Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, sí. Per això ja des del primer any ja es va anomenar així, festival.
Joaquim, ara deies, és iniciativa, va ser iniciativa, vaja, d'uns ceramistes que teníem aquí a Montblanc.
I és que jo diria que hi ha tradició fins i tot que ve de lluny, de ceràmica a Montblanc.
Sí, a Montblanc i per extensió també a la Conca de Barberà. A Montblanc se'n fa, se'n fa a Sanana, a Solivella, a Forès, a Barberà...
A diversos llocs que han trobat en Montblanc també un bon punt de difusió perquè Montblanc és un lloc molt visitat i probablement també crec que els ceramistes van adreçar-se dins de l'Ajuntament a l'àrea de turisme pensant una mica en què podia ser un bon motiu d'atracció de visitants i per ells, evidentment, la millor manera de donar a conèixer la seva obra.
Com ha crescut al llarg d'aquestes cinc edicions que ja porteu fetes la Fira?
Doncs sobretot ha crescut en contingut de la programació perquè d'espai no pot créixer més, es fa a l'interior de l'antiga església de Sant Francesc i té les mateixes dimensions ara que fa segles, no?
Llavors, això no ens dona per més que una trentena llarga de ceramistes. Per tant, el que hem de fer és anar canviant molt sovint d'expositors perquè el públic...
Tampoc no sempre vegi el mateix. On sí que hem pogut créixer és en els patis que hi ha al voltant, la plaça que hi ha al voltant, proposant activitats que sobretot el que busquen és acostar al públic en general,
que no té per què conèixer com es fa la ceràmica, quins processos se segueixen. Se segueixen, doncs, precisament això, conèixeu.
A més a més, també hem anat creixent cap a altres indrets del poble, fent petites exposicions, una mica per integrar el festival a tot Montblanc.
Per tant, heu acollit diferents espais i ha crescut en el que deies tu, en les activitats del festival i suposo que també en nombre de públic, no? Cada cop és més conegut aquest festival i hi ha plegat més gent.
Els primers anys sempre tenen la dificultat que, com que no hi ha un precedent, costa molt explicar què vols fer. I, a més a més, també el festival va néixer amb vocació internacional,
de diferenciar-se de tot allò que es feia sobre aterrissa per aquí pels voltants. I, clar, el primer any vam tenir relativament poca gent.
A més a més, es va ploure per acabar de posar pals a les rodes. I van venir cap a uns 4.000 visitants. A partir del segon any ja van ser 6.000, 7.000...
Ens vam aguantar més o menys en aquestes xifres fins a la quarta edició. I l'any passat va ser, de veritat, una sorpresa, perquè vam arribar a 13.000,
que era una quantitat que no esperàvem l'any passat, ni molt menys. Va ser un gran èxit.
Potser un dels èxits, també, d'aquest festival és que, com dèiem, no va més enllà del mirar-hi-mint amb toquis,
va més enllà de l'exposició. Permeteu, a la gent els ensenyeu a través de tallers, especialment tallers que feu per les escoles,
els ensenyeu a tocar la ceràmica i tot el procés d'elaboració.
Doncs sí, al matí de divendres sempre es fan activitats per als escolars de Montblanc,
que poden fer, doncs, això, tocar el fang, però després això s'allarga tot el cap de setmana.
I, de vegades, amb l'excusa que és per nens, els pares també s'hi posen,
perquè la veritat és que fer fang, fer ceràmica, és agradable per a qualsevol edat.
I és important donar-ho a conèixer al gran públic, perquè també ho apren a valorar.
I també un dels objectius d'Aterrània és la venda.
Dius, mira'm i no em toquis. Sí, sí, mira'm i moltes vegades el que busquem és que em porten la peça, no?
Perquè la veritat és que hi ha molta varietat i qualitat,
i aquell que n'entén, doncs, troba aquí el que busca,
però aquell que, doncs, pensa que no n'entén, aquí també pot trobar peces que poden ser del seu gust.
Deies tu que, per qüestions d'espai, delimiteu el nombre d'expositors, de participants, a 30.
Això ja és una primera criba.
Entre 30 i 40, sí, depèn de l'any, sí.
Quines característiques especials veurem en la gent que exposa enguanya?
No sé si teniu més presència internacional que altres anys.
