.
Entre el seny i la rauxa, nosaltres aquesta tarda, els ja tardes, triem la rauxa, però 100%.
Tenim amb nosaltres l'Àlex i el Jaume, dos components d'aquesta formació rauxa.
Bona tarda, nois.
Bona tarda.
Bona tarda.
Que presenten segon treball discogràfic, sí?
A veure, després d'un primer que va venir arran d'haver guanyat el Sona Nou, explica una miqueta, posa-nos en antecedents.
Fa dos anys ja d'allò?
Fa...
Fa més, no?
Fa quatre, sí, quatre. El 2004 vam guanyar el premi, el vam guanyar el 2004 i el 2005 estàvem presentant el primer disc i ja s'ha acabat el seny.
I...
I ara ja estem presentant el segon, que és Teràpia de grup.
Primera conclusió, sou lents fent discos.
La veritat és que molt lents, perquè aquest disco no hem trigat ni més ni menys que quatre mesos per fer-lo.
En el estudio, solo en el estudio.
¿Qué quieres decir? A parte de la composición?
Claro, la composición y los temas y prepararlos, pues...
Es muy lento. Nos hemos roneado como... desde el 2005, que habían temas ya en el aire, y solo grabando el disco, bueno, también porque había muchos problemas de... nos echaron de unos estudios, la policía...
Claro, claro. Sí? En serio? Sí, sí, sí.
Desalojo...
Lo preocupan hasta. No, no, no. Desalojo colectivo por un...
Y es que no estoy sin local de ensayo...
No, de... de grabación.
De grabación, déu-n'hi-do.
En medio del disco.
Déu-n'hi-do.
Y tuvimos que cambiar como... cuatro o cinco veces más de estudios.
Pues estaban todos pendientes de otros grupos, y claro, nos podían dejar una semana o dos en los estudios, y entonces, estábamos una o dos semanas en un estudio y nos mudábamos a otro.
Bueno, això és lo típic, la típica anècdota que posareu quan escriviu les memòries del grup.
Sí.
D'aquí uns quants anys.
Que no és lo típic, eh? Que no és lo típic dels grups, perquè és que, si no, és molt complicat gravar amb sis estudis diferents.
És una feina molt...
Això s'ha notat en el resultat final?
No.
Així d'entrada no, però hemos tenido que poner de nuestra parte bastante.
Però d'entrada jo crec que no, perquè el treball final ha estat bé.
Que us l'heu autoproduït?
No.
No? El productor sempre ha sigut el mateix, però...
Sí.
Per tant, bueno, això ja dona una coherència de...
Nos llevamos todos de un lado a otro.
Con los instrumentos...
Con todos.
Las máquinas, los previos, las mesas...
Quants estudis dius que has provat?
Vam arribar fins a...
A sis hem anat.
Però això està bé perquè és un treball de camp, perquè així heu pogut veure maneres de funcionar diferent.
Bueno, no, perquè els tècnics eren els mateixos.
Bona.
Tècnic i productor, que era el Tomàs Arroyo i el Toño, sempre estaven ells allà.
L'únic que canviava era l'espai, no?
Sí que hem après, hem après amb temes d'acústica, no?
De la importància de l'acústica quan graves.
De gravar en una sala molt petita, de mil maneres, no?
O de...
Quasi, quasi de...
Bé, jo hem après bastant a nivell de com gravar un disco.
Però ens ho han produït.
Ens han ajudat a la producció.
Sou un munt de gent.
Veig un munt de components.
Heu gravat separadament per pistes?
O tots a saco?
Que això és el que acostuma a passar quan hi ha molta gent.
No, hemos ido por pistas, una a una.
El batería primero hacia todos los temas.
O bajista y uno detrás de otro.
Y nada, sí, sí.
Es que así también ves los detalles de cada uno y el fallo mínimo.
Sí, així pots anar apurant el so al màxim.
Després en directe ja és una altra història, no?
Sí, en directe la caguem.
Tant ens fa...
Bueno, poseu més energia, una cosa així.
Sí, però sí que és veritat que els directes, gràcies a aquesta feina de xinos, no?
