...
Tal com us dèiem en el sumari,
ens fem ressò ara en format d'entrevista
sobre una altra de les iniciatives
de l'Associació de Músics de Tarragona,
i és que qualsevol excusa és bona
per parlar amb ells i per conèixer
les activitats que organitzen.
Guillem Soler, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com esteu?
Bé, bé, bé.
Com tenim el tema xar 3?
Ho dic perquè així ja ho rematem.
No, home, el tema xar 3...
Ostres, ara m'agafes.
Ara t'he matat, eh?
No, a veure, en principi,
pel que nosaltres tenim entès,
avança, avança a bon terme.
És a dir, hi ha una cosa que és evident,
que la prioritat és instal·lar-hi allà
l'Escola Oficial d'Idiomes,
però hi ha altres equivocaments previstos
i pel que nosaltres tenim entès,
diguem-ne, doncs,
hi ha previst un equipament de tipus musical
a la xar 3.
Per tant, el que passa és que estem parlant
d'un projecte de per d'aquí dos o tres anys,
segurament, pensem que les obres
de remodelació de l'edifici
per fer l'Escola Oficial d'Idiomes,
que és el més urgent,
encara no han començat.
Per tant, estem parlant d'un projecte
a mig termini.
És que és un clàssic,
sempre que tenim algú de l'AMT
surt el tema, per tant,
dic, deixa'm el treure al començament
i així ja el rematem.
Correcte.
De tota manera, avui hem vingut a...
Que quedi clar que no...
No has vingut per això, eh?
Que no estem tot el dia allà,
xar 3, xar 3,
sinó que nosaltres anem fent
i tant de bo arribem a tenir aquest espai,
però que mentrestant nosaltres anem fent, no?
Doncs una de les coses que feu
són els clínics de formació,
una mena de tallers, de cursos,
que comencen aquest mateix dissabte,
si no m'equivoco...
Divendres.
Divendres.
Divendres.
Es faran els divendres del mes de maig.
Sí.
Bé, l'AMT fa un parell d'anys
ja que vam començar a treballar
en aquesta línia de formació
de forma, diguem-ne, modesta, no?
Com, d'altra banda,
tot allò que fem,
que som gent molt modesta.
Ai, que modestes.
I treballadors.
I treballadors.
És un dels serveis que oferiu als socis.
Sí, sí, els socis i els no socis, no?
Perquè des del primer moment
quan ens vam plantejar
de fer aquesta mena de petits tallers
o masterclass o com se li vulgui dir,
sempre els hem fet oberts, no?
Sempre hem fet una cosa, diguem-ne,
oberta al públic en general
i no calia que ser soci per assistir-hi.
El que passa és que fins ara,
aquests dos primers anys,
s'han fet d'una forma potser més casolana,
amb poca difusió.
Amb gent de casa, fins i tot.
Moltes vegades, exactament, amb gent de casa.
I, en canvi,
per aquest any volíem fer una miqueta un pas endavant
i llavors hem plantejat d'entrada tres clínics,
els hem plantejat en tres divendres consecutius,
de manera que justament això també faciliti
que la gent els tingui presents.
I amb la idea que realment,
doncs, que qualsevol persona que estigui interessada,
qualsevol, jo què sé,
alguna persona que estudia,
està estudiant al conservatori
o que està estudiant a l'Escola Municipal de Música
o que simplement toca un instrument
o que canta amb una coral,
hi ha part d'aquests clínics
que jo crec que li poden ser molt interessants.
Per tant, són gratuïts
i, diguem-ne,
l'assistència consisteix en presentar-se
a l'hora i al lloc i dir
on es fa això?
No cal ni inscriure's.
No cal ni inscriure's.
Som molt hippies,
esperem que això no se'ns giri en contra,
però no ho creiem
perquè tampoc no creiem
que hi hagi allaus.
Però vaja, no, no,
en principi és tan senzill
com treure el cap allà
i dir, ep, m'interessa.
I ja dels dos,
de les tres sessions,
diguem-ne,
n'hi ha una que és una xerrada,
per tant, seria absurd
a més plantejar una inscripció
per una qüestió que és una xerrada.
I els altres dos,
que són tallers més pràctics,
igualment és tan senzill
com estar allà a l'hora
i treure el cap
i presentar-se
si un no és soci
i dir, ep, jo no soc soci,
però m'interessa això
i ja està.
No hi ha cap problema.
