Marxem cap a la Sala Trono per fer-nos ressò d'una bona notícia.
Jo diria que, a més, molt bona.
Us presentem la primera producció de la Sala Trono
en representació aquests dies.
Va començar ja a finals de la setmana passada
i encara ens queden unes quantes representacions.
Vuit, en total, sí, vuit funcions, a la Sala Trono
per aquesta peça de teatre que es diu El Lleig.
Perquè ens en doni més pistes, que jo només us he fet la introducció,
tenim a l'altre costat del fil telefònic el Joan Negriet.
Joan, bona tarda.
Hola, Núria, com esteu?
Bé, bé, bé. I vosaltres, home, allò que es diu sempre,
us esperàveu que la cosa funcionés tan bé,
tenir tantes sessions plenes ja?
Home, sincerament, ens esperàvem que anés bé,
però tant, tant bé, no.
Ha sigut sorprenent.
Però, bueno, sí que ens esperàvem que hi vingués gent,
perquè molt públic fixat a la Sala ens demanava
que féssim alguna cosa, a Tarragona,
però, clar, tant, tant, tant bé com per omplir els vuit dies,
doncs, la veritat, no, ens ha sorprès,
però, bueno, estem molt contents, clar.
Quantes representacions ens queden?
Quatre, no?
Ens en queden, mira, quatre segures,
bueno, cinc he de dir ja, perquè s'ha venut tot.
Només queden entrades per diumenge a la tarda,
i, per tant, hem obert un dissabte a la tarda,
de la qual també ja en queden molt poques.
I llavors, bueno, doncs, no sé com ens ho farem,
haurem de fer alguna matinal diumenge, suposo,
però, sí, només en queden per diumenge a la tarda
i per aquesta nova que t'he dit,
que hem obert dissabte 31 a les 7 de la tarda, també.
Déu-n'hi-do, escolta, explica'ns com va anar això
de ja per fi fer una producció pròpia de la Sala.
Bé, doncs, com ja sabíeu,
però no som un colinquiet i que no parem de fer coses noves
i noves propostes i tot allò que el públic de la Sala ens demanava.
Portàvem temps que volíem produir teatre
i jo tinc una amiga a Barcelona,
el Juan Carlos, el director del Lleig,
que també és un colinquiet a l'hora de buscar textos, no?
Tenia un text entre mans, traduït de l'anglès,
que era el Lleig, però el dramatur que era alemany,
i em va dir, com que jo anava a Berlín
a fer el Tirant-no-blanc i a Ferrancordiu,
perquè una vegada si me'l trobes amb alemany,
la versió original, l'hi vaig trobar,
la vam veure, la vam trasllir,
i hem dit, crec que és l'obra ideal per fer la Sala Trona,
per tant, ens ajuntem
i intentem produir-ho com sigui,
i aquí hem arribat.
O sigui, teníeu ja referències de l'obra,
o l'havíeu vist?
No, no, no, que va, que va.
El Juan Carlos, aquest autor, li agradava molt.
Va veure un text que van fer aquí la Carme Portatxell
i fa molts anys, que deia Cara de Foc,
que va encantar, va buscar sobre aquest...
O sigui, el ganxo era l'autor, diguéssim.
Exactament.
El Marius von Mayenburg.
Ah, exactament.
Molt bé.
Què té d'especial, el Lleig?
De moment el títol enganxa, això també és veritat.
El text del Lleig és especial que d'una forma molt col·loquial,
amb un llenguatge molt planer,
de temes molt profuns
i fent una crítica social molt important, no?
Com és aquest us i abús que s'han avui en les operacions
de cirurgia estètica
i aquesta perda d'identitat que, a la fi,
doncs tenim o tenen tots aquells que s'acaben operant
i entran dins d'aquestes normes o cànons estètics
que ens obliga avui a dir
aquesta societat en què vivim, no?
Aquesta perda d'identitat,
que tothom s'acaba semblant
amb aquest tipus de boques exactament iguals
i d'ulls i de pits, no?
I ho fa, doncs això,
amb un llenguatge molt, molt, molt senzill,
és a dir, gens elevat,
amb un llenguatge molt plàstic,
la gent acaba veient una molt bona crítica social.