Que és un disco, no?
Gravar i netejar molt els instruments, no?
Ell es referia a això d'un per un, mirar els errors,
perquè estem acostumats a tocar molt, no?
I més en un grup d'aquests així de directe, que tenim ganes de tocar, no?
I el que sempre paquem era de...
Paquàvem de tocar sempre, no?
D'omplir tots els buits, que no parés de sonar...
A més, dalt de l'escenari, la referència de so que tens no és la mateixa, és que no pots.
Sí.
I llavors el que hem après aquí és a buidar molt cada instrument, no?
Des de la veu, de la guitarra, a cada percussionista,
som tres percussionistes.
Tres.
Vull dir que...
I tots fent cops, no?
Vull dir que...
En el fons són cops.
I clar, si tres toquen al mateix lloc, al mateix moment,
hi ha un dels tres que s'obre, no?
I d'aquesta manera hem après a...
a cada instrument...
poder dir la seva dins del disco, no?
Bueno, jo soy percussionista y somos tres, pero...
también las guitarras, aquí el colega, con el otro también...
hem tingut la nostra feina, no?
Se pisaban una a otra, pero bueno, eso ya es cosa nuestra.
No, però hem après, hem après tots plegats, segur, segur.
I això, perdón, el que volia dir, és que això es notarà amb el directe.
Que fins ara era un directe més boig i més...
Vinga, caótico, i vinga, aquí, pura energia.
I ara serà pura energia, però controlant una mica més el tema musical.
En tu sitio.
Està molt bé, això.
Sí.
Està molt bé, això.
Hem aprendit mucho.
Ja l'heu presentat en directe, teràpia de grup?
Sí, en el Teatro Apolo, en Barcelona.
Una presentación oficial, estaba a tope.
Y muy bien, sonó muy bien.
Gente muy contenta y muy bien.
Y luego ya, pues, algún vuelo más.
A la Factoría d'Arts, también, en Terrassa.
También lo presentamos allí.
Tuvimos haciendo dos semanas de stage, ahí ensayando en la sala.
Y nos la dejaron así para preparar un directe más elaborado.
A canvi de tocar l'últim dia allà.
Sí.
Està molt bé, això.
Molt.
Estas cosetes van molt bé.
Molt.
A més, era nou, però nosaltres no ho havíem fet mai.
I jo crec que és una experiència que la tornarem a fer segur, no?
Si podem, en una sala.
Perquè és estar allà mirant coses del directe, però després en aquella sala tocaràs, no?
I clar, ho tens com molt a mà i...
Clar, ja et saps l'espai.
I es nota, eh?
I es nota.
I la gent ho nota.
Quina diferència hi ha entre el primer disc i aquesta teràpia de grup?
Bueno, jo crec que aquest últim disc està molt més mirat, més buscant, no?
Però més cuidat i és un disc més per escoltar en casa, que hi ha molts detallits.
El altre era...
Aparte que ens pillés així un poco con el premio, fue molt ràpido tot, no estàbamos preparats del tot.
Clar, per guanyar el sonó nou i és allò de venga, venga, anem a grau un disc.
Con la prisa.
Sí, novatitos, no?
Sí, este disco lo hemos preparado mejor, suena mejor.
Bueno, cada uno ya sabíamos más cuál era nuestro papel.
I dime.
Ja em demana la paraula.
Jo afegiria que la diferència també important és el canvi.
Teníem un acordeonista en el primer disco i durant els primers anys.
I recentment ho va deixar, per temes personals, així de feina i això.
I vam incorporar un piano, un pianista, que és el Nico.
I en aquest segon disco es nota molt la diferència.
La gent que ha escoltat el primer i que ens ha seguit,
el primer que es troben és en un canvi aquest.
amb aquest canvi a nivell musical, que és un piano.
I que dona una altra dimensió.
El cuerpo y todo suena mucho más redondo.
Més posat, a lloc.
Con más presencia.
Rauxa, fa rumba?
Sí.
Són un grup de rumba?
Sí, sí, sí.
Es la raíz, un poco.
Sí?
Sí, sí.
