Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libre.
Avui visitem Banyeres del Penedès,
un poble de 2.900 habitants a la comarca del Baix Penedès.
Es tracta d'un poble amb diferents personatges il·lustres.
A la casa del carrer Bisbe Saneuja, número 33,
va néixer Josep Canyes, el 23 de maig de 1905.
El llegat de l'artista, compost d'escultures, dibuixos i escrits,
així com també la seva casa Pairal,
han permès la seva obertura com a museu.
El poble també ha estat lloc de residència fins a la seva mort,
el 2006, de Marta Mata, mestre de mestres
i filla de la pedagoga Àngels Garriga,
impulsora de la renovació pedagògica.
Al seu llegat es pot trobar la Fundació Àngels Garriga de Mata,
entitat situada a l'antiga casa familiar Calmata de Saifores.
Saifores és un nucli de població que també pertany a Banyeres.
Són d'interès les restes del castell de Banyeres,
encara que actualment només queda en peu una torre mitja enderrocada.
També l'ermita de Santa Maria del Priorat.
A l'interior cal destacar un sarcòfag de pedra
construït en diferents estils des del prerromànic fins al gòtic.
L'ermita és l'última resta de l'antic Priorat Benedictí
situat en aquest indret.
Si es parla de Banyeres, però no ens podem deixar l'Hom,
un arbre centenari situat a la plaça, la qual dona nom.
Actualment al costat d'aquest hom es fan sardanes i castells
per la festa major i també s'encalana per Nadal.
I tampoc podem oblidar que som al vell mig de la zona vitivinícola
de Penedès, amb bons vins i caves.
Ara a Banyeres és, com sempre, molt fàcil.
Només cal seguir el curs de la carretera nacional 340 fins al Vendrell.
Des de la capital de la comarca convé continuar en direcció cap a l'Arbós
per la mateixa 340.
Un cop sigueu a l'Arbós, a l'alçada de la rotonda
on hi ha el monument a la puntaire,
cal tombar a l'esquerra i enfilar la carretera local TP2124.
De seguida arribareu a Banyeres.
Josep Maria Abril és l'alcalde de Banyeres al Penedès.
Llocs d'interès.
És un poble de pagassia,
un poble que està envoltat de vinya
i que té també un caràcter cultural important.
Perquè la història d'aquest poble va començar
precisament a l'arrany d'una torre de Guaita
perquè per aquí el que tenien era la famosa marca hispànica
que va servir de plataforma conjuntament amb el Compte de Barcelona
de la plataforma per Catalunya.
La marca hispànica venia per aquí entre Castellet, Castellbí de la Marca,
com el seu nom indica, Jet Jet, que hi ha altra torre de Guaita i aquí també.
A partir d'aquí va començar a créixer, es va formar un primer nucli.
I aleshores també hi ha altres edificis importants,
com és Calçabertets, que inclús la família real,
que és el nostre príncep actual i les infantes
van passar aquí uns estius en una masia impressionant.
I també hi ha altres edificis que valen la pena,
cases rurals, masies, però la Casa Morada,
molt famosa, està en el límit del municipi,
trucant a l'abisbal del Penedès.
I bé, és un poble típic penedessenc,
en el mateix cor del Penedès,
perquè estem en la frontera entre l'Alt i el Baix Penedès.
El més destacat.
El misteri una mica de la ruta cultural que faríem
seria ara mateix l'àpsid d'una antiga ermita,
que és l'ermita de la Verge del Priodat,
que està a les afores del nucli de Banyeres,
perquè aquest és un municipi disperso.
O sigui, aquí hi ha diferents zones del municipi,
que són poble, com les Macies de Sant Miquel,
Seifores, Priodat de Banyeres,
i altres nucli, com són Boscus i Casa Roia.
I a les afores del nucli principal
està l'ermita de la Verge del Priodat.
