el local d'aquest ENS, de la Diputació,
i ens explicaran, ens parlant, en definitiva,
dels productes de qualitat, és a dir,
coneixerem els nostres productes
de qualitat d'aquí del Camp de Terraona, que es reflecteixen
a través d'aquest llibre. Ho explicarem tota la unitat mòbil.
I ja la darrera mitja hora
del programa serà per a
la selecció musical, la cançó
recomanada del nostre col·laborador
de buscador de cançons, el Martín Gracià, una secció
que hem anomenat Popper Mint, i després parlarem
de cinema. Farem la cartellera de cinemes
Òscar Les Gavarras, us regalarem un parell d'entrades
i també contactarem un dia més
amb el nostre enviat especial al Festival de Sitges,
el David Serra.
Entrades de Preventura, avui també en tenim.
I a les 5 de la tarda i 7 minuts, com és habitual en aquesta hora,
saludem algun tarragoní o tarragonina anònim.
Hem obert les antenes de la ràdio i hem captat amb algú.
L'Antoni Costa, avui.
L'Antoni Costa, fort. Antoni, bona tarda.
Bona tarda, i tingui. Com va, va?
Molt bé, vostè va bé? I tant.
Fem el que podem, eh? Molt bé.
L'Antoni ens deia, ens comentava ara, no?,
a fora de micro, deies que jo tinc una vida molt avorrida,
no sé què els explicaré. Escolti, vostè fa moltes coses, eh?
Bé, jo li he explicat a la senyoreta
tot el que jo faig, no?
De matí, doncs, anem amb un cunyat
i jo des de fa 8 anys, estem jubilats
els dos, anem a donar un tomb
a fer uns quants quilòmetres, no?
I anem, per exemple,
a Mars Enric, a Torreforta,
a Bona Vista,
a les Gavarres, etcètera, no?
Això cada dia.
Jo això no ho puc fer, eh?
Jo tampoc, eh?
Hora de Déu!
Això és per conservar la forma, no?
Anem al nostre aire,
sense córrer, tranquil·lament.
Ara, si ho volen preguntar,
jo aniré...
I a les tardes em sembla
que has aficionat als sodocus.
Sí, per la tarda, doncs,
faig sodocus,
miro una mica la tele,
llegeixo llibres que ja tenia llegits
i jo torno a repassar una mica, eh?
Quin tipus de llibres li interessen, Antoni?
Doncs mira,
a mi el que m'agrada molt, moltíssim,
és el García Márquez.
Però ara, actualment,
estic llegint La Divina Comèdia.
Ah, molt bé, molt bé.
Estic repassant una altra vegada.
Molt bé, molt bé.
Bueno, doncs, així, bé.
Antoni, vostè l'havien trucat mai de la ràdio?
No, la primera vegada.
És la primera vegada que m'han trucat per la ràdio.
I què ens explicarien,
o què explicaria els tarragonins i tarragonins
que l'escolten ara mateix?
Home, a vegades em pregunten pel futbol.
L'altre dia, expressament,
em vaig trobar una senyoreta jove,
em va preguntar pel futbol.
Dic, doncs, no soc gaire aficionat, no?
No sé, sé la puntuació,
que el Girona li portava 3 punts al Nàstic,
i el Nàstic ara s'ha recuperat,
i tenen 8 punts cada un,
però el Nàstic passa davant del Girona,
pel Galabarà, suposo,
i que s'ha recuperat una miqueta.
Vostè escolta els partits del Nàstic a la ràdio o no?
No, escolto, perquè no m'agrada molt el futbol, no.
Quina és la seva passió, doncs?
Mira el resultat per saber els diumenges si ha guanyat o com està, no?
M'interesso pel Nàstic, pel Barça, eh?
Però a vostè què el fa vibrar, Antoni?
Perdó?
Què el fa vibrar a vostè?
A mi vibrar?
Sí.
A la vegada que tinc poca cosa, eh?
No gaire.
Però què és allò que diu?
Mira, doncs amb això sí que...
Txalo de veritat.
A mi, doncs...
M'agrada una mica el teatre, eh?
I vibrar, vibrar, no vibro gaire, ja.
Bueno, però va fent cosetes, eh?
Entre els sadocos.
Mira la tele, que l'hem enganxat que estava mirant un programa a la tele francesa, amb la parabòlica.
Sí, bueno, és qüestió per un champion, perquè la dona parla el francès perfectament, no?
Llavors jo també m'he aficionat una mica i fan algunes preguntes que són concurs en francès, no?
De cultura.
Sí.
Ho fan cada dia a les 4 i mitja.
I vostè truca?
Telemondo, Telecin, Mont.
