Fins demà!
Fins demà!
He dit bipolar, no bisexual, ni res d'així.
Ni bicampió.
Ni bicampió, ni bimotor.
Ni bicentenari.
Ni bicentenari.
Bipolar, què vol dir?
Que hi ha vegades que estic una mica xof i hi ha vegades que estic molt content.
Una mica xaf.
I quan estic xof, doncs estic molt xof i avui estic content.
Manel, centre't, que aquí comença el No em vinguis amb històries,
el programa de divulgació històrica a Catarragona.
Avui sí que es mereix.
Quines percussions més maques.
Doncs bé, aquesta setmana el No em vinguis amb històries
iniciem com és habitual amb una efemèride relacionada amb un gravador alemany.
També una frase qualsevol signada per Federico Fellini.
El nostre monogràfic avui dedicat als terratrèmols,
que desgraciadament a les darreres setmanes són d'actualitat, sobretot a la Xina.
També, què tenim? Avui fa 100 anys a Tarragona, tenim curiositats i tenim...
Llibre?
No, és que no em vinguis amb històries i ja no hi ha ells.
I la culpa meva, no?
No, no, no, la culpa no és teua.
Ho veus, Manel? Tu ets bipolar i hi ha dies que estàs amunt i hi ha dies que estàs avall,
però és que el Jordi està sempre tonto.
Sí, però això ja no és que sigui bipolar, és que és tonto de naixement.
Ai, per mi.
Tonto en el bon sentit de tontat.
A veure si rebràs.
Sí, una mica de radio que he fet. Estic intentant presentar el programa.
No hi ha llibre, no hi ha llibre, no dissimules, no hi ha llibre.
Ah, doncs cap problema.
Benvinguts.
Què vols que et digui?
Efemèrides.
Ai, com m'agrada aquesta efemèrida.
El 21 de maig de 1471 neixia el gran gravador alemany i pintor...
Pronúncia.
Prouncia.
Bueno, tampoc ho faré molt bé, però m'agrada molt aquest tema.
Albrecht Jürer.
Albrecht Jürer.
S'ha de veure, s'ha de conèixer la història i l'obra d'aquest xic.
Pot ser Albrecht Jürer no...
No, Albrecht.
No, no, ho has dit molt bé, ho suposo.
Però la gent potser no ho coneix tant.
Alberto Durero.
Alberto Durero.
Toda la vida.
És clar, Alberto Durero.
I és que este senyor neixia tal dia com avui a Nuremberg, un 21 de maig de l'any 1471.
És l'artista més famós del renaixement alemany.
Conegut pels seus pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre l'art.
Sobretot gravador, no?
Era un gravador...
Segurament és un dels millors gravadors que hi ha hagut a la història de l'art.
Hi ha un gravat imprescindible que és la melancolia.
Sí, molt maco.
Molt maco i sobre el qual s'han escrit centenars d'obres intentant analitzar-lo.
A mi m'agrada la llebre.
També.
I els estudis de les mans que feia, tot això era un estudi.
Un autèntic crac.
De fet, va exercir una gran influència en els artistes del segle XVI, del seu propi país i dels Països Baixos.
La qualitat de l'obra de Durero i també la quantitat prodigiosa de la seva producció artística
i la influència sobre els seus contemporanis, fan que sigui una figura indispensable en la història de l'art, almenys a Occident.
Per tant, recordem, tal dia com avui, 21 de maig 1471, naixia un dels pintors, un dels artistes més importants d'Alemanya, Albert Dürer.
Una frase qualsevol.
La televisió és el mirall en el qual es reflexa la derrota de tot el nostre sistema cultural.
Doncs bé.
Hola, que bona, eh?
Sí.
La signaria a vosaltres, jo crec, també, eh?
Home, no.
Tenint en compte que dissabte se celebra Eurovisió i que hi haurà milers d'espectadors mirant el que és.
Este dissabte, eh?
Doncs igual, sí.
Què diria Federico Fellini, que és el senyor que va, que signa aquesta cita, aquesta frase qualsevol, si veies el senyor Rodolfo, doncs, presentant la seva cançó Eurovisió,
o què diria en el cas de, doncs, de veure el tipus de programació televisiva que es fa avui en dia.
