I hem triat la música de la Tina Turner com a excusa
per poder parlar amb la gent de la banda de la Bruixa Express,
que aquesta mateixa nit a partir de dos quarts de dotze
els tindrem a la plaça del Rei conjuntament amb els Passo Cat.
Via telefònica comptem amb el guitarrista
de la banda de la Bruixa Express.
Ell és el Vicenç Vitria.
Vicenç, bona tarda.
Hola, molt bona tarda, Sèlvia.
Com estàs?
Doncs molt bé, aquí, relaxat,
i esperant que arribi l'hora de l'actuació.
Ara està tot molt en silenci,
però d'aquí a segurament 10-20 minuts
començareu a fer les proves de so a la plaça del Rei
i ja per que tot sigui perfecte de cara a aquesta nit.
Així és, estem ara esperant instruccions,
ara estem en el confort de quatre parets,
esperant instruccions per això,
per anar a iniciar el sempre misteriós procés
de la prova de so,
per veure si al final hi haurà un so deficient
o hi haurà un so bo.
No, però tindrem un molt bon so, sí.
Home, pensa que la plaça del Rei
ja és una plaça d'aquelles que tothom coneix
i que crec que pel lloc, pel que has pogut veure,
jo crec que és força coquetó
i a més ja veuràs que està ple de ruixadors
que no sé si arribarà l'aigua a sobre l'escenari, eh?
Espero que no arribi.
Bé, a l'escenari jo pregaria que no arribés,
més que res per la integritat física dels músics, no?
Per l'electricitat, no?
Que l'aigua i l'electricitat no es porten bé, no?
No, no he dit l'electricitat, he dit la integritat.
Ah, la integritat.
La integritat física dels músics.
De car, de car.
A part, tenim molt d'interès per poder veure el carro,
la síndria i la petxina,
aquestes coses que ens han comentat,
que encara no han tingut l'oportunitat de veure'ls.
Molt bé, molt bé.
Per cert, Vicenç, ens parlem de la gent de la banda
de la Bruixa Express, que, segons quants,
he comptat set components a banda de la Bruixa,
que segurament també sortirà en algun moment.
La Bruixa forma part de la nostra escenografia
i, com no, és una figura important en els nostres espectacles
i, d'una manera o d'altra, sempre apareix.
Presenta-me'ls amb la gent que toques a sobre l'escenari.
Qui són aquesta gent?
Doncs, a veure, no crec que hi hagi cap de nosaltres
que hagi arribat a un nivell de popularitat
que hagi anat més enllà de les Terres de Lleida, no?
Ho dic perquè hi ha hagut un parell de nosaltres
que sí que tenen una mica de trajectòria
en formacions de rock, de cançons pròpies.
Estic parlant, per exemple, d'un grup de Haymetal,
que es deien Extremis, en el qual jo havia participat
i havíem fet uns quants concerts,
fins i tot havíem tocat també per les comarques de Tarragona.
El cantant havia estat en un grup
que també havia sonat una mica per les Terres de Lleida,
que es deien Me Jumping.
Però, fora d'això, som uns perfectes desconeguts
a les comarques de Tarragona.
Espero que fins avui mateix.
A partir d'avui ja, conegut ser-ho del món mundial, eh?
Doncs, a ver, si és veritat,
i ens heu d'ajudaràs des de la misura.
De car, de car.
Doncs, bueno, per presentar-te a la gent de la banda,
doncs tu has dit, som set músics, sis nois i una noia,
som una formació tradicional,
això vol dir que és bateria, baix,
un parell de guitarra, és teclista,
i tenim, doncs això, una veu masculina i una veu femenina.
I que, Déu-n'hi-do, la de cançons i de gent que toqueu, eh?
Perquè jo em pensava dir com, en música tradicional,
però després entres dintre de la vostra web,
veig que toqueu versions de moltíssima gent.
Sí, la idea és tenir més o menys un percentatge similar
al que et diré ara.
A veure, és tenir un 60% de repertori
que estigui conformat per clàssics del pop i del rock,
i quan dic clàssics en referència,
doncs no sé, també és de l'Elvis, o també és de Queen,
o dos, Michael Phil, he vist, o Beatles...
Exacte.
I després tenir un altre percentatge, doncs,
d'aproximadament un 40%,
que sigui de material, doncs, de radiofórmula.
El que pot estar sonant ara mateix, doncs,
a les emissores comercials.
No ho sé, estic pensant en Rayana,
o el Canto de Loco, o coses d'equip més actuals,
que el públic, que el públic així més adolescent,
diguem-ne, doncs, reconeixerà amb més facilitat, està clar.
