Héctor, Evan, bona tarda.
Bona tarda.
Sou els Glousters, no?
Sí, de moment sí.
No sé què tot pas.
Així sona, entre altres temes que anirem escoltant el darrer treball discogràfic dels Glousters.
Es diu La Boat.
Sempre que treuen disc venen i ens ho expliquen, però és que també us volem convidar al concert que faran demà a la sala Alcau.
A quina hora?
A les 9 del vespre.
Ja m'ho vaig apuntant perquè amb això de les hores no m'hi fixo mai.
Demà a les 9 del vespre, Alcau.
Ja heu tocat, Alcau, no? És una mica també el vostre escenari natural.
Sí, a Tarragona almenys.
Ha estat el nostre lloc per a l'entornomàcia.
Som Tarragona i ens agrada la història on podem anar, Alcau.
No actueu sols, a més.
Bé, actuar, sí.
El concert, el que és concert, sí.
El que passa és que després farem una festa, com sempre, que fem una presentació i portarem el Juan de Pablos de Madrid a Radio 3.
Déu-n'hi-do, no?
Bueno, punxa de tota la vida.
Que, a més, ja hi ha rotllet, eh, perquè us va col·laborar amb alguna cançó.
Sí, bueno, hi ha una cançó que col·labora i tal.
Si és que jo recordo que l'últim que ens vau ensenyar, m'assembla, era un EP, era una CD amb poques cançons.
Alguna, veig que està inclosa en aquest llarga durada, potser?
Sí, de fet, ha sigut entre àlbum i recopilatori, una mica prenent el sistema que es feia abans, no?
O sigui, que es anaven llançant singles i APs al mercat i llavors, doncs...
Quan tenies prou quantitat...
Llavors es treia l'àlbum, doncs una mica és això, no?
Cançons, temes que no trobarem abans, que no estaven editats encara, per exemple.
Doncs, per exemple, tenim la Boat, la que dona nom al disco, en la qual col·labora l'Igu dels mítics all-nighters d'Ovitòria, Modesty Blaze,
en la qual col·labora l'Àlex, Àlex Cooper, anteriorment Fletchazo,
a no fer escada molt malament perquè de memòria estic fatal.
El fundador, que és un...
El fundador, exacte, és un himne...
És un himne a l'antiga usança d'allò del mític single que es feia...
El disco sorpresa fundador.
Sí, disco sorpresa.
Ostres, quins records m'heu fet venir ara, que fort.
Com se solia dir, quin no té un disco fundador?
Vaja, vaja, què s'han fet d'aquests discos? Encara els teniu per casa o no?
Sí, sí, tots els que hem pogut recopilar i encara comprem por ahí, algun n'en tenim.
Ja us en passaré algun.
Doncs, ràpid.
Que fort.
I després una versió de, com se diu, de Los Gatos Negros, d'un grup de Barcelona, del 60.
Aquesta que sona ara, justament.
El Hei Hei Bunny.
El Hei Bunny, sí.
La d'abans.
Teniu, a més, un bon ostrac, ho hem d'esmentar.
Ens combrem cap a casa, no?
Heu afegit una cançó extra.
Sí, sí, sí.
Ja que no la vam poder treure en el seu moment, doncs ara, en què estem a segonar, però és igual, cap problema.
És la cançó del Nàstic.
Almenys intentarem que es remunti al vol, no?
Però quan es remuntem, doncs ja tenim himne.
Anem a pams. Els vostres, els hem entrevistat moltes vegades.
Sabem quin tipus de música feu i després parlarem també de com va anar l'àlbum, tot i que, bé, més o menys intueixo coses.
Però que no us he fet mai una entrevista diferent.
Rotllo...
Prova, eh?
Tu mateix.
Va, anem fent.
Sou mots o no sou mots?
Sí. A veure, a veure, per parts.
Dintre del grup hi ha els que són mots i els que li es va la moguda mot.
És que sabeu per què us ho dic? Perquè clar, avui pensava, tinc els glòsters. I fa com a gràcia, perquè fa molt de temps que aneu pel món.
Sí, fa una mica.
Uns quants anys ja.
I sempre heu estat com a molt fidels a...
A l'estil.
A l'estil.
Sí, hi ha un estil que implica, a més, no, és una estètica, una manera de viure, us heu envoltat de gent, vull dir que és tota una moguda.
Sí, o sigui, és com, com se diu allò, un moviment...
Som un clan, bàsicament.