Un senyor nascut a Itàlia l'any 1920, en concret a Rimini, i mort a Roma el 31 d'octubre de 1993.
Com tothom sap, ho hauria de saber, també, doncs, director cinematogràfic italià, va començar la seva carrera cinematogràfica a la dècada dels 40 com a guionista.
Va col·laborar amb Rossellini a Roma, a Chita Aperta, l'any 1945, i Paisà, un any després.
A partir d'aquí moment, vam prendre un camí artístic que l'ha convertit en un dels més personals, més contradictoris, també més exuberants i més sincers realitzadors europeus.
De primer, dins dels límits del neorealisme, més tard, ja creant un llenguatge propi.
Obras seves, o la seva filmografia, destaquem l'Estrada, de l'any 1954, la Dolce Vita, del 59, o Otoe Mezzo, de l'any 62-63.
També, si abans parlàvem de Dorero, com una d'aquelles figures que tothom hauria de conèixer, doncs l'obra Felini també, tothom l'hauria de conèixer.
Jordi, puc fer un apunt? Digues.
Jo m'he quedat en l'escena de l'Estanquera de Marc Hort.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Què heu dit que faríem avui? És que no escolto mai el sumari.
Avui parlem de desastres naturals.
Tu mos escoltes mai?
En concret...
Si ho puc evitar.
En concret...
Jo estic fent uns sodocus. Digue'm-ho.
Núria, sisplau.
Ah, perdona una cosa, Núria.
Senyor.
No, només un moment.
Ja saps com es posa el Jordi si li xafes el monogràfic.
Sí, no, li vaig xafar un momentet.
És que com que normalment, quan parlem, s'encén un pivotet...
Vermell.
Roig, i avui no s'encén, estic desconcertadíssim.
A veure, hem d'avisar, ja feu bé, hem d'avisar els nostres oients
que estem treballant en un estudi radiofònic que està en construcció,
una mica rotllo Frankenstein.
Hi ha encara peces sueltes i, per tant, pot ser que això del so avui no sigui com sempre,
perquè encara l'estem acabant d'ajustar.
Llavors el pilotet vermell no funciona.
Però ho estan sentint, no?
Sí.
Jo quan et faci així amb les mans, tic, tic, tic, tic, tic, tic, tic,
vol dir que ja pots parlar.
Atenció, atenció.
A veure, em pregunto per la Núria i no inicio el monogràfic.
qui s'assalta sempre l'ordre del pilot vermell en aquest programa.
Sí, de fet, cada dia ha funcionat i no hi has reparat mai, Manel,
si sempre parles quant ve de gust.
Ja ho sé, eh?
I avui que no hi és.
Ell parla-li que el micro no estigui obert.
Ja vull que no hi és.
Avui sí fixa.
Però a veure, jo mentalment lo tenia present.
Ah, molt bé.
O sigui, jo mentalment, així pel revillo de l'ojo, lo veia ella.
I clar, avui no l'he vist i m'ha desconcertat.
Doncs mentalment, concentra, calla, que ara no toca parlar d'això.
Bé, tothom segueix les notícies, segurament, a la premsa, a la televisió, etcètera, etcètera.
I segurament estareu al dia dels, desgraciadament, 40.000 morts, més de 200.000 ferits
i 4, milions de persones sense llar que s'han quedat en els darrers dies a la Xina
per culpa d'un terratrèmol de magnitud 7,9 a l'escala de Richter
a la província de Sichuan, que està aproximadament al sud-oest d'aquest país.
A l'escala de Richter arriba fins al 9, m'assembla, no?
Sí, però a veure...
No, no, vull dir que és molt alt.
No em desmunteu amb monogràfic que ara anirem explicant.
No, perquè clar, diu 7,9, però si l'escala és de 100, és molt alt.
I qui era Richter?
Ah, ja ho explicarem.
El president de l'escala, no?
Sí, de la comunitat de veïns, si us sembla.
Doncs bé, avui parlem de fenòmens naturals, en concret, de desastres naturals.
Per començar, diferenciar què és un fenomen natural i què és un desastre natural.
La pluja, què diríeu?
