Avui es acompanya, com el vegeix, Núria, els ja tardes, l'Òscar Briz.
Òscar, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Esteu de gira, no?
De gira, presentant aquest nou disc a sincroni.
Ara escoltarem una de les cançons, la dèpe del disc,
es diu Arquitectura, arquitectes femenines del nou món.
Com ha anat aquest procés d'elaboració del disc?
Ha estat llarg, curt, per on t'has mogut?
No, no gairebé difícil.
L'hem fet a casa, així que hem establert nosaltres els terminis,
sobretot i el tempo, no?
Així que a casa es pot treballar bastant bé,
perquè atures, ho reprens,
i no és la pressió aquesta de l'estudi,
que s'ha d'acabar tot en un nombre de dies,
quan més curt millor, perquè fa el diner.
Però bé, ara la tecnologia et permet treballar a casa.
A casa vols dir a Cúdia?
Sí, a casa, a la muntanya.
Jo visc a la muntanya, sí, a casa.
De fet, ho hem fet en diferents cases.
Començarem a gravar en la meua,
el gros de la gravació es va fer a la meua, no?
Bateries, percussions, guitarres, veus,
però després s'ha portat a altres llocs,
cases tot particulars.
Els que heu pres part en la creació del disc,
és el mateix equip que va prendre part
a l'anterior disc, no?, en Quart Creixent.
Al directe, sí.
A la gravació, no, l'anterior disc tenia molt més de programació
i era un disc més de productor, si m'heu...
Només en la participació dos quants músics,
però a l'hora de portar-lo al directe sí que,
en la mateixa banda,
és la que ara ha gravat a sincronia.
En un creuer de camins
hi ha hagut un accident
jove que conduïa
no ha passat el moment
en què la seua estimada
rebia la notícia
d'un embaràs in mine.
Un avió aterrava
amb un cor hivernant
Un altre l'esperava
en el mateix instant
que el cirurgia es vestia
mentre s'hi preparava
per fer un nou transclat.
I en un llit
del mateix hospital
Un home ve i somnia
que pot volar d'un salt
La filla que li està fent companyia
És la mare
del jove que ha faltat
I el baclis s'ofega
a Memphis Tennessee
Un altre corbatega
en escoltar el seu cri
i a milions de quilòmetres
Un estel fugisset
creua el cel de la nit
Una dona se'l mira
amb un desit secret
Demana que només pot fer
possible la seva fe
Es un sol instant
caigut
En el poldeltes
Un acte vulgar
D'un cycle
Permanent
Imponent
Suficient
Suficient
Arquitectes femenines
El nou món
És el single
d'aquest nou treball
d'Òscar Briz
A sincronia
Un treball
d'un cant d'autor
que diu que vivim en un món
conformista
Un món
que tendeix a limitar
les ambicions individuals
de cadascú
És així, no?
O no?
O no sempre?
Sí, jo dic moltes coses
però també
en aquest disc
intento llegir un poc de pes
Normalment
tens disc a filosofar
bastant
però
tampoc m'agrada donar
la barra massa
amb les cançons
crec que
si n'hi ha altres espais
on dir les coses
i pot ser
explicar-les millor
o sigui
la premsa
o fins i tot
la literatura
És a dir
si visquem
en un món conformista
o no tant
n'hi ha molta gent
com sempre
que fem moltes coses
i altra gent
que es conforma
en l'herència
que rep
i continuar
un poc
per l'ascenda
que els marquen
jo sempre he sigut
bastant inconformista
però si
si et pareixen així
un poc
ho has d'acceptar
i carregar
amb això
Però
defensos una mica
l'utopia
i també vius
una mica en l'utopia
en certa manera
o no?
Bueno
en moments d'ara
ja no sé ni
el que defensa
realment
vull dir
si l'utopia
em semblava
l'utopia
bueno
què vol dir
que és l'utopia
allò que
que ens pot millorar
la vida
que ens pot fer
un món millor
i que sembla
inalcançable
doncs sí
jo crec que
qualsevol
defensaria això
en general
però
en un món
en què
contínuament
sembla que
no tenim
massa opcions
malgrat la llibertat
que aparentment
gaudim
i sí
comparat
en altres llocs
gaudim
de certa llibertat
però
com a opcions vitals
de poder viure
de diferents maneres
i sobretot
a nivell individual
marcar
quin és el ritme
de la teva vida
ahir ja crec
que he patit més
i tenim a vegades
vides creuades
les nostres vides
s'han creuat
per accident
tu buscades
un senyal
que et retorneix
la fe
ara saps
que el que val
és viure
el moment
saps que
allò que val
és viure
el just moment
i el just moment
no
no
no
hi ha res més
en les teues mans
que el món
que et vulgues
dibuixar
ningú no espera
res de tu
que no sigues
capaç
de donar
adoptaràs
mil formes
com si fos
les aigua
principals
instint animal
per sobreviure
el fet vital
sempre
sempre és a l'espai
on el passat
es fa present
les nostres vides
s'han creuat
per accident
tu buscades
un senyal
que et retorneix
la fe
ara saps
que el que val
és viure
el moment
vides
vides creuades
per cert
el que hem escoltat abans
no era pas
arquitectes femenines
del nou temps
sinó
360 graus
que és la primera cançó
del treball
i a mi que m'ho atenciono
que es diu
AP7
sí
què expliques aquí
des de l'autopista
no?