O sigui que, d'alguna manera, ja aquesta base la teniu guanyada.
Aquesta és la intenció.
Hem dissenyat el repertori precisament amb això,
per poder donar, doncs, satisfacció, diguem-ne,
a un ventall ampli de públic, no?
A gent que pugui estar, doncs, passats els 40,
que reconegui aquestes cançons de l'Elvis o del Michael Phil,
i després, que en allà de 14 o 15 anys
que escoltaran a damunt de l'escenari,
que poden estar escoltant, doncs, el que escoltem
quan estan davant de la millora de ràdio.
I com feu la tria?
Perquè, clar, el 60%, potser, més o menys, el teniu fàcil.
Perquè són cançons que potser de tota la vida
doncs algú ha tingut i ha cantat a casa seva
o a qualsevol altre lloc.
Però aquest altre 40% ja és una mica més complicat,
perquè abans la cançó de l'estiu era molt fàcil,
però que ara mateix, si et pregunten la cançó de l'estiu,
hi haurien unes quantes, eh?
No ho sé, si ara em preguntessis per la cançó de l'estiu,
jo et diria que la cançó de l'estiu va ser la cançó de preestiu,
que va ser el xiqui-xiqui, no?
També, també, veus? Que també la canteu o no?
L'utilitzem per fer un fragment pseudo-còmic,
però no, no és una cançó que interpretem.
Sí, en fem un petit fragment, però més que res per fer la tonteria
i ho deixarem de fer d'aquí unes setmanes, ja,
perquè ha deixat de tindre una mica d'impacte ja aquesta cançó ara mateix.
I la de la Amy Winehouse, què? També o no?
No, avorreixo aquesta cançó particularment.
Què dius, què dius?
I no tenim cap interès a incorporar-la al repertori.
Veig que va per votació, potser, això de la tria de les cançons.
Doncs no especialment.
Acostumo a ser jo una mica l'incitador a l'hora de dir
doncs hauríem de fer aquesta, hauríem de fer aquesta altra.
Després, naturalment, ha d'haver una mica de participació
per la resta de gent, per veure si els sembla correcte o no.
Però normalment sempre és una mica unidireccional
el tema de proposta de repertori.
No és un funcionament democràtic, però és el nostre.
i diu, m'agrada aquesta, què tal?
Ah, molt bé, vinga, a cantar-la.
I a partir d'aquí segurament que us poseu en marxa
perquè, clar, les persones que canten,
que són les que ho tenen una miqueta més difícil,
depenent de com, a l'anglès el deuen tenir més que domat, no?
Sí, sí, a veure, de fet, amb el tema d'idioma no tenim problema
perquè fem temes tant en català com en castellà com en anglès
i, naturalment, doncs, les nostres vocalistes no tenim cap problema
en cap d'aquests tres idiomes.
Sí, perquè també feu alguna que una altra del sopa de cabra,
de sau, pets...
Els grups del país també tenen representació en el nostre repertori,
només faria falta.
Home, clar, és que si no malament, eh?
I tant.
Home, el mai trobaràs del sopa de cabra,
que jo sé que la canteu i ho feu molt bé, eh?
Sí, aquesta és una de les peces que pots trobar
i que pots descarregar gratuïtament a la nostra pàgina web.
Parlem de la pàgina web una miqueta
i després m'expliques la història del grup d'on va néixer i tot això
i d'on veniu, aquestes coses.
Molt bé, molt bé.
Si entreu dintre de la pàgina bruixaexpress.cat,
allà trobareu, doncs, les carones innocents d'aquesta gent
i a la seva bruixeta també particular,
que veig que això de la bruixa us ha portat sort, no?
No només la bruixa d'or d'aquelles terres,
sinó la vostra bruixa particular, no?
Bé, la bruixa és un element que ja en el moment de, doncs,
diguem, de dibuixar el que seria aquesta formació, aquest grup,
ja vam pensar en alguna icona que fos fàcil de reconèixer,
que resultés, doncs, d'una manera o altra,
que resultés propera al que representa un grup de versions, no?
És a dir, nit, o particularment nit-estiu, diversió, màgia...
I vam pensar que la bruixa era una figura, doncs,
que podia evocar tot això, no?
I que a part podia donar una imatge molt reconeixible a la banda,
un logotip, doncs, amb una bruixa.
No és un pensament especialment original,
però aquest és el que vam tenir i és el que hem mantingut.
Creiem que és una...
Dona una imatge molt característica de la banda.
I això, quan ho vau triar, ja estàveu als set components,
o sigui, va ser a l'inici ja del que seria la banda de la bruixa express?
