Un dimecres més saludem els millors historiadors o contacontes dels Ja Tardes.
El Mare Magí i el Jordi Chivet, no? Bona tarda, nois.
Com que contacontes?
Són uns quantistes, quantistes, més que contacontes.
Però tu el que explico d'aquí és verídic i per començar potser és un insul.
Per insult el que fareu avui al programa, que l'home Anel m'ha dit que avui parlarem de merda.
Que és que el català normalment és molt escatològic.
Sí, no?
I com dirien a Prades, merda es priva.
Què vol dir això?
És una expressió.
I què vol dir?
Molta merda, o sigui, merda molt concentrada.
Val, ara ho aclarirem, eh? Com esteu?
Molt bé, podríem estar millor.
Jordi, podríem estar pitjor.
El fet és que si estic a Birmània estaria molt pitjor.
Això és veritat, oi?
Segur?
Sí, home, sí. Sempre hi ha un pitjor.
Home, qualsevol diria que veniu aquí esclavitzats i...
Bé, els estan cruixint l'esquena.
Sí, estem cansats.
Quina feinada per per al programa d'avui, eh?
I tant.
No, jo m'ho he passat molt bé, de veritat.
L'escatologia sempre té aquella part... no ho sé.
Divertida?
Sí.
De riure d'anem petit?
Sí.
Avui parlarem de coses molt guarres.
Ara ho aclarim.
Benvinguts al No vinguis amb Històries.
No en vinguis amb Històries.
Aquesta setmana...
Ens mereixem el programa d'avui, però no, Jordi, que no ho has dit?
No ho sé, és que avui em falta xispa.
Sí, ho veig.
Sí.
Bé, aquesta setmana.
Aquesta setmana que tenim, com és habitual,
una efeméride que el Manel no m'ha passat la xuleta,
però sí que sé que ha realitzat,
però és indiferent.
Una frase qualsevol, no?
Jordi, Jordi.
És que...
Avui fa 63 anys que es va rendir el tercer Reich.
Però és que si ho dius tu, ja no que ho digui jo.
Per això no ho deia, Manel.
A mi em falta xispa, però al Manel li sobra.
Doncs bé, el Luis Paster protagonitzarà una frase qualsevol,
que no direm ara tot seguit,
perquè després tampoc tindrà massa sentit.
Quedeu-vos si la voleu esculpar.
Per això és un sumari.
Després, un monogràfic dedicat a la higiene,
a l'edat moderna,
i com és habitual, també al nostre programa,
si no recordo malament,
hi ha seccions de curiositats.
Avui fa 100 anys a Tarragona.
I notícies.
Llibre, com tenim el llibre?
No, és que últimament no llegim.
Des de Cal Manel va dir als quatre venys.
Escolteu, jo faria...
Que no llegíem.
Farem una cosa, com que portem dies ja sense la secció del llibre,
als oients que hagin llegit un llibre d'història,
que els faci gràcia recomanar que us escriguin i el recomanin.
Sí, sí, sí.
Amb neu.
No, Jordi.
Feu-ho, passant del Jordi.
Així que ho facin.
Està negatiu, Jordi.
Però que sàpiguen que no mirem el correu.
Sí, jo sí que el miro.
Per no llegir, no llegir.
No l'actualitzem de faig.
Va, jo el miraré, jo el miraré.
Recordem-ho.
Història arroba tarragonaradio.com
i el nostre blog,
que porta com a dos mesos sense estar actualitzat.
Bé, però tenim un blog, eh?
Són moderns.
Gràcies a Déu que tenim programa cada setmana.
No em vinguis a mi,
històries.blogspot.com
i encara amb el senyor de memòria.
Afemèrides.
Tal dia com avui, l'any 1945,
l'alemanya nazi es rendia incondicionalment.
I és que ja no tenien altra alternativa.
Havien retressat...
Recordem que la setmana passada vam dir
que feia així 63 anys que havia mort Hitler.
Sí, s'ha de ser un...
d'abril.
Hitler va nomenar successor seu
al Gran Almirall Donitz.
Suposo que ho pronuncio bé.
És una O en dos piquets d'alt.
De?
De?
De?
De Donitz.
I aquell home no es va rendir de cop
perquè va intentar guanyar temps
per a...
De fet, militarment no tenien res a fer.
Ho tenien tot perdut.
Però va intentar guanyar
tot el temps possible
perquè el major nombre possible
de tropes alemanyes
es rendiguessin als americans i als anglesos
i fugissin dels russos.
El feien molta més por
que no pas els occidentals.
I el que passa és que va arribar
ja el 6 de maig
en què hi ha els aliats
no van donar més alternativa.
I així l'encarregat
de les negociacions
amb els aliats,
el general Jodel,
va enviar un missatge
a Donitz
dient-li
ja no hi ha alternativa
o firmem
o el caos.
I així va ser
com va rebre l'autorització
de rendir l'Alemanya nazi.
Esta rendició
es va produir
tal dia com avui
7 de maig
a les 2.41
de la matinada
a la ciutat francesa
de Reims
que era
on estava
el quartet general
dels aliats.
Recordem,
7 de maig
de l'any 1945
va firmar
l'acte de rendició militar
de l'Alemanya nazi.