sí home
clar
l'autopista
i de pagament
només
no explica res
una cançó descriptiva
d'un viatge
que fem molts valencians
quan anem a tocar
a Catalunya
contínuament
així que tenim
molta familiaritat
amb l'AP7
amb els pagaments
amb tot això
però no deixa de ser
un moment d'alegria
m'han prens el viatge
des de València
cap amunt
i vas a tocar
i així que
tot el grup
sol estar content
i amb esperances
de trobar-se gent
fer un bon concert
etc
és una cançó
molt descriptiva
realment
sense més pretensions
que
però sí
hi ha missatges
per aquí
de sota
m'agrada
format del CD
que és com un antic
disc de vinil
en petit
sí
i la portada
hi veig
molta natura
fins i tot el gos
és un pastor a la massa
doncs sí
doncs hi veig
és el meu gos
doncs hi veig
és el disc
no el de promoció
sinó l'altre
el real
té dins
un magnífic llibret
i amb unes
fantàstiques fotos
i
bé
uns colors
molt atractius
a mi també m'agrada
força
abans la companya
que feia la introducció
que t'introdueu una mica
a l'entrevista
explicava que
com vas tornar
d'Austràlia
vas tocar la guitarra
amb aquest grup
els
com es deia
de Whitlam
de Whitlam
tocar els de la guitarra
vau fer un gran èxit
a nivell
de París
sí
el tercer àlbum d'ells
és el que
els consolidava molt
i fou
un
bueno
un hitó
en la seva història
es va fer
com a
grup
gran
i encara ho són
encara són
un grup
ben popular
i vas tornar
malgrat tot
sí
perquè no era
el meu grup
jo era un dels personals
dels músics
que va participar
en aquest disc
i després
abans havia participat
en alguna gira
però que no
anava canviant
de personal
va ser un moment
difícil
també
dos membres
bueno
jo va substituir
a un que s'havia
suïcidat
i era
colíder
a més
i de fet
un dels
que havia tocat
amb mi
el baixista
Andy
durant l'època
que jo hi era
es va suïcidar
més tard
també
o sigui
una història
carai
això per això
perquè
no ho sé
no tinc ni idea
no tinc ni idea
s'entén la música
de forma diferent
a Austràlia
o no
i tampoc era un grup
així
com si que eres
tipo Marilyn Manson
és un grup
bastant feliç
que fa un pop
feliç
amb molts punts
amb moltes lletres
amb molta ironia
però
no sé
realment
va ser una història
bastant
a mi em va sorprendre
molt quan ja
era aquí
a València
i vaig llegir
que l'any 2000
que l'Andis
havia suïcidat
a mi
però no sé
escolta
a la tornada
vas trobar
un país valencià
molt canviat
la teva terra
la vas trobar
molt canviada
fins al punt
que te'n vas anar
al Cúdia
vas fer casa teva
pròpia
diguéssim
molt canviada
sí
el boom aquest econòmic
ja havia començat
així que sí
estava tot per l'aire
com ha estat
tots els darrers anys
obres darrere d'obres
i gent intentant
passar
per on pot
etc
però bé
el que estava més canviat
era jo
en realitat
no el país
el país
més o menys
estava
amb més obres
moltíssimes més
però el que
tenia altres intencions
i estava més madur
i més gran
vaig ser jo
la casa
la s'acabada ja
o encara
encara hi ha feina
no la casa
una mica
feina sempre queda
però que no
ja fa anys
ja fa un mes i mig
que visquem
i a l'altra
ja l'acabarem fa anys
sí
hem fet dues cases
així que
però aquella que vas fer
amb aquest sistema
que eren
les parets
de
sí
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
botellas
sí
és la mateixa
el mateix sistema
airship
una casa autosuficient
que arreplega l'aigua del cel
utilitza
llum solar
i recicla
l'aigua interior
l'aigua grisa
en un sistema
propi
de plantes
i
i per tornar-la a utilitzar
en
a la cisterna del vàter
interessant
no?
