La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perds un fill.
Beta, bona tarda de nou.
Hola, bona tarda.
Ostres, un parell de setmanes no feia que no parlàvem tu i jo?
Sí, sí, sí, un parell de setmanes perquè...
Més que justificades, eh, l'absència.
Home, és que hi ha hagut Setmana Santa entre mig
i, a més a més, el dilluns de Pasqua, el seu festiu...
Era dilluns, clar.
Festa doble.
I que saps què ha passat?
Que m'he trobat amb una acumulació desordenada de notícies
perquè, esclar, la Setmana Santa sí que s'ha produït,
però les notícies no han parat d'esdevenir-se,
han passat coses, moltes coses interessants.
Tinc un caos que he hagut de posar una mica d'ordre
i fer una mica de selecció perquè, esclar,
amb el temps que tenim aquí no ho podem, no ho podem.
Aleshores m'he trobat que he hagut de tirar pel dret
i començar pel principi.
Beta, com vols dir, al principi?
Sí, per dir-ho amb poques paraules,
quan va començar tot plegat.
Sí, no?
Això seria l'inici de tot plegat, segons l'audissea de l'Espai.
Sí, o segons Arthur C. Clarke,
que anem de parlar d'ell perquè,
tristament, ha estat notícia per què ens va deixar.
Ens va deixar el passat dimarts, 18 de març,
a l'edat de 90 anys.
Sí.
Bé, és per això que estava atabalat al principi.
Ara, en aquesta música, hem mirat la set una mica més, no?
Però és que...
massa coses a dir i massa festes.
Doncs comencem, comencem.
Aquest és el nom propi que ens portes avui?
Sí, sí.
Sí, malauradament, avui és un nom propi que ens ha deixat fa poc
i que va ser un escriptor d'aquells de primera categoria.
La prova és que va deixar com a testimoni,
a més a més del llibre, 2001, una edició de l'Espai,
la versió cinematogràfica que ara escoltem,
una versió lliure de la banda sonora d'aquesta pel·lícula.
Ell, amb les seves novel·les de ciència-ficció,
doncs es va avançar una mica al seu temps,
va ser una mica avantguardista,
i com passa amb aquests escriptors de ciència-ficció,
tenen una mica de base científica.
Recordem Isaac Asimov, que era científic.
Doncs l'Arthur C. Clarke també tenia alguna història
a veure amb la ciència,
que després ho va aplicar a la novel·la de ciència-ficció.
Bé, direm breument la seva biografia,
i podem dir que Arthur C. Clarke va néixer a Minerhead,
això a Anglaterra, el 1917,
i va participar, aquí és on volíem incidir nosaltres,
va participar en la Segona Guerra Mundial
com a especialista en radars
per a la força de l'aviació britànica.
O sigui que ja es va especialitzar en una tecnologia
molt, molt moderna a les hores,
perquè els radars va ser una de les armes
que van fer guanyar la guerra saliats
a la Segona Guerra Mundial,
perquè, esclar, detectaven els moviments dels avions alemanys
i això va fer que aquests no poguessin envair Anglaterra
com haguessin estat els seus esitjos.
O sigui, un avenç tecnològic, aleshores,
que van ser els radars,
va ser una de les causes
que va permetre que la guerra es decantés
de cara davant dels aliats.
I a l'Arthurs Field Clark hi va tenir algú a veure.
És per això que ell després
hi va ficar la seva experiència tecnològica,
diem que va ser un visionari
en el camp de la tecnologia,
i va escriure més de 100 llibres de ficció
i també de divulgació científica.
I va fer, a més a més,
algunes prediccions en el camp de la ciència
que s'acabrien complint,
com la comunicació per satèl·lit
i l'arribada a la Lluna,
una predicció feta el 1940
i que la comunitat científica
va qualificar de buigeria, aleshores.
No s'ho creien.
No s'ho creien.
No, no, el 1940, doncs, esclar,
com comunicació per satèl·lit?
Què és això en satèl·lit?
I això de la Lluna?
No, no, això de la Lluna al segle XXI.
