Feliú Calder, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tothom que ens està escoltant.
Fent honor al nom de la secció on li fa mal,
t'he de dir que avui em fan mal les cervicals.
Que em faràs un massatge?
Home, si t'acostes a la feina, perfecte.
Torna'm a recordar el carrer.
Mira, jo estic al carrer Gravina.
A veure si faré cap a casa d'alguna altra massatgista.
No, carrer Gravina, a veure.
El carrer Gravina, 44, entre sols segona.
Això és al Serrallo, Núria.
Sí, no? Com a propet de l'església.
Darrere de l'església del Serrallo.
Si vols un fisioterapeuta en condicions, doncs ja saps.
Et truco abans de venir?
Sí, sobretot.
Que em tinguis ja el cafè preparat i les pastetes?
Perfecte. Mira, el telèfon és 977-24-4820.
Ara, sense fer broma, ja sabeu que el Felip té consulta.
El podeu trucar, podeu concertar ara, no només pel tema de fisioteràpia, sinó també per acupuntura.
En fi, consulteu perquè potser la vostra dolència es pot curar d'una manera o altra
i el Felip sabrà aplicar-vos la tècnica més adient.
De què em vens a parlar avui?
Que m'has dit, avui, bueno, dona joc el tema...
Sí, venint d'això del que et feia mal, els cervicals.
Però avui parlarem de dolor, però no les cervicals.
Avui et vinc a explicar una mica, bueno, més que explicar-te, vinc a desentrallar-te aquestes confusions que hi ha
amb una patologia força comuna, i que tothom quan té un dolor en determinada part diu
escolta, tu el que tens és l'asiàtica.
Ah, sí, que ho he sentit, això.
Ho he sentit, oi?
Si és veritat, doncs mira, no sé què és.
Aquí està.
Llavors, per això et vinc a explicar una mica, i a més, perquè dins el que és la ciatàlgia,
que seria el nom tècnic, doncs més aviat hi ha una mica de confusió amb altres síndromes
que s'assemblen, que estan a la zona, però no són ben bé.
Llavors, això, clar, sempre sap un professional el que ens ho pugui destriar.
Jo intentaré fer-vos-en cinc cèntims per si algú ho sent i empateix, doncs que sàpiga cap on van els trets, una mica.
Mira, una ciatàlgia, Núria, concretament el que seria?
Seria dolor del nervi ciàtic, dolor que assenyala el nervi ciàtic.
Cap on cau aquest nervi.
Què vol dir? El nervi ciàtic, mira, és un nervi que neix a l'esquena lumbar, és a dir, que neix al final de l'esquena.
Sí.
Allí surten les arrels nervioses, surten des de tres entrades diferents, tres sortides, perdó, diferents,
i baixa per darrere de la cama, és a dir, pel gluti, pel cul, baixa per la part posterior de la cuixa,
arriba el genoll, allà el genoll és un nervi que es bifurca, en dos,
un va pel lateral i l'altre segueix passant per la part de darrere, pels bessons,
i arriba fins al peu.
Per tant, ens pot arribar a fer mal, doncs, això, des de la part de baix de l'esquena fins al peu.
Correcte.
És a dir, possiblement, bé, possiblement no, és el nervi més llarg que té el cos,
i potser dels més gruixuts, té molta potència, té força branquetes petites que ni surten d'allí.
Llavors, què passa? El seu nervi, que és una estructura sensitiva, els nervis serveixen per això, Núria,
serveixen per sentir, per fer arribar la informació de sensació,
correcte, per respondre, que seria fer arribar la informació,
i a la vegada també serveix, dins d'aquesta resposta, per activar els músculs.
Clar.
Llavors, quan tu pateixes algun tipus de lesió en un nervi,
concretament el nervi ciàtic, doncs apareixen uns símptomes.
Quins símptomes apareixen?
