I hace algunos siglos que he empezado a sospechar
Que he caído sin quererlo en...
Doncs ara sí, tornen a sonar els lopables bian de fons
i això vol dir que tenim el Santi Valmes, un dels seus components,
a l'altre costat del fil telefònic.
Santi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ja hem fet la introducció, hem dit que veniu a Tarragona aquest divendres,
al Parc del Francolí, que veniu a presentar
Cuentos Xinos per a Niños del Japón,
que sou un dels grups del panorama nacional de pop rock independent
més apreuats o més ben valorats per crítica i públic.
Ens falta, però, per dir moltes coses, no?
Qui sou lopables bian, i des de quan que funcioneu?
Bé, doncs, per qui no ens coneixi,
som una banda de friquis que han començat a fer
10 anys o una cosa així.
hem fet 3 discos en anglès que ens van servir per situar-nos dins del que és l'escena independent
i després ens va agafar per canviar el castellà per una necessitat artística
i s'ha anat, doncs, molt millor encara, o sigui que no teniu cap queixa.
Quin és el segell que distingeix Love of Lesbian de les moltíssimes formacions que hi ha
que fan més o menys el vostre estil?
Bé, o que podríem encabir dins d'aquesta etiqueta tan àmplia, no?,
de pop rock independent.
Per què vosaltres, doncs, teniu aquesta bona valoració
i n'hi ha d'altres que no acaben de despegar, que no arrenquen?
Què creieu que us fa diferents?
Clar, jo, vull dir que és una mica...
Sí, ja ho sé, ja ho sé.
Bé, jo suposo que hem tingut cura tant del que és el fons,
del que volem explicar, tant del que volem transmetre, com de la forma.
Llavors, crec que la música independent, doncs, molts cops,
el que li passa és que s'obsessionen moltíssim amb la forma
i l'aspecte, potser, compositiu o emocional,
doncs, a vegades el deixen una miqueta de marge, no?,
perquè estan obsessionats, doncs, potser a sonar cool
o a sonar, doncs, cool, saps fashion.
Sí.
No confonguem, no?
Super fashion de la muerte.
Exacte, super fashion de la muerte, no?
I llavors, al final, doncs, es queda amb un exercici formal,
doncs, amb una espècie de declaració d'estemimètodo,
però que no hi ha cap tipus de vivència personal, no?
I nosaltres, doncs, bueno, sempre hem tingut molta cura
de que les cançons, doncs, de les puguis ser teves, oi?
En això hi ha ajudat, aquest canvi que heu fet en l'idioma,
el fet de cantar ara en castellà?
Sense dubtes, o sigui, ha sigut, doncs, un canvi de percepció
per part del públic, doncs, molt important, no?
Això ho notes des de... ho vam notar des dels primers concerts,
doncs, que, bueno, al principi, doncs, amb les cançons de l'anglès,
feia Watch in the Morning, doncs, aquell estiu jo que li sonava,
i quan vam passar al castellà, doncs, realment,
doncs, va multiplicar el públic per cinc,
i a part de multiplicar-se per cinc, doncs, veies que...
Clar, t'avíem deia el baixista, hòstia,
doncs, hi haurà un dia que t'estàs apropant
que si et quedes al fònic no caldrà que...
Ah, mira.
Ni còstia.
Faràs allò tant fashion, també, no?,
de posar el micròfon cap al públic, ué,
i moure el braç, allà, en plan, vosaltres, vosaltres...
Clar, jo diré, ojete, i tu, ojete.
Escolta, però, de tota manera,
sí que potser ara heu triat un bon moment,
perquè jo m'imagino que quan va començar,
fa 10 anys,
que s'entenia aquest estil de música,
segurament, només en castellà.
I ara, doncs, ja sí,
se'ls pot entendre... Ai, perdona, només en anglès.
I és ara quan, sí, clar,
fa 10 anys, hasta sonava raro
i fins a cert punt cutre,
cantar pop rock indie
en castellà.