Doncs no, no, a l'any 69.
Sí, senyor.
I bé, doncs, la qüestió és que...
Resumit una mica la seva vida i miracles,
malauradament ens va deixar,
doncs, tornem a insistir,
el passat dimarts, 18 de març,
i va morir a Colombo,
que és la capital d'Astri-Lanka,
una illa que està al sud de la Índia,
i no sé si ho hem dit,
els 90 anys, sí, ho hem dit,
sí, tornem a insistir, 90 anys de vida.
Estava allà retirat.
Sí, estava retirat i bé, doncs,
què podem dir de la seva obra mestre,
2001, una edició de l'Espai?
Qui no ha vist la pel·lícula?
Qui no ha llegit el llibre?
Un llibre que va tenir una seqüela,
2010, Odissea 2,
perquè, esclar,
li van, en certa manera,
obligar a escriure una continuació,
perquè la cosa,
la pel·lícula es va acabar així,
una mica així misteriosa, no?
I ell va voler continuar amb una segona novel·la.
No és el primer escriptor que ho fa,
ni l'últim que ho ha fet,
perquè, doncs,
ara mateix, el que hem folat,
em sembla que ha tret una continuació
dels pilars de la Terra.
Bueno, és allò que diuen, no?,
quan una obra es best-seller i funciona,
doncs, vinga, anem estirant.
És aquí, em volíem arribar.
Anem experiment la taranja.
Sí.
Bé.
Arthur, sé clar que el primer nom propi
que ens portes avui, Beta,
hauríem de fer una mica de via,
perquè t'estic veient amb molts ulls,
de fer notícies acumulades de dues setmanes.
Sí, sí, no, però sembla enganyós,
perquè d'Arthur, sí, clar,
tenim dos fulls,
però només en llegirem una,
que passa que hem fet una tria de lo millor,
de les dues notícies que hem recollit,
i que, per acabar,
doncs, direm d'aquesta pel·lícula
que va ser dirigida per Stanley Kubrick
i que originalment la pel·lícula no es va adaptar,
en aquest cas, al relat que portava el nom 2001,
sinó que el relat es deia El Sentinella.
El que passa és que al cinema
se li va posar el nom de 2001,
una edició de l'Espai,
i les posteriors edicions del llibre
van portar el nom de la pel·lícula,
perquè, esclar, la pel·lícula va fer molt coneguda aquesta novel·la,
i, esclar, com passa sempre,
el que és més conegut és el que es ven més,
i El Sentinella va passar en segon terme,
i a partir de les hores,
els llibres escrits d'aquest cas de 2000
ho van portar aquest títol, no?,
què et sembla?
Doncs amb això, de moment,
deixem l'Arthur Street Clark,
un personatge que, ho hem dit,
se va avançar al seu temps,
i que nosaltres, des d'aquí,
li volem dedicar un petit homenatge
des de la Terra Esplana,
perquè s'ho mereix.
Ens han donat moltes estones
d'alegries futuristes,
i això és molt d'agrair.
Doncs bé,
deixem de banda aquest nom propi,
i passem a una cosa més d'àmbit local,
sí, perquè hem de parlar
de l'Ajuntament de Tarragona,
sí, sí, ui, hem fet un viatge
de l'espai a l'Ajuntament de Tarragona,
però és que l'hem de felicitar,
l'Ajuntament de Tarragona.
De tant en tant toca,
perquè de tant en tant també el renyem
en qüestió de les llums, no?,
de que...
El contaminació alumínica, que dèiem.
Sí, que porten una mica de retard,
i ara, doncs, s'han despertat tard,
i que ara comencen a canviar els fanals
amb llums o òptiques més respectables
en el medi ambient,
i bé, doncs...
Bé, vam dir en el seu moment,
i ara, doncs, la notícia és de caire positiu.
També arriba una mica tard la cosa, no?,
perquè sabem d'altres ajuntaments
que ja fa temps que ho han fet,
però, va, no volem renyar-los,
sinó que volem felicitar
perquè avui volem ser generosos
i volem aplicar aquella màxima
que diu més va el tard que mai.