No, com abans sabien els heavies o tot el rotllo, els mots ja porten 40 anys navegant pel món.
Però hi ha moviments que amb l'edat se'n van. Home, els heavies no, els heavies són bastant heavy per a tota la vida, també, no?
Els mots encara són més.
No n'hi ha tants com abans, ja.
Ja no s'han avantat, però els que van començar a persistir.
Escolta, i què vol dir ser mot? Per a la gent que, bueno, li sona el terme, però que no... Com definiríeu?
Què defineix? La cultura, el moviment mot?
Home, bàsicament...
Si us avorreix parlar del tema, te lo entallau, eh?
Home, bé...
És la primera vegada que en parlo.
Més que res, que ho tenim una mica vist.
Esclar, vosaltres si veieu no.
No, el mot es pot definir com aquella persona... Així, en termes generals, amant del 60, de l'estètica del 60, de la música del 60,
ja més concretament, doncs, seria la persona que, diguéssim, dintre dels paràmetres de l'estètica del 60,
doncs, bàsicament, un dandy.
Una persona...
Un estilista.
Sí, una persona que, doncs, que li agrada cuidar la seva roba, ser original.
La seva imatge, cuidar-la molt.
Exacte, sí, sí.
La seva manera de vestir, de caminar, de pensar, de dir, etcètera, etcètera, etcètera.
Fet un Sant Lluís, va.
És molt narcisista, és un moviment molt narcisista.
Sí, sí, és veritat, eh?
Som així, som així.
Igual els tios que les ties, eh?
Bueno, jo últimament estic una mica deixat, però...
Quan m'hi poso, Déu-n'hi-do.
Esteu estupendos, eh?
Gràcies.
Escolta, només dieu l'estètica del 60 i una mica el rotllete del 60, però clar, 60 on?
Perquè eren diferents, els 60 d'aquí, que els 60 de Londres, que els 60 dels Estats Units, hi ha algú que pesi?
Els 60 de Londres, sí, indultablement.
O sigui, el moviment neix a Anglaterra, neix als 62, 60...
Bé, als principis dels 60, a finals dels 50, principis dels 60.
Fins a quasi els 70, no arriba.
I a nivell d'estil de música, podríeu dir que s'escolteu o s'escoltava més o menys el mateix?
Hi ha diversos corrents dins del moviment moç.
Hi ha diversos corrents.
Sí, a veure, l'original, en principi, era bàsicament centrat en la música negra, en el ritme en blues, el soul, l'escar, jamaicà també, el jazz, el modern jazz, el que és el soul jazz o el jazz més ballable, més cool.
Sí.
I després, doncs, bueno, amb la deriva del ritme en blues, ja l'adopten els grups blancs, a partir d'aquí també hi ha influències del beat, i una mica, doncs, temps per tots els gustos.
Hi ha gent que només balla negre, gent que només balla blanc, i gent com nosaltres, però que bàsicament, doncs, cafè amb llet.
Que ens agrada, a veure, buscant el diari de Miracle.
Home, una cosa molt identificativa, crec jo, que m'ho miro de fora sense entendre gaire, de la vostra música i d'aquest estil de música és el Hammond.
Clar.
Héctor, això és culpa teva, no?
Jo passava per aquí, oi, que?
Ah, però és que què?
Home, tots portem instruments de l'època, o sigui...
Sí, ah, doncs, mira, això tampoc ho sabia.
Sí, sí, sí, el Héctor porta el Hammond, que és un instrument que té, no sé si és 40 anys, me crec.
És de finals dels 60, no el vaig trobar d'abans, no?
En sèrio?
Sí, sí, sí, sí, el vam trobar amb un magatzem allí tirat.
Després aquest senyor...
Jo porto una Ludwig, també original d'època.
Què és una Ludwig? No, no, és que m'he m'ho de dir a tot.
Una bateria Ludwig.
Una bateria típica, la dels Beatles.
Bé, és la més, la gent coneix més.
I per què ens entenguem? Té una sonoritat diferent de...
Sí, és una mica més...
És més dolça, com dic jo, és més llacera, més...
No és tanta canya, sí, o sigui, la canya la tens que posar tu.
Però bé, el baixista, bueno, la baixista porta el típic baix de violí, en forma de violí.
I el guitarra, una Rackenbaker, que és la guitarra, diguéssim, de les primeres guitarres elèctriques que van sortir al mercat.
I un clàssic dins de l'escena Mood.
També.
Sí, sí.