És que m'haveren acudits.
La pluja, què diríeu?
Què és un fenomen natural o un desastre natural?
Depèn.
Al principi, clar.
Si cauen 25 litres per metre quadrat, és un fenomen natural.
Si cauen 500 en una hora, és un desastre.
Molt bé.
Així, llamps, terratrèmols, les onades del mar o la pluja,
perfectament poden ser fenòmens naturals,
sempre que els definim com manifestacions de l'activitat de la natura.
I prou.
Sí.
Un desastre.
Quan un fenomen es converteix en un desastre?
Quan protegeix la humanitat.
Molt bé.
quan el fenomen natural és sumament destructiu i provoca danys greus per l'humanitat.
En aquest cas, avui parlem de terratrèmols.
I trobem diferents termes com sisma, tremolor, terratrèmol,
que normalment s'utilitzen com a sinònims, però no són els mateixos.
Sisma, del grec seismos, significa sacsejar, és el terme científic més general utilitzat
per referir-se a qualsevol moviment sobtat de la Terra.
D'acord amb aquesta definició, un tremolor és un sisma de baixa intensitat,
és a dir, seria un microcisme, i per una altra banda un terratrèmol seria un sisma
d'alta intensitat, seria un macrocisme.
Per tant, sisma és la paraula genèrica que vol dir moviment,
i terratrèmol és un tipus de moviment molt fort.
Terratrèmol seria un macrocisme.
Els terratrèmols els podem dividir en naturals i artificials,
i dins dels naturals podrem dividir-los en tectònics i volcànics.
Avui veurem què són els terratrèmols,
encara que tothom, encara que sigui no per experiència viscuda,
tothom sap què són els terratrèmols.
Comencem pels terratrèmols naturals,
i dins d'aquests els terratrèmols tectònics.
Són, en un principi, els més freqüents,
amb un percentatge del 90% del total.
Succeeixen quan, de sobte, de forma sobtada i brusca,
s'allibera l'energia acumulada pel contacte entre les seccions de moviment
que formen la capa terrestre, és a dir, les plaques tectòniques,
i s'originen habitualment a una profunditat d'entre 17 i 34 quilòmetres,
encara que a vegades s'ha arribat a esclatar 750 quilòmetres de la superfície terrestre.
També, doncs, gràcies als científics, sobretot físics,
sabem que, físics i geògrafs, que hi ha dos punts bàsics,
un seria l'hipocentre i l'altre seria l'epicentre.
Us ha millor dir què és cadascú?
Espera, espera, anem a pams.
Plaques tectòniques que es mouen i llavors provoquen el sisme.
La Terra sempre està en moviment.
Les plaques tectòniques sempre es mouen,
per això a vegades, doncs, diem,
doncs, estem més a prop d'un continent, estem més lluny d'un altre,
doncs, en la geografia el rei no sempre és igual, etcètera, etcètera.
La qüestió és que, en sé, que es mouen a gran velocitat
o s'escapa aquesta energia que dius, però això passa en el mar?
I tant, però no preguntis per ara, perquè això ja arribarà.
No sé per què, quan faig jo monogràfics,
totes les preguntes venen com una metralladora.
Quan el monogràfic em fa el manel, tothom s'espera i caia a l'ordre de preguntes.
Imposo més respecte.
A això no.
Hippocentre i epicentre.
Hippocentre i epicentre.
Hippocentre o focus, que seria el lloc d'origen del terratrèmol,
i l'epicentre, que és on es projecta aquest terratrèmol,
però a la superfície de la Terra.
Ah, val.
Sí?
Sí.
Molt bé.
O sigui, els dos estan en la mateixa vertical,
una a la superfície, l'epicentre,
i l'hipocentre és on té realment...
A X quilòmetres a l'interior de la Terra.
Hi ha diferents tipus d'ones,
que ara no explicarem per manca de temps,
i ones primàries, ones secundàries,
també ones superficials, ones llargues,
que s'expandeixen molt més lentament per sobre la superfície,
i, com hem comentat,
els terratrèmols tectònics són els més freqüents,
i seria, per exemple, el que ha succeït aquests dies a la Xina.