molt interessant
però és una
una aventura
potser
sí
té inconvenients
o no?
home
inconvenients
l'únic inconvenient
és que
no tinguis temps
per
per fer-la
perquè necessites
bastant temps
i molta voluntat
però després
també és una aventura
mateixa
en el sentit que
a casa meva
contínuament
rep visitants
de tot arreu del món
pràcticament
i els he tingut
tant ajudant-me
com simplement
per venir a veure
la casa
i
i veure què és això
no?
insito
perquè
nosaltres
forem pioners
a l'hora
de fer
això en Europa
no?
ara ja n'hi ha més
alguna més
una en França
una en Brighton
una altra en Escòcia
aleshores
quan passa gent
que té l'oportunitat
que està de pas
i està a prop
és
si ens coneixen
per internet
o bé
via telèfon
si saben el telèfon
ens demanen
de vindre a veure-la
i això
com és per dins?
són llaunes?
compra't el disc
compreu-vos el disc
i veureu
que n'hi ha alguna foto
el que passa
que està en la fase
quan encara no estava
per exemple
el gris posat
però sí que n'hi ha
algunes fotos
que són
pots veure les llaunes
per exemple
en l'etapa
anterior a ser cobertes
com és per dins?
és una casa fantàstica
molt espaiosa
amb molta llum
que té una cara
tota de cristal
de vidre
on entra molta llum
i moltes plantes
10 metres de plantes
és una casa fantàstica
molt bona
molt agradable
de viure
compareu el disc
a Sincronia
i veureu aquestes fotografies
algunes d'elles
i si no
en el blog
tenim un blog
no és que vull agafar propaganda
de la casa real
però si algú s'interessa
per aquest model
de vida
doncs
a la meva pàgina web
www.oscarabriz.com
en la secció de links
el primer link
és un blog
que tenim
està tot en anglès
però
fotografies
en podem veure bastants
i a Trenc d'Albi
de bones vistes
impressionants
i a Trenc d'Albi
i a Trenc d'Albi
i a Trenc d'Albi
i a Trenc d'Albi
M'havia acabat d'enamorar
El batec de la vida renovada
En l'àmbient vaig sentir polsar
El vent bufava en justa intensitat
Fresquinet com una do tot just canviat
La llum creuava les teulades
On els ocells pibolaven excitats
Encara avui passats tants anys
Recorde bé aquell arrebatament
La convulsió de l'esperança
Que em dominava el cos completament
En aquell matí primavera
El trenc d'alba, una altra de les cançons de sincronia
Aquest disc del cantató que avui ens acompanya
El cantató Valencià, Òscar Briss
Ara parlàvem d'aquells llocs del món
En què la gent no té temps d'amoïnar-se
Que treballen, que van a buscar el menjar
Que han de fer molts quilòmetres
I que d'aquí potser vivim massa bé a vegades
Estàvem comentant relativa al suïcidi
I el fet sorprenent d'Austràlia
Doncs això, que quan la gent
Té un excessiu benestar
Comença a tindre massa coses en el cap
I en altres països
On l'Àfrica
Bàsicament on mengen una vega al dia
I la resta del dia és preocupar-se
Per buscar la llenya
En la que has descalfat l'aigua
Que has anat a buscar a 10 quilòmetres
I et pren tot el dia
Doncs la preocupació màxima
És sobreviure un dia més
És curiós
En alguna entrevista
Vaig veure un caracar que feies amb el Roger Mas
A la tele
Un altre cantautor
I parlàveu
Bueno, parlàveu moltes coses
Però se'n va quedar una
Que veieu que
Que no pots conformar
Amb un destí que no és el teu
I que de vegades
Molts ens conformem
Amb un destí que no és el nostre
Tu en canvi no
Tu has fet camí
Lluïtat per allò que
Pretenies
Per allò que volies
Jo sí
Com t'he dit que som molt inconformista
Però el que jo veig
És que això
Quan naixem d'alguna manera
Naixem en una societat
I evidentment
Doncs se reproduixen molts patrons
Des de la família mateixa
Ton pare espera que sigues
Posablement
Si fos advocat
Doncs espera que sigues advocat
Perquè pensa que això és el millor
Que existeix en l'existència
I si tu ja tires per un altre camí
Doncs ja és una
Una gran desil·lusió
I bueno
Una convulsió familiar
Molta vegada
Però vull dir que
El trencar dinàmiques
És difícil
Però
La vida només passa una vegada
I l'has de viure
D'acord
Amb el que
Tu sents
Ara bé
Això va costar-te
Va costar-te
Pagar molts preus
I
Ningú te va regalar això
Perquè en general
Està tot molt marcant
Hi ha una herència molt forta
Molts grups que s'agrupen
En base a
Diguem
Religió
Política
Nacionalisme
Esport
Etc
I el camí
Fet en solitari
És això
Solitari
Dur
Però
Irrenunciable
I s'obren portes
A mesura com va caminant
I té clara direcció
S'obren i s'entanquen
Però també és una cosa
Que s'ha d'acceptar
Has d'acceptar-ho
S'entanquen
Unes
Se n'obren
Unes altres
És el preu a pagar
Per la teua llibertat reclamada
Dimonis puxen
És una de les cançons
De sincronia
De què parlo?
