,
l'estela dels clàssics,
eh?
Sí, sí.
Bé, dels clàssics,
de la cançó catalana.
De la cançó catalana, sí.
Marc,
el teu cas,
el teu serà molt diferent
el que sentirem en aquest concert
de l'estudi de música
del que fas normalment
amb la banda,
perquè portaràs tota la banda o no?
La veritat és que no,
el pianista
és l'únic que no pot venir.
Ah, bueno,
però...
I de fet,
bueno,
de fet,
no sonarà com un elèctric,
o sigui,
amb amplificadors i tot,
o sigui,
hem decidit que aquest concert
el faríem acústic,
que seria...
Un emplact,
que això queda molt bé.
I a més els n'herbana.
I doncs,
no tocaríem...
Alguns no tocaríem
els mateixos instruments,
no?
El bateria es passaria al cajón
i faria una mica de percussió.
Sí.
I el baixista,
doncs,
també,
bueno,
toca la flauta irlandesa una mica
i,
no ho sé,
li dona com uns puntillos
doncs bastant agradables,
no?,
a les cançons.
I,
doncs...
I el teniu assajat,
tot aquest canvi?
Sí,
el tenim assajat
i queda...
Bueno,
podem dir que
ho fem tot molt de pressa
i esperem que sorti
una miqueta bé.
i,
doncs...
A què es pot assemblar,
doncs,
la vostra música,
el que escoltarem
el dilluns?
El dilluns,
doncs,
s'assemblaria...
Rock català,
no ho sé.
És més...
Bueno,
rock català,
així,
però,
clar,
no sonaria com...
La base no sonaria com,
diguem-ne...
A cantautor.
A cantautor,
no?
Tindria un altre aspecte,
un altre so.
És que saps què passa,
Núria,
que ells dos,
a part de cantar,
tots dos són instrumentistes,
com pots veure.
Toca la guitarra,
toca el piano,
tots dos.
Fa una mica de ràbia,
no?
Sí,
fa una mica de ràbia.
Això també els fa veure,
suposo,
la música
des d'un altre punt de vista
que no només el de la veu,
no?
Clar.
Que penso que és això,
un músic,
no?
Vull dir que
que puguis capaç
de veure la mateixa cosa
des d'una altra òptica
i llavors t'agafa...
I això que deia el Marc,
que ho farà en una versió,
clar,
el magatzem té una...
Tu ja saps,
té unes condicions acústiques
molt bones,
aleshores
és que tot sona,
no?
I llavors,
és que,
clar,
no cal posar-hi
aquest superamplificador
segons on estàs,
sí.
Però ja només és un punt
perquè bé,
perquè la gent
ho puguem sentir
una mica més fort
i ja està.
Però l'acústic
és molt bon
i per tant suposo
que la versió que ens faran
és com molt adaptada
a l'espai que tindrem.
Molt bé.
I també per vosaltres
és una experimentació
molt interessant.
Seria el nostre primer acústic
i no ho sé,
esperem que surti
una mica bé.
Home,
clar.
Josep Romeu,
i tu com és que vas sol pel món?
Home.
A veure,
una pregunta una mica complicada,
eh?
Bé,
jo,
a veure,
jo tampoc és cert del tot
que vagi sol,
sol,
sol del tot.
En aquesta cita del dilluns,
com bé ha dit la Teresa,
tocaré sol amb la guitarra,
però el fet és que estic
treballant amb altres músics
perquè, bueno,
aquest estiu tinc programat
la gravació d'un disc
i en aquest cas serien,
al disc hi haurien cançons
que només hi hauria la meva guitarra
o bé només el piano
i en d'altres hi hauria també
molts altres instruments,
bateria, baix,
en alguna flauta travessera,
coros,
llavors estem una mica
amb diverses persones
treballant en el projecte,
però bé,
ara mateix sí que tocaria sol
i de fet una mica la pregunta,
la pregunta que m'has fet
te la contestaria
perquè jo he estat en diversos grups
i, bueno,
a vegades,
tot i que estava molt a gust,
el grup o s'ha acabat desfent
o no acabava de tirar
perquè ens faltava un bateria
que no el trobem mai
i al final vaig dir,
mira, saps què,
intento tirar per la meva banda
i a veure què surt,
no?,
una mica així.