Doncs apareix un dolor, que pot ser en tot el recorregut,
és a dir, des de l'esquena lumbar fins al peu,
sobretot, insisteixo, per la part posterior de la cama,
pot aparèixer també una pèrdua de sensibilitat,
la sensació que hi ha alguna part de la cama,
que és com un suro,
que no acabes de notar, de destriar bé,
si notes o no notes.
Això és una pèrdua de sensibilitat.
I en els casos més extrems,
però això ja són casos molt extrems,
parlaríem de pèrdua de mobilitat.
És un dolor molt...
Clar, no m'ha passat mai per sort, eh?
És un dolor molt constant, intermitent.
És un dolor molt desagradable,
perquè normalment és constant,
i t'hi posis com t'hi posis,
quan el nervi està inflamat,
quan està irritat,
doncs dóna senyal de dolor.
Això es pot donar, perdona, Felip,
amb altres nervis del cos?
Tot i que en aquest cas,
suposo que és més problemàtic,
perquè deies tu,
és un nervi molt llarg, no?
Però es pot donar en qualsevol altre nervi?
De fet, de donar-se,
de donar-se, pot donar-se en qualsevol nervi.
De donar-se, eh?
Pel fet que són nervis, d'acord?
Però aquest té una particularitat,
particularitat, que és el recorregut que fa.
Per què?
Hem dit que neix a l'esquena lumbar
i ha de baixar la cama.
Si neix a l'esquena lumbar
i ha de baixar la cama,
vol dir que és un nervi
que passa per dins de la pelvis.
I dins de la pelvis
hi ha moltes estructures.
Hi ha estructures musculars,
en parlarem,
i també hi ha sortins ossis,
relleus ossis,
que també poden comprimir aquest nervi.
Llavors, per què ens pot passar això
de la ciatàlgia?
Ens pot passar per moltes coses.
I aquí és on ve la confusió.
Mira,
una causa molt comuna
de la ciatàlgia
és el que es diu
un espasme muscular.
És a dir,
al fer un gest
doncs
poc preparat,
és a dir,
que no hem previst,
un gest sobtat,
pot ser una mala postura mantinguda,
pot ser algun tipus d'activitat física
que també ens ho pot portar.
Doncs,
pel que sigui,
pel que sigui,
el sistema muscular reacciona
fent un petit espasme.
Un espasme,
que és una contracció del múscul,
però molt forta.
Llavors,
quan fa aquest espasme,
el que passa és que pot acabar
comprimint aquest nervi.
I això és el que dóna
la ciatàlgia.
És a dir,
la compressió d'aquest nervi.
Normalment,
se li diu ciatàlgia
quan la compressió és a nivell
de l'arrel nerviosa,
d'on surt el nervi,
de les lumbars.
Però,
la compressió aquesta pot passar
a més nivells,
i és el que dèiem,
i això és el que porta confusió.
quan el dolor
és clarament
neix
de la part baixa
de l'esquena,
de la part lumbar
i baixa cap a baix,
aquí
tenim moltes probabilitats
que el que estem patint
realment
sigui una ciàtica.
Perquè ja hem dit
que la compressió
està a nivell
de l'arrel,
del lloc on neix el nervi.
Si resulta
que la compressió
és a nivell
del glúti,
mal dit,
el cul,
llavors això
ja no és una ciàtàlgia,
ben bé.
Això és el que pot ser,
és el que es diu
un síndrome piramidal,
ai,
síndrome,
perdó,
del piriforme,
ara m'he confós.
Què és un síndrome
del piriforme?
És menys greu?
No,
és igual de dolorós,
és igual de dolorós,
normalment és un palet
menys greu,
sí,
la paraula seria aquesta.
Què és això?
Doncs,
pensar que el piriforme
és un múscul petitet
que hi ha dins de la pelvis,
és un múscul
que s'encarrega
de la rotació
de la cama
i aquest múscul
doncs passa pel costat,
és un múscul curtet
i passa pel costat
del nervi
o el nervi passa
pel costat del múscul,
com vulguis,
no?