Més o menys sempre és la mateixa,
perquè nosaltres obrim un període d'inscripció als dos primers mesos de l'any,
aproximadament, el tanquem cap a mig mes de març,
i després es produeix el procés de selecció.
En el procés de selecció es té en compte el tipus d'obra que es fa,
per no repetir moltes tècniques.
Amb això, aquí està la importància de tenir com a col·laboradors els propis ceramistes,
perquè són, evidentment, qui entenen del tema, no?
I ens poden dir les característiques més destacables de cadascun dels que han demanat participar a Rània.
Llavors, també s'intenta compensar les procedències.
Per una qüestió de proximitat, és òbvi que de catalans sempre són ben bé la meitat,
però també venen molts francesos.
I després hem tingut, al llarg dels anys, diverses nacionalitats.
Hem tingut britànics, hem tingut holandesos, belgues,
en un any tenim la novetat d'uns txecs, repeteixen uns lituans,
també repeteixen uns alemanys,
i va haver un any que vam tenir un californià, fins i tot.
Que hi ha algun país del món on també hi hagi molta tradició ceramista
o que vulguin participar amb més volum que altres?
La tradició ceramista és universal perquè, de fet, es practica i amb tècniques molt similars a les actuals des del neolític.
Per tant, allí on hi ha hagut activitat humana hi ha hagut ceràmica.
El que passa és que cal entendre que els ceramistes es desplacen aquí amb el seu propi vehicle,
amb normalment furgonetes carregades de la ceràmica que després exposaran,
i el fet d'estar més a prop també ho facilita més.
I, per tant, els francesos, entre els que serien ceramistes internacionals,
els francesos també ho tenen molt més fàcil.
Doncs, Joaquim Déu-n'hi-do, ho teniu tot a punt ja.
Ja deveu estar curtits, no?, a naixer d'organitzar Alterrània.
Sí, però, vaja, aquests nervis d'última hora,
que sembla que alguna cosa petarà, que no arribaràs a temps per algun aspecte del festival,
això es repeteix cada any, cada any podem inaugurar,
i cada any el podem acabar sense problemes, esperem que ens passi el mateix en guany.
Doncs, això, els nervis a aquesta última hora, acabeu de muntar tot,
i a veure si el dilluns en podem fer un bon balanç.
Que hi ha molta diferència entre, ara comentaves, aquest procés de selecció,
que mireu que no es repeteixi a cap tècnica i tal.
Clar, per als que ens ho mirem de fora, que no n'entenem gaire,
tot això és un món molt més gran del que ens pensem,
en el sentit que hi ha diferents tècniques de cocció,
diferents materials amb què es fa, no?, suposo, la ceràmica,
i entre la tècnica i entre també l'art, l'estètica,
que veurem peces molt diferents.
Sí, s'intenta que sigui molt variat.
Jo, en aquests anys, també n'he anat aprenent una miqueta,
però, clar, des del fet que jo soc tècnic de turisme i no pas ceramista, no?,
i sí, vas aprenent una miqueta on estan les diferències.
En els tipus de fang pot canviar i també després en la manera de coure'ls
i de buscar unes reaccions químiques que fan que provoquin uns determinats tipus de color,
o tonalitats, o rugositats, o que siguin brillants o mates,
i això és el que els ceramistes que col·laboren a l'organització de Terrània
ens ajuden a poder diferenciar perquè el públic, quan arribi aquí,
vegi una tancena llarga de ceramistes que ofereixen obres molt diverses.
El fet d'haver acollit durant sis edicions,
durant un cap de setmana llarg, aquest festival, Terrània,
ha tingut repercussió a Montblanc, més enllà del festival?
Per exemple, que hagin sortit més ceramistes,
que s'hagin instal·lant més ceramistes a Montblanc,
que la gent es miri la ceràmica d'una altra manera?
Quina repercussió té més enllà d'aquest cap de setmana?
Doncs sí que l'ha tingut, és cert.