Escolta,
ja per acabar de fer els honors,
què ens sabeu dir
de la Laura Magallón
i l'Anna Abad,
que són les altres dues?
Sí, la Laura també són dues alumnes
són alumnes de cant
en el cas de la Laura
i en el cas de l'Anna Abad
és una mica el cas també
del Marc i del Josep
que des de petits fan música,
fa cançons,
toca el piano,
fa teatre,
és una zona supercomplerta,
és artista,
vaja.
I en el cas de l'Anna
cantarà ella sola amb el piano
i en el cas de la Laura Magallón
cantarà amb el Pablo Vidal
que és un noi que l'acompanya habitualment,
són dues guitarreres i dues veus.
Molt bé,
molt bé,
què s'assembla l'estil més o menys
a les sonoritats d'aquestes quatre?
S'assembla més a allò del Josep segurament
que a allò del Marc.
Intueixo.
Per el que he sentit jo,
tot i que cadascú té la seva peculiaritat
i no hi ha...
però diguem-ne que s'assenyeixen més
del que entenem com a cantautors,
cantautores,
en aquest cas.
Molt bé.
Escolta, nois,
com veieu la situació musical a Tarragona?
19, 21 anys.
Coneixem,
hi ha gent que es dedica a la música
o que tenen el seu grup de música,
més o menys professionalment,
de més o menys fa temps,
de grups no en falten a Tarragona,
vosaltres potser sou una mica el relleu també,
eh?
A veure.
No, perquè sou jovenets
i fa temps que, mira,
el currículum,
fa temps que esteu interessats per això.
Sí.
I tant.
El que passa és que,
ara això que comentaves de Tarragona,
com a músic,
com a músic de Tarragona,
jo el que crec que aniria molt bé a Tarragona
que hi haguessin més sales
on les quals poder fer algun concert,
algun recital musical,
perquè ara mateix
són comptadíssimes les sales que hi ha a Tarragona,
no n'hi ha més de cinc,
i hi ha, doncs, pocs teatres també.
Diguem-ne que la cosa està molt pobra, no?
Una mica pobra.
Però a nivell de sales,
de llocs on exposar,
diguéssim,
on ensenyar-ho al públic,
a nivell de músics,
de personal interessat?
De públic,
et refereixes?
De públic i també de músics.
Home,
a Tarragona de músics
no crec que...
N'hi ha un fotimer i tant.
N'hi ha bastants.
A veure,
no sé,
jo estic també a l'associació de músics
de Tarragona
i ell hi ha pres contacte
amb bastants músics de Tarragona
i, de fet,
n'he conegut moltíssims
i he vist que hi ha molta varietat.
L'única cosa que veig jo
és que de músics n'hi ha,
però el que quasi...
quasi que no hi ha gaire
és allò que et comentava
de sales on poder
manifestar aquesta música.
Segurament sales n'hi ha que programin,
però com a programador
apostes per coses
que ja saps que et funcionen directament
i potser sí que faria falta un lloc
on la gent que comenceu
pogués habitualment fer coses,
no un dia, no?
I a nivell de formació?
Home, a nivell de formació
tenim l'estudi de música.
Tenim l'estudi de música.
Però ho cobriu tot, Teresa?
Tot, tot.
Va separar tot.
No, però sí que és veritat
que oferiu classes
d'instruments ben diversos, eh?
Sí.
I que ho ha anat ampliant l'oferta.
Sí, home,
l'oferta és tan àmplia com podem.
Estem limitats, evidentment,
com tot, però, clar,
tenim alumnes des d'un any fins a 80,
sempre dic jo, no?
Hi ha nens d'un any
que si caminen ja venen.
Si no caminen, no.
I hi ha tota una secció
que es diu petits músics
que justament són aquests, no?
I després hi ha la gent gran
que té ara,
disposa de més temps
per fer allò que potser
ha fet de jove
i no ha pogut continuar
o potser no ho ha fet mai.
Ara té temps i ho volen fer
i aquests també venen
en un altre horari.
I després hi ha, bueno,
tot al mig i tot el que vulguis.
Des de gent que ho fa
per passar una estona
i que li agrada i punto
i gent que, no,
que pretén alguna cosa més, no?
Que pretén dedicar-s'hi,
que sigui com a primera feina,
sigui com a complement
d'una altra carrera
que estàs estudiant
o que en el treball teu,
jo que sé,
en el cas de la veu,
és una formació complementària
perquè t'has de cuidar la veu,
perquè, no sé,
perquè has de parlar
o perquè has de cantar o tal, no?