Doncs a vegades,
doncs això,
donen mal a la postura també
o amb esportistes
es dona aquest fet
perquè són gent
que muscula moltíssim
llavors a vegades
el múscul
també s'especula
que guanya volum
i acaba comprimint
també el nervi.
Llavors,
quina diferència hi ha
entre la ciàtàlgia
que tenim abans
i la d'ara?
Doncs mireu,
la d'Ans,
que és normalment
la típica ciàtàlgia,
neix a les lumbars.
Aquesta no.
Aquest dolor
neix al glúti
i baixa cap a baix.
Llavors,
també és diferent.
Per què és diferent?
Hi ha una altra diferència
que és la possibilitat.
Per què s'ha pogut
produir allò?
Sí.
Amb el piriforme,
ja ho hem dit molt clar,
és el múscul
que fa un espasme
o augmenta de volum
perquè hem fet
molt de treball muscular
i comprimeix.
Però si surt
de l'esquena lumbar,
que això no ho havíem dit
al principi,
una de les altres causes
que pot ser
són les famoses hèrnies.
Ai.
Sembla que no sé
si en algun any
n'hem parlat de les hèrnies.
Sí,
diria que sí.
Si no,
un dia en parlarem
una miqueta més a fons.
Les hèrnies,
el que són,
són els espais
que hi ha entre
vèrtebra i vèrtebra,
l'estructura que hi ha,
és el que es diu
disc intervertebral,
heu de pensar
que és una estructura
circular,
plana,
com si fos un plat,
i la intenció que té
és fer desmorteïdo.
Com un coixinet.
Com un coixinet
perquè la columna
no pateixi
i a la vegada
sigui flexible.
D'acord?
Doncs una hèrnia
és que aquest coixinet
es fa malbé
en algun dels seus punts,
d'acord?
I, doncs,
surt de l'espai
que hauria d'estar
una part d'aquest coixinet
i al sortir
comprimeix un nervi.
Llavors,
el problema és
que podem tindre
una estiatàlgia
fruit d'una hèrnia.
Això ens podria passar.
Sempre és així, eh?
No, no, no.
Pots tenir una estiatàlgia
sense que sigui hèrnia.
Per un espasme muscular,
que és el que dèiem al principi.
Però, vaja,
segurament,
si comença
a la part lumbar
és la causa
potser més probable
o no?
No, les dues poden estar.
Les dues poden estar
al mateix nivell.
Llavors,
quan posem a valorar
pressuposat
una estiatàlgia
fruit d'un espasme muscular
és més fàcil
de solucionar,
té molt més bon pronòstic
i normalment
no té tanta repercussió
com és el que és l'hèrnia.
Quan és un espasme muscular,
de fisioteràpia,
o l'acupuntura,
és el que intentem
i el que aconseguim
és que el múscul es relaxi.
Però, en canvi,
si és l'hèrnia,
és a dir,
és aquesta estructura discal
el que comprimeix el nervi,
aquí parlem-ne.
Aquí,
el propi disc
poca cosa se li pot fer.
Avui en dia,
el que es fa amb les hèrnies
és cirurgia.
Fa uns anys es provava
i encara se segueix insistint,
però no es veu molt clar
les infiltracions d'ozó,
que era un gas
que ocupava un espai allí
i evitava que l'hèrnia es fes.
Sí, ho diria,
per tornar el disc al seu lloc
o per substituir aquest espai buit?
Per tornar al seu lloc,
més per retallar-lo,
el que es fa és retallar-lo,
concretament,
però no està molt clar,
tampoc,
que ara avui en dia
si acaba sent la millor solució.
El que sí que és cert
és que,
sigui per un espasme muscular
que ha fet
el famós pinçament,
ho dic perquè potser
hi ha gent que
aquesta paraula d'espasme
no l'ha sentit mai,
o, en canvi,
el pinçament
sí que ho hem sentit
més vegades, no?