Es tracta que l'Ajuntament de Tarragona
demana una subvenció
per instal·lar semàfors d'última tecnologia.
Amb LEDs.
Amb LEDs, senyora.
Molt bé.
Ja tocava, perquè això,
com acabo d'esmentar altres ajuntaments,
porta una avançada.
Sense anar més lluny,
11 quilòmetres ja en tenen uns quants.
Són molts, també, els semàfors que hi ha a Tarragona.
de la comarca veïna.
Ah, muchacho.
Es tracta de canviar el sistema alumínic
dels semàfors
per una mena de bombetes
que s'anomenen LEDs,
que són unes bombetes molt petitones
que consumeixen molt menys
i, a més, duran més temps.
Fins i tot vam dir que
era pràctic en el sentit
que no ens trobaríem tant
amb el problema de bombeta apagada.
A més de que duran més temps,
tu, consumeixen menys,
perquè no produeixen tanta calor.
O sigui, una bombeta de filament
produeix...
El 20% és llum
i el 80% és calor.
I això està invertit.
Possiblement,
aquí tenim les xifres,
a veure si ho trobem.
Em sembla que el 95%
és llum
i el 5% només és calor.
Jo crec que la gràcia,
suposo que una de les gràcies
que això pugui ser possible
és que, clar,
una bombeta única
ella sola
ha d'arradiar
molta llum
i, per tant,
desprendre, suposo, més energia
i aquí, en canvi,
es juga
amb el sistema de puntets.
Sí.
Imagineu-vos que feu una rodona
i perquè tota la rodona
estigui pintada de color negre
podeu agafar un rotulador
i pintar-la tota de negre
amb la qual cosa
gasteu molta tinta
o us dediqueu a fer
molts puntets petits
a tota la rodona.
De color verd,
de color vermell.
Igualment,
es veurà...
Ja tindreu el semàfer.
En aquest cas,
però ja està,
no gasteu tanta tinta.
Això en vam parlar
ja fa bastant de temps
a la Terra Espana
que la tecnologia LED
encara estava en fase
d'investigació
perquè és una tecnologia
bastant recent
i, aleshores,
encara s'ha d'aconseguir
LEDs
amb prou potència
lumínica
per poder substituir
les bombetes convencionals.
Aleshores,
la solució és
anar ficant petits LEDs
per fer-ne
una luminària.
En aquest cas,
el semàfer funciona.
De moment,
encara no podem aplicar-ho
això als fanels
dels carrers
perquè encara no
existeixen LEDs
prou grans
o prou potents
per prou potència
lumínica.
Això mateix.
Però tot arribarà.
Doncs,
deixa'm acabar de dir,
d'acabar la cosa
perquè resulta que
l'Ajuntament de Tarragona
en un afany
d'augmentar
l'estavell energètic,
molt bona,
molt bona aquesta,
doncs ha demanat
una subvenció
a l'Institut
per la diversificació
i desenvolupament energètic,
la IDEAE,
perquè financí
el canvi
de 2.180
òptiques
a tots els semàfers
de la ciutat
per làmpades
de tecnologia LED.
Un sistema
que gasta
tres vegades
menys que l'actual.
Per començar,
hi ha un estalvi
d'energia.
Des del Consistoris,
creu que
aquest organisme
que depèn
de l'EIDEAE,
que depèn
del Ministeri
d'Indústria,
d'indústria,
de donar el bici
plau
a la demanda
aviat
i que el recanvi
de les bobetes
que serà
a càrrec
de l'Ajuntament
amb una despesa
d'uns 140.000 euros
començarà
abans de final d'any.
O sigui,
l'acord
està de que
l'IDEAE,
aquest organisme
que depèn
del Ministeri
d'Indústria
espanyol,
doncs
subministrarà
les aslets,
les àmperes
i la mà d'obra
del canvi
ho posarà
l'Ajuntament
de Tarragona.
Jo penso
que és un bon acord.
És un bon acord.
Sí, sí,
és molt bon acord.
