La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo...
Un dilluns més, diem allò de Beta. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Se'ns està convertint La Terra és Plana,
una secció en què tractem novetats, avenços científics, tecnològics.
Se'ns està convertint en una mena de temps d'homenatge
de tots aquells persones, o algunes persones,
que al llarg de la història han ajudat amb aquests avenços.
Estem amb les biografies.
Sí, però és que de vegades és sense voler, no?
Perquè sí que de vegades hem buscat els personatges,
ens hem anat cercant,
però és que a l'actualitat ens porta a anomenar aquestes persones.
Per exemple, la setmana passada,
doncs vam voler parlar del senyor Henry Ford,
perquè ara, que és 2008, tornem-ho a recordar,
es compleix els 100 anys, el centenari,
de la sortida del primer forter.
Però més que la sortida del primer forter,
el concepte d'una nova manera de fabricar les coses,
o sigui, la fabricació en cadene.
En parlàvem la setmana passada.
Sí, és com si fos una mena de segona revolució industrial.
Aleshores, és clar,
quan parlem d'aquests avenços, d'aquestes històries,
al darrere sempre hi ha una, dues, tres...
Bé, sempre hi ha persones, evidentment.
I és el que ens passa aquesta setmana.
En teoria, hauríem de parlar del senyor Bill Gates,
perquè vam fer una mena d'avens
dient que enguany es jubila.
Sí, a mitjans d'any deixarà la presidència de Microsoft
i només es dedicarà a la seva fundació.
Aquesta fundació que, no sé si sabem,
per interessos periodístics, d'imatge,
pel que sigui, ajudar a l'Àfrica, a les malalties...
Causes humanitàries.
Sí, tasques humanitàries, no?
Però bé, la qüestió és que...
Se'ns jubila Bill Gates.
Amb els diners que ha dispost el Bill Gates ja pot
i més que podria fer per ajudar la humanitat, no?
Però bé, han considerat que, com no es jubila d'aquí a l'estiu,
doncs tindrem temps de parlar del senyor Bill Gates
i de la tasca que ha fet,
amb prou que la informàtica sigui o estigui a l'abast
de gairebé tothom, no?
No esperarem a l'estiu per parlar-ne, però...
Podem deixar per més endavant.
Sí, podem deixar per més endavant,
perquè és que a l'actualitat ens torna a trucar a la porta, eh?
Per una senzilla raó.
I és que estàvem ja una mica així molestos
perquè no parlem de parlar d'inventors foranis,
americans, britànics...
I a casa nostra què passa?
No tenim gent?
Doncs sí, també tenim gent prou valuosa
que ha fet molt per la ciència, per la tecnologia.
I, esclar, aquesta setmana ens ve com a anell al dit un personatge.
I no, no, no és l'Issac Monturiol, no.
No, no, no.
I és el primer que em va dir el Betadeu.
Parlarem d'un inventor de casa nostra, un home, doncs, que...
Bé, Narcís Monturiol.
Narcís, sí, Narcís.
Sí, ara jo em confonia de nom.
Narcís.
Sí, Narcís Monturiol.
I de seguida en va venir aquest nom al camp, no?
Sí, sí, és que ho he tret ara perquè, esclar,
jo et vaig dir que parlaríem d'un inventor nostrat,
o sigui, de casa nostra.
I, esclar, el primer nom que ens ve
és aquest personatge que a finals del segle XIX
doncs va inventar com una mena de primer submarí,
que passa que després van venir els nord-americans
van perfeccionar...
I vol ser gran.
Sí, van perfeccionar el sistema i es van emportar les medalles,
com va passar també amb l'helicòpter.
Diuen que també es va fer a l'estat espanyol,
el Ricardo de la Cierva, era una mena d'autogiro,
era una mena d'avió, helicòpter, una barreja,
i van venir samaricans, ho van perfeccionar també,
i les medalles se les van emportar a ells, no?
Doncs bé, no, no parlarem del Narcís Montoriol,
parlarem d'una persona que el dimecres passat
li van fer un homenatge.
Li van fer un homenatge per la senzilla raó
que és d'aquests personatges que van fer molt
per les mestresses i pels mestressos de casa,
a la cuina, va fer molt,
i en canvi sembla que estava passant sense pena ni a glòries.
És un nom oblidat.
Sí, un nom oblidat.