Les sessions,
els clínics de formació,
aquests tallers,
comencen aquest divendres,
després divendres que ve el dia 16
i el proper divendres 23,
entre les 6 i les 7.
Anem desgranant,
anem explicant en profunditat
cada un dels tallers
en què consisteix.
El primer arrencàvem
amb un taller molt curiós
sobre hàbits posturals.
Sí, jo en aquest cas
reconec la meva absoluta ignorància
sobre que fins fa unes setmanes
no sabia ni què era
i això és la tècnica Alexander
i jo no coneixia el que era
però es veu que és un sistema
que realment
està funcionant bastant.
Són unes tècniques posturals
que faciliten la relaxació
i el control del propi cos.
I això que pot semblar una cosa
que algú pensi
que és una cosa prou seriosa
i que s'està estudiant
i s'està donant nocions
d'aquest tipus de tècniques
també en, l'altre dia m'ho vam comentar,
fins i tot en conservatoris.
És que això pel que fa a la música
clàssica, diguem-ho així,
és molt important
perquè hi ha moltíssima gent
que té lesions
a causa de la postura
que ha d'adoptar
a l'hora de tocar el seu instrument.
Aquella esquena
totalment recta
que has de tenir
quan toques el piano
no és gens ergonòmic.
I tot això s'ha de tenir en compte.
I de fet,
la noia que farà el taller
per exemple
ha fet cursos
amb l'orquestra
del Liceu de Barcelona.
Per tant,
estem parlant d'una cosa
que és francament seriosa.
Pot semblar-nos una mica
d'entrada,
ens pot sobtar,
però és una cosa seriosa.
Els dos tallers,
els dos que són plantejats
més com a taller,
comencen a les 6 de la tarda
i en principi
tenen una durada
de 6 a 9,
més o menys.
En canvi,
la xerrada,
com que només és una xerrada,
vam pensar que a les 6 de la tarda
era una mica aviat
i per això
ho hem ficat a les 7.
Per tant,
encara que hi hagi
diferents horaris,
és fàcil de recordar.
Allò que són tallers
és a les 6,
la xerrada
és a les 7
i en tot cas
són els 3 divendres consecutius.
I la xerrada
queda en mig,
perquè la gent
es faci una certa...
Però bé,
com que estic segur
que a nivell de gent
d'Ital
ho anireu recordant
cada setmana
el que toca,
doncs jo suposo
que només cal que la gent
estigui una miqueta
atenta a la ràdio.
Tot això tindrà lloc
a la sala d'actes
de la Fundació La Caixa.
Correcte,
aquest és una altra
de les...
Aquest any
hem volgut
concentrar-nos
també en un mateix espai
i a més en un espai
amb unes bones característiques
a tots els nivells.
Justament per això,
perquè en el moment
en què ja no és una qüestió
plantejada tan internament
sinó que
la volem treure cap enfora,
doncs bé,
em semblava que era
també era una bona solució
tenir un mateix espai
i facilitar això,
que la gent s'hi pugui costar,
que no hagi d'estar pendent de...
I això on es fa?
Doncs es fa
a la sala d'actes
de la Fundació La Caixa,
que ja és un lloc
prou conegut.
Doncs el primer taller,
taller de tècnic Alexander,
que és aquesta mena de taller
en què us explicaran
hàbits posturals
i també doncs
a prendre consciència
del propi cos
i coordinar moviments,
tindrà lloc,
que és el primer taller
aquest divendres
a les 6 de la tarda.
Llavors,
el proper divendres
vindrà la xerrada
al músic
professió de risc.
Correcte,
al músic
professió de risc.
Aquí no ens referim
a les possibilitats
que, diguem-ne,
un entri en contactes
amb màfies
tipus Frank Sinatra
i teniu problemes d'aquest,
ni a que la indignació
que susciti
la seva actuació,
doncs, per exemple,
sigui agredit.
No parlem d'aquests riscos.
Ni el risc
que pot tenir
tradicionalment
el bateria d'un grup,
que sempre li passen coses.
Exacte,
ni parlem dels riscos,
exacte,
parlem dels riscos
i de com,
diguem-ne,
l'activitat musical
genera tota una sèrie
o pot generar
tota una sèrie
de malalties
i tota una sèrie
de qüestions de salut
que el més curiós
és que els primers
que les ignorem
profundament
som els músics,
no hi ha consciència
que hi ha,
diguem-ne,
unes malalties laborals
o una salut laboral.