Per cert, sabíeu que la Xina és el país
on més persones han mort víctimes de terratrèmols?
No, no ho sabia jo.
Això com a curiositat i un punt.
Però per què?
Bé, no ho sabem.
També, però a la banda, segurament,
perquè hi ha molta població,
però també és una de les zones geogràfiques
on més terratrèmols també es produeixen.
De fet, n'hi va haver un, perdona Jordi,
a l'any 76, crec que va fer uns 250.000 morts.
El que passa és que a l'època
les autoritats xines no van dir res.
Per tant, hi ha generacions,
hi ha una generació almenys de persones
que han viscut dos terratrèmols forts.
Sí.
Clar, hi ha gent que encara se'n deu recordar
el del 76 i que ara està patint aquest.
Molt bé.
Sí, i aquí, Jordi, tu has parlat de 30-40.000 morts,
però també hi ha xifres que parlen de 70.000.
Sí, hi ha xifres que parlen de 70.000.
Suposo que el número de morts
potser no ser igual, els cadàvers recuperats.
Però, clar, encara queda molta gent.
Molta gent enterrada.
Sí, molta gent enterrada.
Tornant a la petita anècdota aquesta d'argumentes
de les víctimes per terratrèmols,
a la Xina, segons registres,
durant un seixme ocorregut a Sili,
l'any 1290,
és a dir, ja hi ha constància d'un terratrèmol
succeït l'any 1290,
és a dir, al segle XIII,
al segle XIII, van morir 100.000 persones,
a Sanxi, l'any 1556,
830.000 persones,
a Gansu, l'any 1920,
hi ha Xining, el 27,
200.000 persones a cada terratrèmol,
a Gansu, de nou, l'any 1932,
70.000 persones,
i a Tangshan, l'any 76,
que és el que comentava el Manel,
255.000 víctimes.
Desgraciadament, la Xina té aquest rècord,
podríem dir.
Passem ara als terratrèmols volcànics.
Hem dit que hi ha de dos tipus,
per una banda,
terratrèmols naturals,
terratrèmols artificials,
i dins dels naturals trobem els tectònics,
provocats pel moviment de les plaques tectòniques,
i per una altra banda els volcànics.
Aquests són molt menys freqüents,
representen aproximadament un 7% del total.
El seu abast geogràfic també és molt més limitat,
i la seva intensitat generalment és baixa,
i els seus efectes també més o menys moderats.
S'occeeixen abans,
o durant o després de l'erupció d'un volcà,
degut a l'explosió provocada
per l'alliberament violent
de gasos, de lava,
acumulats a la ximeneia volcànica,
obstruïda per la pujada del magma.
Després també trobem els terratrèmols artificials.
Sí, jo això no ho he captat.
Tots aquells provocats per l'home,
o per certes accions humanes,
com per exemple serien les proves subterrànies
amb explosius nuclears,
el bombeig d'aigua des de l'interior de la Terra,
les detonacions per a grans sobres d'enginyeria,
ja siguin carreteres, embalsos, preses, etcètera,
o els derrumbaments provocats
per l'activitat minera.
Perfectament.
Home, us puc contar una anècdota?
Digues.
Sí.
Quan jo era jove, fa molts anys,
estava a l'institut una vegada,
i recordo que va començar a tremolar tot,
i vam dir, que guai, un terremoto, no?
Estem vivint un terremoto.
I mos vam assomar a la finestra
i estava passant una pisonadora enorme
per la carretera,
i era el que provocava.
És el que tu dius, no?
En Jordi, un terremoto artificial.
Sí, un terremoto artificial.
Podria ser.
Una gran anècdota.
Un microsisme.
On venia bé, no?
Molt bé.
Seguim, no?
Vinga, va.
La geografia dels terremotrèmols.
Següent subtítol.
Per ara ha quedat clar?
Tot?
Sí.
Algun dubte?
Sí.
No?
Molt bé.
Si bé pràcticament tot el planeta
és susceptible de presentar activitat sísmica,
només hi ha algunes regions concretes
on succeeixen amb més freqüència els terremotrèmols,
entesos com a sismes de gran intensitat,
és a dir, macrosismes.