Meclada con todo.
Escolta, i d'on us ve això?
Cada cop descobrim més formacions que es dediquen a la rumba barrejant-la, eh?
Perquè, a més, jo crec que és un estil que es deixa manipulant molt.
Sí, muy...
D'on us veu vosaltres la passió per la rumba?
Bueno, a mí de la familia, no sé, desde pequeño siempre he escuchado la rumba.
A mi padre le encanta.
Y bueno, y no sé, por...
Jo la veritat és que no sé, no ho sé, d'on em ve, perquè tampoc vinc d'una família rumbera por excelencia, no?
Però sí que és veritat que és un estil que sempre l'he tocat, que m'ha anat molt bé a mi per comunicar-me amb la gent, no?
Quan tocava la guitarra amb els col·legues.
La rumba era el primer que arribava, no?
I que coneixia, no sé...
Era un dels estils que connectaves ràpidament, no?
Estiguéssis aquí, estiguéssis a...
L'associas i hem anat a festa.
Sí, però...
Sí, també yo creo que la música de Barcelona de los últimos tiempos también ha estado ahí en el momento...
Bueno, ha estado ahí presente siempre y es muy rumbera la música de Barcelona.
Y yo creo que a nosotros nos ha influido un montón también.
A l'hora de trobar contractacions, de trobar bolos, us és fàcil?
Fent rumba, fent aquest estil musical, trobeu prou circuit.
Ho dic perquè sembla, a més, un...
Bueno, ja et dic, cada dia estem descobrint més formacions que fan aquest tipus de música,
cadascú amb el seu segill propi, eh?
I sembla ja, doncs, un mercat com ha explotat.
És fàcil, però la gent encara s'interessa per un directe així rumbero?
Sí, jo crec que hi ha una diferència que encara segueix existint i potser no canvia mai,
que és que quan tu dius que toques en un grup de rumba, no?
És com si toquessis en un grup d'amics, no?
En canvi, si dius que toques en una orquestra, et consideren ja com una feina, no?
O sigui que el concepte de grup de música de rumba, de grup de rumba,
és com un grup de col·legues que van i toquen, no?
Això pot ser bo o pot ser dolent?
És dolent per contractació.
Clar, perquè diuen...
Perquè per quatre d'usos ja vindran, no?
I llavors...
I, de fet, vosaltres porteu una formació que és això, és d'orquestra gairebé,
és que som, mira, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, vuit persones.
Som una orquestra de rumba.
Ocho, ocho, sí.
De rumba-fusió.
Però, sí, jo crec que, bueno, que no és un bon moment.
No és fàcil, no és fàcil viure d'això.
Nosaltres, en part, hem tingut sort perquè la trajectòria està sent molt bona.
Hem fet més de 200 bolos en quatre anys.
Vull dir que és un promig que està molt bé per ser tants
i que ara la idea és intentar continuar i estem tots més o menys dedicats a això.
Per tant, la idea és aquesta, l'únic que no és fàcil.
Hi ha èpoques llargues que costa trobar bolos, hi ha circuits...
Viveu més aviat a l'estiu, jo crec.
Sí.
Home, que no.
Perquè són quan hi ha festes majors.
Clar.
Llavors, a l'hivern has de buscar circuits de sales.
Hem vingut aquí a Tarragona, hem vingut aquí a la sala d'aquí...
Sala 0 és?
Sí, sí, sí, sí, sí.
I a llocs així, teatres, cafès teatres, coses que fan...
Fan això, programacions d'hivern, no?
Us agrada més...
Bueno, és la típica pregunta, però vaja.
Escenari, això, petit, recollidet, teatre...
o gran superplaza de poble plena de gent.
Depende mucho de la gente, del público.
Si el público está...
Que haya mucha gente no implica que estén motivados.
No, no, no, por nada.
Hay veces que cuesta un poco arrancarlos.
Dímelo a mí, ¿eh?
Que es el que es el amigo, es el que está alante y estoy atrás escondido, pero bueno.