I nosaltres,
doncs,
jo vam dir
en el seu moment
que era tecnologia LED
i ara mateix
la Núria
ens ha fet
5 cèntims
i bé,
doncs,
això és una
molt bona notícia
perquè
ens farà
que la ciutat
de Tarragona
en aquest sentit
no estigui
a la cua
en consums energètics,
en despeses
innecessàries
d'energia
i ETC
i ETC
i ETC.
Bé,
doncs,
una bona notícia.
I de l'Ajuntament
de Tarragona
o de la ciutat
de Tarragona,
doncs,
anem,
anem,
anem,
anem,
anem,
a on?
A l'Antàrtida.
A l'Antàrtida.
A l'Antàrtida,
sí,
perquè...
Fa fred, eh?
Sí,
molt de fred,
però una mica menys.
Una mica menys.
Resulta que
la setmana passada
la notícia
va saltar
en forma
que
un immens
bloc
de gel
es desprèn
de l'Antàrtida.
Sí,
això va passar
a mitjans
de la setmana passada,
pel dimecres.
Resulta que
un immens bloc
que
aquí a la notícia,
perquè et facis una idea,
és
d'un bloc
de 569
quilòmetres quadrats,
o sigui,
quatre vegades
la ciutat de París.
es va desprendre.
Això és molt gran.
Molt gran.
O altra vegades
la ciutat de París.
Molt gran.
I això és el que vol dir.
Són els efectes
del canvi climàtic.
I que
sembla ser que la cosa
s'està accelerant,
perquè deien
que això
s'aproduiria,
això que
es desfaren
els pols,
és una cosa
que està prevista
dins
d'aquestes prediccions
del canvi climàtic.
El que passa
és que científics
no es pensaven
que aniria tan ràpid.
Perquè
saps que també ha passat
que el glaç
que s'acaba
de desprendre
es desgela
molt més ràpid
del que es preveia.
O sigui,
aquesta placa,
si les condicions
fossin bones,
estaríem
per allà baix,
per les mans del sud,
doncs,
on s'obriran per allà
i s'aguantaria.
Doncs no,
tot el que s'ha desprès
i a més a més
s'està afonent
a passes agigantades.
o sigui que
això del canvi climàtic
sembla ser que
va far més seria
del que pensàvem
i allò
de que parlàvem
l'última vegada
que ens vam escoltar
Sí,
de què?
a la cambra
del judici final.
Eh?
Allò on guardaven
les llavors
de diferents espècies vegetals.
Doncs,
més val que s'espevilin
perquè la cosa
pinta magra.
Per cert,
tenim una musiqueta
podem lligar
la cambra
del judici final
amb una musiqueta
que...
També
que ens deia
una mica inquiet,
eh?
Sí,
inquietant aquesta música.
Una música inquietant.
Sí,
perquè és que
lligarem,
lligarem
la música aquesta
que denota
desastre,
canvi climàtic,
plaques de gel
que s'esprèn
de l'Antàrtida,
que ens quedem
sense pols.
La música aquesta
que ens relaciona
amb aquest projecte
d'aquesta cambra
de judici final
on guardaran
totes les llavors
de les plantes
de la terra
per si un dia
s'extinyeix la vida.
Sí.
I també
aquesta música
ens porta
evidentment
a Terminator.
Per què?
Tenim notícia
de Terminator.
Tenim notícia
del Terminator.
Us en recordeu
que
també fa uns
quants
terres planes
dèiem
que
la Guerra
de les Galàxies,
doncs,
el George Lucas,
el productor
d'aquesta
sèrie
de pel·lícules,
doncs,
tenia pensat
de fer una versió
televisiva
i que tornaria
a joc
altres personatges
com el Chewaka,
vides paral·leles,
però en format televisiu,
doncs,
Terminator
ja ho ha fet.
I no només ho ha fet
sinó que arriba
a TV3.
Arriba a TV3.
La nostra.
Va arribar
el dissous,
sí,
el dissous passat.
Ah,
ja ha començat.
Sí, sí, sí,
dissous passat va arribar.
