La Rumber, segur que són aquesta música, de fet fa no gaire
que els teníem aquí presentant el seu treball discogràfic,
un treball que es diu A lo Fratelo,
i ara els tornem a convidar perquè és que venen aquesta nit a actuar a la sala Alcao.
Joaco, bona tarda.
Hola, què tal, Núria, com estàs?
Ja us ho vam dir, quan tingueu actuació en directe a Tarragona,
passeu per aquí, però no em pensava que fos tan ràpid.
Bueno, mira, s'ha donat així, ens han trucat
i es veu que els va agradar el primer cop que vam venir.
Ja vau venir a Alcao, doncs.
Vam venir a la bequeria i ara venim a Alcao,
que són una mica les dues sales així més roqueres de la ciutat, no?
De tota manera, a mi em sorprena una mica,
perquè Alcao no el tenia jo contemplat com a pel vostre tipus de música.
Sí, sí, i tant.
Mira, fa un mes van venir uns companys que es diuen la Família Rústica,
també així de grup de fusió de Barcelona,
així com nosaltres, molta gent a l'escenari.
Sí, sí, a més és com una cova, és preciós.
Sí.
Preciós al bar.
Si no tens claustrofàbia, sí.
Sí, té molt...
Sí, però té un punt guapo.
Sí, per tocar sobretot, perquè també l'acústica, no?
I és així allargat, que és com antic, no?
Com abans es feia la música, no?
M'entén bastant la pedra original i tot això.
Sí, sí.
De fet, és el que deies, no?
Els dimecres s'estan especialitzant en programar música,
bueno, així mestissa, rombeta...
Sí, ja fa anys que programen així una noia que es diu DJ-la,
que és molt bona, que porta cinc anys així punxant des d'aquí,
des de Tarragona, i a més a més després te la trobes a tots els festivals i tal.
i els hi va funcionant.
I ara estan programant grups i la veritat que fan molt bo a la cultura
i molt bo als grups com nosaltres que venim de la ciutat de Barcelona
i veiem aquestes construccions així antigues de la Tarragona romana, no?
Ja teniu, clar.
Que és una meravella.
Hi ha poquetes sales a Tarragona, però són mones.
Les que tenim són boniquetes.
Aquesta ciutat és una meravella.
Com viviu aquí, com viviu?
No vivim malament.
No, no, és una enveja...
Quanta gent sou, la rombeta?
Nosaltres avui tocarem 8, no?
Perquè estem a prop de Barcelona.
Perquè molt gran tampoc és, però allò...
Sí, és petit.
Bueno, l'escenari...
L'escenari potser sí que donem.
Nosaltres ens hem ficat a dos metres quadrats, 8 persones,
llavors el que fem és reduir instrumentació, no?
Doncs el que va amb guitarra va amb cavaquinyo
i el que va amb bateria va amb pandeiro
i el que fem això, saps?
El que va amb les congas va amb cajón, no?
Ens reduïm.
I això ho fareu avui també?
Bueno, no, avui venim amb bateria,
en comptes de congas sí que portem el cajón
i el pandeiro, el cavaquinyo també.
Què és el cavaquinyo?
El cavaquinyo és com un ukelele, no?
És una guitarreta així, petiteta, brasileira.
És que tenim un brasileiro al grup,
dos colombians, un angoleny...
Llavors ens passa això, no?
Que a la instrumentació, doncs, sempre hi ha més, no?
Està bé, sou versàtils, no?
Podeu sou adaptables.
Sí, absolutament, clar.
Bueno, jo crec que tots els grups, no?
Sempre s'adapten una mica a les necessitats, no?
I està molt bé perquè segurament,
si canvieu d'instrumentació,
tindreu una sonoritat diferent.
A cada concert deveu sonar diferent del disc.
Sí, sobretot tenim dues sonoritats.
Una que és més elèctrica, més rockera,
amb la guitarra elèctrica, amb les congas, la bateria,
i una segona més playera,
que som el cavaquinyo, el pandeiro, el cajón...
Però, per exemple, sempre mantenim el ball, no?
La noia, la violeta, Barrio,
que sempre ve ballant amb nosaltres,
sempre mantenim aquestes coses que...
que fan...
Sorpreses, no?
Molt bé.
Bueno, sorpreses, això.
Què ens heu preparat per aquesta nit?