Y no, según la gente, hay veces que en un bar pequeño que estamos ahí apretados,
si la gente notas el calor ese, te sientes muy a gusto
y hay veces que en otros sitios más grandes, según la gente también,
si está animada o si está más bien de bajón, pues se nota mucho.
I allò que diuen del públic, heu notat que hi ha en algunes zones o en algunes ciutats concretes
públic més entregat i públic més fred?
Sí.
Sí, a casa nostra.
A casa nostra el públic s'entrega.
A Barcelona.
Sabadell.
Sabadell i potser a Barcelona estem.
Però en general, bé.
Sí.
En general, bé.
O sigui, sempre hi ha això que deia, no?
Llocs on, pel que sigui, perquè fa fred o perquè...
Perquè comenceu massa d'hora o perquè...
Sí, o perquè, no ho sé, mira, perquè a saber, pues que els hi costa més, no?
I nosaltres fem el...
En Breda, eh?
En Breda.
Hi ha un poble que hem sigut dos veces i les dos veces nos hemos ido deprimidos del
poble.
Breda.
Breda.
On està?
Eso está en...
Vendel Pla.
Sí, lo que es el Pueblo Vendel Pla, de la serie, pues realmente se llama Breda, el
poble.
Sí.
I hemos tocado dos veces y las dos veces nos hemos ido deprimidos a casa porque la
gente, o sea, una carpa, las dos veces en carpas grandes y la carpa vacía y la gente
en la barra, en la calle.
Desde aquí aprofitem para dar un saludo a la gente de Breda.
Breda.
Un beso muy fuerte.
Un beso muy fuerte y esperem que la tercera vaja a la vençuda.
Pero muy fuerte, muy fuerte.
Claro, y nosotros también tenemos el buen rollete igualmente en el escenario, que estamos
haciendo rumbo.
Eso se diu profesionalidad, ¿no?
Cuando aguantes el tipo...
Motivación.
Sí, i que són els que realment et fan professió, que són els que has d'aguantar
i tu ho faràs igual, que si graves dos concerts, els dos han de sonar igual.
L'únic que en un t'entregues més perquè la gent et dona i en l'altre et dones més
tu perquè la gent no dona.
A més, anècdotes que segur que us ha passat de tot.
El públic totalment contrari, aquell públic que es te puja a l'escenari i te l'has de
treure de damunt perquè, clar, yo estoy tocando.
Això tu no os deu passar espontanis que puja.
Mira, aquí, per exemple, una...
a Badalona, em sembla que va ser, o a la platja.
Ah, sí.
Va pujar un que es va quedar en boles allà dalt.
Sí, bueno, en Barberà, també.
Dos en bolas.
Sí, sí.
Pero son amigos.
Aquest eren amics i estava semi-pactat, però el de Badalona no estava pactat i llavors
de cop em giro, estava cantant el xoripan, precisament, i em giro i em trobo allà
amb el xoripan a l'aire.
i, clar, era un moment d'allò que estàs cantant, estàs portant la cançó i estàs tirant
endavant.
I tu tan flipant és aquell moment d'aquells que és...
En las fiestas de gracia, también.
En las fiestas de gracia, también.
Bueno, ahí es que la gente va muy pasada.
Uno encima de un altavoz, durmiendo, vomitando a la vez.
y gente bailando a los lados y nada.
Això està bé, jo crec, això està bé si la gent ho fa com una cosa instintiva que
li surt, no?, de pujar i voler cantar o voler ballar, però quan van molt borratxos ho trobo
una falta de respecte, és a dir, s'ha de diferenciar entre els que gràcies a la teva música
has aconseguit que estiguin esbaradíssims i, per tant, et pugin i, per tant, aquests
pujaran, el que va borratxo que puja a tot arreu.
Ni que fos un concert de baneres.
Sí, el tio va pujar allà a fotre la nota.
Una cosa, i això es veu, eh, llavors els que pugen perquè volen, tenen ganes, aquests
els convidem a pujar, però els que no, no.
A més que pot ser un destorp, eh, segons com.
És una mica de mal rotllo, no et pisses el cable, clar.