Aquestes grans regions coincideixen a la vegada
amb les zones afectades per la fricció
de les plaques tectòniques,
inclús també amb àrees de volcanisme.
Una d'aquestes regions on es troba el 85% de l'activitat sísmica al món
va des de l'extrem est de Rússia fins a Nova Salanda,
passant per Japó, Filipines, Indonèsia,
les illes occidentals del Pacífic Sur, etc.
Una altra regió recorre tota la costa occidental d'Amèrica,
des de les illes alautines, al sud-est d'Alaska,
fins a la cordillera del Sànchez, a Xile,
passant per les cadenes muntanyoses de Centroamèrica, Mèxic, etc.,
que el relleu també de tota aquella zona és molt vistós
i està format, com tot el relleu de tot el planeta,
pel moviment de plaques tectòniques.
També són regions de gran activitat sísmica
les que rodegen el mar Mediterrani
i comprenen Turquia, els països balcànics, Itàlia,
les zones més muntanyoses d'Àsia,
des del Càucas fins a la Xina occidental,
passant per les cordilleres del Pàmir i l'Himalaya,
la gran vall del Rif, a l'est d'Àfrica
i també part de la Mar Roja i la vall del Jordà.
I us preguntareu, i Catalunya, què?
Pregunteu-vos-ho.
Estem bastant tranquils aquí, no?
No t'ho creguis, eh?
Per la zona de vulcanisme,
doncs on podria pensar quina zona hi ha amb vulcans a Catalunya?
La Garrotxa.
La Garrotxa, molt bé.
Trobaríem, doncs sí.
Doncs bé, els terratrèmols de màxima intensitat
que s'han registrat a Catalunya
van ser enregistrats a la Ribagorça,
per exemple, l'any 1373,
amb una intensitat de 8-9,
això estem parlant del segle XIV,
una altra va ser a Viella l'any 1922,
amb una intensitat de 8,
i també trobem altra, com per exemple,
l'any 1428, a finals de l'edat mitjana,
doncs amb una intensitat de 9-10,
és a dir, que són intensitats dins de l'escala de Richter,
doncs força importants.
També en trobaríem d'altres, o menors,
com per exemple, a Olot,
l'any 1427,
amb una intensitat de 9,
estem dient menor, però una intensitat de 9...
Bueno, menor, però que va fer molt de mal,
perquè va ser destruït tota la ciutat d'Olot.
Ah, sí?
Sí, i va fer una esquerda també a Santa Maria del Mar.
I per exemple, també,
per citar-ne una altra,
el Vallès, l'any 1488,
amb una intensitat de 8.
És a dir, des de l'antiguitat,
encara que aquí no estiguin reflectits,
a Catalunya també hi ha hagut activitat sísmica,
sobretot a les zones més pirinenques,
o a la zona de la Garrotxa.
És que, de fet, a la Garrotxa qualsevol dia
poden tornar a despertar els volcans.
Hi ha una zona volcànica...
Però deu estar molt estudiat i controlat.
No, està apagada, però no estingida.
Ah.
O sigui que, a millor,
podem passar 10.000 anys, 20.000 anys,
no ho se sap.
Però en qualsevol moment
podria tornar a entrar en activitat.
A qual cosa seria bonic d'anar-ho vore,
però un autèntic...
Un desastre natural.
Un desastre per a la gent que viu allí.
Segurament a tothom li sona el nom de Richter,
i més si parlem de terratrèmols,
o com a mínim sovint la gent relaciona
el nom de Richter amb els terratrèmols.
Aquest senyor, Charles Francis Richter,
va néixer l'any 1900,
va morir el 1985,
era de Hamilton a Ohio,
va estudiar física,
com molts altres especialistes en sismologia,
com pot ser el Rus Golitsyn,
o també l'italià Mercalli,
que va crear també una altra forma
de mesurar la magnitud dels terratrèmols.
I a Washington va sorgir el seu interès
per a la sismologia,
i juntament amb un altre científic
o sismòleg alemany,
anomenat Beno Gutenberg,
van desenvolupar l'anomenada escala de Richter
per mesurar la magnitud dels terratrèmols.
Ara anem a explicar una mica,
de forma ràpida també ensaltem
l'escala de Mercalli,
el que seria l'escala de Richter.