I què tal com a sèrie?
Tu la vas poder veure,
Beta?
Home,
doncs,
pinta molt bé.
Pinta molt bé
perquè ha rebut
molt bones crítiques
i han abocat dòlars.
Això és molt important.
No s'han estat de res.
Sí,
no s'estan de res,
efectes especials
bastant creïbles
i podem dir
que la TV3
l'ha encertat
perquè,
doncs,
a motiu dels seus 25 anys
han volgut estrenar
una sèrie
que als Estats Units
es va estrenar
el 14 de gener passat,
o sigui,
aquí a casa nostra,
no?,
una bona compra de sèrie
i ens alegrem
perquè,
doncs,
nosaltres que ens agrada
això de la ciència-ficció,
de la ciència
i de tot el que té a veure
amb aquestes històries,
doncs,
ens alegrem molt
que la nostra,
doncs,
s'hagi tingut vista
i ens s'hagi alegrat
en aquest cas
les nits dels dijous.
Què et sembla
si explico una mica
d'acabar la cosa
i això,
doncs,
posem punt i final
al que seria avui
la terres plana
condensada
després de dues setmanes
de festa.
Doncs bé,
resulta que
l'adaptació televisiva
a Terminator
es diu
Les cròniques
de Sarah Connor
i reprèn la trama
on la va deixar
el film Terminator 2,
resulta que Terminator
va tenir tres.
Doncs,
doncs,
aquesta sèrie televisiva
agafa,
agafa,
doncs,
on va deixar
Terminator 2,
la segona pel·lícula.
Perquè,
doncs,
hi ha molt de joc
entre Terminator 2
i la tercera entrega,
aquest espai
dona molt de joc
i és aquí
on la televisió
ha volgut jugar.
I de fet,
la protagonista
així com a més de pes
de Terminator 2,
bueno,
era Sarah Connor,
que era la...
Bueno,
més de pes,
però era important.
A Terminator 3
ja no surt tant.
No,
ja està morta,
fins i tot?
Em sembla que sí,
però...
Em sembla que ja està morta.
Ja està morta,
segur, segur.
Sí,
Sarah Connor
va ser protagonista,
evidentment,
de la primera,
de la primera i de la segona,
no?
Sí.
i aleshores,
doncs,
és això,
no?
Aquí els productors
han vist un filó,
perquè, esclar,
han dit,
ostres,
quan se va acabar Terminator 2
i on comença Terminator 3,
la tercera pel·lícula
i final de la trilogia,
vam veure que hi van passar moltes coses
que, esclar,
que la pel·lícula no va poder,
perquè,
si no,
doncs,
hauria durat sis hores
i hauria estat una tortura.
I què passa?
Doncs,
ho hem vist,
ho hem vist
i hem fet,
doncs,
aquesta sèrie
i què podem dir?
Doncs,
que quan es va estrenar als Estats Units,
doncs,
va passar amb unes bones crítiques
i bé,
doncs,
el títol és Terminator,
dos punts,
les cròniques de Sarah Connor
i té com a base argumental,
doncs,
l'esgotador de vida
de Sarah Connor
i el seu fill John
després de superar
tots els perills
que se'ls van plantejar
Terminator 2.
Així,
Sarah,
mare d'aquí en el futur,
haurà de ser
el líder dels humans
que han de recordar
la dictadura dels robots,
té com a missió
protegir el seu fill
d'aquests letals cíborgs
i aquests venen del futur
amb una missió
d'eliminar
el seu potencial enemic.
O sigui que
en van venir
molts més
del que van poder veure
les pel·lícules,
saps?
En van venir
molts més cíborgs
perquè,
si podien anar
del passat
o del futur
al passat,
evidentment,
en van venir
molts
fins que es van cansar,
saps?
I és aquí on...
On hem trobat suquet
per fer tota una sèrie.
Sí, sí, sí.
Evidentment,
evidentment,
doncs,
Sarah Connor
i el John,
no,
el seu fill John
no són els mateixos
de la pel·lícula,
són altres actors,
però, esclar,
podem dir que
les escenes
són molt espectaculars
i, esclar,
aleshores,
doncs,
evidentment,
també el robot,
el cíborg,
no és...
