Fins demà!
I no sé si la nostra saludada d'avui, la Carme Gómez, veia Barrio Sesamó o no. Carme, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Que avui comentàvem que fa l'aniversari, fa anys, que es va estrenar la versió americana de Barrio Sesamó. Tu ho veies?
Home, penso que ja veia aquest programa però en companyia de les filles, perquè jo ja sóc gran.
Així eren les teves filles, eh?, que a l'hora de berenar...
Sí, eren les filles que a l'hora de berenar, doncs, miraven, sí.
El meu company, el Pep, diu que a ell li agradava molt Epi, Blas.
Hola, Carme, bona tarda.
Hola, bona tarda, bona tarda.
Com estem?
Bé, bé, home, recordant el monstruo de les galletes i tot això, no?
No digueu, eh?, el monstruo de les galletes.
I, escolta, hi havia un dimoni, me'n recordo que hi havia una mena de personatge que era com un dimoni,
que tenia una banya cap avui i l'altre cap avall.
Era aquest? Era el monstruo de les galletes o no?
No, recordes?
Penso, sí, tinc un record molt, molt difuminat.
No, no, no, no, no.
D'aquest, eh?
No, no, no.
No, el monstruo de les galletes era blau, era com un superfocor, però més gran i amb una boca enorme.
Sí, pot ser.
La Carme també es dedica, igual que a Barrió Sésamo, a fer pedagogia a l'educació, no?
Sí.
I, a més, ara estàs fent una cosa, no sé fins a quin punt agraïda.
Sí.
Què estàs fent, Carme?
Bueno, com que sóc professora d'aquí del Martí, doncs estic corregint, que és el que ens toca als profes en aquest temps, eh?,
preparant classes i corregint.
La pregunta és obligatòria. Ets molt rigorosa corregint? Com ha anat això?
Home, s'ha de ser just, perquè la justícia és el paràmetre fonamental que entenen els alumnes.
però ells es porten bé, com ho estàs veient de moment?
Sí, molt bé. Jo no he tingut cap queixa de la meva professió, mai.
M'agrada i porto molts anys fent-la i encara està per l'hora que tingui una decepció.
No, no, ni dels alumnes, ni dels primers, ni dels companys, tampoc.
Molt bé, felicitats, eh?, perquè és una professió una miqueta dura, que segons amb qui parles...
Home, dura, però tot és dur, eh?
Sí.
No?
Carme, i què et ve de gust a explicar per la ràdio?
Què puc jo explicar a la gent que m'hi ha escoltat?
Tota la vida he fet el mateix o no?
Tota la vida jo he fet el mateix, sí.
Bueno, també m'hagués agradat fer una altra cosa diferent, però quan...
Ah, a veure, a veure, què, què?
Quan t'enc calces dins d'un camí, doncs ja aquest camí té marcat a tu també.
Home, m'hagués agradat potser fer teatre, no ho sé, però...
o fer més literatura, però clar, doncs és que la feina, i fills, i família, i tot això, compaïnar-ho tot, és complicat.
S'entén gaire de fills, quan s'entén?
Tinc dues filles.
Dues filles.
Dos filles, una es diu Carme i l'altra diu Victoria.
Les coneix molta gent de Tarragona, perquè hem viscut aquí...
Vaya, jo no soc nascuda aquí, però hem viscut aquí tota la vida, i bueno, i s'han estudiat aquí, a la URB, i tot això.
I on vas néixer, Carme?
Què?
On vas néixer?
Jo vaig néixer a Granada.
Ah.
Però vaig venir aquí a encasar-me...
A quin poble, a Granada?
La pobla de Don Fadrique.
La pobla de Don Fadrique.
Que està allà a l'Altiplà, és un poble molt bonic i molt fresc, de les serres bètiques, diguéssim.
No de la penibètica, sinó de les anteriors.
Però va, ja me vaig venir aquí i jo penso que Tarragona és la meva ciutat, eh?
És la meva ciutat d'elecció i conec molta gent i estic... m'hi trobo molt bé.
Sí.
Molt bé. Aquest poble és a prop de Baza o no?
A prop de Baza, sí. Una mica més amunt.
Baza està a mig camí entre Granada i el meu poble.
A Baza va deixar la meva mare.
Veritat, clar.
És que allí...
Bueno, d'allà ens hem vingut molta gent cap aquí i ja som molt d'aquí també.
A Tarragona i us quants?
Porto ja 35 anys.
O 36 o 37.
Així que t'hauria de agradar fer teatre.
Ah, sí, sí.
Home, potser encara el faci, perquè ara ja estic a punt de ser gran, no?
I quan no has fet una cosa a la vida, potser la reprens.
Tinc l'esperança.
Jo em pensava... No és veritat que al Martí Franquès hi ha una aula de teatre?
Sí, sí, sí.
Hi ha algun grup de teatre, no?
Però encara... És que no he tingut temps.
Perquè, clar, té...
T'absorbeix la feina.
T'endinses d'una maquinària i no...
Encara no he tingut temps, però penso fer un foradet i fer teatre un dia.
Mira, ara t'ho faig una pregunta una mica rara. La Carme és professora d'història.
Si tinguessis una màquina del temps que et pogués permetre viatjar al passat, on aniries?