Sí, a veure com es mesura.
Aquesta escala,
per mesurar els terratrèmols,
la de magnitud o Richter,
és més subjectiva que no pas la de Mercalli,
ja que s'obté de manera numèrica
per mitjà d'un sismògraf,
és un aparell que mesura,
en aquest cas,
la magnitud d'un terratrèmol,
que registra l'energia alliberada
pel terratrèmol
en forma d'ones sísmiques
des del seu focus.
Te volia fer una rectificació, Jordi,
aquí no t'enfadaràs.
No.
Quan es parlava dels terratrèmols de Catalunya,
del segle XIII, XV,
no era escala Richter,
perquè es parlava d'escala 9-10,
no quedaria Pirineu.
No era Richter, és veritat.
Era Mercalli, segurament,
que és una, per exemple,
d'intensitat 8,
seria que els edificis construïts forts
sofreixen d'anys,
les restes es derrumben,
l'intensitat 9 és que pràcticament
totes les construccions sofreixen d'anys, etcètera.
Però seria escala Mercalli,
no Richter.
Sí, val.
Gràcies.
De res.
Jo t'agraeixo, Manel.
Doncs bé, anem a veure
les diferents magnituds
dins de l'escala Richter.
Trobem magnitud 3,5 o menys.
Generalment, el terratrèmol no se sent,
però els sismògrafs el registren.
Allò que ningú se n'entera,
però, bueno, els que estan vigilants...
Que n'hi ha, n'hi ha, eh?
Que n'hi ha cada dos per tres, cada dia.
La magnitud 3,6 o 5,4,
sovint se senten,
però només causen danys menors
a prop de l'epicentre.
La magnitud 5,5-6
provoca danys lleugers
en edificacions mal construïdes
i en altres tipus d'estructures
en un radi de 10 km a partir de l'epicentre.
La magnitud 6,1-6,9
pot ocasionar danys sabers
en àrees que es troben densament poblades.
La magnitud 7 a 7,9
que seria la magnitud
que ha succeït
fa relativament poc a la Xina
que causa danys greus
a les poblacions
en un radi de 100 km
des de l'epicentre.
i la magnitud 8 o més
que provoca la destrucció total
a les poblacions properes
o amb un radi encara més gran
de 100 km des de l'epicentre.
Clar, una mica la mesura
ve donada per l'abast
que té en qüestió de territori,
des de l'epicentre fins on s'escampa,
però també ve molt...
Pel grau de destrucció.
Pel grau de destrucció,
però estem parlant sempre
de llocs poblats.
I, clar,
on no hi ha població
no hi ha tanta destrucció.
Imagineu-vos que
a prop d'on es fa el terratrèmol
hi ha un bosc.
Sí, però suposo que també és...
Almenys els sismògrafs
sí, el detecten.
El detecta
i detecta la magnitud
de les zones, no?
I almenys sap...
Sí.
Suposo que és això, clar,
perquè si és al mig d'un desert
i hi ha un terratrèmol
no pots mesurar
el que tu dius,
la destrucció que ha causat,
però sí la intensitat
de les zones.
Doncs gràcies a l'escala de Richter,
utilitzada a partir de l'any 35,
s'han pogut mesurar
amb gran exactitud
els terratrèmols ocorreguts
fins avui en dia.
Entre aquests,
el de major magnitud,
suposo que també com a curiositat
i que són aquelles dades
que a vegades
donen més interès
al programa,
va ser el de 9,5 graus
a l'escala de Richter
que va tenir lloc
el 22 de maig del 1960
a Santiago i Concepción,
a Xile,
que va desencadenar
onades gegants
i erupcions volcàniques
i va provocar
5.000 morts
i 2 milions
de damnificats.
No com a 5
a l'escala de Richter.
Imagineu-vos
les imatges
que hem estat veient
aquests dies
de la Xina,
que també,
per una altra banda,
és sorprenent
que un país
que normalment
ha estat sempre tancat
a exposar
la seva informació
de política interior
o de vida interior,
doncs,
ens estiguin arribant
a aquestes imatges.
La veritat és que
hi ha hagut un canvi
per part del govern.