I vostè participa al concurs en el truca de tant en tant?
No, això és a França.
A França.
Jo l'agafo aquí des de la parabòlica.
A mi, intel·lectualment no estic preparat ni molt menys, no?
Però ho comprenc una miqueta.
En Toni.
La dona és la que ho compren tot perfectament.
Saludi, saludi la seva senyora des d'aquí.
Perdó?
Dic, saludi la seva senyora de part nostra.
Ah, molt bé.
Escolti, si vols parlar amb ella, he d'estar al teu telèfon.
Ara ja m'he traslladat.
Ai, que aquesta senyora ens dirà alguna cosa en francès.
Bonsoir.
És que li he dit que me telefonaria i em dic, si ho vols sentir, doncs miri.
Com es diu la senyora?
Perdó, és que la ràdio, quina és?
No l'agafo mai gaire.
Jo també sempre escolto més aviat emisores franceses.
I ràdio Tarragona no la trobo mai.
Bueno, no sé quina...
Hi ha diverses emisores, però no sé quina...
A vegades el meu nebot sí que ha parlat que és molt esportiu.
li han fet alguna pregunta i he tingut una afanyada per trobar...
Vostè és francesa?
Com?
Vostè és de França?
Bueno, és que vaig fer l'escola a França.
No té cap mèrit, això, perquè vaig marxar molt joveneta i vaig vindre ja que era 18 anys.
i, clar, l'escola ha sigut tot en francès.
Aquí he après el català, l'entenia quan vaig vindre, però parlar, parlar, no parlava gaire.
I perquè sentia els meus pares que el parlaven i el castellà, doncs fatal, fatal, tot duïdo i he après el castellà.
Com es diu vostè, com es diu?
M'ha dit que... Josepa.
Josepa.
Escolti, Josepa, doncs si s'ho vol apuntar, si ens vol escoltar demà, a veure qui truquem.
Nosaltres estem al 96.7.
95?
96.7.
Ah, 96.7.
Ah, bé, doncs és aquesta ràdio que va parlar el meu nebot.
Sí, segurament.
Tinc dificultat per trobar-la, però encara la trobo.
Escolti, si no, Josepa, internet, eh? Tarragonaradio.com o .cat.
Sí.
Punt cat, millor, tarragonaradio.cat, i allà té un link per poder escoltar en directe la ràdio, també a través d'internet.
Ah, no tenim internet, eh?
Doncs així, escolti, molt dient.
No tenim ordinador, tampoc. Tenim una columna musical i la tele amb parabòliques, clar, escoltem moltes coses, eh?
I pel·lícules en francès, sempre, perquè com que no fan publicitat, acabes més aviat.
A tuteler, no es diu a tuteler, això? Després, ara, per marxar.
A tuteler?
A tuteler.
A tuteler, monsieur.
A tuteler.
Apassionant, la vida de la família costa, ens alegrem molt d'haver parlat amb vosaltres.
Moltes gràcies.
Gràcies a vostès.
Bona tarda.
Amable, adeu.
Bona tarda.
Adéu.
Adéu.
Em fa molta gràcia, perquè la gent diu, no, si és que jo tinc una vida normal. Com que normal?
Ah, no, normal.
Això és apassionant.
Cadascú té alguna cosa interessant que explicar, eh?
És a dir, que ho estem descobrint en aquest espai.
Ara, cada dia ho veig més clar, Pep, ens hem de jubilar.
I que ens truquin a nosaltres.
I fem fer classes de piano, eh? Com l'anar a la vida oient, la persona que van trucar.
En fi, sí que està molt bé.
Pep, a què dediquem al programa avui?
Doncs mira, avui podríem dedicar al programa de les persones naturistes.
Què vol dir naturista? Que mengen verdura?
No són aquelles que mengen verdura ni les que el cigarrà de la natura, que també podria ser, no?
Però són més aviat les que fan nudisme, és a dir, que van sense res al cos, és a dir, que van despullades
i que és la seva filosofia de vida.
Tu ho has fet mai, això de despullar-te en una platja? D'estar despullat al sol?
Sí, però no per filosofia. No per, diguem, perquè fos nudista.
Per tots els nudistes, va, aquesta cançó de M.Clan.
Desnuda al sol, mientras el mundo se derrumba a mi alrededor.
Desnuda al sol, no hay por qué pedir perdón.
Me sorprendió una gran tormenta de energía positiva y yo desnuda al sol y nada más.
Hay quien dice que puede ser perjudicial, sin embargo a mí no me hace mal.
La mentira está escrita en los periódicos de mañana.
No me interesa lo que digan los políticos, no me creo de...