I tot seguit, després d'aquesta nova entrega de La Terra és plana,
us oferim ara una entrevista que pot sonar també a Ciència-ficció.
Parlarem amb un home que té per costum un tarça de pintura de dalt-baix,
llançar-se precisament de dalt-baix de certa alçada
i caure estampat sobre teles o sobre qualsevol superfície.
És l'home stamping i està al costat d'un personatge no menys curiós
com és el nostre company, Pep Sunyer.
Pep, bona tarda.
Hola, Núria, què tal?
Bé, escolta, que tu no t'enredin, que no et posin pintura per damunt.
M'estava convençent l'Amadeu per anar a Berlín a veure si podíem fer alguna estamping.
Ah, que això a Berlín és normal?
No, a Berlín ho ha fet ella unes quantes vegades, ara ho explicaré,
perquè anem a fer un recorregut, som a l'antiga audiència aquí de la Blas del Pallol
i és aquí, Núria, on hi ha aquest exposició, diu Acció,
és d'Amadeu, EO, posa entre parèntes, que ara li pronuncarem què vol dir,
Amadeu Anguera, EO, no sé si és l'altre ego.
Amadeu, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què vol dir aquest EO, així, entre parèntes?
Aquest EO és un apodo, diguem, de petit, quan me deien Amadeo,
llavors després al final serà Amadeo, EO, EO.
A D, E, E, EO.
Sí, allò de la bata del col·legi, que ficava Amadeo Anguera,
però bé, ja ho hem corregit i ja fiquem Amadeu.
Ara ja havia dit Berlín, perquè tu a Berlín anem, anem cap a dins,
entrem a la plaça del Pallol, entrem a l'antiga audiència.
Per cert, Núria, moltíssima activitat aquí, eh?
Hi ha molta gent entrant i sortint, s'hi fan moltes activitats,
és a dir, que podeu venir fins aquí a veure aquesta exposició de l'Amadeu
per també a veure cinema, ara mateix estan projectant unes pel·lícules aquí al costat mateix.
Amadeu, d'entrada ja ens trobem aquí a uns quants homo estàmpic, no?
Sí, bé, el primer que trobes és l'impactant retrat del Pep Escoda,
que la veritat és que li va sortir genial i me'l comenta a tothom.
És una foto que li va fer al Pep Escoda, mira, Núria.
O sigui, el Pep Escoda, el fotògraf d'aquí al costat, perquè viu aquí al costat mateix.
al carrer Comte li va fer una foto que és al·lucinant, David, és molt maca, amb l'Amadeu.
Perquè tot són fotografies de l'Amadeu estampant-se en llocs.
Són, com t'ho diria, explica'm una mica, que és el que...
És que ho has de veure, perquè és la seva, a vegades, silueta, a vegades part del seu cos,
a vegades surt mig dins, mig fora de la tela, cosa que presencija que l'està empinant massa bé.
Però anem fins a la randa i t'aniré explicant, eh?
Mira, aquest d'aquí, per exemple, el primer que veiem, Amadeu, quina història té aquest al darrere?
El primer que veiem, doncs, és la presentació de la revista Caldo de Cultivo, número 2,
que anava sobre els viatges i, bueno, doncs, l'home estamping va fer, va sorgir i, bueno, va fer el seu viatge particular
i va deixar aquí, doncs, la seva estampada.
La Amadeu, com me deies, ell se'n va a tornar de pintura, no?
Veig que de vegades també diferents colors, no? I a partir d'aquí, a llences de diferents llocs.
Alguns d'aquests, per exemple, des del dalt d'un pont i a vent hi ha aigua sota en un matalàs, no?
Sí, aquest és l'únic aquàtic que hem fet, per dir-ho d'alguna manera.
Vaig tindre que pintar amb pintura a l'oli perquè així, en el contacte amb l'aigua, doncs, es quedés la figura humana
perquè si no s'ho hagués fet amb acrílic, com ho faig normalment, se n'hagués, s'hagués dissolt.
Vas fer diana?
Vaig fer diana justa perquè la corrent se l'endulla, el matalàs, amb el liens a sobre i, bueno, sort que el teníem lligat d'un fil i el anàvem tirant cap enrere
i, bueno, vam fer diana justa. Si veniu aquí ho veureu com realment la cara està dintre de Miracle.