Que no sona de res.
No, no, i és que el nom el direm i ho seguirà sonant a res, no?
Es diu Gabriel Lloelles.
En l'actualitat té 83 anys
i que com acabo d'esmentar,
doncs el dimecres passat l'associació FAT,
que és el Foment de les Arts i el Disseny de Barcelona,
li va rendir un homenatge a aquest pioner del disseny industrial.
que hem de dir que segurament seria cèlebre
si hagués nascut a Itàlia,
als Estats Units, a Anglaterra, a França,
però com va néixer aquí, al nostre país,
doncs no.
Doncs què va fer aquest senyor
que ja m'has mentat que
va ser com una mena de pioner del disseny industrial?
Doncs és l'inventor del tercer braç.
El tercer braç?
Sí.
Què és el tercer braç, Feta?
A veure, tercer braç.
Mestresses, mestressos de casa, la cuina.
La cuina.
Un esti de cuina.
Què és un braç? Una mena de batedor?
Ah, això mateix.
Aquest senyor...
Home, batedor, batedor o...
Batedora.
Batedora.
Sí, aquest senyor és l'inventor del mini-pimer.
Ostres.
És que...
Ens hem d'aixecar, hem de fer una reverència, eh?
És que sí, sí, li hem de posar en alfombra, fins i tot,
perquè és que estava passant sense pener ni glòria
i, finalment, doncs, gent d'aquesta associació,
que és el foment de les arts i el disseny,
FATCA, donen uns premis anuals molt importants
reconeguts internacionalment, els premis FAT d'Arquitectura i Disseny.
Doncs, bé, han tingut l'encert de fer-li l'homenatge.
I nosaltres, aquí, a la Terra Esplana,
no ho volem dir encert,
però hem tingut l'oportunitat de recordar-ho
i és allò que hem dit abans, és que ens ve com en ell el dit.
Tornem a dir el nom d'aquest senyor que somerés.
Gabriel Lluelles.
I la cosa, doncs, va anar així.
Resulta que el mini-pimer,
que després es va vendre a tot el món,
és conegut a tot el món,
doncs el va fabricar una empresa que es deia Pimer.
Pimer era una empresa de la zona de Barcelona
i que volia dir pequeñas indústries mecánico-eléctriques reunides.
Què passa?
Doncs, aquest personatge va començar a maquinària de tercera mà,
a Pimer, aquesta empresa,
amb material de rebuig d'udimentari
i va començar, doncs, a dissenyar estris
i a perfeccionar els que hi existien, no?
Aleshores, estaven amb això de les batedores
i veia, doncs, les que hi havia en aquell moment.
Quina època estem parlant?
Estem parlant dels anys 50-60.
Val.
La postguerra, després de la postguerra,
que no hi havia matèria primera
i aquesta empresa Pimer treballava, doncs,
amb pocs mitjans,
amb rudimentaris,
i és aquells miracles que passen
que gràcies al geni d'una persona
amb pocs mitjans s'aconsegueixen moltes coses.
A vegades amb pocs mitjans t'ajuda
o t'estimula la imaginació, no?
Sí.
Has de buscar altres eines.
Això mateix.
Doncs, aquesta empresa,
la Pimer,
a finals dels 50,
què passa?
Doncs,
estaven fent estris petits,
electrodomèstics, no?
Sí.
I estàvem intentant perfeccionar
les batedores que existien en aquell moment,
a finals dels 50.
Què passa?
Doncs que trobaven un problema
que a l'hora després de netejar-les
era molt complexa
perquè no era molt pràctic, no?
Perquè eren batedores, doncs,
massa complicades
a l'hora de fer neteja després.
i aquest senyor, doncs,
el Gabriel Orelles va tenir la idea
de la batedora posar-li un braç,
per això és el nom del tercer braç, no?
Tenim les persones dos braços
i això és el tercer braç,
el mini-pimer de tota la vida.
Un braç separable, diguéssim,
de la part mecànica,
de manera que fos més fàcil de netejar,
que és un dels grans avenços.
Això mateix.
Tu agafes el recipient,
poses el recipient,
doncs,
tens un recipient,
doncs,
amb els productes que hagis de fer a l'all i oli
i agafes la batedora
i després, doncs,
una vegada fet el producte,
la batedora la treus
i és molt fàcil de netejar,
cosa que les batedores antigues
eren tot un bloc
i després de la neteja
era molt complicada.