En cas que el pinçament
no és ben bé
el que li passa al múscul,
sinó que és el que el múscul
provoca damunt del nervi.
Quan és un pinçament muscular,
doncs penseu que això
en fisioteràpia
té molta solució,
molt fàcil.
Ara,
quan és una hèrnia,
ja us ho dic
que a la hèrnia
propiamente no li podem fer res,
però el que sí que li podem fer
és que heu de pensar
que el cos,
quan s'errita un nervi,
quan passa això,
el que fa és
agafar
tota la musculatura
del voltant,
i ara quan us ho explico
en un exemple
ho entendrà molt bé,
i posar-la molt rígida.
Normalment,
això és un sentit
de parlar d'algú
que s'ha quedat
enganxat,
que diuen.
El famós enganxat
acostuma a ser això,
el cos en previsió
que una cosa
es pugui fer malbé,
concretament algun nervi,
agafa els músculs
i els posa molt durs,
molt rígids,
i per això et quedes
en aquella postura.
Clar, t'immobilitza
perquè no puguis
pitjorar.
Que passa que és molt molest.
Que maco el cos, no?
Sí, el cos és molt intel·ligent,
molt, extremadament intel·ligent,
i mecanismes en té,
i aquest és un.
Aquest és un,
el que passa que
si no ell ho fa
amb previsió
que les coses
no vagin a pitjor.
Perquè clar,
que seria anar pitjor
en un cas d'un nervi.
Si només és dolor,
rai,
però a pitjor,
hem dit,
podria haver perdó
de sensibilitat,
i en el cas més extrem,
extrem, perdó,
doncs,
perdó de mobilitat,
perdó motora.
Llavors això seria
molt preocupant.
Llavors el cos
és molt llest.
Hem dit,
recordem-ho,
perquè no hi ha confusió,
la lumbar,
ai,
la ciatàlgia
que sortia
des de les lumbars
cap a baix.
El síndrome
del piriforme,
cap a baix, també.
I encara n'hi ha
un tercer
que també porta
molta confusió,
que és el que li diuen
la sacroileitis.
Què és la sacroileitis?
La gent dirà,
no?
Això no ho he sentit mai.
Doncs mireu,
al final de les vèrtebres lumbars,
quan ja s'acaba l'esquena,
hi ha un grup de vèrtebres
que estan fusionades,
és el famós sacre.
Això sí,
si aneu baixant a l'esquena,
arribarà a un punt
que quan ja arribeu
quasi-casi al cul,
quasi-casi,
si apreteu,
notareu que hi ha
com una estructura
més dura,
molt més dura.
Té una forma de triangle,
aproximadament.
Si la resseguíssim
amb els dits,
sí, sí,
un triangle
que tindrà
aproximadament
la mida
a prox
de la vostra mà.
D'una mà normal,
un tamany
seria aquest triangle,
aproximadament.
Deiem-ho
de les vèrtebres fusionades
perquè
això és una qüestió
de l'evolució.
Abans se suposava
que no ho estaven,
però el fet
de posar-nos drets,
de posar-nos de peu,
va fer que la natura
les fusionés.
d'aquesta estructura,
el sacre,
hi compta moltíssim
perquè és una
de les parets
de la pelvis,
la paret de darrere.
El sacre,
la postura
en què està el sacre
és un dels responsables
que, per exemple,
hi hagi,
sobretot amb noies,
es veu molt,
hi hagi més dones
que tinguin el cul cap enfora,
que diem,
o el cul cap endins,
això és molt més habitual,
però és gràcies
a aquesta estructura.
Llavors,
aquesta estructura,
la gràcia que té
és que es fa
de bisagre
amb l'esquena.
Sí.
De bisagre.