No, encara.
En el moment en què va néixer formalment Bruixa Express,
per entendre'ns com a idea, com a projecte,
encara no estava la banda tancada, diguem.
De car.
En el seu moment, doncs, estàvem jo i el cantant,
que som els que vam començar a dibuixar una amiguiteta
o a perfilar el que seria la formació.
I la idea és que aquesta bruixa express va néixer
en els primers compassos, diguem, de...
Doncs de brainstorming, diguem.
Molt abans, eh, de tenir una formació tancada.
Això, de quan estem parlant, més o menys?
De quin any?
Aproximadament, eh?
Allò que dius, doncs, mira, està.
Era principis de...
A primers, jo crec que va ser...
A més de gener, aproximadament, gener-febrer de 2006
és quan va néixer el concepte de Bruixa Express
i de cara a la primavera ja estàvem començant a assajar
i a l'estiu ja vam fer actuacions.
Déu-n'hi-do, eh? Doncs va anar ràpid.
Sí, perquè afortunadament, doncs, com t'he dit abans,
més o menys tots els components a la banda,
doncs, tenim experiència en això de la música.
Tots venim de formacions, doncs, que aquí a Lleida, doncs,
ja han rodat i ens va resultar, doncs, fàcil, diguem,
poder començar a muntar un repertori bàsic.
Molt bé, molt bé. I tu quan vas ser que et vas...
Bueno, m'has dit que gairebé des del principi
ets un dels creadors d'aquesta, la banda de Bruixa Express
i hi ha hagut, segurament, que entraran i sortint
algú que una altra de les persones, dels components,
que ara mateix hi sou.
Sí, de fet, a la pàgina web és un dels punts negres que tenim,
que no la tenim actualitzada amb el tema de personal,
perquè hi ha un parell de...
De canvis, no?
...de bonificacions que no queden reflectits.
En les fotos, en les biografies individuals, sí,
però en les fotos que hi ha corresponen a una formació anterior, no?
La veritat és que som una mica ganduls
i fins a finals d'any no farem una nova sessió de fotos.
Però sí, com a qualsevol altra banda,
hi ha hagut entrades, hi ha hagut sortides
i esperem que es minimitzin el màxim possible,
perquè mai són beneficioses,
perquè t'oblguen a fer una petita passa enrere.
No, però esteu guapetes, eh? Esteu guapos.
Ah, que sí?
Sí.
És el que passa que...
Anar a dir-te que la teva fotografia estàs molt sèrio.
Massa sèrio, penso, eh?
Sí.
Sí, sí.
Aquesta l'has de canviar ràpid, eh?
Ho corregirem a l'escenari.
D'acord.
Per cert, com us moveu, set persones, a sobre l'escenari?
Perquè a l'hora de saltar i votar,
depèn de com...
Doncs som molt disciplinats
i tots sabem quin és el nostre espai.
Què dius?
I quin no és el nostre.
Si teniu allà amb pis, al terra.
No, no, no tenim línies al terra, no.
Simplement amb mirades intimidatòries entre nosaltres
i sabem on arribar i on no arribar.
Tu no te mueves, mmm, mmm, i l'altre, aquí, clavat.
No, no, interactuem força a l'escenari entre nosaltres.
El que és veritat és que, clar,
a vegades ens trobem en situacions una miqueta,
no ho sé, poc confortables.
Compromès, sí.
Escenaris petits, són set persones,
i no només set persones,
sinó que nosaltres portem una mica de muntatge
a nivell d'escenografia,
com veureu d'aquí a unes hores.
De manera que moltes vegades se'ns limita força
la nostra pròpia posar-me en escena
per qüestions de dimensions.
No serà el cas avui.
Quin és l'escenari més petit que us heu trobat?
Allò que dius, això sembla un Tetris
a l'hora de fer l'actuació.
Home, doncs, no fa massa.
Vam estar actuant en una població de...
On era? No me'n recordo.
Era Berlleida.
I Barça no era, em sembla.
I ens troba un escenari bastant reduït.
Clar, un escenari reduït no només comporta
que nosaltres no ens podem moure bé,
sinó que hi ha parts de la nostra escenografia
que no podem muntar.
Clar, ja, sí.
O sigui que tenim alguna cosa...
A banda de poder ballar,
a banda de poder saborejar la vostra música,
també podem mirar, no?
Que també ens agrada, això de mirar, no?
Sí.
Tenim preparat, doncs, un dispositiu
per poder fer projeccions
que acompanyen amb alguna de les cançons
que interpretem.
i és un petit plus,
un afegit que oferim, doncs,
a la nostra actuació.
