Sens dubte, la setmana que ve serà intensa a Tarragona,
entre altres coses a nivell cinematogràfic,
i és que arriba una nova edició del Festival de Cinema Rec,
el Rec 2008, que jo diria que en guany celebra la seva vuitena edició.
Per parlar, així en general, sobretot de la programació del Rec,
en el seu moment, quan arribi la setmana que ve ja ho anirem desgranant,
i sobretot per convidar-vos a l'acte d'inauguració, dissabte,
tenim a l'altre costat del fil telefònic el Javier García Puerto,
ell és el director del Rec.
Javier, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Què tal, què tal? Ja ho teniu tot a punt.
Sí, sí, sí, nervis, nervis tenim.
Que no em plogui demà, que no em plogui demà, sobretot.
És important, eh? És important.
Jo vull que plogui tots els dies, que s'acabi la sequera,
tret de demà a la nit, un momentet només.
I ja que has entrat en el tema, com penseu inaugurar el Rec?
A l'aire lliure, pel que veig, no?
Sí, sí, el que diu, sí.
A veure, fem una inauguració doble.
Per una banda, fem la inauguració...
Bueno, fa 25 anys que va morir el Lluís Buñuel.
Llavors, per conmemorar aquesta data,
fem una exposició de fotografies sobre la seva època,
molt properes a ell,
dic molt properes perquè són fotografies fetes pel seu fill,
per Juan Lluís Buñuel.
I, bueno, el seu fill molt aviat va seguir els seus passos
i els va seguir amb els seus rodatges, amb els seus amics i tot plegat.
Llavors, penseu, bueno, si són fotos dels seus amics,
doncs potser no són gaire interessants.
Però, clar, els amics del Buñuel eren...
Orson Welles, per exemple, no?
Paco Raval.
Llavors, clar, són fotografies ben interessants.
I això és a les 7 de la tarda, a l'antiga audiència,
i va inaugurar-la el propi Juan Lluís Buñuel.
O sigui que el tindrem aquí en persona
per parlar de l'època i de totes aquestes coses,
de records de son pare i tot plegat.
Això a les 6 de la tarda?
A les 7 de la tarda, a les exposicions de l'antiga audiència,
allà al casc antic.
I després, ja després de sopar i tot plegat,
estrenem un nou espai.
Ho dic perquè una de les línies del REC per aquest any
i també per decades pròxims,
és anar-se fonent més i fer una fusió més gran
encara amb la ciutat de Tarragona,
i una de les vies per les quals ho volem fer
és ocupar nous espais de la ciutat.
Quin és aquest espai?
Doncs l'Anfiteatre de Tarragona.
L'Anfiteatre romà fins ara sí que s'han fet actes
tipus Taracoviva o algun acte molt concret,
però cinema no s'ha fet.
No s'ha fet o s'ha fet fa molts anys
o encara no s'ha fet.
I bé, volem fer la inauguració,
la primera, o sigui, la proyecció inaugural del festival
a l'Anfiteatre de Tarragona.
I a més amb una pel·lícula
que encara no s'ha estrenat al cinema comercial
i que ja està causant furor a tot el món.
Sí, sí, de fet sembla ser que serà
la sensació de la temporada aquest any
de cara a l'estiu i la tardor.
És una pel·lícula que, bueno,
com totes, molt bé has dit tu,
totes les pel·lícules que passen al rec
són pel·lícules que encara no s'han estrenat als cinemes,
com sempre als festivals de cine.
Són pel·lícules de lloc, són pura novetat.
és una pel·lícula brasilera
que al seu país va generar tanta expectació
que fins i tot, a part de la seva estrena,
es van començar a vendre 10 vedes pirata,
d'aquests que et penen pel carrer,
i va vendre 22 milions de còpies.
De 22 milions, es diu ràpid.
De còpies pirates.
I és una pel·lícula...
Clar, llavors, és una pel·lícula sobre el món de les faveles,
el món dels narcotraficants, la policia, tot això.
Recorda molt una pel·lícula que fa uns anys va tromfar molt,
també procedent del Brasil,
que es deia Ciudad de Dios.