Llavors,
en funció també
de com està posada,
si està més horitzontal
o està més vertical,
fa més mal
o fa menys mal.
Llavors,
això és una.
Hem dit
que el sacre
acabaria sent
una de les parets
de la pelvis.
Per qui no ho sàpigui,
la pelvis
tindria una forma circular,
aproximadament.
Són un conjunt d'ossos
que fan la cintura.
Quan nosaltres
ens posem la mà a la cintura,
el que estem tocant realment
és la pelvis.
Sí.
No és les caderes.
Les caderes
estan una mica més avall.
Ho dic perquè
les caderes
serien el principi
de la cama.
Quan vostès fan el,
com es diu això,
el cistellet,
Núria?
Sí,
no ho sé.
Bé,
quan te poses xulo
les mans.
Què passa?
O quan parles la lletera,
sí,
aquella postura.
Doncs,
el que esteu posant les mans
és el que esteu tocant
normalment,
són les crestes ilíques.
és una peça
que tenim,
els laterals
d'aquesta pelvis
que dèiem.
Però darrere
està el sacre.
Llavors,
la famosa sacroiliitis
és una irritació
de l'articulació
que hi ha
entre el sacre,
aquesta paret
de darrere,
i l'ílion,
aquesta paret
del costat.
Però això
té a veure amb nervis o no?
No,
aquest no té a veure amb nervis.
El que passa
és que el dolor,
així com hem dit
que l'asiàtica
estava entre les lumbars
cap avall,
el síndrome piramidal,
epiriforme,
perdó,
hem dit
que estava
des del gluti,
des del cul
cap a baix,
en el cas d'una sacroiliitis
normalment
està entre mig.
Veus que bé.
Clar,
estem parlant
de centímetres,
de poca distància,
per això
que porta molta confusió.
Tothom diu
el que tens és una asiàtica
i potser
no té res a veure.
El que passa
és que a termes del dolor,
a termes del dolor
són molt semblants.
Amb el matís,
això sí,
que quan és una sacroiliitis
normalment
acostuma a fer més mal
quan et mous.
Però com es pot tenir
una sacroiliitis?
Amb el difícil
que resulta pronunciar-ho,
com es pot arribar a tenir?
Doncs mira,
és molt típic
amb gent que passa
moltes hores assegut.
Sí?
O la gent que fa transport,
sí que es pot tenir, sí.
La gent que fa transport
li passa.
Li passa molt,
hi ha dones ambassades
que també els hi passa,
perquè canvia
la postura del cos.
pot passar
d'agafar
vicis posturals,
és a dir,
vicis posturals vol dir
que ens asseguem malament,
que ens movem malament.
Una manera molt habitual
de passar això,
moltíssim,
és quan ens acotxem
a agafar alguna cosa del terra,
no dobleguem gent
als genolls,
és a dir,
ens acotxem fent la grua,
que es diu,
i llavors,
estant acotxats,
estant acotxats al terra,
intentem moure
alguna cosa que pesi.
És típic,
per exemple,
és molt típic,
gent que s'acotxa
agafa un criu,
per pujar en braços,
i al pujar,
apareix la sensació
de punxada,
fibrada,
de dolor.
Això ho fem tots,
eh?
Tots ja estem exposats
en aquestes coses.
Tots estem exposats,
això no se'n salva a ningú.
La conclusió genèrica
de tot això que ens has dit,
d'aquestes tres diferents variants,
és que si notem aquest dolor,
doncs amb aquesta part,
des de la part posterior,
des dels lombars,
fins a qualsevol part,
fins al peu,
escolta,
no té per què ser sempre asiàtica.
No té per què ser sempre seu.
Que potser és el nom més popular,
no?
Sí, clar, per això.
Clar.
Vull dir per això,
llavors val la pena,
doncs això,
que ho digui en un professional
i que et pugui destriar
quin és el trastorn.
I a més a més,
no és per això,
perquè les solucions
també són diferents.