Per ser Mood s'ha d'haver vist obligatòriament Quadrofènia?
És una pel·lícula prescindible o és una mica bàsica?
No, home.
A veure, quan ja estàs a dins, és totalment prescindible.
Ara, jo reconec que de tant en tant encara la veiem i ens fotem uns farts de riure.
Quan fem els sopers típics de sobretaules, llavors fiquem Quadrofènia i els fiquem eufòrics.
Ens ho passem pipa i valgui aquí, atenció, niños, no us cregueu tot el que es veu en les pel·lícules.
Amb els rockers tenim molt bon rotllo aquí a Torragona.
I arreu de l'Estat.
I arreu de l'Estat.
Doncs, a veure, destrieu-me, segons el vostre estil o influència Mood, destaqueu-me una pel·lícula, què més us demano?
Un menjar, hi ha algun menjar relacionat?
No, bueno, l'hamburguesa.
Home, a veure...
Alguna beguda, alguna beguda, potser potser ser l'expressió.
El cocido, per exemple, estaria bastant barallat, tot i que m'encanta.
Estaria bastant barallat amb el que és, diguéssim, una mica la idiscràsia Mood.
I els peus de porc també.
Exacte, exacte.
El cap i pot, com que no.
Seria més el xuxi, no?
Per exemple, seria més el xuxi una cosa laboral, una miqueta...
Allò que ho ha dit, eh?
Sí, sí, el xuxi.
Ara, de totes formes, me quedo amb el cocido, eh?
I el cap i pot, eh?
El senyor, com se diu, el famós cuiner que està a Madrid, com se diu?
El Sergi Arola.
El Sergi Arola.
Ell va ser Mood.
És un ex-Mood.
És veritat que, d'a més, s'ha germà té el govern amb música i no?
Sí, ell tocava amb els canguros, que era un grup Mood de Barcelona.
Va ser un dels influenciables a la nostra època.
Encara el vaig conèixer amb Flaquillo.
De jovenet.
Clar, el Flaquillo també és indispensable.
Sí.
I les fatilles.
Ja, dic, uah.
A partir de certes edats ja...
El Flaquillo comença a mimar, però jo encara conservo.
Els que encara mantenim, doncs sí, encara conservem.
Una peça de roba, perquè, com m'heu dit, són bastant fetichistes pel que fa i bastant d'andis,
en la manera de vestir.
I llavors hi ha unes marques concretes que ja imprimeixen una estètica.
Però el millor és anar a Londres i amb aquestes botigues retro, no?
Vintaj.
Ja que has parlat de marques, ara ja podem obrir la porta.
Sí, ara m'aixecarem una mica.
Doncs, Benet Plovinet, Sastre de Valls.
Collonut.
Sí?
Sí, senyor.
Vale?
No, no, no.
Sastre.
Patratges a mida.
Tratges, pantalons, camises.
Ah, perquè els tratges han de ser a mida.
A mida, a mida, no?
Sí, perquè realment així tu els tens com tu vols.
En tallat.
T'assenten com tu vols, els tens com tu vols, del color que tu vols,
amb les pijades que tu vulguis, el lloc que tu vulguis i la manera que vulguis.
El fotut és buscar corbates, perquè totes són amplades.
Es porten de dos dits d'amplada.
Estratetes?
Estratetes.
I respecte el color?
No és variat que hi hagi.
Variat.
Sí.
Sí, no, no és alguna cosa...
I després les Chelsea boots, és una bota típica,
en forma de punta.
Les botes dels Beatles.
Les botes que portaven els Beatles o los brincos aquí a Espanya.
Vale.
És una cosa semblable.
Vale, hem parlat del vestit.
Camises, color...
Camises, d'un sol color pot ser.
No, i també quadros, arratlles.
Jo, per exemple, avui la porto a arratlles.
Els rombos identifico jo molt.
Pot ser, no?
No, van dir res.
Els rombos blanc i negre.
És un rotllo més escatalític.
I de marcas, doncs l'Avent Sherman i l'Alfred Perry.
Sí.
Que ho han adaptat els esquins.
Sembla que sigui dels esquins, però els esquins venen de nosaltres.
És que és el que us anava a dir.
A veure, hi ha connexió.
Moviment mot, moviment esquín.
Els esquins són, diguéssim, els fills votatius.
O sigui, van sorgir a partir del modernisme.
Del modernisme.
Doncs ja cap a finals dels 60.
També una època ja que comença la crisi a Anglaterra i tal.
