.
Us presentem avui al Ja Tardes, una formació que jo crec que donarà molt de què parlar a partir de que passin per Tarragona.
Vindran en concert, vaja, anem a pams, es diuen la brigada, vindran en concert el dia 27, al cau, a partir de les 9 de la nit.
S'està parlant molt d'ells, però sempre des d'una esfera que podríem dir, doncs, de música alternativa, independent,
i jo espero que a partir d'aquí, doncs, a Tarragona els anem anant convidant sovint.
A l'altre costat del fil telefònic, un dels components de la brigada, el Pere Gramunt.
Pere, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Bé, nosaltres bé, i escolta una mica sorpresos que us hagi anat tan bé.
Especialment aquest any, i que no haguéssim sentit a parlar de vosaltres aquí a Tarragona.
És la primera vegada que veniu?
Ah, a Tarragona, no. Havíem vingut, però, clar, abans érem una altra formació.
Bé, de fet, érem la mateixa formació, però amb un altre nom i cantant en un altre idioma.
Ens dèiem The Light Brigade i cantàvem en anglès.
I el 2008 el que va comportar va ser l'aparició del nostre disc de debut, i un disc de debut en català, no en anglès.
Aleshores, canviar-nos el nom per la brigada.
Per tant, clar, sí que havíem estat a Tarragona, però, clar, no sota el nom de la brigada.
De fet, la crítica, com deies tu, les bones crítiques.
La crítica sempre us ha tractat molt bé, suposo que amb raó, i, de fet, heu tingut, doncs, articles boníssims.
A Rock Deluxe, a Mondo Sonoro, a ICAT, a RAC1...
Sí, sí.
Us han posicionat, diuen, com a de les millors bandes de l'any.
Sí, aviam, nosaltres no podem estar més que contents d'aquesta rebuda,
perquè, clar, sempre és difícil posicionar un primer disc al mercat català,
on les bandes són, no més o menys et tiren les de sempre, però, clar, costa molt posar-s'hi, no sé,
potser amb un país amb més mitjans o més, diguéssim, cultura de bandes de pop,
o una banda nova pot resaltar, però, clar, Catalunya encara estem molt verts
a nivell de certa infraestructura i logística a nivell de mitjans.
Això mateix que m'estaves dient, saps què, per exemple, com pot ser que no s'hagi parlat gaire a Tarragona,
diguéssim, no, bueno, tot és bastant, vull dir, és això, surt tot bastant centralment des de Barcelona,
però, vaja, nosaltres, vaja, molt satisfets de la rebuda i, clar, ara és hora que això es lladi, no,
que no només es quedi en la part dels crítics i els gairebé espiosos de la música,
sinó que, clar, que això arribi més o menys al públic, no?
Passa que heu fet l'aposta d'ara cantant català i això no és precisament que us ampliï el mercat, com deies.
Home, depèn.
És una aposta arriesgada, o no?
Això, jo crec que gent d'arries cada, vull dir, d'entrada va ser una proposta per part nostra d'anar a quedar en un estelat,
perquè, a veure, estàvem expressant en anglès i jo, bé, aviam,
puc tenir certes coses d'escriure lletres i cantar-les en anglès i no tenir un accent de web, diguéssim,
i la gent em cregués, però, clar, jo sentia que una immensa part del públic no hi estàvem connectant,
i, aleshores, clar, era una llàstima, perquè érem blan, ostres, ens diuen que estem fent música,
que estem molt plavi d'allò, però, clar, estan passant de naltros, realment,
i no estan escoltant les lletres ni estan entenent res, no?
Per tant, clar, sí que vam notar que, quan vam començar a tocar les cançons en català,
la rebuda i la resposta al públic era molt diferent, perquè estaven escoltant també les lletres,
i, clar, això és una cosa que no te n'adones, i per nosaltres va ser molt important.
I, bueno, això que deies del mercat, sí, per una banda, a priori, hem deixat de ser internacionals,
perquè el català no ho és internacional, però, d'altra banda, un grup anglès a casa nostra,
al mercat català o espanyol, avui en dia té poc a menjar,
vull dir, té poc a fer, perquè sí, dintre del món independent hi ha
certa repercussió de grups en anglès, però cada vegada menys.
La tendència des de fa dos, tres, quatre anys és que els grups que cantaven en anglès
tots s'hagin passat, o al castellà o al català, i és una cosa, crec, que no només natural,
sinó encertada, perquè aquí hem de cantar la llengua en què el nostre públic ens entén.