Aleshores, es pensa, es creu,
segons s'han fet diferents estudis arqueològics,
que aquesta ermita era l'antiga església d'un monestir,
i que els monjuns van fer aquest monestir
i van ficar una església, com de totes monestirs.
Però l'àpsid d'aquesta església
precisament el van aprofitar com Torre de Guaita.
Aquest monestir seria del segle XI.
I aleshores la Torre de Guaita
la van traslladar a un turó,
que és l'actual, del segle XI,
del temps del Comte Borrell II.
I, per tant, aquest és el recorregut
que és un misteri una mica a veure com l'àpsid
d'aquesta església de l'antic monestir
que resta com a ermita,
doncs és en realitat una antiga Torre de Guaita,
segons les últimes teories dels historiadors de l'edat mitjana.
I, esclar, es pot fer aquest recorregut
caminant entre la vinya
i un cop que s'està a dalt de la Torre de Guaita,
doncs la veritat és que es tenen unes vistes precioses
del que és el paisatge penedicent.
Podríem parlar també que tenim un museu
d'un senyor que es diu Josep Canyas,
un escultor que va morir l'any 2000
i que és una persona molt important,
que va patir l'exili,
i que la seva casa Pairal
es va convertir en museu de la seva obra
per desig d'ell i també, com no, de l'Ajuntament,
que el va anomenar fill il·lustre.
També tenim una altra filla il·lustre, com era la Marta Mata,
una doctora honoris causa,
és una gran pedagoga,
té molts tractats sobre pedagogia,
va morir no fa res fa un parell d'anys,
i era de les poques dones en tot l'estat espanyol
que havia estat doctora honoris causa.
Em sembla que són 5 o 6 dones en tot l'estat espanyol,
les dones que tenim com doctora honoris causa.
I aquesta dona és filla d'aquí en concret
d'un barri que es diu Seifores,
que és preciós, que està com un nucli intacte,
també, que és molt bonic de visitar,
i allà hi està la seva casa Pairal,
que precisament ara mateix és una fundació
que es dedica a colònies d'estius
i a donar cursos pedagògics.
Els nostres serveis.
Aquí l'oferta d'hostatgeria,
la veritat és que és un municipi en aquest sentit privilegiat.
A diferència d'altres que, la veritat,
no tenen aquesta sort,
nosaltres sí que és veritat
que gaudim d'un bon servei de restauració.
De fet, tenim bars i restaurants,
però en concret tenim 3 restaurants
que són molt interessants
des d'un punt de vista cultural, gastronòmic
i, bé, d'alta qualitat en quant a la cuina,
encara que després tenim bars i restaurants normals,
també, com qualsevol altre poble.
i, bé, tenim aquí el nucli de Banyeres del Banyeres,
a l'Hort de l'Àvia,
un edifici que està fet precisament en una masia,
antiga masia, el casc antic de Banyeres.
Després tenim aquí una urbanització a les afores,
que és un restaurant que es diu Boscus,
com el nom de la mateixa urbanització
i, finalment, una altra urbanització,
que ja és poble perquè està recepcionada
i que fa temps que ja és part del poble de Banyeres,
el que passa que antigament havia estat una urbanització,
doncs un altre restaurant que porta el mateix nom
de l'urbanització que es diu Priorat,
Petit Priorat,
i l'Aura d'aquesta antiga urbanització
es diu Priorat de Banyeres.
I, bé, això en quant a restauració.
També gaudim de cases rurals,
tenim un parell de cases rurals
precisament al costat de la torre de Guaita
que abans esmentaven
i, bé, també que normalment ve gent estrangera.
Normalment aquestes cases rurals
venen cercant una mica de tranquil·litat
de lo que és el Penedès,
que és encara una comarca
que estem allunyats del que és la metròpoli,
però que cada vegada es veien més afectats
i més contra la paret,
per la pressió de la gran urba.
Això, bàsicament, són els serveis
que dispusem de cara a la gent
que vingui a visitar-nos.