No és el suatzenegre.
No és el suatzenegre,
tampoc.
No vol dir,
han canviat de sectors,
però, esclar,
l'estètica
i l'argument
i tot
és igual.
És respectuós,
és molt respectuós
i podem dir
que
les imatges
són impactats,
o sigui que
els que ho van poder veure
no cal dir res,
suposo que estaran
contentíssims.
I els que no ho van poder
veure l'estrenes
sàpiguen que el proper dijous
tenen una segona oportunitat.
Terminator,
les cròniques
de Sarah Connor
per TV3.
Em fa l'efecte
que el viatge de vinília
d'avui
m'ha d'agradar molt,
Beta.
Home,
si t'agrada
d'una banda
que
va sorgir a Girona
que es deien
un papa
i que feien
una barreja
de música variada,
doncs suposo que sí.
Bé, doncs,
nosaltres,
el nostre viatge
a vinília,
ens remuntem
a l'any 94
amb l'obra
pòstuma
d'aquesta formació
de Girona.
Una obra pòstuma
doncs vol dir
que va ser l'últim disc
que van treure
aquests gironins.
Es deia Bordell.
I per què hem escollit
l'obra pòstuma?
Perquè és una mostra
de maduresa,
perquè un papa
va sorgir a Girona
a mitjans dels 80
i va fer un viatge
musical
que es va portar
al Carip,
a Jamaica,
el Riqui,
es va portar també
les sonoritats
de Londres,
el pop britànic,
van fer un viatge musical...
Van passar pel Mississippi
també,
tenien moltes
que són albre blus?
Sí,
van agafar influències
de mig món.
I què passa?
Doncs roda el món
i torna el Born
i ells van tornar a Girona
i ho van fer
amb aquesta obra pòstuma
del 94
i van voler dedicar
una cançó
a la seva ciutat natal,
Girona.
No li van posar
el títol de Girona,
li van posar novembre
perquè novembre
és el mes
on celebren
les festes
de Sant Narcís.
Unes festes
molt especials
perquè fa molt de fred
però a pesar
de fer molt de fred
ells la celebren
com nosaltres
ho fem
per Santa Tecla
i és clar
i és clar
i és a dir
un instintant
un aire diferent
una boire
i això
aquesta cançó
ho transmet
a més a més
ho transmet
amb sonoritats
de pop britàniques
que és una de les herències
dels seus viatges musicals
perquè són molt britàniques
aquesta cançó
i és per això
que nosaltres
a l'hora de posar
un papa
volíem
fer-ho amb una cançó
que parla
de la seva ciutat
amb els un papa més gironins
tanquem
la terra esplana d'avui
Beta, moltes gràcies
i benvingut de nou
A veure
Riures per força
entre olors
de fichur
mig de crits
d'alcohol
i ampolles
d'una
llonja
de mires
És
ni de sens
ni de fred
i v'aspires
ni de
dors
din-do
din-do
mig de sens
murs i punts
Són nits de portles
nits
per alfant el seny
de plom
canons
d'encarc
incipients
de mesers
nits
de foc
nits
de
fang
i castanyes
nits
de
fars
nits
de
boira
i desguàs
nits
de
bar
de
merda
en sec
rau
rau
rau
pataplam
quina vida
rau
rau
pataplam
lembrançant
rau
que
a
kos
Són trons que es molen l'eina,
estriparan els cels, cels.
Cent manyocs, tots fills de gleba,
junts per cremar els deus peus.
En nits de pluja, preludis de l'hivern.
Nits de coragra, de gaites i esbufets.
Nits d'autista, d'antics amics.
Nits, cinc nits, cinc dous.
Ei, noi, cal que espantis mosques.
Ei, Girona, pau, ascens.
Ei, noi, guaita l'arcàngel.
Ei, Girona és immortal.
Ei, noi, Girona és immortal.
Ei, noi, Girona és immortal.
Girona és immortal.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!