Això lliga bastant
amb el primer taller, eh?
Sí,
lliga una miqueta.
D'alguna manera.
Lliga una miqueta.
En aquest cas,
però és una xerrada
més de tipus divulgatiu,
no?
És a dir,
és més això,
més una qüestió
de presa de consciència
de quin tipus
de malalties
poden haver-hi.
Perquè, a més a més,
fins i tot a vegades,
un músic pot veure
afectada la seva,
diguem-ne,
la seva feina
per una malaltia
sense ser conscient
que el que li passa
no és que sigui dolent
o que estigui perdent
facultats musicals,
sinó que simplement
té un problema de salut,
no?
I, a més,
en aquest cas
és molt interessant
perquè el ponent
és el doctor
Jaume Rosset
que és el director mèdic
de la Clínica de les Arts
de Terrassa,
que és un centre
de referència
a nivell d'Europa
i que, bueno,
que està especialitzat
en aquest tipus
de salut, no?
Ell,
partint de la medicina
de l'esport
que ja és un àmbit
com si hi haguéssim
especialitzat,
ha anat evolucionant
doncs cap a això,
cap a la medicina
de les Arts
de músics
i potser d'altres arts
però sobretot de músics,
no?
I és un centre
realment important.
I a l'altra banda,
avui fins i tot
l'altre dia
comentant amb algú
de la premsa
em deia
però el Jaume Rosset
és el dels Castells?
Dic, sí,
el doctor Jaume Rosset
és també especialista
en medicina,
diguem-ne,
en els temes
de salut castellera.
Salut castellera?
Sí, sí, sí, correctament.
I prevenció de lesions
i una feina molt seriosa
i, per exemple,
tot el tema
que hi ha hagut
aquests últims anys
del fet d'incorporar
un casc
als Castells
per als nens més petits.
Ell és una de les persones
en què ha estat treballant.
Per tant, diguem-ne
que és un especialista
en medicines
de temes complexos.
El que passa
és que així com
el dels Castells
per ell és
d'entrada és una afició seva
i ho fa una miqueta més
per amor a l'art.
La seva especialitat
professional real
és aquesta
de la medicina
de la música.
El músic,
professió de risc.
Xerrada a càrrec
del doctor Jaume Rosset
el divendres 16 de maig
a les 7 de la tarda.
Recordeu sempre
a la sala d'actes
de la Fundació La Caixa.
I tancareu
aquestes sessions
amb un altre taller,
una altra classe pràctica
sobre tècnica vocal.
Correcte.
Aquest és una,
fins a cert punt,
una repetició,
però no,
és a dir,
aquest taller ja el van fer
l'any passat
amb la mateixa persona
i la veritat
és que va donar
prou bons resultats
i la gent va quedar
molt satisfeta.
A més, en aquest taller
ja va venir gent
que no era
de l'Associació de Músics
i la gent va voler
ostres,
en volem més.
Per tant,
no és una repetició
en el sentit
que si algú ja va venir
l'any passat
no es trobarà
que s'està fent el mateix
ni tampoc és allò
que diguis
com que és una segona part
si no vaig venir
el primer any
no puc venir.
No, al contrari.
però en tot cas
és molt interessant
i per exemple
també avui
ho pensàvem,
és curiós
perquè la Victoria Prianti
que és la persona
que fa aquest clínic
ella es dedica
al cant líric.