Suposo que parles olímpics.
Sí, suposo que per tenir
els Jocs Olímpics molt a prop.
Home,
deuen pensar,
mentre es parli del terratrèmol
no es parla del Tibet.
Sí,
o si no es parla del Tibet.
El que passa és que
no és tan, tan, tan, tan obert
com sembla
pel que expliquen, eh?
Molt més obert
diuen que normalment,
però que es veu que hi ha
com una diferenciació
entre el que són
mitjans de comunicació
de la Xina
i mitjans de comunicació
frangès.
Sí, és el que m'ho entenem
més aquí
que a l'interior de la Xina,
vols dir?
O no,
a l'hora d'accedir
a segons quins llocs.
No és tan obert.
Es veu que els assistents,
els metges,
els que estan fent
totes les tasques,
no tenen mà lliure
per tractar amb la premsa.
Sí, sí.
No és tan, tan, tan obert.
A Xile m'has dit, no?
Sí, a Xile.
A Santiago de Concepción,
l'any 1960.
22 de maig, en concret.
9,5?
Imagina que...
Mira, 22 de maig,
fa anys demà.
Sí, sí.
Doncs mira, molt bé.
I devia ser una zona
poc poblada.
Un terratrèmol
d'esta magnitud
passa a un lloc
com, per exemple,
a San Francisco.
Sí, a San Francisco,
que és una de les zones també...
I no queda ciutat.
Clar, és que, a més,
hi ha qüestions col·laterals
com serien, per exemple,
el tema dels tsunamis.
Això deu venir també de...
Sí, sí, sí.
I dels terratrèmols.
Sí, sí, és un terratrèmol
que s'ha provocat, doncs,
sota la...
Sota el mar, clar,
o sota el oceà.
També recordem, doncs,
el que seria, doncs,
que va ser el 2004...
Sí, el gran tsunami
que va haver-hi
a les postes d'Indonésia,
a Tailàndia, a l'Índia,
que va provocar també
centenars de milers d'imorci.
Què dius,
potser el terratrèmol
no hagués destruït
molta casa, però l'onada...
No, no, però va ser un terratrèmol
crec també de nou, eh?
Sí, no, sí.
Va ser de moltíssim graus,
en concret,
el 26 de desembre
de l'any 2004,
a prop de Sumatra,
a província del nord
de l'illa de Sumatra,
a Indonésia.
i també, com a magnituds
molt altes,
s'han produït a Alaska,
al Canadà,
a les illes Andrianov,
també a Alaska,
a Hawaii, a Indonésia,
en forma també de tsunami,
a Rússia,
a Xile,
una altra vegada,
en aquest cas era, doncs,
ja l'any 1952,
és a dir, anterior al 1960,
però amb una magnitud
molt més baixa,
i que, doncs,
en aquest cas, doncs,
anem trobant terratrèmols
que normalment estan més lligats
al que seria
el moviment de plaques tectòniques,
que si veiessem...
Que no passa a volcans.
Sí, que no passa a volcans.
Si voleu fer alguna pregunta.
Ara.
Home, ha quedat tot molt clar, Jordi.
Ah, sí?
Ah, sí, jo vull fer una recomanació.
Recomana.
Podeu,
si no heu notat mai un terratrèmol,
i teniu ganes de notar-ne un,
en pla guai, no?
que ho deu anar a Olot,
al Museu dels Volcans
que hi ha,
de la zona volcànica,
i tenen una habitació
que t'ha de recrear
un terratrèmol
d'intensitat baixa,
però que ho notes.
I és curiós,
almenys notar
la sensació
de com vibre.
Ara que dieu això d'Olot,
es menja bé, Olot?
Hi ha bons restaurants?
Molt bé.
Molt bé.
Los Fesolets
de Santa Pau.
Santa Pau
és molt maco.
Però això...
Molt bé, Núria.
Però això ja és una altra història.
Ja havia caigut.
Ves per on.
Avui fa 100 anys
a Tarragona.
Anem molt malament
de temps, xatis.
Vinga, ràpid.
Què va passar
fa 100 anys?
A Tarragona.
Parlem d'espectacles
a la ciutat.