Sí, perquè la veritat és que
el que va passar potser
a l'època dels 90
és que tots els exemples
que hi havia en castellà
de lo que era, doncs,
de la música comercial,
doncs, eren...
O sigui, va haver-hi com una espècie
de falla, diguem, d'abisme,
que es va trencar
entre el que era la movida madilenya,
que en castellà, doncs, hi havia coses
d'aquella època, doncs,
que van sortir superinteressants
i, com a dir, va haver-hi una sequia
i va haver-hi, doncs,
la temporada de grups nefastos,
però sense cap dubte, no?
Llavors, doncs,
la reacció immediata
de gent independent va ser, doncs,
anar a l'anglès, suposo,
que hauria de ser per això.
Jo a vegades m'ho pregunto.
I ara, doncs, diguem que
torna a haver-hi, doncs,
doncs, bueno,
no diria que és la movida, no?,
però sí que hi ha grups
que encara m'estan fent les coses molt bé.
Quins grups teniu de referència
a nivell que afectin la vostra música
o que els admireu?
No sé si un d'aquests casos
serien els de Cure,
que ara en parlarem.
Sí, sí, sí,
a nivell tan estilístic
com de...
inclús de lletres,
els Cure m'agraden molt, també.
És un grup que pot passar, doncs,
tant del drama absolut
com a una cançó,
doncs, que gairebé
sembla que se n'en fotin d'ells mateixos, no?
De què està la Sant?
Parlem dels de Cure
perquè els mítics de Cure,
ara retrobats,
no sé si en plena forma o no,
ara ens ho dirà el Santi,
doncs,
els hi vau fer de taloners
en tota una gira,
en els concerts que vam fer aquí a Espanya
o com va anar això?
Exacte,
o sigui,
tota una gira espanyola
els hi vam fer,
la gira del Dream Tour
l'any 2000.
Sí.
Nosaltres portàvem un any
i mig
com a banda,
llavors, clar,
va ser com una mica xocant.
Ara,
ara a mi,
si em toqués fer això,
potser,
inclús arribaria a dir que no, eh?
Per respecte.
Sí,
però en aquella època,
doncs,
érem tan inconscients
que vam agafar una furgoneta
i vam començar a perseguir,
doncs,
l'autobús de luxe
que portava el Robert Smith
i Susse Coafres,
no?
D'aquí,
i realment,
vull dir,
ens ho vam passar molt bé
i va ser,
doncs,
clar,
no,
no ens tocava en aquella època,
llavors,
al cap de tres concerts
tocant de banda 6.000,
7.000 persones,
que no et venien a veure tu,
evidentment,
doncs,
vam trobar un altre cop
al local de sempre
i va ser com bastant,
que hem fet,
no?
Veieu les fotos,
mirar les fotos
i no us ho creiem.
Sí,
havies tocat el cel,
diguem,
no?,
i havies estat expulsat
al cap d'una setmana,
no?,
això també,
vull dir,
ens va ser una mica en xoc durant...
Perquè el tour,
aquest,
el Dream Tour,
va durar,
quan?
Una setmana?
Ah,
que va anar.
Veia tres concerts,
València,
va ser València,
Saragossa i Barcelona.
I va ser molt bèstia,
molt bèstia per nosaltres.
Vau arribar a tenir contacte amb ells?
Sí, sí,
de fet,
vull dir,
que era bestial perquè tu estaves tocant
davant de 7.000 persones,
tenies davant de 7.000 persones
que nosaltres,
anteriorment,
o sigui,
dies abans havíem fet bolos per 15,
saps?
I de cop i volta tenies 7.000 persones davant
i a la dreta tenies el Robert Smith
entre la pambalina,
mirant-te,
no?
I,
clar,
doncs,
tenir el cantant de dic,
i ara a la dreta,
doncs,
mirant-te,
fot més nerviós que tenir 7.000 persones davant.
Déu-n'hi-do,
devíeu aprendre moltíssim,
no?,
a nivell professional.