Parla simplement
De com es compliquen les coses
Quan ets molt jove
O adolescent
No tens massa responsabilitats
I aleshores tot sembla molt fàcil
I a poc a poc
Comencen a puxar dimonis
I comencen a complicar el teu ton
D'alguna manera
Que no tot és tan fàcil
O tan plàstic com sembla
Com t'ho expliquen
Si fos tot com en aquella època
Seria molt
Feliços tots
Òscar, el proper 22
Actueu a Tarragona
Actueu a Tarragona
Actueu
I els que t'acompanyen
Que són molts
Bueno, sí
En aquest cas no són molts
Perquè venim a duo
A duet
Però sí
En altres ocasions
Sí que han sigut més
Però esperem tornar-hi
En grup sencer
Però per ara
Anem a fer una
Petra gira de promoció
Així
En petit format
Que també
També és
Molt
A mi m'agrada
Molt
Actuareu el 22
A novembre
Aquí a Tarragona
Al Loop Bar
A la sala Loop
Amb aquest duet
No?
Sí
Som l'Abraham Ribas
Pianista multistrumentista
I jo mateix
I aleshores
Espectacle garantitzat
Una darrera qüestió
Quina cançó volies acabar
De sincronia?
Pues home
Anem a
Comencem a escoltar
Bàsicament
Has posat
Les cançons
Una mica més sèries
Del disc
Però també
Anem a escoltar
Si vols el single
La número 4
És una cançó
Que dic
Que les dones
Que han patit gestos
Van canviant el món
Dia a dia
Gestos quotidians
I es diu així
Arquitectes feminins
Del nou món
Aquesta era la que havíem
Promesa al començament
Sí
La que havíem
Preparat
En fi
Ara l'escoltarem
Una darrera qüestió
Si ara fóssim baix
A un cafè
Fent la patada
Que
De què vindria
De gust parlar?
Ua
Ara mateix
No ho sé
Ara
Estic una mica
Rabiós
D'un senyor
Que ens ha deixat penjat
En una ràdio
Però potser
Parlaríem d'ell
No?
Però en fi
Podríem parlar
De Tarragona
Dels anteriors viatges
Que he fet
Que sempre m'agrada molt
La zona aquesta
Del port
I realment
Han passat
Els dos concerts
Que hem fet anteriors
I les nits
Posteriors
Al concert
Ho hem passat bastant bé
Òscar
Gràcies per acompanyar-nos
Aquí a Tarragona Ràdio
El programa Ja Tardes
En fi
Que vagi molt bé
I entrarem a la web
Però abans hem de comprar el disc
Sí
Sempre ajuda
Adéu
Que vagi bé
Carme
Carme
És una dona sencera
Que et deixa
Les coses clares
A la primera
Pepa
Una mare guerrera
Que no es deixa portar pel que diu la verdurera
Li planta cara
Si es posa
Chafardera
Rebeca
És com un sol
Sempre ha tingut ben clar
Lo que vol
Alice no va a trigar a dir
Que no més ella decidiría comparir
Totes elles son
Arquitectes femenines del nou món
Marta
Sempre està preparada
L'apocalipsi no la pilla era mancada
L'issa
És una espècie mestissa
Vina com el disseny a la italiana
I persiste com una planta australiana
Ara mai no dubta
Enviar qualsevol masclista per la mà
Dunia sempre té present
Que l'home és malcriat des del seu naixement
Totes elles són
Arquitectes femenines del nou món
L'apocalipsi no la pilla era una
Fins demà!
Fins demà!