Doncs bé,
ell,
l'any 1960,
va projectar i fabricar
aquest mini-pimer,
mini-pimer,
doncs,
que va venir pel nom
d'això de l'empresa Pimer,
no?
I què passa?
Doncs,
degut a l'èxit,
resulta que l'empresa Brown,
la casa alemanya Brown,
doncs,
va comprar Pimer
i es va seguir...
Va comprar tota l'empresa catalana.
Sí, sí,
va comprar tota l'empresa,
és clar,
va venir el Tauró,
l'empresa Gran,
els alemanys,
que també feien petits
electronomàstics,
però, és clar,
no tenien cap enginyer
que se li hagués acudit
l'idea
com va passar
amb Gabriel Luelles.
Aleshores,
quina manera
per poder aconseguir
el mini-pimer?
Doncs,
comprant l'empresa de Pimer,
aleshores,
encara me recordo
aquestes propagandes
de tota la vida,
ara no se'n fabricen,
o bé,
no se'n anuncien,
que sí que es fabricen,
però no s'anuncien
com s'anunciaven abans,
que,
me'n recordo,
els anuncis de televisió,
el mini-pimer sortia
tot a sort.
Avui en dia
és un estri tan utilitzat
i tan necessari
que ja no cal anunciar-ho.
Que no cal anunciar-ho,
possiblement.
Qui no entès en compra un.
Però jo parlo
d'una època
en la qual
el mini-pimer de Brown
estava present
a tot arreu.
I, és clar,
aleshores,
l'empresa Brown
Alemanya,
què va passar?
Al ser una empresa
multinacional,
va poder
popularitzar
aquest producte
arreu del món.
Portar-lo a l'abast
de tothom.
Sí, sí, a l'abast
de tothom,
amb la marca Brown,
però, esclar,
el que no sap la gent
que els orígens
és d'una empresa catalana
Pimer
i d'un enginyer català,
doncs,
ho recordem un altre cop,
per ser tercera vegada,
que ens diu,
perquè ho tornem a dir,
té encara 83 anys,
o sigui,
està entre nosaltres,
Gabriel Lluelles.
Què passa?
Doncs,
ell,
una vegada,
doncs,
la Pimer
va passar
a mans
de la Brown,
doncs,
uns anys després,
aquest dissenyador
va passar
a Taurus,
i a Taurus
ho ens va seguir...
Se'l devien rifar.
Sí, sí, sí,
a Taurus ho ens va
seguir
perfeccionant
els petits
electrodomèstics,
molines de cafè,
batedores,
bé,
tot el que
podem trobar
a una cuina
així en petita
electrodomèstic.
I es va jubilar
l'any 1988,
i des que es va jubilar
l'any 1988,
ara,
el 2008,
doncs,
sembla ser que
li toca ja...
Bé,
li tocava abans,
però han decidit
els alfat
fer-li aquest
petit homenatge.
I bé,
i com passa
amb tots els inventors,
doncs,
era un home modest
que,
doncs,
com ho diria,
les antípodes
dels dissenyadors
moderns,
no?,
actuals,
que són uns
que van de...
celebritat,
no?,
si van de celebritat,
doncs,
aquest personatge
tenia
una actitud
més modesta,
i...
Home,
pensem que
ha inventat
un estri
molt quotidià,
molt discret,
també,
tot i que té
el mèrit
que,
ostres,
és un estri
que ens facilita
moltíssim la vida,
però,
vaja,
no és un invent
allò de dir,
com dèiem,
el treball en cadena,
l'automòbil...
No, no, no,
evidentment,
les coses
al seu lloc,
no?
És que,
hem passat una setmana
de parlar
d'un personatge,
Henry Ford,
que va revolucionar
el concepte
de fabricació mundial,
perquè totes les empreses
que volen produir
fabricen en cadena,
i ara no parlem
d'automòbil,
sinó qualsevol producte
tot és en cadena,
no?
Hem passat
d'un
geni
de la indústria
a un petit geni,
esclar,
les compressions
són odioses,
però,
esclar,
hem de també
tenir l'espai
reservat
d'aquestes persones
que,
amb el seu petit
granet de sorra,
no és que revolucionés
l'indústria,
però...