La música, però, continua, té línia continuista, continua sonant igual.
Sí, la proposta musical és 100% la mateixa, i de fet, vam esforçar-nos-hi en no variar,
però allò, re, re de re, i així ens ho van dir, no?, vull dir, els crítics que havien escoltat
les maquetes de l'Ed Brigade, que havíem tret dues demos amb bastanta bona crítica,
i la gent gràcies va escoltar el disc i ens va dir, ostres, està molt bé perquè
és molt difícil, depèn de com, traslladar íntegrament el so d'un grup,
perquè, clar, la veu és una part molt peculiar, és un altre instrument, no?, i la veu em van dir
que em va canviar una mica, però, però, però, però, bueno, crec que ho hem trobat,
hem trobat un punt d'equilibri bastant xulo.
Admeteu influències d'aquestes, del pop britànic clàssic de tota la vida,
però, a més, em sembla que teniu una relació, o almenys això diu la vostra pàgina web,
una relació molt estret amb Serrat.
Ahà, home, ja no, ja ens agradaria tenir una relació estret amb Serrat.
El que tenim és molta influència de molta gent de la nova cançó.
Nosaltres, més que està influenciats pel tema de la música en català de la nostra generació,
que abans els anys 90 i tot això, nosaltres a aquesta època escoltàm música americana i anglesa, independent,
i vam prescindir bastant del que es feia aquí, encertadament o no, però em varen prescindir bastant.
Aleshores, nosaltres ens sentim més còmodes rescatant això, a Serrat o a Ovidi o fins i tot allà, aquí, a Copi de la Serra, més que no pas.
Però, en canvi, amb una sonoritat molt anglosaxona, pel que estic escoltant.
Sí, sí.
És una barreja...
Sí, però, vaja, però, sí, però si escoltes certs discos de certes produccions,
dels anys 70 de Serrat i allà que companyia,
eren produccions bastant contemporànies,
en el sentit que no tenien res que desitjar d'algunes produccions que es feien a Londres o a Nova York,
i amb arranjaments amb orquestra,
i nosaltres hem intentat posar-hi arranjaments,
tenim arranjaments de vents, amb trombó i trompeta,
tenim algun arranjament amb violes,
i hem intentat buscar aquest punt de, no sé...
Sí que ens diuen que sonem bastant nord-americans, més que anglesos.
Sí.
La melodia potser és una part més anglesa, però, clar,
el referent d'aquí, nosaltres, quan vam començar a parir les lletres i això,
clar, el referent era Serrat, inaudiblement,
perquè és qui ens ha agradat més i qui ens ha marcat més.
Doncs mireu, eh, si tenim elements dins del sac,
tenim el folk, clar, el folk nord-americà,
tenim el pop britànic clàssic,
tenim la cançó, per exemple, amb Serrat de Serrat,
i ara resulta que Miki Puig diu de vosaltres que sou pop en estat pur,
diu, quan una cosa m'agrada molt i és tan bonic que no puc parar d'explicar-ho.
Aquest disme emocionat.
Bueno, què passa?
Bueno, Miki és amic nostre, no?
Bueno, bueno.
No, no, no.
No, de fet, ens hem fet molt amics arrel d'això, de col·laborar junts
i d'anar passant-li els discos,
i el tio cada cop s'emocionava més amb el que li anàvem donant.
I, clar, hem acabat tenir una relació molt estreta,
però, clar, en base a ell que ell ha anat coneixent la nostra obra, no?
I, clar, això està molt guai,
perquè, clar, no tothom qui està a primera línia,
com ho està en Miki,
és tan entusiasta amb coses noves que surten
ni amb coses que no les està defensant ningú encara.
Perquè després és molt fàcil,
quan una cosa ja està al mercat i ja està triomfant, diguéssim,
és molt fàcil apuntar-se al carrer i dir, ah, això mola molt.
Però, clar, en Miki és una d'aquelles persones
que és capaç de recollir el que s'està fent
i dir, escolta'm, ei, sisplau, una mica d'atenció amb això.
I, clar, nosaltres estem molt contents d'haver-lo conegut
i de què dir aquestes coses a nosaltres.
Ni ens ho mereixem.
Sona, per lo poc que he escoltat jo així
amb les cançons que estem sentint de fons,
les cançons vostres, que, per cert,
estan recollides en aquest treball que es diu
l'obligació de ser algú.