Home, aquesta nit venim forts, eh?
Perquè estem aquí al costat
i ens agrada molt aquesta plaça,
és molt bona per grups com nosaltres.
La gent els agrada molt,
hi ha molt de gent que li agrada la nostra música,
i venim amb tot.
Per exemple, vindrà Rafa,
que farà un número de ritmes corporals,
que està molt bé.
Ritmes corporals?
Sí, sí, sí, sí.
Rolio estom, saps?
Aquests que fan ritmes amb...
I la veritat, bueno, això,
bé, la ballarina,
venim tota la banda al complet,
amb temes nous, com sempre, no?
Una miqueta novetats.
Amb temes nous,
a part del repassar el disc, suposo, no?
Sí, sí, sí.
Venim amb...
Farem avui uns sis o set temes nous
del que volem gravar a partir de l'octubre, no?
Déu-n'hi-do.
Així ho teniu tot molt planificat, molt...
Bé, ho anem fent.
No, la veritat és que també,
els llups com nosaltres,
quan acaba de sortir el teu disc,
quan surt el disc ja passa tant de temps
que ja has començat a fer temes nous,
com sempre, no?
Tu vas funcionant a banda del que és el mercat
i a banda del que és la vida, no?
Tu tens el teu ritme.
Per què dius això?
Que us costa molt treure disc?
Que és un procés llarg.
És un procés llarg.
O sigui, sobretot pel tema de...
A veure qui el distribueix,
qui el treu,
quin segeix i tal,
has d'escollir bé,
has d'estar tranquil amb el que fas,
perquè després, al final,
qui rutlla el disc ets tu, no?
I llavors...
És una targeta de presentació, no?
Sí, sobretot les...
Has de ser orgullós.
Sí, i les decisions aquestes, no?,
doncs prenen un temps, no?
I jo crec que està bé que te'l prenguis, no?
I mentre tant,
nosaltres aneu composant
i ja teniu material pel proper...
A l'octubre, dius que entreu a gravar.
Clar, tu vas fent,
perquè és una cosa teva, no?
És com un pintor, no?
Ell segueix...
Pots fer una exposició,
però inclús hi ha obra
que no ha presentat a l'exposició
i hi ha obra que presentarà més endavant
i en Balló ho va fent, no?
Molt bé.
A quina hora començava aquesta nit?
Talcau, la Rumber, recordeu?
A les 10 del vespre.
A les 10.
I fins...?
Fins les 12.
És que teniu...
Tenim dues horetes.
Tenim dues horetes, no?
Clar, sí.
Heu de repassar el disc
i a més fer els temes nous.
Sí, normalment fem un repertori
d'una hora i mitja,
una hora i quart,
una hora i mitja,
però sí molt...
No és ben bé un...
No és que fem un repertori, no?
Fem un espectacle amb això,
amb ball,
amb ritmes corpulats,
un espectacle, vamos.
Que la gent es quedi una mica sobtada,
no?, de veure'ns.
Que porteu públic de Barcelona, també.
Bueno, esperem que vingui alguna cosa,
però, vamos,
sobretot la gent d'aquí, no?
La gent d'aquí, de Rodalies,
que hi ha molta gent,
doncs, de tot arreu, no?
Fins de Sant Carles de la Ràpita
tenim fans que ens escriuen a la web.
Sí, molt bé.
Sí, sí, la veritat és que...
La veritat és que...
La veritat és molt agraït
per gent com nosaltres de Barcelona
venir aquí a Tarragona a tocar.
Quasi que tenim més públic a Barcelona.
Sí, bueno, queda propet i...
Sí, no, i que és una plaça bona.
O sigui, hi ha places bones
i hi ha places menys bones, no?
I aquesta és una plaça realment
per la música així d'autor i de fusió
molt bona.
Jo crec que ara us toca, però,
aquí a Tarragona almenys
fer un concert a l'aire...
Obert, a l'aire lliure.
Sí, ja ens agradaria poder venir a les festes.
I tant, ja fa anys que intentem.
El que passa que també entenem
que hi ha moltes...
Hi ha moltes propostes molt bones
aquest al nostre país, a Catalunya
i bé, ja ens tocarà algun dia.
Ja ens tocarà.
A tota manera, em sembla que l'estiu
tindreu feina, eh?