Los cables, te tiran el... Bueno, y aparte que el material no es nuestro, que es del sitio,
¿no? Si te tiran un vaso de cubata en un ADI o en un altavoz, nos llevamos nosotros
en teoría el marrón, pero... Bueno, tot això va curtint i cada cop esteu, teniu
més tables. Però si no pasaran coses així, ¿qué?
Clar, que contaríamos estos en la ràdio.
¿Qué iríamos a la ràdio o qué?
M'heu parlat... Bueno, estaven parlant de rumba.
Estaven parlant del disco, ¿no? Sí, me dieu que teniu un tango.
Sí. ¿Y un tango? ¿Y eso?
Y un tanga. Y un tanga, no, un tango.
Sí, un tango. A ver, a ver cómo se va.
Quiero decirte que ya no te echo de menos.
Que hasta borresco tus mentiras sin freno. Fuiste un bulto, una mancha en mi cerebro.
Y celebro que te fuiste, y aunque sea sin avisar.
Miento y desmiento, aunque yo sí me arrepiento.
Porque escarmiento cuando te intento olvidar.
Lleno una sopa de letras escrito tu nombre.
Me la ha comido y hasta me ha sentado mal.
Va, me heu d'explicar la historia d'aquesta cançó. Es preciosa.
Uy, la historia es un poco...
Es triste.
Sí.
Claro.
Es triste.
Tiene que ser triste.
¿Se puede contar o no?
Sí, bueno.
Ya está cantada y todo.
Está cantada y todo.
Bueno, ¿la cantas tú o quieres esta voz?
Sí, soy yo.
Eres tú.
Sí.
Tú, que por cierto te llaman...
Alejandrito, el Pocabó.
El Pocabó.
El Pocabó.
Pues aquí está la muestra.
Pero aquí te sales, ¿eh? Esto sale de dentro.
Sí, eso sí.
Primer, ¿cómo os vas convencer a partir del tango?
Uy, me costó mucho.
Entre tanta rumbita, venga, vamos a meter el tango.
Sí, bueno, el...
Te costó mucho a medias, ¿eh?
Bueno, me costó mucho en plan que la...
Dije, es que he hecho una canción en tango y no sé, me gustaría cantarla yo, ¿no?
Porque sí la siento.
Y nada, ahí, él sí, pero...
A mí me encantaría cantarla, ¿eh?
Lo digo en una antena porque la encuentro preciosa y ya me la sé de memoria, ¿eh?
Está muy bien, pero, que esta...
Que hayo posado aquí al mig dos, una lletra, potser, o un tipo de música así más, más sobre y más...
Porque la rumbeta es muy de alegría, fiesta, fiesta.
¿No? Y a veces...
No, y tampoco se busca estas cosas.
Es una...
Esta canción me vino así como...
Aquí se anima, pero, ¿eh?
Aquí surten las raujas.
Y ahora va a rumba.
Ahora sí, ahora sí.
Es como una parte de tango, casi...
Diciendo las cosas así, por solo.
Y la rumba ya es como...
Ya no voy a llorar más, ya...
Bueno, mal roto amoroso.
Sí.
No hace falta entrar en más detalles.
Sí que és una mica el resum de raujo, una mica, ¿no?
Que ha sortit alguna vegada que...
Que és veritat que parlem de temes quotidians i que a vegades són tristos, ¿no?
Amb l'amor o l'especulació o el soroll i això, que són coses que pots...
Les pots...
Les pots...
Sí, això, doncs que són dolentes, ¿no?
I en canvi intentes positivitzar-les, no?
Clar, és que només amb el ritme de la rumba, amb l'instrumentació ja hi dona l'altre toc.
Això mateix.
I a l'hora de cantar-les intentes també que siguin lo més positives que puguis.
Bueno, com ha caigut aquest disc?
Teràpia de grup.
De moment dieu que ja heu fet a presentació, ja heu fet a concerts, i molt bé.
Molt bona reacció del públic.
La crítica que em diu, com ho veieu?
Bien.
Poca cosa, de moment, perquè...
Noticias de mucho.
Noticias de nadie.
No, a la meva mare diu que li va agradar molt.
Que mona, no?