I aquests d'aquí són de tirolines, no? Imagina pujar una tirolina, tirar-te's aquella corda més o menys vertical però amb inclinació,
tu t'enganxes amb un moscató, et tires i a l'altra banda de la corda, doncs, bé, habitualment hi ha un lloc per parar-te,
amb la meneu, no, la meneu hi posa un matalàs, un tres de llençol i s'estampa contra.
Veig que el matalàs és l'acolxament que necessita.
Sí, doncs, diferents formats, com dius tu, horizontals, verticals i, sí, amb tirolina, en concret, doncs, vam fer el primer,
el primer de tots al Parc de Saavedra, vam fer la tirolina d'un arbre a un altre arbre
i, bueno, doncs, vam fer quatre estampacions, en quatre colors diferents
i la veritat és que allí va ser on es va crear el personatge, no?,
el setembre del 2004, en el certamen dels cíclops, una mostra audiovisual.
En aquests quatre anys, a Meneu, creus que l'home stamping ha evolucionat?
És a dir, hi ha un progrés aquí artístic, de performance, millora la tècnica, com va tot això?
Doncs, sí, com totes les coses, quan més temps hi poses, doncs, millor et surten
i, des del primer, que per dir alguna cosa jo no sabia ni que fèiem una performance, ja m'ho van dir després,
doncs, fins a l'últim hi ha un bon tros. L'últim, per dir alguna cosa, doncs, ja tenia hasta la seva banda sonora,
la seva música, el seu atretzo, amb un vestit ple de CDs i ja li començava com a tindre el peu al coll,
quan, bueno, quan es va despedir de nosaltres, perquè l'última va ser quan es va morir,
ara, doncs, al Kunsteiner, que és aquí un espai que hi ha al Camp de Mar, de la revista Caudo de Cultivo,
i allà vam fer una presentació d'un DVD i allà vam fer la seva última estampació.
O sigui que l'home stamping és mort, no, en principi?
Sí, sí, sí, ha tancat un cicle. O sigui, va néixer, com vaig dir, pels cíclops
i quan aquesta mostra audiovisual, doncs, es va dissoldre, diguem que a l'home stamping
se li va anar el seu nec amb la terra i ja no podia agafar energia i va fer la seva última estampada.
I vols dir que aquesta exposició d'aquí, a l'antiga audiència, no servirà per una mica reviscular l'home stamping?
Bueno, això és un homenatge pòstum i més que reviscular és una miqueta perquè la gent el recordi,
que a la llarga ha anat tenint molts feligressos i se'ls saludo a tots, als aficionats de l'home stamping, i bueno.
Però, Núria, abans l'home stamping, abans de fer l'estampació definitiva,
va passar per Berlín. Se'n va anar a Berlín, que això jo crec que s'ha de tindre enassos,
perquè se'n va anar a Berlín al tros de mur que encara queda d'en peus,
enfilar-t'hi i tirar-te, i va ser així, no? I vas fer l'estamping allà mateix.
No va demanar permís, no, suposo?
No, va ser una cosa bastant... Tant la idea va ser bastant espontània,
com l'hora de fer-ho també va ser així ràpid.
Si demanes permís, bueno, ves a saber com s'ha de fer,
i a l'alemà no el domino, o sigui que vaig decidir fer una intervenció ràpida i ja està.
Són aquests d'aquí baix, no? Els de Berlín, quant n'hi ha aquí, de Berlín?
De Berlín aquí n'hi ha un, dos, tres, quatre.
N'hi ha un que, Núria, un d'aquests homo-estamping,
els diso així amb les teves obres, homo-estamping,
n'hi ha un que li té molt de carinyo a l'Amadeu,
però especialment a la seva senyora, perquè va ser un regal de casament,
que és aquest d'aquí, no?
Sí, aquest que tenim aquí, que són tonalitats blaves,
doncs va ser el meu regal de boda pel meu germà i la seva dona,
doncs els hi vaig fer en directe.
La veritat és que vaig tacar tota la roba que m'havia comprat per la boda,
ma mare se va estirar dels pèls, però aquí tenim almenys el resultat.