Tot i que tu no ets
un cantant professional,
per exemple.
Això passa amb altres instruments, també.
I a nivell d'instrumentació
que teniu classes de...
Bé, de tot, de tot,
és difícil, eh?
A veure, hi ha grups,
hi ha grups,
hi ha diverses formacions.
Mira, ara aquest cap de setmana
tenim un intercanvi
amb una escola de Lleida
que es diu Intèrpret
i que el dissabte i diumenge
el rebem aquí
perquè fa 15 dies
l'orquestra nostra d'aquí
va allà
i ara ve l'orquestra aquí.
I fem un concert
dissabte a les 8 de la tarda
a la Caixa.
Mira.
Bé, a l'auditori
de la Caixa Terragona.
Molt bé.
Això és una formació
no m'he dit clàssica
d'orquestra.
Sí.
Després hi ha
una Big Band
que aquest dia no tocarà,
toquen un altre dia
com a grups.
I després hi ha
moltes formacions
de cant coral
més grans o més petites
depenent del moment
i a part dels nens
que canten
en moments determinats
hi ha gent gran que canta
i hi ha grups
de cambra,
d'instruments
que es fan i es desfan.
depèn de la situació
i de la circumstància.
Quin seria,
Josep i Marc,
el vostre cas?
Us hi voleu dedicar
professionalment?
Ja ho esteu fent
o com va?
Doncs sí,
la veritat és que ens agradaria
dedicar-nos-hi professionalment
però a veure,
sabem que és
un camí difícil.
Aquest de la música
és un camí
que costa
però si saps
com manegar-t'ho
doncs
ho pots aconseguir.
Jo crec que sí,
amb una mica d'esforç
i es pot arribar
a aconseguir-ho.
Com ho veus, Josep?
En el meu cas,
jo ara mateix
estic estudiant
Magisteri Musical
i a part
faig
tot aquest
l'àmbit musical
amb l'estudi de música
i de fet
estic també
en el projecte
que et comentava.
Jo a veure,
jo crec que
la clau
és intentar
no ser pretensiós
i intentar
fer-ho bé
i intentar
fer-ho
i gaudir
i clar,
això ve
com
ve una mica
depèn
de la
també la rebuda
del públic,
també depèn
de la formació
que tinguis.
Llavors,
jo crec que no és una cosa
que digui
ara vull dedicar això.
Jo el voler
crec que
és important
però tot depèn
de com acaba sortint.
Jo tinc moltes ganes
de dedicar-m'hi.
el problema
és que
ja es veurà
si la cosa
pel seu propi pes
surt o no surt.
Home,
després hi ha
diferents àmbits,
diferents facetes
dins del mateix àmbit
de la música.
És el que deia el Josep,
està estudiant
Magisteri Musical,
per exemple,
us podeu dedicar
més a la composició.
Sí.
Penso que
tenint la formació
adequada,
vull dir,
allò que dius
és que fulà
no ha tingut sort,
és que està preparat
i per això
tens sort.
I aleshores,
evidentment,
has de treballar
però la sort
ha de trobar treballant
i preparat.
I penso que
si un ho té clar,
doncs
pot costar més o menys
però i has de posar
la banya
i tira.
Com molt de coses.
Escolta,
aquest concert,
recordem,
serà a dos quarts de vuit
dilluns
al Teatre Almagatzem
a concert de Sant Jordi.
Sí.
Pim pam.
Pim pam.
De l'estudi de música.
Ja que és concert
de Sant Jordi,
m'agradaria
que em recomanessi
un llibre.
Mira.
Si pot ser vinculat
amb la música
que és el que toca millor.
però, bueno,
ho ha posat dos.
Jo estava pensant
en un
que em toca personalment,
vull dir,
que no t'ha res que ve
amb la música,
el de les postres
de l'arimany.
Hombre!
Perquè aquest senyor
va treballar molts anys
amb el meu avi
i el meu avi
de vera pastisser
i aleshores sé
que hi ha coses
allà dintre
que em toquen personalment.
Per tant,
em fa molta il·lusió.
I les has provat
les receptes de fer?
Sí, clar.
Bueno,
no,
de fer encara no.
Encara no he sortit,
encara no el tinc al llibre.