És amb molta acció, amb molt dinamisme,
uns diàlegs molt ràpids, o sigui...
Un pel·let, un pel·let dura pel tema, però molt realista, també.
Molt realista, també,
i que retracta molt la situació actual de com està Brasil.
Llavors, què va passar?
Clar, va vendre 22 milions de còpies de DVD
i la productora, el director, tots estaven una mica espantats.
Què passa?
Que ara no la veurà ningú al cine, no?
I què van fer?
Doncs van canviar...
Donant una lliçó a tota aquesta gent que diu
que en la pirateria es morirà al cine
i la música i tal,
van canviar el principi i el final de la pel·lícula.
I ara mateix, tal com estan els números,
és la pel·lícula més taquillera de la història del cine de Brasil.
Allà ja sí que s'ha estrenat...
S'ha estrenat l'estiu passat i va ser un fenomen total.
Tothom parlava d'això,
va ser un fenomen social, més enllà del propi cine.
Però, Javi, com s'explica això?
Perquè de pel·lícules, això, sobre drogues
o sobre la situació de Brasil,
doncs ja se n'han fet.
Quin punt afegit té?
Què diries?
Doncs la proximitat i, bueno,
canvia el punt de vista
i ho fas del punt de vista d'un policia, també.
I així també parla de la corrupció interior
i que no es calla res del que s'ha de dir, no?
Perquè de vegades aquests temes sempre es tracten,
per exemple, en les pel·lícules americanes,
sempre te deixen anar el missatge final, no?
de que tots som molt bons i que feliços que som
i sempre guanyen el bo.
I aquesta pel·lícula, doncs,
de vegades té factura que sembla documental
i al final veus que no hi ha ni bons ni dolents.
Això serà una pel·lícula que, ja us diem,
és brasilera, es diu Tropa d'Elite,
i serà la pel·lícula inaugural a les 10 de la nit
a l'amfiteatre romà.
És l'única projecció que veurem?
No, no.
Bueno, se parlen d'ella molt
perquè és el que dèiem, no?
Que després va arribar tot just fa un mes a Europa
al Festival de Berlín
i va guanyar al Festival de Berlín.
O sigui que ve avalada per tota aquesta història
que porta darrere.
Però, abans d'aquesta pel·lícula,
ja veus que tenim sessió doble,
fem una altra estrena.
Estrenem a la ciutat un curt
que es va gravar just aquest estiu,
que es diu Fest.
És un curtmetratge fet pel director tarragoní
José Luis Montesinos,
que ja ha fet diversos aquí a la ciutat,
i està tot rodat a Espais de la Ciutat.
Es va rodar aquest estiu, com ja he dit,
i, bueno, tots els espais segur que els reconeixereu.
Doncs als carrers, espais interiors, etcètera,
i narra una història que justament succeeix
dins d'un Festival de Cine.
O sigui que és una mica de...
Parlem de n'altres mateixos, també, no?
Clar que sí.
I aquí, doncs, preiem que,
a part tots els actors que van participar,
gairebé tots eren d'aquí a la ciutat,
i van participar en un d'extres...
O sigui que vam creure,
just parlant amb el director,
que era l'espai ideal
per estrenar el públic,
que la gent de la ciutat que va participar
i encara no l'ha vist,
el pogués veure.
Això serà el dia inaugural,
dissabte, a les 7, recordeu,
inauguració de l'exposició sobre Lluís Buñuel,
a més, amb el seu fill,
aquí com a convidat, no?
I després de les 10,
a l'amfiteatre romà,
la projecció de Tropa d'Elite
i de la Tarragonina Fest.
Pel que fa al festival,
Javi, ja hem quedat que parlaríem
durant la setmana,
cada dia ens explicaràs en detall
el que fareu,
però així, en plan esquemàtic,
heu apostat molt, molt més aquest any
per les Òperes Prima,
oi que sí?