El favor
que ha fet
a moltes
i a molts
mestressos
de casa
amb això
del tercer braç
és impensable,
són d'aquests invents,
com l'empresa,
doncs,
xupa-xups,
canviar el cap,
no?
Doncs,
que sí,
perquè són d'aquelles coses
senzilles,
però genials,
que en un moment donat,
doncs,
a un caramel
hi va ficar un bastonet
i va fer el caramel
global,
també,
perquè,
esclar,
xupa-xups,
doncs,
també és una d'aquestes empreses,
tecnològicament parlant,
no és comparable
amb altres empreses,
amb altres invents
dels que hem parlat aquí,
però són idees genials,
no?
Que,
en pocs mitjans,
doncs,
amb un palet,
doncs,
van fabricar,
doncs,
aquest caramel
que també és conegut
arreu del món.
Doncs bé,
aquest personatge també,
el Gabriel Luelles,
doncs,
doncs,
ficant-li un braç
a una batedora
i que es podia,
doncs,
fàcilment treure
i netejar
i tot plegat,
doncs,
va aconseguir
un d'aquests invents
que,
que bé,
doncs,
es mereixen
el seu petit apartat,
el seu petit homenatge.
Sí.
Bé,
doncs,
aquí dicem
aquest personatge,
el senyor Gabriel Luelles,
i...
De fet,
el veiem aquí
en una fotografia,
això sortia publicat
al periòdico,
a la dimarts,
aquest dimarts passat,
i el veiem
en una fotografia
amb un...
amb el seu disseny.
Sí.
Ostres,
la batedora
d'aquest home
s'assembla
a les actuals,
però s'ha millorat molt
amb el producte.
Sí, sí,
evidentment,
perquè la batedora
que es veu aquí,
a la fotografia,
doncs,
el braç
és metàl·lic,
que era com eren
al principi.
Encara n'hi ha,
encara n'hi ha,
però ara hi ha,
clar, hi ha totes les...
I sembla ser que el braç aquest
era també fixe,
que ja va ser molt,
perquè d'on veníem,
les batedoras antigues,
era,
a l'hora de fer la neteja,
molt complicat.
Doncs aquest,
doncs,
sí que era fixe,
i bé,
tota una peça
i se netejava bé.
Ara,
la perfecció ha vingut
que els braços
són ja de plàstic
i a més a més
es treuen.
Sí.
O sigui,
es desmunten dos
i aleshores,
doncs es neteja només la part
que ha tocat els productes.
Ai,
qui no ha agafat mai una batedora,
si no ho heu fet?
Qui no ho ha agafat mai?
Feu.
Doncs,
si teniu una batedora,
sigui Taurus,
sigui Minipi,
Merdebram,
o sigui la marca que sigui,
el pare de la criatura
és un català,
un català de 83 anys,
que la setmana passada
se li va fer l'homenatge,
merescut,
i nosaltres
no podíem deixar-ho de dir.
Passem a àmbit
més tarragoní,
perquè ja tenim xifres
sobre una notícia
que vam avançar
la setmana passada.
Ho vam dir
que l'Ajuntament de Tarragona
s'està posant les piles
en qüestió de sostenibilitat
i en aquest cas
doncs
en qüestió
d'eficiència
lumínica
i aquesta notícia
va sortir
per les festes de Nadal
passades
i en què consisteix?
Doncs que
l'Ajuntament de Tarragona
ha redactat
un pla d'educació
d'enllumenent públic
que vol dir
que consistirà
bàsicament
en substituir
8.000 punts de llum
per sistemes
d'il·luminació
que redueixin
la contaminació lumínica.
Allò que dèiem nosaltres
que
de llum
la necessària.
O sigui,
no cal
enfocar cap a dalt,
no cal
gastar aquelles llumetes
que
tenen un cost excessiu
tenint avui dia
bombetes
de consum baix
que estalvien
a més a més
que estalvien energia
doncs
ens fan la llum
on han de fer-la
cap a baix, no?
Doncs bé,
aquesta és
la notícia
que volíem dir
i
corroborant
tot plegat
podem dir
que
la brigada
està fent,
la brigada municipal
de Tarragona
està fent els canvis.
O sigui,
és un canvi
que
es farà d'aquí
a dos anys.
O sigui,
que és
fins al 2009
que és quan entra
en vigor
la llei
de la contaminació
lumínica.