T'ho heu tomat
de part
en totes les sessions,
aquesta noix
harà su debut
en el cinematógrafo
Las Novedades
la aplaudida
tiple cupletista
senyora Elvira Safón,
artista molt festejada
per quantos públics
han tingut ocasió
de oir
su ben timbrada voz.
Eh?
Això?
El cinematógrafo.
Ben timbrada voz.
Sí.
I després també
teníeu el teatre principal
on
la gran companyia
comico-dramàtica
dirigida
per els senyors
Palma Reig
bueno, perdó,
anunciava
aquesta gran companyia
Funció per a hoy
les comèdies
Los Corridos
El patio
i L'assistente del coronel
o sigui
tres comèdies
en un dia
sí, sí
però estem l'any 1908
ja hi havia cinema
no
el públic de Tarragona
no es podia provar
el cinema
tenia diverses opcions
ah també hi ha
hem parlat del cinema
a les novedades
també tenia
el cinematógrafo modern
no?
i direu
el cine
fan només
cine?
doncs no
ja heu vist
que una
una cansonetista

Gabinete Callista
de José Egea i Simó
se cortan los callos y duricias
i se curan los uñeros sin dolor
a Raval de Santana
número 11
un anunci de Reus
opera todos los sábados en Tarragona
Fonda Europa
a la Gabinete Callista
de José Egea i Simó
patrocina
el No en vinguis a Vistòries
No en vinguis a Vistòries
Curiositats
jo avui estic
desastre
desastre
desastre
perquè les curiositats
també estan relacionades
amb desastres naturals
sí
sí, sí
doncs sembla històricament cert
que una terrible onada de calor
va afectar Centra Europa
a l'estiu de 1132
tan altes van ser les temperatures
que fins i tot
al capdalt del riu Rhin
es va assecar del tot
imagineu-vos
això segons
són les cròniques
i els testimonis
que hi ha de l'època
però d'altra banda
així anem a l'altre extrem
pel contrari
l'hivern de 1709
es van registrar
temperatures tan baixes
a tot Europa
que molts canals
de la ciutat de Venècia
van arribar a gelar-se
imagineu-vos
molt de fred
canvi climàtic
i tant
notícies
mireu
resulta que
a Palma de Mallorca
vam fer una fèria
una fèria nàutica
una fira
sí, sí
i què hi havia exposat
allí enmig dels barcos
doncs
una peça
de gran valor històric
una gran ancla
romana
de 1.100 quilos
de pes
no sé si sap com
la van aconseguir
però bueno
la qüestió és que
van anar
agents de la Guàrdia Civil
van ser advertits
que hi havia allò allí
i van recuperar la peça
algú la devia veure
i devia detectar
que allò tenia un valor
que era antic
una
més d'una tonelada de pes
imagineu-vos
doncs ara
aquesta peça
s'ha quedat
al
el museu
perquè
consideren
que no té
que estar
en mans privades
i suposa
que la Guàrdia Civil
investigarà
d'on ha sortit
suposem que
d'algun espoli
fet a un vaixell
esconsat
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
a veure
Manel i Jordi
vosaltres què sou?
digue'm
un fenomeno
natural
o un desastre natural?
nosaltres som
un fenomeno
tectònic
nosaltres som
uns tíols
molt guais
una mica fenomenals
a vegades
i una mica desastres
també a vegades
però
o sigui
l'encant
està en això
més coses
dos coses
si ets perfecte
la gent et té ràbia
entens?
espero que els nostres oients
ho vegin igual
segueixin
escoltant el
No envinguin
semistòries
i sobretot
que segueixin
enviant mails
hem rebut mails?
no jo què sé
tampoc ho mires
jo què he de mires
al vostre compte de correu
la darrera setmana
em vas donar
no, al Jatardes
no he enviat res
al Jatardes
no passa res
envieu un mail
home que em farà gràcia
dir-los-hi
jatardes
arroba
tarragonaradio.cat
no ens escriviu
no volem saber res
sí
tarragonins i tarragonines
no feu ús
de l'ordinador
adeu-siau
tarragonaradio.com
tarragonaradio.com
tarragonaradio.com
Fins demà!