Ara està previst que obri una altra galeria d'una ceramista,
i no sols això, sinó que algunes de les que hi havia s'han consolidat molt,
i aquí a Montblanc s'ha vist com la ceràmica s'ha convertit
en una possibilitat de fer un bon regal quan tens un determinat compromís,
que potser és una cosa que abans no s'hi comptava,
en el fet que la ceràmica pot ser, a banda d'un element utilitari,
la tradicional terrissa, aquesta que deia que ve des del neolític,
pot també ser un element decoratiu molt artístic, de molta qualitat,
i crec que això s'ha valorat força.
A banda, també ens ha satisfet el fet que Terrània,
amb tan poc temps, ha estat posat també de vegades com a exemple,
fins i tot per Artesania de Catalunya,
d'organització d'un esdeveniment,
i això també per nosaltres ha estat una satisfacció.
I una altra conseqüència, aquesta que serà evident en guany,
és que des de l'Ajuntament s'ha programat tota una sèrie d'activitats de tardor,
que en guany comencen, i es farà d'aquí 15 dies,
un festival de clics de Playmobil.
Sí, n'hem de parlar, que això és molt interessant.
Sí, sí, que el nom que agafa és Clicània, també,
una mica seguint Terrània, després n'hi ha una altra,
una fira de productes agroalimentaris,
però que l'Ajuntament ha vist clar que Terrània és una mica
l'inici de la tardor turística a Montblanc,
i que s'ha convertit en un producte turístic
que comença a sonar una miqueta.
Parlant del turisme, ja que tenim el cap de l'area de turisme
de l'Ajuntament amb nosaltres,
com us ha anat la temporada d'estiu?
Tot i que Montblanc, jo no sé si viu molt de temporada,
jo diria que a la tardor també teniu força èxit,
l'hivern, tot, no sol, tampoc una població de temporada.
Sí, és bastant sostingut, és bastant sostingut.
I, de fet, el nostre més visitant és l'abril,
perquè en el que fa es coincideix que hi ha Setmana Santa,
i sempre hi ha la Setmana Medieval de Sant Jordi,
que és quan ve més gent.
Però ha estat un estiu realment fluix.
El mes de juliol ha estat el més fluix
que vam obrir l'oficina de turisme,
que vam obrir l'any 2000,
i l'agost no ha estat pas massa bo,
ha estat el tercer mes dolent que hem tingut.
A nivell de nombre de visitants...
Sí, de nombre de consultes ateses a l'oficina de turisme.
També els allotjaments han patit un descens,
especialment el juliol,
i s'han anat notant bastant els efectes
de la crisi econòmica generalitzada.
I, de fet, anant parlant amb altres oficines
i amb altres companys de feina d'arreu de Catalunya,
doncs aquesta opinió és bastant generalitzada.
És a dir, el que ens ha passat a nosaltres
el dia passat a molts.
Bé, esperem que això remunti ara que acaba l'estiu,
que ve la temporada de tardor,
i que remunti especialment,
que tingueu molts visitants aquest cap de setmana
en el Festival Terrània.
No ho sé, vols convidar tothom?
Evidentment.
Tots els que s'estan escoltant.
Sí, sí, evidentment que els convido a venir al Montblanc,
sigui el dissabte o sigui el diumenge.
I especialment a aquells que s'ho puguin planificar
de cara cap a la tarda, vespre de dissabte,
perquè l'espectacle que es produeix
amb el forn experimental,
en el moment de l'obertura del forn,
que ja es fosca i la incandescència de la ceràmica,
sempre és el moment àlgid de Terrània
i és un moment molt bonic.
Això serà dissabte a la tarda, deies?
Sí.
A partir de quina hora?
Doncs, més o menys,
obrim el forn quan ja s'ha fet fosc,
és a dir, és cap a quarts de nou.
El que passa és que la cocció d'aquest forn
i tot un espectacle previ que fem per fer temps,
doncs això ja a partir de les set ja es pot veure.
Molt bé, tot això a Montblanc,
als voltars de l'Esleix de Sant Francesc, no?
De l'antiga Esleix de Sant Francesc
i en altres espais de la ciutat
perquè hi ha no només aquesta fira, aquesta exposició,
sinó també tallers de modelatge,
exposicions, com ens explicava el Joaquim,
i activitats també, espectacles.
Montblanc aquest cap de setmana torna a ser festa.
Gràcies a Terrània n'hem parlat
amb el cap de l'àrea de turisme de l'Ajuntament de Montblanc.
El Joaquim Caral, una abraçada.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.