Bueno, tenim un festival a Sant Carles
de Ràpita, precisament,
que és a l'aire lliure.
Sí, sí, sí.
Quin mes?
És el 12 de juliol, el dia del festival.
Es diu Delicias Festival
i estarà molt bé.
Hi ha un bon cartell,
molt bon cartell.
I encara que no estigui tan apropet,
teniu bolos emparaulats,
actuacions que us facin il·lusió
aquest estiu?
Sí, i tant.
Bueno, tenim...
És que ens han sortit arreu, no?
Doncs a Granada, anem a Granada,
anem a Huesca,
després anem a Itàlia també.
O sigui, ens han sortit coses
molt interessants aquest any, la veritat.
Bueno, ens anem a veure...
Bueno, gràcies a que tu ens fas ressò, també, no?
Sí, sí, bueno, a partir que vau sortir
a Tarragona Ràdio,
la vostra carrera va pujar.
Bueno, no, és una mica tot, no?
Tot plegat, no?
Anem sortint als mitjans,
que mai havíem sortit als mitjans,
perquè no teníem disco,
i des de...
Sí, sí, des del gener,
doncs la veritat és que...
És el primer disc?
És el primer disc.
Teníem dues maquetes.
Sí, el que passa que és això, no?
Sí que tens dues maquetes,
portem quatre anys treballant,
però sí que és el primer disc
i el ressò realment...
Bueno, hem anat a Madrid,
hem anat pel sud d'Espanya,
girant, portem des del gener girant,
hem fet 60 concerts i això es nota.
Clar, clar.
Un tema que toqueu aquesta nit
que estigui en el disc
i que sigui especial,
perquè fareu una versió molt diferent
o perquè, no ho sé,
un tema que en directe us agrada.
La veritat és que el disc
el toquem pràcticament igual,
o sigui, una mica els temes especials
són els nous
perquè realment no han passat per productor
i és una mica...
Es nota la frascura d'aquests temes nous.
Que, per cert, són semblants al disc,
vull dir, és la vostra línia,
no canvieu...
Sí, això ens costa molt de canviar, no?
Però sí, sí, són una mica...
Diuen més rockeros, més funkys,
més de cantar al públic,
són més interactius amb el públic
que aquest primer disc,
però bueno, això és el que diuen la gent,
no sé, jo els trobo iguals.
Jo crec que són...
Bueno, és la nostra música, no?
És el nostre estil.
Amb quin tema acabem, Joaco?
Mira, a mi m'agrada molt el Joselito,
perquè és el més feliç, no?, del disco.
Ah, perquè és un disco molt feliç en general,
aquest deu ser una bomba.
Bueno, parla d'un machero, no?
És molt graciós.
La Rumbé, aquesta nit a partir de les 10
i fins a les 12 a la Sala Alcau.
Joaco, moltíssimes gràcies
i, bueno, ja quan torneu,
doncs torneu a passar per aquí.
Clar que sí, moltes gràcies.
Un número
Es el 427, 20, 17 de Sevilla
Que se va a piel de su silla
Mis manos llegoquillo
Como todo lo que llega que pillo
En el Condis, Mercadona y FENAC
Tal y como vienen,
Las cosas se van
Todo lo que empieza
Tiene un final
Tal y como vienen,
Las cosas se van
Y es que tengo cariño
Que te cuido como un niño
Que te dejo y te vigilo
Que me quedo en vilo
Pensando lo que hemos pasado
Tú y yo juntos
De lado a lado
Pensando lo que hemos pasado
Tú y yo juntos
De lado a lado
Que te dejo y te dejo
Tu a un número
Josélito es un mechero
Que va y viene
Como el dinero
A mis manos
Llegoquillo
Como todo lo que llega
Que pillo
En el Condis, Mercadona y FENAC
Tal y como vienen
Las cosas se van
Todo lo que empieza
Tiene un final
Tal y como vienen
Las cosas se van
Barabaran, bam, bam, bam
Todo lo que empieza
Tiene un final
Es que tú siempre volviendo a mí
Cuando yo menos pensaba en ti
Te siempre volviendo a mí
Cuando yo menos pensaba en ti
Siempre volviendo a mí
Cuando yo menos pensaba en ti
Tú siempre volviendo a mí
Cuando yo menos pensaba en ti
Fins demà!
Fins demà!