Clar,
l'Associació de Músics
en principi
la gent el que fa
no és cant líric
sinó que fa
cant garrulo
si tu vols,
vull dir,
més aviat
ens dediquem al rock
i per tant
diguem-ne
que el plantejament
és diferent
però en canvi
la gent va quedar
molt interessada
perquè justament
per això també
una mica
suposo que
molta gent
de la que es dedica
a cantar
música pop
música rock
músiques modernes
moltes vegades
ho fa sense
cap mena
de formació
diguem-ne
musical
i per tant
una mica
de forma
totalment autodidacta
i simplement
en un taller
de dues
o tres horetes
pots rebre
tota una sèrie
de consells
i d'exercicis
que de sobretat
obren un món
de possibilitats
de dir
ostres,
la veritat és que
jo això fins ara
ho havia fet
com em sortia
i sense aplicar-hi
més criteri
que el meu instint
i resulta
que puc treballar
d'una forma
molt més endreçada
molt més ordenada
i cuidar la veu
o projectar-la
d'una manera
i per tant
no haver d'estar pendent
de simplement
de la potència
del meu micro
doncs mira
així t'encreu
aquest interessa
el que passa
és que el feu molt aviat
a les 6 de la tarda
però quan acabis
del programa
això es pot fer
allò a mig taller
hola què tal
home
intentem que la gent
vingui a l'hora
però vaja
que si algú
pel que sigui
no pot arribar
fins una meitat
més tard
doncs no passa res
bueno
jo si el dia 23 de maig
fallo
i no teniu ja tardes
ja sabeu per què
podries fer una connexió
en directe
home des d'allà
ah mira amb l'excusa aquesta
ja m'ho muntaré
d'alguna manera
Déu-n'hi-do
això són els clínics
de formació
els tallers
aquestes xerrades
i també
doncs sessions pràctiques
que organitza
l'associació de músics
de Tarragona
però ja que tenim aquí
Guilla com esteu
a l'AMT
en quins projectes
esteu treballant
i que es puguin explicar
bé
doncs també
l'altre
diguem-ne
el que ve
després d'això
és el mes de maig
que és allò
l'hem titulat
pretensiosament
el mes de la formació
i
sí
cada mes
el dediqueu a una causa
no, no, no
no tenim tantes causes
no som com Telecinco
no arribem a tant
però bueno
diguem-ne que aquest any
que fins ara
hem estat una mica més
a l'hivern
sempre estem una mica més
adormidets
arrenquem ara primavera
i arrenquem amb això
dels clínics
i llavors el següent
el següent
diguem-ne
projecte fort
el segon plat fort
és ja cara el dia de la música
el 21 de juny
que bueno
estem treballant
ara mateix
encara estem
diguem-ne
tancant
repertoris
estem veient exactament
com acabarà de funcionar
però vaja
el que sí que tenim clar
és que
es farà el 21 de juny
que és dissabte
es farà a la plaça de la Font
a la nit
hi haurà un macroconcert
macroconcert
i
macroconcert
vull dir hi haurà un concert
i en la línia
del que vam fer l'any passat
que vam fer
un tribut als Beatles
i que per tant
els grups de l'AMT
el que feien
no era tocar els seus temes
sinó tocar versions
del repertori vitalià
vam pensar
que aquest
diguem-ne
format
aquest format
correcte
aquest format
donava joc
per continuar-lo
amb variants
i en aquest cas
el tribut
per dir-ho així
no és ni a un grup
ni tampoc és
una altra cosa
que ens havíem plantejat
que era una època
sinó que
vam decidir
fer com una mena
de repàs
per la música pop-rock
feta a Catalunya
des dels anys 60
fins a l'actualitat
és a dir
és una mena
això és un pantall
molt ampli
sí
és una mena
d'automenatge
en part
si ho voleu veure així
també és una certa
reivindicació
de dir
bueno
en aquest país
s'ha fet
bona música
de tot tipus
des de fa molt de temps
perquè a vegades
jo tinc la sensació
que en aquest país
quan es mira enrere
només es mira
des de la nostàlgia
des del
cuéntame
cuéntame lo que pasó
però que no som capaços
d'aprendre'ns
més seriosament
i pel valor
que sí que tenen
doncs això
la música que es feia
als anys 60
o als anys 70
o als anys 80
i al mateix temps
és una reivindicació
també d'aquesta diversitat
perquè estem parlant
de músiques molt diferents
estem parlant de música
que després s'ha expressat
en castellà
o en català
o en anglès
o en altres llengües
però en principi
són aquestes les tres
que suposo
que acabaran apareixent
i que és una mica
el que també ens passa
a la MT
la MT som una associació
però que dins
hi ha gent molt diferent
amb estils de música
molt diferents
i que per tant
és una miqueta
això el que
el que volíem plantejar
això serà
de cara al mes de juny
21 de juny
pel dia de la música
ja en parlarem
tranquil·lament
i explicarem
amb profunditat el que
més cap al juny
ja segurament
fins i tot
ja farem alguna presentació
o alguna cosa d'aquest estil
però sí
quan en tinguem
tot tancat
vindrem cap aquí
doncs ens agrada
que aneu fent coses
perquè ens dona excusa
per anar convidant-vos
i anar parlant
amb l'Associació de Músics
de Tarragona
la propera cita
la propera parada
serà amb aquests clínics
de formació
aquests tallers
aquestes sessions formatives
que comencen aquest divendres
Guillem Soler
moltes gràcies
a vosaltres