Clar.
Una sacroiliitis,
per exemple,
té fàcil solució
amb tècniques de fisioteràpia
d'estirament.
Sí.
Això és fàcil.
Home, veig que en els tres casos,
encara que hi intervenen
factors diferents del cos,
el que és el tema muscular
sempre hi intervé.
Sí.
Ajudarà sempre?
Amb tots els casos
hi podrà dir alguna cosa.
Això és seguríssim.
Perquè ja t'ho he dit,
amb l'hernia
no hi podem fer ben bé res,
perquè la solució
que avui dia tenim
és quirúrgica.
Però amb el que sí
que podem fer
és amb tots els músculs
que s'hauran posat
més regis del normal,
que s'hauran inflamat,
que s'hauran contret
en resposta allò.
Llavors, en els tres casos,
la fisioteràpia pot dir.
Això és interessant.
És important la rapidesa,
o sigui,
com parem el cop
en el moment
en què ens agafa la punxada?
Perquè a més això
deu venir molt de sobte,
no avisa, no?
No, no avisa.
Escalfor?
Mira, una mesura interessant,
una mesura interessant
sempre és l'escalfor
en aquests casos.
Per què?
L'escalfor,
per tothom que ens escolta,
el que fa és relaxar
la musculatura.
També ens hi podem trobar
en què?
Doncs si no hem actuat
prou ràpid
o que, al contrari,
la situació ha sigut
tan traumàtica,
tan forta,
i el cos
hagi fabricat
una inflamació,
això és una altra cosa,
un dia en parlarem
perquè hi ha molta confusió
amb les inflamacions,
no mal que és,
amb una inflamació ben bé,
l'escalfor no li anirà bé.
Clar,
al contrari.
Al contrari,
necessitaríem
alguna cosa
que baixés la temperatura.
Però, a veure,
això té una prova molt fàcil
i que el risc és mínim.
És a dir,
si us passa això
d'enganxar-vos
i us poseu escalfor,
si va bé,
ho notareu
un alleujament,
claríssim.
Al contrari,
si noteu que s'incrementa el dolor
significa que allò està inflamat,
que no necessita calor.
Llavors,
l'únic risc que hi ha aquí
és que patiràs més.
Llavors,
una mesura interessant
és l'escalfor.
Això ja ens queda clar.
Més mesures
interessantíssimes,
sobretot amb gent,
perquè l'escalfor
sobretot és una mesura
per la gent
que té una situació aguda,
una situació que ha començat.
Per la gent,
per exemple,
que té una certa cronicitat
amb tot això,
per exemple,
algú que tingués
una ciutàlgia real,
és a dir,
que la ciutàlgia aquesta
fos produïda
per una hèrnia,
que dèiem.
Doncs,
una cosa que els pot calmar força,
que alguna vegada
anem a parlar d'aquí,
és l'argila al fang.
Recordeu,
argila
amb aigua freda,
la cosa que farà
és un fet antiinflamatori,
també és interessant.
Llavors,
hi ha una tercera opció,
i aquestes per tots els casos,
que és això,
qualsevol botiga
ho podeu trobar
de dietètica,
ruristeria,
i sobretot també en farmàcies
ho podeu trobar.
Hi ha unes cremes
específiques,
per exemple,
hi ha una crema feta
d'una planta
que es diu
l'àrnica,
una crema que és ideal,
perquè l'àrnica,
la gran propietat que té
és que és antiinflamatòria,
és analgèsica,
i a més és
robefacent,
robefacent vol dir
que activa la circulació
en un lloc.
Llavors,
una altra opció seria
posar-se una cremeta
d'aquestes,
d'àrnica,
no és gens difícil
de trobar.
En el cas que estem parlant
d'un pinçament,
per entendre'ns muscular,
una contracció muscular
que és el que provoca
la inflamació del nervi,
sessions de massatge...
de massatge...
Aquí està.