Bueno,
nosaltres vam aprendre,
a la dreta,
que,
doncs,
vull dir,
encara que sigui una estrella,
doncs,
vull dir,
que realment té talent,
doncs,
té un sabàfer,
té un cavaller,
saps?
Vull dir,
hi ha gent que té moltíssim talent
i que tenen un encant personal,
doncs,
increïble,
i el Robert Smith
és un que ells,
no?
Una persona humil,
encara que se la veu,
i que té els ous d'anar
a veure un sub de Barcelona
a sentir-los,
no?
Vull dir,
que cosa que podria passar perfectament
i quedar-se en el camerino,
no?
Com és que us van triar vosaltres,
Santi?
Doncs,
vull dir,
perquè aquella gira no portava
en aquell,
que ens va cap grup,
anglès,
llavors,
ell volia que un grup de cada país,
doncs,
el taloners,
no?
I vam presentar el ferrer
i al cap d'una setmana
ens vam rogar,
demanant-nos més informació
i no sé què,
des de quantos,
i pata-pam,
no?
Us ha ajudat
aquesta minigira
amb els de Cure
com a fent de taloners
per després
seguir endavant
amb la vostra carrera
i fins a quin punt
us ha marcat?
Bé,
jo et dic,
nosaltres
ens vam tirar un any
que,
clar,
vam tornar
a tocar
davant de 30 persones.
Clar,
és el que té la fama.
Una setmana
estàs a baix
i l'altra
estàs a dalt.
Exactament,
no?
I,
hòstia,
vull dir,
sabíem que allò,
doncs,
evidentment,
no era mèrit nostre,
no?
Però la realitat
en aquells moments
del país,
en aquell independent,
d'això,
era molt futura,
era molt futura.
Nosaltres vam empalmar això
i vam conèixer
a cada tallut
o a algun lloc d'aquests.
A la reina
ens van venir
dues persones,
a veure'ns.
era com un assaig,
doncs.
Sí,
era com un assaig
i vam estar a punt
de cancel·lar-lo
però llavors vam dir
que aquestes dues persones
vienen de Càceres,
han hecho 200 kilómetros
para verte,
no?
I dius,
vale,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
pues,
bueno,
va ser un,
un exercici militar
de aguante personal,
¿no?
I llavors,
com vau tornar
a agafar
aquesta,
aquesta ressò?
Sí.
Perquè ara s'hi compliu,
eh?
Ara sí que teniu públic fidel
i, escolta,
no,
no us passa això,
ja ha de tocar per dues
o per 30 persones,
ara s'hi compliu.
No, no,
no, exacte,
vull dir,
ja és una cosa
que no ens preocupem
però va ser a partir
del,
va ser un disc més
amb,
dos discos més
amb anglès
que a poc a poc,
doncs,
ens van convertir
més aviat,
doncs,
en un fenomen
més aviat de premsa
que en el parc de públic,
no?
En aquests moments
teníem públic,
sí,
però era públic,
doncs,
de gent d'altres grups
que venia,
que estava més pendent
de,
deiem,
quin efecte de guitarra
utilitzaves.
Sí,
això passa.
Llavors,
quan vam canviar el castellà,
llavors sí que,
diguem,
va ser com que la gent
de veritat,
en majúscules,
doncs,
de cop i volta,
doncs,
començés a omplir
de sales on tocaves
i a partir d'aquí,
doncs,
portem,
doncs,
uns tres anys
fantàstics,
de veritat.
Quina relació
teniu amb el Japó?
Perquè aneu com a vestits
en el,
en la fotografia
que tenim de promoció,
com si fóssiu part,
integrants d'un equip
de futbol japonès.
Sí.
Sí?
Però això és autèntic,
aquestes samarretes?
Hi ha un equip
que les porta?
No, no, no,
és una tenda de Barcelona,
per cert,
amb 30 euros
cada samarret,
o sigui que no us recomano.