De tota manera, tenim un projecte
a veure si són capaços de fer un hotel.
El més típic de casa nostra.
El més típic, com quan el producte d'aquí,
d'un poble del Penedès,
què es pot esperar?
És el vi.
El vi perquè estem en el cor del Penedès
i abans tenien una cooperativa
que era del poble,
però que ara continua viva
i el que passa és que està fusionada
amb una cooperativa,
de fet, formem la mateixa cooperativa
Sant Jaume dels Domens i Banyeres del Penedès,
com bons municipis
que tenen unes relacions fenomenals
i que estan integrades
i formem una mateixa cooperativa.
I la veritat és que aquesta cooperativa
fa un vi excel·lent
dins del que és el Penedès
i bé, com plat típic, plat típic,
la gent ha viscut tota la vida
d'això aquí
i ara també
hem de tindre en compte
que cada vegada el raïm
té menys pes l'economia
de la comarca i del país en general
en el sentit que una persona
pràcticament no pot viure
tot l'any del que és el raïm,
no sé que porti moltes hectàrees.
Que jo sàpiga,
aquí només tenim un pagès
que viu d'això
però perquè porta 40 hectàrees de vinya
i per tant,
aquí la gent ha anat deixant
el que és la vinya
com una segona activitat,
un complement
a el que és
l'activitat principal
i això ha estat l'activitat
d'aquí de tota la vida.
Ha estat sempre un municipi
de Pallesos
fins que es va anar industrialitzant
una mica la comarca
i a partir d'aquí
tot gira entorn a la vinya.
De fet, nosaltres estem treballant
en un futur museu de la vinya.
La festa, les fires.
Les dues festes principals
que celebra el municipi de Banyera
són les del 13 de febrer
que és Santa Eulàlia
que és la nomenada
festa petita d'hivern
i després tenim
també la festa major
que és la que es va decidir aquí
que es fa durant l'estiu
el 13 de juliol
i és la festa, diguem-ne, grossa
per entendre's.
Al marge de que n'hi ha altres barriades
i hi ha altres barriades
com és la Masia de Sant Miquel
que fan les seves festes
i de fet, inclús el Nadal
els reis
fan aquesta festa
diguem-ne, al marge.
Aquí celebrem uns reis
i en aquest barri
històricament s'han celebrat
això
i altres celebracions
al marge
i no passa res
i són absolutament compatibles
però les dues grosses
són aquestes
la Sant Eulàlia
el 13 de febrer
i el 13 de juliol
la festa major.
Banyeras és un municipi
que com que estem
a mig camí
entre Barcelona i Tarragona
i oferim
doncs
un paisatge
de
de
Sosiego
d'estar
de tranquil·litat
com us diria
d'un
municipi que està
a
45 minuts
de Barcelona
i
una mica menys
de Tarragona.
Doncs jo us invito
que vingueu aquí
a Banyeras
perquè
de fet
podeu gaudir
de passejar
per la vinya
que és tot un luxe
hi ha molts camins
rurals
i
de respirar
l'aire
rural
perquè
tant
el camp de Tarragona
com el barcelonès
la veritat és que
quan viu allí
perquè he viscut jo
a Barcelona
doncs
és una mica
pateixer aquesta angoixa
de la gran urbe
i per tant
aquí
el que hem
vingut a buscar
moltíssima gent
que no són de Banyeras
com fils de Banyeras
sinó que hem nascut
fora
però
busquem precisament
això
tranquil·litat
i encara que un
tingui gana
a treballar
a Barcelona
a Tarragona
on sigui
però almenys
quan estàs aquí
respires
això
del que no pots gaudir
en les
les grandes
urbes
i per tant
us invito
a això
a vindre aquí
i a gaudir
d'un bon ambient
tant
tan rural
com físic
inclús també
la gent
que és
és molt maca
i estaria encantat
de rebre
tothom
els braços oberts
pobles del camp de Tarragona
i les terres de Libra
i lesi