I ja, doncs això d'anar tan linda, doncs no...
Clar, amb temps d'aquí, sí, no...
No era... no estava una mica renyit, ja.
Home, hi ha gent que...
O hi ha moviments, doncs, que donen importància a altres coses, vosaltres al vestuari, i a un tipus de vehicle.
Sí, la lambreta.
La lambreta i la vespa.
Perdona, la vespa.
I la lambreta.
Sí, clar.
Lambreta o vespa?
És que, a veure, qui té una vespa...
No vol una lambreta.
No vol una lambreta.
No vol una vespa.
I qui no té cap, sospira per el que sigui.
Per el que hi hagi.
Per el que hi hagi.
Nosaltres, de moment, la vespa.
És el que hi ha.
Nosaltres som vesperos.
Déu-n'hi-do, sou tot un món, eh?
Jo és que tenia ganes d'entrar en aquest món, de que m'explicéssiu.
Home, si entres, acaba agradant-te.
Acaba sent un...
És un moviment que, jo què sé, que no es clou.
O sigui, la música, més o menys, tothom coneix una cançó del rotllo...
Ara us anava a dir, dieu-me una cançó...
identificativa, vull dir molt...
Doncs mira, simplement, ara mateix, estan ficant el CSI.
No, no és CSI?
Sí.
Doncs les bandes sonores del CSI són del Grupo Mot, per excel·lència, els Who.
Val.
El Gondet Flaquen i el Who Afariu.
O sigui, tot això...
Que m'està el dient.
Ja és d'una etapa posterior dels Who, no?
Ja és dels 70s.
Però és dels moviments.
És un moviment que torna, que no ha marxat mai, que ara està patint un increment o que sempre està?
Sempre ha estat, sempre s'ha mantingut.
O sigui, passen unes generacions i venen unes altres, no?
El que passa és que els iaios, doncs, seguim anant a les concentracions i ens veiem ja, el que hem dit abans, una mica més grassonets i més d'allò.
Parlo per tu.
I veus, si no, mira, el Dan...
Ui, sí, el Fide.
Ara que no em veuen.
I els joves...
I els joves...
I els joves, doncs, els veus allò com quan tu començaves, no?
No tenen tanta militància, potser.
Bueno, és com quan comences, no?
Sí, no, no, els hi ha que comencen forts, a més.
Clar, quan comences, començes amb més ganes, no?
Nosaltres, perquè, diguéssim, estem una mica de tornada, ja.
Ah, les concentracions, sou molta gent, o sigui, fa la impressió que van anant sortint grups d'aquest estil, o no?
O que sou sempre els mateixos?
Sí, sempre n'hi ha.
Ara mateix, per exemple, a Espanya, les dues principals concentracions, els dos principals mítings són León i Gijón.
I al darrere, unes 2.000 persones, són 2.600 persones.
I veig gent de tota Europa, d'Anglaterra, Alemanya, Itàlia, Holanda, Grècia, jo què sé, de Japó.
O sigui, venen de molt, de molt ara, de tot arreu.
Escolteu música, sou, música negra, encara us influeix?
Sí, o sigui, estem, jo, bastant estancat, o sigui, ara, si m'ho preguntes per la moguda, que ja...
Bueno, és que us heu de preguntar...
Ah, tot allò, et diré molt sincerament que estic bastant desconnectat, o sigui, escoltem música del nostre estil, o sigui, de...
Us ho dic perquè, per exemple, per la referència, que, bueno, per la connexió que pugueu tenir amb la música negra, la música sou, en aquest cas,
Heu sentit a parlar del fenomen Amy Winehouse, aquesta xica estupenda.
Estava pensant en ella, ara, precisament.
Què en penseu d'això, voleu dir? Que serà un retornar amb un tipus de sonoritat que pot afavorir, que es flor d'un dia...
Primer falta que aterri, que la pobra està últimament així una mica, una mica desnortada.
Però, per exemple, el famós, la que l'he fet així més famosa, el Rehep, per exemple, no és res més que un tema de North and Soul.
Però clàssico, clàssico, pura i dura, o sigui, és...
Mira, per cert, ara arriba el cantant, ara arriba el Ramon...
Tercera fase.
Esperem el Ramon que entri.
Tanca, tanca, Ramon, tanca la porta.
No, no, ah, està tancada, sí?
Sí.
Val.
Sí, no, és molt formal.
Què passa, que estava dormint?
No, el que passa és que depenia dels autobusos municipals.