Amb clau d'humor,
amb clau de comèdia o no?
Exactament, això és el més important,
que ho fa d'una manera, doncs això, molt còmica.
Té un humor negre, podríem dir bastant negre,
però a la vegada molt quotidià també, no?
Unes referències molt quotidianes
a l'hora de preparar aquesta comèdia.
Ha tret l'autor i el director, en aquest cas, també.
Parla'ns del director, del Juan Carlos Martel.
Clar, jo m'imagino que, Joan, per la part que et toca, no?
Tu ets programador de La Trona,
ets un dels responsables.
Sí.
Home, és la primera, allò de posar en lletres grans, no?
És la primera producció de La Trona.
Bé, tria actors, perquè sou una jantada,
vull dir, si heu pogut fer de més i de menys,
tria actors, tria director, tria text...
Justifica'ns una miqueta que sigueu els que sou.
Bé, en principi, el Juan Carlos Martel ja havia vingut a la sala, avui dia, és un director, podríem dir, amic de la sala, no?, perquè va venir fa dos anys o l'any passat, temporada passada amb el Déu és un DJ, i també va venir amb l'olor sota la pell, que va ser també la primera producció que vam coproduït, amb la sala d'aquesta Barcelona.
Ja havíeu treballat, diguéssim.
Ah, exactament, coneixia la sala i, bueno, som amics de fa molts anys, també.
Llavors, pensava que era la persona per dirigir aquesta primera proposta de La Trona, no?, perquè la sala, ja sé com és, oi, no és una sala convencional, no es fa teatre costumbrista, no?, llavors, doncs, necessitava amb algú que tingui aquesta mena de visió més moderna, més contemporània del teatre, i ell, doncs, era la persona ideal.
Llavors, evidentment, doncs, ell em va dir que jo m'hauria de ser llet, i vaig dir, bueno, doncs, ho farem, i llavors, doncs, l'altre personatge, el meu cap i el meu cirurgià, i dos o tres més de persones, també, amics de la casa, podríem dir, la Neus, un Berti i el Pep Muñoz, que farien els altres dos personatges.
Feu tots un personatge molt definit.
Com, com?
Deu dir, feu tots, cadascú de vosaltres, feu un personatge molt definit. Els personatges, fins a quin punt són importants? Les característiques que tenen els personatges? O, bueno, el missatge va més enllà de les personalitats?
Evidentment, el missatge, els personatges són uns simples...
Vehiculadors.
Estris, no?, exactes, són uns, com tu dius, uns vehiculadors, o unes eines per transmetre un missatge, en el fons, no?,
i, evidentment, clar, són molt importants, i l'actor o l'actriu que els faci, doncs, encara més, no?,
perquè, evidentment, el que li pugui portar cadascú deixarà d'enriquir aquest missatge que l'autor i el director volen transmetre.
Una crítica sobre aquesta societat contemporània que viu tan pendent de la imatge.
Això és el que ens proposen per aquests dies a la Sala Tronó, no?, amb aquesta obra que es diu El Lleig.
Joan, de moment, què us han dit? Que ja porteu quatre dies de representació?
Sí.
Què comenta, què comenta la gent?
Bueno, la gent, clar, jo no em sap greu dir-ho, però és que, clar, és...
Està cantada.
Està cantant, encantadíssima, vull dir, la gent surt, però emocionada, surt impactada,
diu, ostres, quina tothom, quina passada, quina obra més bona, quina professionalitat,
quin text més xulo, no ho sé, és que tothom surt, de veritat, eh?, emocionat de la Sala Tronó de veure el Lleig.
i, no ho sé, podeu corroborar-ho si coneixeu el que hagi vingut, perquè és que, no ho sé,
la majoria de gent s'esperava per dir-nos-ho i que, enhorabona, que la Sala Tronó hagués fet una cosa així.
No ho sé, crec, crec que ha agradat força.
Molt bé, que és lleig que ho diguis tu, eh?, però...
Ja, ja ho sé, però és que és així, ja m'ho creguem.