Un element, diguem, audiovisual, sí, sí.
Molt bé.
Aquesta nit, a dos quarts de doce,
us tenim a la plaça del Rei.
Però jo sé que teníeu ja força actuacions tancades
de cara a properes dates
i força properes, també s'ha de dir, eh?
Sí, sí.
La veritat és que no ens podem queixar massa
perquè aquest estiu està bastant generós
pel que fa actuacions.
i aquesta de Tarragona
és una de les que ens veia particularment il·lusió.
No dic ara per estar parlant amb tu,
però és la veritat.
Ens veia gràcia, bàsicament,
per això, per el fet de sortir
de les comarques de Lleida,
que normalment desenvolupem més
la nostra activitat en directe.
Aquesta actuació de Tarragona,
doncs, sí, ens veia particular interès.
Però d'aquí a res,
torneu una altra vegada a Tarragona
perquè anireu al Picat,
després marxeu cap a Santes Creus...
Sí.
I és com tornar una altra vegada a Tarragona
perquè a Santes Creus el tenim aquí al costadet, eh?
Exacte, sí, sí.
A Santes Creus estem, doncs,
no res, la setmana que ve.
No la setmana que ve, aquesta setmana,
vull dir, final de setmana.
Això que t'anava a dir,
perquè, clar, sembla que hauria de ser això
una altra setmana
per allò que tenim nosaltres a les festes,
però no, no, és aquesta setmana.
Sí, és que a part venim d'haver actuat
aquest dissabte passat,
aquest divendres passat
i aquest dijous passat.
Vull dir que tenim el concepte del temps
una mica es valuta.
Déu-n'hi-do, però déu-n'hi-do també.
Com es diu tot això amb la família?
Ei, que vindré d'aquí a un...
Passat d'aquí dos o tres dies ja vindré,
espereu-me per sopar, no?
Tothom sap que el mes d'agost
és un mes excepcional
i et trobes en situacions com aquestes,
en què tens 3, 4, 5 dies segons d'actuació.
Això va ser, doncs, això durant el mes d'agost.
Fora d'aquest mes,
que és el mes més potent
en quant a activitat en directe,
doncs, és perfectament suportable.
És una qüestió només de caps de setmana.
Perquè la banda de Bruixa Express
és una banda d'estiu,
una banda per ballar,
una banda per passar-s'ho bé
i una banda que comprovarem
aquesta mateixa nit
com toquen i de quina manera.
Perquè set persones
tocant a sobre l'escenari,
això, si ja és una festa
a sobre l'escenari,
ja després...
Jo crec que la gent s'hi apunta, no?
Home, la gent s'hi ha d'apuntar
per un part de l'espectacle,
si no malament.
Si no els venim a buscar.
Vicenç.
Baixem de l'escenari
i els pugem...
No, no, no, no.
Perquè si no, al final,
cabria tota la gent pujada de l'escenari
i vosaltres de baix, no.
No, pot ser una mica difícil.
Pot ser una miqueta difícil, eh?
Sí, ho seria.
Hauríem de portar cables molt llargs
de les guitarres i del baix
per poder actuar des de baix a la platja.
Home, però el cantant i la cantant,
que teniu vosaltres dos,
que teniu els dos,
el noi i la noia,
home, per poder baixar a baix,
mira, un micròfon alàmbric
i anar fent, eh?
Sí, ells ja van amb micròfon alàmbric,
que ells no tindrien problemes per baixar.
Però bé, la qüestió...
Ja, vosaltres ja...
Perdona?
Dic a vosaltres, tu com a guitarra,
el baterí i això,
ja seria més complicat.
Home, hi ha un dels guitarristes
que també va amb sistema inalàmbric,
per tant, també ho podria fer.
Però no ens donis idees, no ens donis idees.
No, no, no, ja, ja, ja...
No, deixem-ho, deixem-ho.
Millor que vingui tota la gent aquesta nit,
que vingui amb ganes de festa,
amb ganes de passar-s'ho bé
i que segurament
que no sortiran defraudats
a la plaça del rei.
i, doncs, Vicenç, moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé aquest estiu,
que Déu-n'hi-do la feina que teniu per davant.
Que sigui lleu.
Sobretot per a vosaltres.
I que ens veiem aquesta mateixa nit
a la plaça del rei. Gràcies.
Doncs ens veiem d'aquí una estona
a tu i a tota la gent que queda convidada
per vindre'ns a veure.
Així que moltes gràcies.
Molt bona tarda. Adéu-siau.
Vinga, adéu.
Gràcies.