I a trompetes.
A trompeta, mira, en Magí.
És en Magí.
Porteu trompeta?
Sí, sí, sí, el Magí mestre és trompetista,
hi toca l'harmonica, fa segones veus
i amb alguna cançó també agafa la guitarra,
el fem servir de tot i, vaja, és un membre,
és un dels cinc membres de la brigada actualment.
T'ho dic perquè hi dona un punt, doncs, inesperat.
Sí, sí, sí, en directe ens ho van dir molt
els primers cops que anàvem a tocar allò,
allò, festivals i allò, ens diuen,
hòstia, és una proposta molt xula allò d'incorporar
la trompeta com a element fixa del grup, no?
I no és tan usual per aquí.
Vull dir, perquè la gent aquí incorpora secció de vents,
o sigui, per exemple, els grups de, no sé,
els grups d'esca, per exemple, incorporen allò el típic...
Sí, però ja ho relacionem amb escàs, el que dius tu,
amb escàs, massatges...
Exacte, incorporen vents, allò, secció de vents,
i nosaltres no, tenim una, un element de vent, la trompeta,
i és més un element melòdic que de secció, saps?
Sí, sí.
Bueno, doncs, si ho voleu escoltar en directe,
ja ho sabeu, la brigada, aquest cap de setmana,
el dia 27, a partir de les 9, al cau,
no veneu sols, a més, no?
Em sembla que tenia tu.
No, no, vindrem amb un altre grup,
que cobriran el concert que es diu En Bund,
que són la Cesca Fort,
que és una cantant, bueno,
una cantant excel·lent,
i tenien un grup mític dels anys 90,
que es deien Alias Galor,
que són els primers grups independents d'Espanya, gairebé,
en tocar Benicàssim, els principis de Benicàssim,
i ha fet un nou projecte, ara, amb el Joan Manel Celorio,
que és el bateria dels Tokio Sex Extraction,
que potser molta gent els coneixerà,
i el que no sap molta gent és que el Joan Manel,
a part de ser el bateria dels Tokio,
és un músic impressionant i polivalent,
que toca la guitarra, el piano,
i té formació clàssica,
i vindrà amb la Cesca a fer un concert així en plan de pop,
amb algunes coses de música electrònica,
amb algunes coses de folk més contemporani,
i, bueno, obriran per nosaltres,
i penso que el concert ha de començar cap a les 9, 9 i quart,
com a molt tard,
i ells tocaran això.
I nosaltres, la brigada, començarem cap a les 10 de la nit.
Déu-n'hi-do!
Escolta, què n'espera d'aquest 2009?
Teniu emparaulats en moltes actuacions?
Esteu preparats?
Vaja, ens estan sortint projectes macos,
i tenim algun parell de festivals ja més en cartera,
que encara no es poden anunciar,
però que ja els tindrem allò gairebé assegurats,
i vaja, a part d'anar tocant,
que això no pararem,
no tenim previst parar,
de fet, el que volem fer ja és preparar el segon disc.
Encara estem sortint de la promoció del primer,
que ja estem preparant els inicis del segon.
Creiem que és una bona oportunitat,
ara que realment se està parlant de nosaltres,
i la crítica hem d'estar mimant de no parar la maquinària,
i mira tu,
no s'hi pot ser gairebé segur
que hi haurà el segon disc de la brigada,
per tant, tornarem a sentir parlar de nosaltres.
Així ho espero.
Per si volen més informació,
veure-vos les cares i tot això,
mai espais teniu, no?
És molt més fàcil entrar,
clar, el nostre Maia Space és una mica estrany de l'altre ja,
perquè és The Light Brigades,
allò barra...
Però és molt més fàcil entrar a labrigada.cat,
o sigui, www.labrigada.cat,
i allà hi ha el link tant per comprar el disc a iTunes,
qui el vulgui comprar,
com per entrar al nostre Maia Space,
escoltar les cançons,
i ara hem fet una altra cosa,
que és una adaptació d'un poema del Joan Brossa
per un festín,
vull dir, bueno,
a costa és anar fent coses.
Doncs ens n'alegrem, Pere,
que aneu fent coses i, a més, cap amunt, eh?
Molt bé.
Ens n'alegrem moltíssim
i que vingueu a presentar el treball aquí a Tarragona.
Doncs ens veiem al cau.
Ens veiem al cau del dia 27.
Gràcies, Pere.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!