O sigui, què vols que faci? Vull dir, si no t'ho dius tu, què t'he de dir?
Escolta, i després d'estar aquí a Tarragona, després us aneu a fer temporada a Barcelona, no?
Exacte, acabem el diumenge que ve i el dilluns, dia 2, ja anem cap a Barcelona a muntar,
perquè el dia 4 es treneu a Barcelona i estem un mes al tant d'arantana.
Sí, sí.
Molt bé, Déu-n'hi-do, molt bé.
És fàcil, això també, fins a cert punt.
Vull dir, la Sala Tronó ja té prou pes, com per dir, ei, que fem una producció i venim.
Home, no et creguis, eh?
Vull dir, sempre costa molt que un teatre de Barcelona et doni un teatre, en aquest cas.
Bueno, el Julio del Tantarantana, el director del Tantarantana,
clar, confiava molt també en el text i en el Juan Carlos,
i en aquest cas, quan va entrar a la Sala Tronó a produir-ho, encara més, no?
Però no, fàcil, fàcil no és.
Per tant, estem molt contentes de poder fer, i a més a més, d'aquesta manera, no,
que és acabar la Tronó i ja enganxar el Tantarantana,
que no hi ha cap espai de temps entremig,
perquè, si no, que és tot seguidet, no?
I encara és més complicat, però, bueno, mira, ja està.
Si encara ho teniu difícil per veure'ls a Tarragona,
si ho teniu pitjor per veure'ls a Barcelona,
durant aquest mes que es treu el Tantarantana,
després, quan acabeu la temporada a Barna, us aneu de gira?
Bueno, sí, començarem a fer uns quants bolos, sí,
que ja alguns hi han sortit i, bueno,
i esperar a veure què surt, eh?
No volem, tampoc, llençar massa colons a l'aire,
perquè no se sap mai, però, bueno, estem allà movent-ho,
hi han venut uns quants bolos,
hi ha altra gent que també ha demanat la funció
que la tenia reservada, bueno, no ho sé, ja ho veurem.
Bueno, t'hem de preguntar, Joan, per la Sala Tronó.
Esteu a punt de tancar temporada?
De fet, tanqueu vosaltres?
No, tanquen el Trono Villegas,
que es trena almenys, no és Nadal,
el mes que ve, del 5 al 14 de juny,
crec que és, no tinc ara aquí mateix les dates,
i sí, sí, tanquem un pèl més tard aquest any,
perquè finalment hem posat aire acondicionat
i podem estirar una mica més.
Heu posat aire acondicionat, ben dit-ho.
Sí, tenim aire acondicionat.
Però això es mereixi una entrevista sencera?
Això es mereixi una entrevista sencera.
Sí, doncs hem posat aire acondicionat
i podem estirar una miqueta més per darrere
i tanquen això, no?
El Trono Villegas, la meva noia d'Isabel,
amb el menys no és Nadal.
Clar.
Escolta, això vol dir ara una sessió
entre Trono Villegas i Sala Tronó?
Com com?
Vol dir ara...
Sí, això vol dir ara un trencament
entre la companyia Trono Villegas i Sala Tronó?
Com ho teniu?
Són prou gent per anar a governs?
Trencament, no, i sí, vull dir,
la companyia Trono Villegas
segueix fent les seves coses,
els seus espectacles o les seves propostes,
i la Sala Trono, clar,
arrenca una etapa més professional.
Llavors, clar, la Sala Trono és un ens
i el Trono Villegas és un altre,
el que passa que parteixen del mateix lloc.
Però, com deia un component del Trono Villegas,
el fill s'ha menjat el pare, no?
Vull dir, la Sala Trono que va partir del Trono Villegas
ha acabat creixent més que la companyia.
En tot cas, hi ha prou espai
i sou prou gent com per alimentar les dues companyies, no?
Això, rai.
Bueno, Joan, agria que us continuï funcionant perfectament
aquest lleig i, no ho sé, ja estarem al cas.
Moltes gràcies, Núria.
Felicitats, eh?
Gràcies, de veritat.
Que sempre ens agrada parlar de projectes nous,
que teniu una abraçada, Joan.
Adeu, adeu.