Llavors,
a veure,
és també el tàndum,
això del massatge,
això hem de vigilar-ho molt bé,
què és el que es fa.
Per això et deia
que és interessant
anar en un professional
que valori molt bé.
Per què?
Perquè no les tres situacions
tenen el mateix tractament.
I, per exemple,
el massatge és molt agradable
en el nivell muscular,
però amb una sacroiliitis
poca cosa farà.
Si no,
s'estira l'estructura
que s'ha d'estirar,
si no es recol·loca
o no es torna a donar
el moviment a la pelvis
que havia de tenir,
ja et pots fer
tots els massatges del món,
que no et passarà.
Per això és important
sempre procurar
visitar un professional
que et pugui valorar
bé,
bé del cert
que és el que tens.
Llavors,
el que et deia,
aquestes són cures
que un pot fer
a casa,
és a dir,
de primera instància,
no?
El de la cremeta,
el de l'escalfor,
el de l'argila.
Però sempre,
sempre,
sempre val de la pena
el que torno a dir
fa un moment.
És a dir,
què?
Que ens ho repari algú
que ho sàpigui fer.
perquè hi ha reparacions
que són molt específiques
i que requereixen
un coneixement previ.
Primer,
trobar el diagnòstic,
no?
És això que dius tu,
dona't bé.
Primer és important això.
Clar,
el primer de tot
és l'evident que fem tots,
no?
Que és parar el dolor.
El dolor
és el que ens molesta més.
Però recordem,
llavors ràpidament,
mirar-te'n bé.
Ho hem dit moltes vegades,
el dolor acaba sent
un sistema d'avisar
que alguna cosa
no funciona.
Llavors,
fem-li una mica de cas.
També per una altra raó.
Normalment,
aquestes qüestions
és que estava agafant el nen
i m'he quedat enganxat
o estava movent moble
i m'he quedat enganxat,
no?
Però no venen perquè sí,
no?
No,
però no venen perquè sí,
també s'ha de dir.
El fet és que
moltes vegades,
algunes,
bueno,
moltes,
algunes vegades,
el cos ja va avisant.
Clar.
I els petits avisos,
quins són?
Doncs a vegades són
fibrades,
a vegades són aquelles sensacions
de que,
ai,
m'he enganxat
però no ha passat.
A vegades són
una sensació de càrrega
a la zona,
no?
una càrrega com un pes,
és a dir,
el cos sempre,
gairebé sempre,
avisa.
Una altra cosa és que
li fem cas o no li fem cas.
Però jo us,
el consell ja és
un consell professional,
és a dir,
quan s'hi trobeu
amb una cosa d'aquestes,
amb un petit símptoma,
amb alguna cosa que està avisant,
val la pena fer-s'ho mirar.
Bàsicament per què?
Perquè,
per suposat,
sí que hi ha coses inesperades,
però n'hi ha altres
que amb prevenció,
que amb una bona higiene postural,
que amb unes bones correccions,
es pot evitar.
I ja ho sabeu,
a veure,
qui m'estic escoltant,
qui ha patit
un problema d'asiàtica
o una sacroiliitis,
o ha patit
un síndrome piramidal
que sap que fa molt de mal,
sap que fa molt de mal,
per suposat,
i normalment ja no s'ho deixen esperar.
A la mínima s'ho tracten.
I és normal,
perquè és extremadament dolorós.
Estem parlant d'una cosa
que quan fa mal
és molt incapacitant, Núria.
No saps com posar-te,
no saps com dormir,
no t'hi pots asseure
perquè si t'asseus
te fa mal.
No pots caminar
perquè si camines
també et fa mal.
Llavors, clar,
penseu que el cos
sempre visa.
Feu-li una miqueta,
una miqueta de cas.
Felip Caudet,
moltíssimes gràcies.
Home, espero que això
serveixi per molta gent.
Et farem casa a tu també.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana
.