En quina època?
A cap època. Avui, al present.
Sí?
Sí, sí.
Sí, clar.
No t'agradaria mirar, no sé, la reina francesa...
Home, mira, sí, però ja ho mirem. A través dels textos, de les imatges, ja ho mirem.
Però les condicions de vida mai han estat com ara.
Escolta, que és la... una mica... jo què sé, la reina Isabel o Felip II,
del seu... del seu enterrament on estan, farien creus de, bueno, de cantidad de coses.
Només una ràdio, eh, que et comuniquen. Jo soc molt de la ràdio i estàs tot el dia
i tens notícies, música. Vull dir, la ràdio és la teva amiga.
I qui podia imaginar una companyia, o fins i tot a les nits, no?
Quan no dors, engegues la ràdio i tens una... bueno, una companya, els amics, no sé,
ja els conec a tots.
Escolta, ens ho estàs posant molt bé per fer una falca, amb això que estàs dient, eh?
I què?
Que ens ho estàs posant molt bé per fer una falca.
Ens faria una promo, no?, de...
Quan dius la ràdio, és la teva amiga.
Un anunci, farem un anunci.
Un anunci, un anunci.
Per ser la teva veu, la ràdio és la teva amiga.
Sí, sí, sí, sí, és que és cert.
Vull dir, ho dic una mica tornant a la pregunta que fèieu de tornar al passat,
doncs, o el frigorífic o la rentadora, en fi, qualsevol invent dels d'avui en dia superen molt
a totes les circumstàncies que podia haver de relax o de, bueno, d'èpoques anteriors.
Ni els reis vivien com la classe mitjana viu aquí avui en dia.
Sí, sí. I un personatge històric que t'agradi molt.
Home, doncs, potser si us hagués de dir un personatge, doncs, hauria de dir una dona, no?
Sí, sí, està bé.
I, doncs, dedicant-me a l'educació pot ser, doncs, una dona educadora, no?
La Confecció Narenal o... i n'hi ha moltes, però, no sé, el mirar el que tu pots tenir davant,
doncs, són de dones que han fet alguna cosa, no?, per l'educació de la gent.
La Confecció Narenal va ser una feminista declarada, no?
Què, Confecció Narenal va ser una...
Del Ferrol, no?, d'Oberto, no?
Què?
I que era de Vigo, allò, no?, de Ferrol, no?
Sí, era gallega, però, vaja, els seus escrits s'estudien a totes les universitats avui en dia,
o, no sé, o Victoria Kent, que va ser directora general de presons, no?, de presons,
i que va introduir, doncs, ensenyament a dins de les presons.
Vull dir, hi ha hagut molts personatges que es satisfà de que hagin estat,
de que t'hagin deixat una marca, no?
Mira, la Confecció Narenal, perdona, Núria, però és que tinc l'epitàfi de quan la van enterrar,
que l'epitàfi, de fet, la va marcar durant tota la seva vida,
deia a la virtut, a una vida, a la ciència.
Clar, clar, clar, clar.
Moltes persones molt edificants que poden conduir a la humanitat cap a una situació una mica millor, no?
Carme, què els diem a tots aquells nois, noies en etapa d'institut que ens estiguin escoltant,
tu com a profe d'història, perquè què els diries que és interessant estudiar història?
Perquè a vegades és allò que pensen, ai, vés ara quin pal, no?
No, al revés, vull dir, el que no coneix la seva història no es coneix a si mateix.
Vull dir, la història no és una cosa d'erudits, és una cosa dels homes.
Vull dir, els homes escrivim, i quan escrivim ens perpetuem, no?
Vull dir, no entendre història és propi de gent que encara no ha arribat a la maduresa,
però quan s'hi arriba la gent s'afegeix, vull dir, se fa adepta a la història, això ho tinc comprovat.
El que passa és que a mi com a profe em toca fer el salt als crius, als nois,
em toca fer el salt des del punt que no saben o que no els ha interessat fins al moment que s'han interessat.
I podeu pensar que jo, vaja, humilment, però penso que l'ho he aconseguit, en molts casos.
Et toca estirar la corda, no? I anar-los a posar el carme a la cara.
Clar, és que és una realitat, vull dir, jo no els hi venc una mercaderia falsa, jo els hi venc.
Una manera d'entendre moltes relacions socials i culturals i polítiques.
I que la situació que tenen avui els nens no l'han tingut més que a força d'anar-se superant les generacions anteriors, no?
Això és tota una classe d'història, eh?
Per la ràdio.
Bueno.
T'havien trucat mai de la ràdio així a l'Atsar, no?
A l'Atsar no, però havia estat alguna vegada en alguna tertúlia.
Ah, al matí, sí.
Ja ens coneix, la Carme, ja ens coneix, nosaltres no la coneixem, eh?
Bueno, no em coneixeu ara de nom, però de cara segur que em coneixeu, però som molt coneguda.
Doncs, Carme, escolta, quan tornis a venir per aquí per Tarragona Ràdio, demà per nosaltres, per la Núria i el Pep.
Molt bé, molt de gust.
Un de forta abraçada.
Igualment.
Gràcies.
Adeu.
Adeu, adeu.
Adeu.