Però, esclar,
com són més
de 8.000 punts
que s'han de canviar
s'ha de posar
a treballar ara
i nosaltres
podem donar fe
que la brigada
s'hi ha posat
el que passa
que trobem a faltar
que s'hi posin
aquí
l'Avinguda Roma.
Clar,
perquè és el que veiem
des dels estudis.
El dia que s'hi posin
ho celebrarem,
ho direm,
ho escamparem
els quatre vents
que han arribat
a canviar
els globus
que tenim aquí
l'Avinguda Roma.
però, esclar,
la brigada municipal
és la que és
i de moment
estan treballant
és el que volia dir,
podem donar fe
que estan treballant
el vial que uneix
Tarragona
amb Sant Pere i Sant Pau,
o sigui,
la cartera del cementiri.
Doncs,
tots aquells globus
que estaven fet llum
cap a dalt,
tontament,
per a neixir,
doncs estan començant
a canviar,
en baixen de Sant Pere i Sant Pau
fins a arribar a Tarragona
i estan canviant
per uns focus
que enfoquen cap a baix.
Cap a terra.
Sí,
podem donar fe
perquè ho hem vist
avui mateix,
i s'han vist
que ja estan a punt
d'arribar.
Per tant,
això ja està en marxa,
paciència,
que són 8.000 punts.
Són 8.000 punts.
I per tant,
paciència.
Sí,
aleshores,
doncs,
el cost,
esclar,
el cost del pla
sobrepassa
els 6 milions d'euros.
Són molt de diners,
però això s'ha de fer
amb dos anys.
Passa que,
de fet,
també s'estalviarà,
no?,
en el termini
s'estalviarà
amb potència.
Aquí és la cosa,
que s'estalviarà
després
amb la factura,
per exemple,
el consistori
estalviarà
748.000 euros
a l'any,
ja que de forma anual
gasta
de l'eliminació
1,8 milions d'euros.
O sigui que
l'estalvi...
Gairebé 2 milions d'euros
anualment
gasta l'Ajuntament
de Tarragona
en llum.
Això mateix.
O sigui que
podrà rebaixar
d'aquesta despesa
podrà rebaixar
748.000 euros.
O sigui,
gairebé un quilo
podrà rebaixar-lo
canviant
aquests punts de llum.
És una inversió,
esclar,
costa uns diners
però a la llarga
sortirà guanyant.
Però
val a dir
que el consistori,
o sigui,
l'Ajuntament de Tarragona
ha sol·licitat subvencions
a la Generalitat
per un import
del 50%
del cost total.
O sigui que
a veure si hi ha sort
i així
no ha de
pagar la factura
total
a l'Ajuntament
de Tarragona.
I és que
és el que diem,
no?
És una cosa
necessària
i que ja fa temps
com denunciat
i no nosaltres,
sinó la pàgina web
més guerrera
que és
celfosc.org
una pàgina
en la qual
podeu trobar
els motius
perquè
no cal
fer aquesta despesa
necessària
de llum
i no cal
enfocar cap al cel,
no les estrelles
i està bé com està,
no cal
fer que li escapfoco.
I és a més,
si entreu a la pàgina
celfosc
trobareu
que
fins i tot
és crítica
perquè
el Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
ha fet un toc
d'atenció
a Medi Ambient
perquè el reglament
que desenvolupa
aquesta llei
de contaminació
lúmica
es veu que és
massa tou
aquest reglament
perquè hi ha interessos
que si la llum
de la discoteca
i tot això
i la gent
de cel fosc
pensen
que aquest reglament
hauria de ser
més dur
encara.
Home,
de moment tenim
un reglament
que ja és un primer pas.