Sí,
perquè,
va venir el nostre guitarra
amb aquesta samarret,
van dir,
i altra,
i tots portés amb aquesta samarret
a fer increïble,
o sigui,
vés a comprar,
vés a comprar,
compra 5,
i arriba el tio
i, bueno,
200 euros.
Però què dius?
Sí, sí,
no,
és que valia 30 cada una.
Mira,
la veritat és que
volíem sonar
una foto d'un segon.
També estàvem una mica
cansats,
de tot el tipus de grup
que apoya
a la paret,
saps?
Com,
amb les mans al darrere,
i fa molt de temps
que ja no fem aquest tipus
de fotos,
perquè,
perquè,
vista una,
vista totes,
i realment,
doncs,
penses que aquell grup
ja no t'interessa,
a mi ja no m'interessa.
Saps?
Sí,
realment,
l'estètica que doneu
és molt concreta
i curiosa,
és original.
I, a més,
s'adiu una mica
té a veure,
no?,
cadascú comenta
per què de la seva manera.
No,
darrere d'això,
no hi ha un viatge
al Japó místic
en què heu vist la llum,
ni res d'això,
no?,
no hi ha cap relació
directa amb el Japó.
No,
en absolut,
potser que tots
som bastant obsessos
amb tenir una filia
sexual amb els teus,
però ja està.
Amb els teus?
I els japonesos la tenen.
Tots?
Tots?
Sí,
som,
però les teus femenins,
vull dir.
Bueno,
ja clar,
ja és un límit,
ja està bé,
ja està bé.
No fotem,
però,
bueno,
no sé,
he après alguna relació,
no?
Home,
jo sempre m'he preguntat
què fa que la gent
s'uneixi per fer música
i es mantinguin units,
saps allò que cada dia
hi ha grups que es desfan
i els que es mantenen junts,
perquè clar,
combinar tantes persones
a vegades no és fàcil,
en el vostre cas
el que us uneix
són els peus.
Està bé,
està bé.
Bueno,
o sigui,
i pots començar a pujar cap amunt,
no?
Però,
és que no,
tu deia,
perquè és que no hi ha cap tipus
de reacció,
vull dir,
amb el disc amb nosaltres.
era part de lletres
que tenia jo
en aquells moments
i quantos xines per mi
és el Japó,
és una cosa que no va
acabar en cap tema,
però a mi m'agradava,
doncs,
per simular la mentida
i la veritat.
Les lletres,
les lletres Santi,
són teves?
Sí.
Escolta,
n'hi ha,
de què parles?
Bueno,
clar,
és que això és molt genèric.
Hi ha alguna cançó
dins del disc
que sigui especialment
important per tu
a nivell de lletra?
Sí,
Los Colores en la Sombra,
per exemple,
hi ha diverses.
però aquestes,
les Colores en la Sombra,
sí.
Val.
Tothom que vagi divendres
a veure el concert
de l'Ofa of Lesbian
tingueu això en compte,
les Colores en la Sombra,
eh?
I mireu,
mireu el Santi.
Sí, home,
i tant.
Com serà el concert
de divendres?
Bé,
doncs,
nosaltres som un grup
que comencem
bastant,
bastant progressivament.
Som un grup dièsel,
o sigui,
no fem la directa
de seguida,
però al final
acabem
explotant pel raire,
o sigui,
és com una especial
curva ascendent
progressiva,
no?
Llavors,
això no acabarà la gent,
o sigui,
que un show,
diguem,
que no té res
a veure al principi,
amb el que acabarà al final.
Val.
o sigui que,
vull dir,
no pots marcar-te a mitja pel·lícula.
No us caleu,
vaja,
com els cotxes dièsel·l.
En principi,
escolta,
feu alguna mena de performance
o escenificació?
Sí,
i tant.
Sí?
Sí, sí.
Vull dir,
nosaltres portem
dos anys,
doncs,
gairebé personificant,
fins i tot superhéroes,
que ha sortit,
però, clar,
nosaltres tenim una bastant molt sèria
i després una altra bastant delirant,
no?