Sí, que li va agradar molt.
I mi madre también.
A mi madre le encanta la cuatro.
Que és la teva, no?
No, a veure, a principi estem una mica a l'expectativa, eh?
Estem arrencant ara la gira, i Viloweb sí que n'ha parlat molt bé, en Derroc també ens ha fet bons comentaris.
Això és molt, eh?
Vull dir que...
Això és molt.
Derroc és un punt de referència.
Sí.
I suposo que explotarà de cara a l'estiu, serà el vostre moment de presentació.
Sí, on la gent realment se l'haurà escoltat, i haurà començat, podrà dir-nos,
podrà dir-nos, doncs, ostres, m'agrada molt.
Que sí que m'han arribat a mi veus, de gent meva, no?, que m'ha dit que hi ha cançons que li agraden molt i no li agraden gens.
Normal.
Bueno.
Perfecte, perfecte, perquè mira, si n'hi ha, vol dir que n'hi ha més d'una que li agraden, per tant n'hi ha un, eh?
Que no és el típic CD que n'ha t'agrada una i la resta, no?
I que vindrà al concert perquè li agraden.
També vol dir que no totes les cançons són iguals, que això també està molt bé.
Clar, clar.
Com les vau composar, les cançons?
Sis mesos heu comentat, sis mesos, m'heu dit, als estudis?
Quatre mesos gravant.
Però la composició de les cançons...
Ani dos, Ani.
Van ser anterior.
Però volia, durant bolos que fèieu...
Sí, una mica de tot, no?
Hi ha la DI, que va sortir d'un bolo, un dia a l'escenari, cada cop surt la DI, per problemes tècnics.
És una canción de problemes tècnics.
Bàsicament.
Dele.
Dele y su guitarra.
Entrada, sí.
Però també hi ha cançons, bueno, i el tema de la...
Clar, la cançó la fas, no?
O sigui, tu l'escrius un dia, no?
Però abans no surt, doncs potser han passat, passen tres anys, no?
O sigui, que s'han de... no ho sé, s'han de donar totes les condicions perquè aquella cançó acabi i surtin en un disco, no?
O sigui, que n'hi ha moltes de cançons i que no totes surten, no?
No totes surten perquè potser amb el temps han perdut vigència, no?
O dius, això ja no...
O en el moment que les vas ensenyar no agradaven i potser la mateixa cançó la poses, la toques al cap de dos anys amb el mateix, amb rauxa, eh?
I la gent ha canviat.
Clar.
I potser ha entrat ara el Nico i una cançó que abans no ens agradava, tocant-la amb el piano, sona molt millor o sona diferent.
Clar.
I bueno, en qualsevol cas són molts compositors i cadascú té les seves...
Paranoies.
I les seves maneres d'escriure i d'inspirar-se, no?
I tothom hi aporta, eh? Tothom composa.
Mira, porto això, més o menys.
Molt o menys, sí.
Sí.
A nivell de lletra potser menys, perquè la lletra sí que és del compositor, però a nivell musical cada instrument aporta el que...
Y cuando hacemos un tema nuevo, pues lo miramos así muy desnudo y luego...
Cada vez.
Le podemos cambiar la estructura entre todos.
Percus marquen molt marques i canvis.
Claro, muchos arreglos.
Els ponts d'un estrofa a l'estribillo.
Si, por ejemplo, hay una cosa que va a parar a otra y no nos gusta, pues lo cambiamos, hacemos un puente.
Para eso la gente está un poco abierta a eso, a cambiar estructuras, el esqueleto de la canción.
O jo, si a mi alguna melodia de veu no m'acaba de fer o la cançó no m'acaba d'arribar, costa, no?
I llavors hi ha un punt d'intentar adaptar-me-la a mi, no? A la meva... A lo que jo penso, no?
Perquè és que si no, no... Em costa cantar algo que no m'agradi o que no em digui res, no?
No esteu, no ho heu estat sols, eh? Gravant teràpia de grup, però aquí veig moltes col·laboracions que també han anat canviant d'estudi de gravació com vosaltres.
Per sort, no.
Per sort, no.