Ramon, posa't els auriculars xàtics, que si no no sentiràs res.
Aprofitem per avisar tothom que demà teniu concert a les 9 de la nit al cau i que siguin indulgents perquè, com a mínim, l'Evan està molt encostipat.
Bastant, bastant.
I s'estan passant els virus, no?
Bueno, estic allò... aguantant com podem.
Però bueno, aguantarem.
Aguantareu. Ramon, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Aquí m'estaven dient els companys que ells són mots, però tu no.
Ah, no.
No?
No, no, sí, sense amanilles.
A diga de tot, a diga de tot.
Menja de tot, menja de tot.
A diga de tot.
Som un grup bastant democràtic, o sigui, no...
No exclueu a ningú, si ja ho teniu.
No, home, tot el contrari, si aquest és de la...
Home, sempre, o sigui, quan vam formar el grup va ser ell, jo, el Carlitos i el Héctor, o sigui, no...
El que passa és que abans hem anat més enllà i nosaltres no.
Però ells sempre va a les concentracions, hi va a tot arreu.
No és per tu, net.
No perquè no hi vagis amb corbata no pots anar a cap lloc, tot el contrari.
Parlem de la música, va, que ja...
És que els he estat interrogant, Ramon, sobre el moviment mot i tot això, t'estàvem esperant.
Ara parlem de la música.
Heu hagut de passar per estudi per gravar alguns d'aquests temes, els nous?
Clar, n'hi havia que ja els teníeu gravats i els heu inclòs.
O els heu gravat tots de nou?
No, no, no.
Heu aprofitat ja el que hi havia.
Sí, el que hi havia i hem gravat les quatre noves.
I ja el teniu per la mà, no, això de gravar?
Hi haurà estudi de gravació?
Bé.
Sí.
No teniu cap anècdota?
Sempre s'aprèn, sempre s'aprèn.
Anècdotes, buh.
Sí, d'aquelles boniques d'explicar per la ràdio,
alguna cosa que us hagi passat a la gravació.
Buh, des de perdre cançons a allò que sé, a què, buh.
Perdre cançons?
Sí, allò que a vegades a l'ordinador, quan les fiques...
Bueno, és que ara tot va amb l'ordinador,
ho tens que posar dintre del disc tu i tot el rotllo.
I a vegades a l'ordinador se penja i...
I au, torna-hi.
Està passant.
Ja ha moguda, ja ha ambulàncies.
Sí, sí, ja ho hem vist abans.
Bueno, estimats radioviens, això també passa a Catalunya Ràdio,
que això ho heu sentit pels dematins
i també se senten sirenes i coses d'aquestes, eh?
Com serà el directe? Va, Ramon, estrenat.
Explica'ns alguna cosa.
Ja heu presentat la boat, no?
El treball ja està presentat, crec.
El treball, sí, el treball el vam presentar
a finals de desembre, a Saragossa i a Medina del Campo.
I ara, doncs, demà toca Tarragona.
Com va anar la presentació?
Home, doncs força bé.
Tot el que sigui sortir, per desgràcia,
de les contrades de Catalunya.
Ai, que comencem a reivindicar, sí?
Sí, sí, sí.
Per desgràcia, sí.
Ja no només de Tarragona, de Catalunya.
Sí, és arreu de Catalunya.
Acceptuem Barcelona?
No, aquesta és la primera.
Sobretot Barcelona.
O sigui, m'està dient que a Barcelona no hi ha recepció,
no hi ha moguda, en aquest sentit.
És un públic molt fred.
No, és que és un públic fred.
Ah, però jo tenia una impressió,
però que no hi ha sales especialitzades?
No, no, tu vas a tocar a qualsevol lloc.
O sigui, te pot tocar una sala del rotllo,
te pot tocar un cafè teatre.
O una sala que el dia abans han fet concert heavy.
Sí, o el que sigui, o cantautors.
I per tant, si haguéssiu de trió a Ciutat Espanya,
o província d'Espanya,
on us us sentiu més acollits?
Home.
A nivell de moviment?
Jo millor m'ho he passat,
sigui veritat o mentida,
doncs podria dir Madrid.
Jo, per mi, Madrid.
Vale.
Madrid és un bon puesto.
Ara, de totes formes,
jo el que recordo amb més carinyo
és el de La Rioja, el de La Groño,
que va ser el primer que vam fer per les Espanyes.
I va ser realment veure el canvi aquest d'actitud,
no?, del públic.
O sigui, que era un públic totalment entregat.