Sí, home,
era una aposta que ja vam començar
l'any passat amb el concurs,
i aquest any el concurs ha pujat
una mica de qualitat,
i a part hem potenciat
la secció internacional,
com ja has vist, no?,
amb l'explicació que hem fet
de la pel·lícula brasilera,
també hi ha una dels Estats Units
i hi ha dues de França,
o sigui que hem obert una mica
el camí cap a les pel·lícules
internacionals que de vegades
s'atreuen molt més al públic.
El que passa és que no esteu
especialitzats en cap gènere, no?,
vull dir, d'Òperes Prima o de curtmetratges,
en veureu de tots els estils
i de tots els tràmits.
Clar, clar, clar,
això és el bo de tenir
aquesta especialització,
que ara mateix estem especialitzant molt
i som l'únic festival,
de tot l'estat espanyol,
que té un concurs d'Òperes Primes
que encara ens han estrenat, no?
I, clar, Òpera Prima
significa la primera pel·lícula
d'un director,
que nosaltres incloem de vegades
la segona també
per diverses característiques,
però, clar, és la primera.
Però ser la primera
no vol dir...
O sigui, gènere pot ser de terror,
un drama, una d'acció...
I això és el que trobem
a la programació del rec d'enguany.
Bé, dues projeccions per dia,
Déu-n'hi-do, eh?
Dues operes Prima per dia.
A part del que fem sempre
per als nois d'Institut
als matins,
al seminari,
amb la Universitat,
després cada dia
hi ha dues projeccions
a l'antiga audiència.
Una a les vuit,
que és la internacional,
i una altra a les d'unitja,
que són les pel·lícules espanyoles,
totes són estrenes a Catalunya,
no s'han vist tant d'altres espais,
i totes ve el director
i part de l'equip
a presentar-les.
Molt bé.
Doncs combineu això,
la projecció d'Òperes Primes,
més intensa en guany,
amb la projecció,
evidentment,
a concurs de curtmetratges.
Curtmetratges,
a més,
aquests sí que feu grups,
no?,
per temes de ficció,
Sí, aquí sí,
perquè, clar,
rebem molt de curtmetratges
i els agrupem per gènere,
diguéssim,
i fem ficció,
o sigui,
que és la història típica
que ens explica en una història,
documental
i videocreació,
que és una mica
l'escurs més estètic,
no?,
que busquen més la narració
mitjançant la imatge,
i després autors de Tarragona,
o sigui,
la secció una mica més
per als autors de la província de Tarragona.
Molt bé.
Els curtmetratges
tindran la seva projecció
a l'Auditori de Caixa Tarragona,
les Òperes Primes
projectaran a l'antiga audiència,
els seminaris,
també veiem que seran a Caixa Tarragona,
i a partir de les 12 de la matinada
continueu amb la Noche Bizarra,
que ja és un clàssic,
i el Regla Noé.
Sí,
la Noche Bizarra ja,
només amb el nom,
ja suposo que tothom entendrà
què significa,
no?,
que és l'espai més petardo
del festival,
on la programació de gènere,
si em fa vergonya explicar-ho,
el que es fa,
i el Regla Noé,
doncs,
és una mica l'espai
de trobada nocturna
de tots els convidats
i el públic
que ve el festival,
i, bueno,
sempre ha reunit
una mica les seccions
més arriscades
o més experimentals
del món audiovisual actual.
Llavors,
últimament era un espai
molt heterogènic
i el que hem volgut fer
és unir
totes aquestes propostes
més arriscades,
experimentals,
que dèiem,
sota un mateix paraigua,
i hem creat
un concurs,
que ara mateix
és l'únic també
que hi ha a Espanya,
que es diu
Live Cinema,
que és una mica
recuperar
l'essència inicial
que tenia
la cultura de club
quan va néixer
fa uns 10 anys,
amb això de crear
imatges en directe,
la confluència
de la música
amb la imatge,
i no aquestes propostes
ja enlatades
que ens fan
a discoteques
o bars,
sinó
veient artistes
més actuals
actuant
en directe
per al públic.
Doncs,
això ho podreu veure
al Camp de Mar,
que ja és tot un clàssic,
amb el Regla Noé,
i, bueno,
la primera ni l'ha de dir
Març,
Noche Bizarra,
a la Sala Loop.