També aquí hi ha, Núria, una recreació que seria un estamping fallida,
és a dir, un homo-estamping fallit aquí a terra,
a la part de sota d'aquí de l'antiga audiència,
hi ha un matalàs, que suposo que és un dels que utilitza ell,
i un homo-estamping estampat, no?
Sí, és una granota,
rellena de palla,
i simbolitza el que hagués pogut passar.
Mai va passar, sempre la vam acertar,
però bé, el risc hi era.
La part més alta de la que t'has tirat a Madeu era gaire alta o no?
Bé, uns sis metres, sis metres al pont,
i després, bé, al carrer Major,
vam fer una també pel caldo de cultivo,
que Déu-n'hi-do, va ser des del balcó de damunt del Blázquez,
que si us el mireu, doncs també està bastant alt.
Núria, tens alguna pregunta per l'hom-estamping?
Home, sí, l'hom-estamping és, vaja, desaparegut,
no voldria dir que sigui mort.
Ho ha dit ell, eh?
Ho ha dit ell.
Ha dit que s'ha mort l'altre dia la Konstainer.
L'alter ego, eh? No passa a l'Amadeu, eh?
L'Amadeu és aquí ben viu, eh?
Bé, és que voldríem saber quin convidat,
a quina mica ens portarà l'Amadeu,
això no pot quedar així, eh?
La Núria diu que quina mica ens portaràs ara,
si a l'hom-estamping, diguéssim,
una mica està allò desaparegut,
qui podrà sorgir a partir d'ara?
Bé, de personalitats, alternatives i alter egos,
n'en tinc uns quants.
La veritat és que no ens els acabarem.
Per exemple, l'home antiestrès,
has tingut un mal dia, has fócat amb mi,
aquest encara està viu.
A veure, a veure, un moment, un moment,
com va això? Explica'm-ho.
Tothom que vulgui pot trucar
i tu ets l'home antiestrès,
arribes allà on faci falta i...
Bé, a vegades me col·loco, doncs, als llocs
i tinc preparat una taula
amb tomàques, enciams, ous gallents de pintura
i la gent, doncs, se desfoga tirant mals a mi.
Això és a domicili, no?
Si convé o no?
Sí, sí, qualsevol certamen que s'escaigui, doncs...
Quin més, quin més, ràpidament, quin més, quin més,
que ens acaba el temps.
Després també tenim, per exemple, l'home tiratxines,
no l'home avala.
Aquest també és bastant interessant
i, bueno, ara que me'n recordi així...
Déu-n'hi-do.
Escolta, estan preparant un pica-pica aquí?
És per tu, això, o per mi?
No, el meu pica-pica ja va ser dijous passat.
És que estàvem preparant aquí uns pastissers, Núria.
Fins quin dia podem visitar l'exposició?
Crec que fins al final de mes, no, Amadeu?
Fins al dia 30, no?
Sí, sí.
Doncs, Núria, fins al dia 30, eh?
Fins al dia 30 d'aquest mes d'octubre,
aquí a l'antiga audiència, a la Pasa del Pallol.
A banda del que hem vist hi ha més coses, eh?
Vull dir que podeu fer un tomat i veureu més...
que som els tàmpings, a part dels que hem comentat aquí de l'Amadeu,
que, en fi, que l'Amadeu encara era,
que com explicava ell, et donarà molta guerra encara, eh?
Amadeu, gràcies.
Vale, gràcies a tu.
Et quedes al pica-pica, Pep?
És que no sé per què fan aquest pica-pica aquí ara.
Perquè també s'arriba, eh?
I ja tens fama de menjar molt.
Però hi ha unes capses així blanc que se posa a pastisseria,
això deu ser bo, no?
Jo crec que sí.
És que sí?
Tu prova-ho per si a casa i ja, quan vinguis, ens ho dius.
I em diuen que per aquí fora, a veure, a veure...
Ah, val, val, val.
Què passa, què passa?
És que estan fent una reunió de la Federació Catalana de Futbol.
Ah, doncs a tu això t'interessa molt.
El pica-pica, tu ja crec que ja ets convidat, segur.
És que aquí passen cosetes, eh?
Banda de l'Homo Stamping ja passen cosetes, eh?
És un punt de la ciutat on hi ha activitat.
Ai, Pep, les notícies, marxem.
Fins ara.