Qui tenim per aquí? A veure, fem els honors.
Digueu-me, digueu-me, jo tinc la llista aquí.
Tu tens el xivato, per favor.
La Carrau, Pep Moliner.
Això mateix.
Molt bé.
És un excomponent de la Carrau, perquè actualment no està amb ells, està treballant amb altres coses.
És un... Toca la tuba... Toca... Fa béns.
I és un gran... És un gran músic.
I ens va col·laborar amb el primer i ens va voler col·laborar amb aquest segon i li estem molt agraït.
Que això de la tuba és molt curiós, perquè clar, és el típic instrument que dius, home, com a per tenir-lo sempre al grup, què fem amb una tuba, no?
Però com per dir, ei, vine i posa'ns una tuba amb aquest tema.
Queda molt bé.
Queda bé?
Sí, sí.
I a més que la toca divinament, vull dir que et fa virgueries.
És un motru.
El Juan Lu, de Calima.
Sí.
Antiguo componente de Ojo de Brujo.
Ah.
És el bajista, que fue uno de los que hizo Ojo de Brujo, ha creado Calima, y nada, nos ha hecho...
Justo en esta canción que suena, nos ha hecho el bajo.
Després tenim de Danur, el Rubio.
El Rubio, guitarrista de color humano.
Y también es un fenómeno, como todos los que han venido.
Sí, sí.
Este es un cariño.
Encantado en la vida.
I el management representa que us ajuda a fer color.
A veure, sobretot un grupet de gent de terres barcelonines, que més o menys esteu interconnectats, no?
No, el color humano, Ojos de Brujo, us coneixeu tots entre vosaltres?
Bé, sí. A veure, a C-Color sí que és veritat que aglutinen, perquè dins de C-Color hi ha diversos grups,
i com que són empreses de manejament, també tenen segell propi, no?, i caix, no?
Sí.
Llavors, vulguis o no, però si estàs amb ells, doncs és més fàcil que et puguin posar en contacte amb gent que està treballant a ells, no?
Poco a poco vas conociendo.
La base de compartir escenari, també, suposo.
Claro, eso es hace mucho.
Parlem de bolos.
Què teniu, de moment, en previsió?
Per exemple, per Tarragona, dieu que hi ha alguna coseta...
Per Tarragona, quasi una tronja, un zero, eh?
Sí, sí, no en tenim gaires, no en tenim gaires.
Bueno, ja heu passat per la sala zero.
Sí, no, però ara esperem que s'animi la cosa, ara que encara hi ha, encara és temps de contractació i això.
S'ha d'anar molt mal.
Sí.
Bueno, molt mal o no?
Molt mal o per les terres de Tarragona, que ara necessita una mica de rauxa, perquè amb la sequera que hi ha...
Ens hem d'animar una miqueta tots plegats, eh?
Sí, no, la veritat és que és...
Per això fem promo, no, també, a Tarragona?
Clar.
Perquè per animar la gent a que ens vinguin a veure o que ens contractin o...
I hi ha algun concert, allò, de festival o que us faci especial il·lusió?
I, bueno, nosaltres presentem el d'aquí dues setmanes, el dia 26 d'abril, presentem disc a Sabadell.
A casa.
A la Festa de la Diversitat, i aquest és un que fa especialment il·lusió, no?, perquè és a casa, és presentar disco nou, la gent té moltes ganes, moltíssimes ganes de veure's.
Van a venir totes les madres.
Totes les madres, tots els padres, tots els amics, tots els...
Jo crec que pot ser que vingui molta gent, a nivell de difusió no sé com està el tema, però que vindrà molta gent segur.
Serà una superfesta.
És gratis, això ajuda.
Molt bé. I fer les Europes?
En principi això és una proposta que està a l'aire, hem estat parlant una miqueta amb el Joni de C'Color, però des del grup els volem proposar així una mica més en sèrio de cada l'any que ve.
L'hem anat dient.
Sí, però és una cosa d'invierno, perquè te ganes el pan aquí en verano, en Catalunya, i pel tema de gastos, viajes i tal, i l'invierno és quan...