No donem més detalls,
Javi,
perquè ho anirem explicant
amb profunditat cada dia,
però jo tinc una pregunta,
com és que comenceu
el festival dimarts
i no dilluns?
Bueno,
és per...
Ja posats a fer una setmana,
doncs...
Ja, home,
i diumenge,
per què no?
Bueno,
diumenge és l'entrega
de premis,
que això sempre queda
molt bé.
No,
però vull dir que fem...
El que passa
és que l'estructura
del festival
sempre és de dimarts
a diumenge,
tots els anys.
Ah, no,
no m'havia fixat mai.
Sempre ha sigut
de dimarts
a diumenge.
Dimarts comença
al seminari,
dura fins al divendres,
i després
continuaven els actes
de cap de setmana
fins al diumenge.
El que passa
que aquest any
volíem fer
una inauguració especial,
comptant que podíem
posar aquesta pel·lícula,
que volíem
reobrir
l'amfiteatre
com a espai
per a cinema,
etcètera,
i vam pensar,
bueno,
si comença
el festival
el dimarts
podem fer-ho
dilluns,
però potser
un dilluns
no és un dia
com per fer
una inauguració,
perquè la gent
no s'anima tant
a sortir,
no?
Sí,
és veritat.
Llavors vam pensar
que potser
aprofitar
que teníem
a tocar
el cap de setmana
anterior
i fer-ho dissabte.
I clar,
ja fas un dissabte
nit
i tothom
es pot preparar
i tota la gent
de la ciutat
sense cap impediment
de,
ai,
demà
i t'anar a treballar.
I si tot hi ha gent
que ens diu que clar,
la meitat de,
o més de la meitat
dels actes
dels festivals
fan entre setmana
i molta gent
ens diu,
clar,
jo m'agradaria anar
però com que
tot és entre setmana
doncs jo treballo
i tal.
I bueno,
hem pensat una mica
en tota aquesta gent
també que treballa
i això
i ho fem
el dissabte,
fem la inauguració
el dissabte.
Molt bé,
així no tenen,
no tenen excusa.
Doncs,
Javi,
escolta,
fantàstic,
eh?
Jo crec que us supereu
any rere any,
que aneu per la vuitena ja?
Sí,
la vuitena,
portem.
Molt bé, eh?
Ens vols recomanar
ja d'entrada
alguna pel·lícula
imprescindible
a part de,
com deies,
aquesta tropa d'elite?
Home,
la tropa d'elite
a mi em sembla
prou important.
Després,
el dimarts
a les 10 i mitja
passarem tres dies
que és un thriller
així apocalíptic
produït per l'Antonio Banderas
i que acaba de guanyar
el Festival de Màlaga
que és un dels
així festivals
més prestigiosos
d'Espanya
i bueno,
ja la teníem
a la programació,
no l'hem agafat
perquè
m'ha guanyat allà,
sinó que
ja la teníem programada
i aquest dissabte
vam veure
que ha guanyat
i després
ja
a qui li agrada
el cinema
de por,
de terror,
el dissabte
a la nit,
el dissabte que ve,
el dia 26,
passem una pel·lícula
que es diu
l'interior.
Ui, sí,
que fa un iullo,
la foto.
Sí,
imagina.
És així, eh?
Sí,
és així.
Si li agradin
les pel·lis
de por de veritat
i no poder dormir
després,
aquesta és la seva pel·lícula.
Déu n'hi do.
Sí, sí, sí.
Sí, sí,
aneu forts,
aneu forts en guany.
Doncs, Javi,
escolta,
anirem parlant
al llarg de la setmana, eh?
Cada dia
i connectarem amb vosaltres
per saber
com funciona tot el rec.
Bueno,
que vagi bé
a la inauguració dissabte,
molta sort.
Moltes gràcies, Núria.
A veure si...
A veure si ens hi passem.
Si no plou.
Ai, sobretot,
mira,
pensaré en tu.
Si no plou,
pensaré en vosaltres.
Una abraçada, Javi.
Una abraçada, Javi.
Ciao.