El teníem allà al davant.
Fins llavors potser us pensàveu,
tenim un problema.
Houston, Houston.
I quan vau sortir vau dir,
no, no, nosaltres estem bé.
Ramon, i tu,
quin és el concert més entranyable que recordes?
Home, jo, jo també, la part del centre.
Vam fer també Toledo,
van arribar a esta Badajoz,
tota aquella zona són receptius.
Però bé, és que també van baixar fins a baix
a Marbella i a Càdiz,
i allí també, doncs,
la gent, és que no sé, és que...
És una altra mentalitat.
O és el mateix com aquí,
aquí quan tu veus la programació d'una sala
i veus,
viene un grupo de Jerez de la frontera,
dius, hosti, perquè vinguin de Jerez
poden ser bons,
si no ja no venen.
No sé, el millor és així, no?
Això és la teva mentalitat,
que, de fet, és molt positiva.
Com les vostres cançons,
què passa?
Que no feu cançons de desamor,
cançons tristes, arrossegades.
Per això està el telediari.
Això pot parlar el Ramon,
que és el que les fa.
Tu fas les lletres.
Sí, però no, no.
Com dius,
hi ha com s'atilden de divertits,
cançons alegres,
i que no allò que agafis
i te facis rumiar, rumiar.
Com diu el Héctor,
ja hi ha bastantes quixèlies
en el telediari.
jo i...
Bueno,
ho parlàvem un dia,
em sembla que eren vosaltres,
no?,
que cançons pop,
en el sentit de popular,
de fresques, directes,
cortetes.
La pura essència, sí, sí.
Sí.
Corto y bonito,
¿no?,
como se diu,
dos veces bueno,
como se diga això.
Bueno.
O, d'una altra manera,
pim pam fuera.
o sigui...
Molt bé.
Molta energia, suposo,
als escenaris.
Tot el que s'apugui,
i més.
Sí, sí, sí.
Home,
nosaltres,
quan anem a teu cas,
això,
anem a passar-nos-ho bé
i això vulguis que no,
doncs,
es transmet,
no?,
i sobretot,
ganes de passar-nos-ho bé
a altres
i de fer passar-nos-ho bé
a la gent,
no?,
els que ens han vingut a veure.
Mira,
ara m'ha fet pensar en una cosa,
Ramon,
m'han explicat que tots tenen
un instrument...
Ja veu.
...dels anys 60,
com adequat i tal.
Home, mira,
jo com vaig néixer el 68,
doncs,
mira,
també tinc la veu dels anys 60.
Ja està,
ja tensió.
No,
ho dic perquè també hi ha gent
molt fetichista dels micròfons.
Ah,
no,
d'aquella marca,
d'aquella sonoritat,
o sigui.
Però no,
va,
és que no és el cas.
Bueno.
S'emoldem a l'UK aquí.
En quina cançó?
Sí.
En quina cançó acabem?
En quina cançó acabem?
Sí.
Amb la que tu vulguis.
Doncs mira,
si vols...
A mi m'agrada en totes.
Si vols la del fundador
hem de fer tractes i negocis
tu i jo,
a veure,
amb això dels discursos
que tens.
Ostres,
ostres,
ara parlarem.
Ramon,
Evan,
Héctor,
moltes gràcies.
Records a la resta dels Glòsters
que vagin molt bé
al concert de demà.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu
i un excel·lent cafè, eh?
Si us ha agradat,
ara te'n faig, Ramon,
que ho necessites.
Molt bé,
i us esperem a tots, no?
Bé.
Concert dels Glòsters
presentant la Boat,
el seu darrer treball
serà demà a partir de les 9
al cau,
fundador.
És aquest tema
amb què acaben la entrevista,
és una cançó corteta
i no la vull trepitjar,
perquè l'escolten tota.
Está como nunca
el coña que mejor sabe
Está como nunca
el fundador
Está como nunca
el coña que mejor sabe
Está como nunca
el fundador
Desde el disco sorpresa
hicieron las delicias
sonaban las canciones
animaban nuestras vidas
que no tienen un disco sorpresas
que no tienen un disco sorpresa
guardado por su casa
sonando en un viejo pica
Da ba da ba da ba da
da ba da ba da ba da
Està como nunca
Esta como nunca
la
Esta como nunca
el coña que mejor sabe
Esta como nunca
es fundador
Está como nunca
el coña que mejor sabe
Esta como nunca
es fundador
Fins demà!
Fins demà!