Bé,
de moment tenim
que l'Ajuntament
de Tarragona
s'hi està posant
les piles
en qüestió
de contaminació
lúmica
i ara
nosaltres aquí
voldríem
demanar
a veure si també
la ciutat
s'hi posa
les piles
parlant
de sostenibilitat
la qüestió
de la bicicleta
perquè aquí
anem molt endarrerits
a la ciutat
de Tarragona
i de moment
això de carrils
bici
és sense ficció
i nosaltres
ens agradaria
que aquesta
sostenibilitat
nevilitat
ai que ens enganxem
doncs arribés
també a aquest punt
de moment
deixem dir una cosa
que a manca
d'iniciatives
de l'Ajuntament
de Tarragona
esperem que
també s'hi posin
les piles
com ho fan
amb qüestió
de la llum
a manca
d'iniciativa pública
doncs hi ha
una iniciativa privada
que el 29 de febrer
es farà
farà acte
de presentació
amb la inauguració
d'un local
a Port Tarragona
és una empresa privada
que es diu
Wallace
i que
ven o lloga
bicicletes
elèctriques
però no són
bicicletes elèctriques
allò que ens pensem
que va sol
no, no, no
nosaltres pedalem
però la pedalada
és
o sigui
l'esforç
és mínim
perquè com hi ha
l'ajuda elèctrica
doncs és una pedalada
doncs
més còmoda
i per la ciutat
de Tarragona
és molt bo
perquè amb les pujades
o sigui
dels nivells
que tenim
doncs
ajudarà molt
és una iniciativa
que
nosaltres
li donem
la benvinguda
i recordeu
29 de febrer
fan la presentació
d'aquesta iniciativa
al local
que tenen
al Port Tarragona
es diu
Wallace
bicicletes elèctriques
i de moment
doncs
la qüestió
ho porta
l'iniciativa privada
esperem
que l'Ajuntament
ajudi
i posi
com passa a Barcelona
doncs
els mitjans
o la ciutat
que pugui conviure
a la bicicleta
amb el cotxe
no sabem si
el projecte
dels carrils bici
ja estarà inclòs
però sí que
fa dies
que us venim
donant la notícia
que l'Ajuntament
s'està posant les piles
està elaborant
el que anomenen
l'agenda 21
que és una mena
de reglament
de manera que
Tarragona
sigui més sostenible
representa que
ha d'estar enllestit
de cara a la VIL
és que tot compta
tot compta
nosaltres
que ens agrada
la tecnologia
doncs
quan parlem
de sostenibilitat
ara sí que ens ha sortit
bé
i s'inclou tot
estalvi energètic
en qüestió
d'il·luminació
en qüestió
de transport
perquè si agafes
la bicicleta
doncs no agafes cotxe
contamines menys
bé
és tot plegat
i esclar
aleshores
doncs
benvinguda
a les iniciatives
privades
però a veure si
també l'Ajuntament
col·lora una mica
en aquest punt
el Batalló
el viatge a vinil
el fem sempre
amb bicicleta
que sí
sí
és que
tenim
un carril bici
que ens porta
fins a aquest planeta
imaginari
és a vinil
però bé
no tenim problemes
no ens molesten
ni els cotxes
ni
portem una bona cistella
al darrere de la bici
per posar vinils
sí
perquè quan fem el viatge
després de tornada
hem de carregar
hem de carregar
per poder portar-vos
a vosaltres
aquesta
aquesta
aquesta estri
plastificat
que servia
a finals
del segle XX
per escoltar
la música
i avui
avui
teníem previst
un altre grup
però
el que passa
és que la Núria
ens pica
ens pica
i ens provoca
ens provoca
i que si
el Jimmy Somerville
que si
el vam posar
la setmana passada
te'n vas en recordar
i un
que té recursos
i té
un catàleg
molt extens
al planeta
de vinil
que
què fa
doncs
busca el milloret
d'aquest personatge
i busca les arrels
anem al 1984
quan el Jimmy Somerville
formava part del grup
Bronsky Beat
això mateix
i el 84
treien un disc
que es deia
The Age of Consent
o sigui
l'era del consentiment
un disc guerrer
de lluita
a favor
del reconeixement
de la homosexualitat
com una cosa
no dolenta
cosa que avui dia
segle XXI
sembla ser que
ja s'està mirant
d'aconseguir
però als anys 80
la cosa estava
molt difícil
i per això
la cançó que obre el disc
es diu
Why
el per què
per què
de persecucions
i per què
no era reconegut
aquest amor
que avui dia
ja no és tan criminalitzat
doncs bé
és un testimoni
d'èpoques passades
que per sort
s'estan
començant a superar
Why
de
Why
de Bronski
Wait
Tell me why
Tell me why
amb Bronski
tanquem la secció
avui
Beta
moltes gràcies
i fins la setmana que ve
és que ens agrada
molt la guerra
vinga
a reveure
ini
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!