Puedes viajar.
Puedes viajar i pots tocar fora i estar-te dos dies, fer dos bolos, i no ganes dinero, però viajas.
No, però tot fa nom i tot va donant també tables.
Sí.
Més informació sobre Raixa, on us trobem?
Doncs mira, si voleu ens podeu trobar a la pàgina web, raixa.cat, i allà surt la informació, i aviat hi haurà una nova...
De hecho ya hay algo, un MySpace.
Cuéntanos qué hay.
Un MySpace? Es que si no teniu MySpace no son ningú.
No sé, claro. Está recién recient.
Tenim 120 amics de MySpace.
Bah, no se da tanto.
Sí, yo tengo muchos amigos.
MySpace... No sé cómo va la cosa, yo no entiendo mucho de Internet,
pero como estaba Raixa cogido, es Spice Raixa.
O sea, repites Spice.
Val.
No sé cómo va, Spice arroba, no sé qué, barra...
Spice Raixa.
Vale, suposo que dasomyspace.com.
I qui ho ha agafat, Raixa?
Barra...
No sé.
S'haurà de mirar, no? Qui ho ha agafat, Raixa.
Home, i trencar-li les cames.
No, home, no, home.
Primer mirem el que fa.
Però hi ha una associació de psiquiàtric.
Que es diuen en Raixa?
Sí.
Sí, i alcohólicos.
I fan teràpia de grups, coses d'aquestes.
No, però sí que hi ha una...
Que no...
Quan pones Raixa en el Google...
Associació.
Siempre o salen ellos o nosotros, o las visitan, ¿no?
I se ve que tienen...
Pues, home, hauríeu de fer un concert.
Hauríeu de organitzar, pues, un concert.
Pues, es de alcohólicos y...
Y gente así, problemas.
Bueno, pues, a ver, mira.
Estaria bé que no se teva en contacte i els fesseu.
Sí, sí, sí, sí.
Són de fuera, eh?
Són de...
Són d'Alemanya o...
Ah, sí?
Sí?
Están en inglés.
Sí, están en inglés o en alemanya.
Entonces, Alemania tampoco jodida.
Muchachos, Àlex Jaume, escolta, no sé, ens han deixat alguna coseta.
Recomanem a tothom teràpia de grup.
segon disc de Rauxa, el trobarem a Tarragona, no?
La distribució està assegurada.
Sí, sí, sí, sí.
Vale.
I tenim pendent que vingueu...
Que vingueu a tocar per aquí.
A Tarragona.
Mira, acabem l'entrevista amb el primer senzill en brut.
Jo sempre m'ho pregunto, qui tria els senzills?
La discogràfica.
Vale.
El tema de dinero.
És que és...
Anima a dit-ho, s'anima a dit-ho.
Què és aquest soroll que sentíem al començament?
Sóc jo fent vent.
Àlex Jaume, moltíssimes gràcies.
Una abraçada.
A vosaltres.
Ja no et veus de dia
En un covell ple de glaç estàs
Mort de fred, mort de fred
Per trobar-ti millor
Saps prou bé el que has fet
Una estrella propera s'allunya
I tu entens la culpa
Per ser un nen que encara ha de ser un home
Brut
Que a la mort no se li pot fer mal
Que la cosa més bonica és saber que el brut estima
Brut
Brut
Que a l'amor no se li pot fer mal
Que la cosa més bonica és aprendre a estimar
Demà ja serà un altre dia
Amb l'intent de créixer una mica
Amb l'intent de créixer una mica
I aprenent a conviure amb dolor
I qui no desitja alegria
Per un fet pot canviar-te la vida
La calor sempre torna amb l'estiu
I camina a vorejar la costa
I no corris al quedar-te sol
Brut
Brut
Que a l'amor no se li pot fer mal
Que la cosa més bonica és saber que el brut estima
Brut
Que a l'amor no se li pot fer mal
Que la cosa més bonica és aprendre a estimar
A l'amor no se li pot fer mal
Brut
Que a l'amor no se li pot fer mal
Sous-titrage Société Radio-Canada
És aprendre a estimar.