Sempre parlo de la deliriant,
no?
A mi ja em feia la impressió aquesta,
però dic,
deixa'm-los preguntar
que no fos que hagin canviat.
No, no,
esteu en el rotllo superhéroes.
Sí, sí,
però, bueno,
o sigui,
segurament moriran
al final d'aquesta llira,
no?
Vull dir,
d'alguna manera espectacular,
a l'últim concert moriran,
això segur.
Quin superhéroes
n'hi fiques tu?
Doncs,
jo ara,
en aquests moments,
perquè sempre és el mateix,
anem a canviant,
depèn del concert.
Bueno,
o sigui,
jo, per exemple,
fa poc,
vull dir,
anava de vispe,
però,
però vaig saltar al públic
i m'ho van,
i em van robar,
directament al públic
em va robar la roba.
Ah?
Sí, sí.
Saltes al públic,
mira,
això no ho sabia,
Santi,
això no ho sabia.
Depèn de com agafi,
però aquell cop,
doncs,
vaig baixar
i vaig tornar,
doncs,
amb la meitat
de coses que portava.
i em van començar
a xurrar directament
la gent,
coses,
no?
I llavors,
aquell superhéroe
doncs,
morió ese dia,
no?
Sí.
I no ho sé,
m'ho tinc a pensar,
m'ho tinc a pensar,
però segur que,
d'alguna manera,
sortirem.
Però és una miqueta
una conya que fem.
Nosaltres sempre diem
que quan menys en sèrio
ens prenem millors,
van les coses.
Això acostuma a passar,
eh?
Sí.
T'he de preguntar,
Santi,
ja per acabar l'entrevista,
d'on ve el nom
de l'horrorflesbian?
Uf,
aviam,
un nom que
jo buscava
en aquells moments,
havia estat
a diverses bandes
que no m'havia anat gens bé
i, bueno,
en aquells moments
vaig pensar,
hòstia,
si toquessis
en un grup imaginari,
doncs,
quin seria el nom
que et provocaria
alguna cosa
que no tingués
cap tipus de vergonya,
no?
I anava amunt un dia
i em feia aquest nom
i vaig dir,
ostres,
però sí,
és un nom molt,
com molt alliberador,
tenint compte
que l'hospital lesbians
seria lògic
si fossin noies,
però tots som nois,
llavors quedava
molt amb viva,
no?
Se sentirà mujer,
este chaval,
però li gusten
les xiques,
saps?
I els pies.
Santi,
tu de preguntar,
perdona la indiscreció,
però crec que
t'he agafat prou confiança
en aquests 10 minuts
d'entrevista.
Què estàs fent
mentre fem l'entrevista?
Perquè no pares
de moure't.
Que estàs berenant?
que menges pa amb xocolata?
No,
bueno,
de fet,
sí,
m'has engançat
que estava berenant.
És que m'ho he pensat.
No,
és sèrio.
Ho he deixat,
ho he deixat,
però...
Què menjaves,
si es pot preguntar?
Doncs,
és que es queda
molt tinéger,
molt quinceñero,
però estava fotent
una bossa de pipes,
però que estan boníssimes.
Amb clòsca o sense clòsca?
Doncs,
al final he optat
per la clòsca,
saps?
Perquè vull dir,
estem intentant,
doncs,
entre el temps
que em preguntaves,
saps?
Val,
però així les has anat
pelant,
no és d'aquelles pipes pelades
que ja venen.
Ah,
no,
jo us ho he dit.
No,
jo,
vale,
vale,
vale.
No,
no,
no,
esteu a plaer,
és com trobar-te
una noia despullada
allà directament.
Bueno,
tothom divendres
a veure el Slava Flesbian
a partir de dos quarts de dotze,
al part del Francolí
amb sandàlies.
Val,
ho recomanem,
no?
Sí,
sisplau.
Amb els peus en l'aire.
Sí,
i net,
sí.
Val,
sobretot.
Gràcies.