Però sí,
sí que les provaré.
Intentaré fer-les.
El recomanem.
De fet,
el recomanarem
si tot va bé
en directe
des de la Rambla,
el programa especial
que farem per Sant Jordi.
Sí,
és un llibre d'aquests
de capçalera
per quedar bé,
per fer postres.
Sí.
Guai.
Vés-te'n passant
un de música,
però, Teresa.
Vinga,
Xics,
que no teniu temps
de llegir els músics.
Ah, ja se sap.
La veritat és que no.
La veritat és que no.
Home,
la biografia
d'algun grup,
d'algun cantant.
Josep,
no em diguis
la biografia
del Lluís Llach,
que no sé ni si existeix,
però no m'ho diguis.
Segur que existeix.
Seguríssim.
Doncs no ho sé,
jo ara mateix
no en tinc cap en ment,
si en sóc sincer.
Ja en tinc un altre.
Però no és de música,
no és de música.
El del Joan Cavaller,
que a més a més
és de la memòria històrica
i és un tema
que a mi m'agrada molt.
I a més,
està premiat
i és d'aquí Tarragona.
És que tu escombras
cap a casa, Teresa.
Clar,
és que sóc així,
què vols fer-hi?
Doncs sí,
també l'agafaré.
Vale.
Xics,
què han de fer?
Algún llibre regallat?
A veure,
jo,
no proposaré un llibre,
però a Sant Jordi
també es venen molts discos,
no?
Pensava que m'anaves
a proposar una rosa.
Dic, home,
justet, justet el tema.
Sí,
discos.
Vinga, va.
Bueno,
ara ha sortit
un nou disc
del Pau a la Bajos,
que no fa ni cinc dies,
un canteutor de Torrent,
doncs,
que està a la venda
a moltes tendes de discos.
Jo crec que és una bona proposta.
Què té d'especial?
Què té de distintiu?
A veure,
en Pau
ha tret el disc
que es diu
Teoria del caos
i, bueno,
i la cançó
que va a la vanguarda del disc
es diu
L'ofensiva del ciment.
i, bueno,
parla, doncs,
de molts problemes
d'ara mateix,
de la situació
del País Valencià
i ja ha dit
allò que et comentava,
crec que és una nova
opinió més
a la fornada
de canteutors
d'ara mateix
i jo crec que és una
una veu, doncs,
una mica relativament nova,
no?
Canteutor social,
en tot cas.
Sí, sí.
Marc,
te canvio
llibre per discos,
si vols.
Digue-li una rosa.
la veritat
és que de llibres
ja fa molt de temps
que no el llegeixo
i...
Ui, que valament
que et queda això
que et quedes a dalt.
Ja ho diu la tele.
Ara, últimament,
els catalans
no podem llegir gaire
però potser pel temps.
Oh, qui morro.
Bueno, llibrets
de partitures
deus llegir?
Doncs sí,
bueno,
alguna partitura,
alguna cosa,
doncs,
ara que em vingui
algun al cap,
és que n'hi ha tantes.
O un disc, un disc.
A veure,
si t'haguessin de regalar un disc.
Si m'haguessin de regalar un disc,
doncs,
no s'ho piquen dir.
Música en català,
en tot cas,
rock català o...
doncs,
potser,
algun recopilatori d'aquests,
algun últim
de música
de tots els grups,
no?
Així és...
Pot i pot i.
Que surten
diverses cançons
de tots els grups,
no?
I així escoltes
una mica de tot
per veure com...
La rosa vermella,
però no o no?
I tant, i tant, i tant.
I sense plàstica, també.
Ho tenen fatal,
aquests nois
de cara dimecres?
Molt malament.
Molt malament.
Ostres.
A canvi, la Teresa
ja sabeu què regalar-li.
Ja ho teniu clar.
De quin color vols la rosa, Teresa?
Vermella.
Vermella de tota la vida.
Tota la vida.
Josep Romeu,
Marc Rufín,
Teresa Valls.
Que vagi molt bé
el concert de dilluns
i ho torno a recordar
dos quarts de vuit
al teatre,
al magatzem,
al concert de l'estudi de música,
no només escoltant
la música que ensenyeu allà,
sinó també ensenyant
les cançons pròpies.
Aquest és el punt afegit.
Que vagi bé Sant Jordi.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Igualment.