El dia següent,
el dia 8,
per això
els russos
van voler
fer-ho
altre cop
que els alemanys
signessin
una rendició,
aquest cop
a Berlín
més oficial
i més protagonista
rús.
I l'autoritzó
definitiu
es va fixar
per al dia 8 de maig
a les 23 hores
i un minut de la nit
que és quan
definitivament
van callar les armes.
una frase
qualsevol.
Desgraciats
els homes
que tenen
totes les idees
clares.
I tu les tens,
Manel?
No,
però és feliç,
que no veus que és feliç.
No és desgraciat.
És la primavera.
Només faltaria.
Signat per
Louis Pasteur,
un senyor
que va néixer
l'any 1822
a França
i va morir
l'any 1895
també a França.
Biòleg francès,
es va doctorar
l'any 1847
en ciències.
A partir del 73
va començar a investigar
les malalties infeccioses humanes,
especialment el carbóncle
i la ràbia.
També va ser famós
per rebatre
la teoria
de la generació espontània,
però l'èxit
de les primeres
vacunacions antirràbiques
el van fer
encara més famós
al voltant
de tot el món
i la seva
teoria microbiana
acceptada per tothom
va inspirar a la vegada
mesures de sèpsia
i antisèpsia
que van salvar
moltes vides.
Recordem la cita
a la frase qualsevol
de Louis Pasteur.
Desgraciats
els homes
que tenen totes les idees clares.
No en vinguis amb històries
al monogràfic.
Vinga, som-hi a parlar
de caquetes?
De caquetes, vinga.
D'acord.
Digue'm el títol de veritat,
a veure.
La higiene?
Avui podria ser
el títol
l'hàbit d'higiene
o la higiene
a la edat moderna,
segle XVI, XVII, XVIII.
O sigui, estem parlant
de l'antic prègin.
1600, 1600...
Un país concret o...?
A l'Europa occidental.
D'acord?
Molt centraré en domés
de tot el món,
el món és molt gran.
A l'Europa occidental.
Perquè tinguem la imatge visual,
penseu en l'acord
d'aquests reis estupendos francesos.
Sí, per exemple,
Lluís XIV,
Felip V,
els àustres d'aquí d'Espanya,
etcètera.
D'acord.
Vull fer una pregunta
per això,
per començar.
Si us dic...
Sempre ho fa.
Sempre ho fa.
En quin període històric
associeu més poca higiene
o més merda,
podríem dir?
Què em diríeu?
El món contemporani,
avui dia.
L'actualitat.
No, Jordi.
A l'edat mitjana.
La d'edat mitjana.
Fa la impressió
que eren molt bruts.
Normalment...
Molt fang per tot arreu.
Molt fang.
A veure, a veure.
No, Jordi, no, Jordi.
La resposta és incorrecta
perquè a tu no t'interessava
que digués
el món actual.
El món actual
també és molt guarro
segons on vagi.
I les nostres ciutats
tenen fums,
és veritat.
Però ja estem acostumats.
D'acord?
I?
Parlarem d'un altre tipus
de merda.
Jordi, avui te veig
que estàs...
Un poc en xispa.
En xispa, però...
Està entremaliat.
Sí, està.
T'ho fot un cop,
eh, si no calles.
A veure.
Mira,
doncs sí,
se sorgia normalment
a l'edat mitjana
aquest estereotip
d'edat molt marrana
i és que
amb la caiguda
de l'Empèrie Romà Occidental
a finals del segle V
va haver-hi un retrocés
en molts aspectes
i la higiene
en va ser un, no?
Però avui desmuntarem
aquesta mite.
A l'edat mitjana
eren guarros
però va haver-hi un període
en què encara ho eren
molt més.
I no cal anar tan a lluny.
Per exemple,
l'escriptor
Sandor Marain
nascut l'any 1900
en una família rica
de l'imperi austro-húngar,
al centre d'Europa,
explica el seu llibre
Confessions d'un burges
que durant la seva infància
estem parlant
de la primera dècada
del segle XX
o sigui, fa uns 100 anys
existia la creença
de que
rentar-se o banyar-se
molt
era dolent
ja que els nens
es tornaven tous.
Diu Marai
que la banyera
era poc més
que un objecte decoratiu
que s'utilitzava
per guardar trastes
i que recobrava
la seva funció
original
un dia a l'any
el de Sant Silvestre
Sant Silvestre
com el bany de Sant Silvestre
d'aquí
que és el 31 de desembre
oi?
Sí, ells també el feien
el bany de Sant Silvestre
s'entraven per tot l'any
estem parlant
de
classes adinerades
de la burguesia
de classes
benestants
benestants
a l'imperi austro-húngaro
o sigui
al centre d'Europa
fa 100 anys
banyar els nens
els feia tous
els feia tous
o sigui
tu banyaves molt
recordeu
aquell quadre
de los relojes blandos
de Dalí
igual
els nens
se vol que es tornaven
tovents
i és que els membres
de la burguesia
a finals del segle XIX
i principis del XX
es banyaven
només en cas d'enfermetat
o quan s'havien de casar
per no sostar
a la parella
suposo
veiem però
com va nair
això de la higiene
a l'Europa occidental
des del temps dels romans
els romans
eren molt conscients
de la necessitat
de cuidar el cos
passaven hores i hores
a les termes
els rics
a les seves termes privades
el populat
als grans banys públics
sota els hospicis
de la deessa
higiea
que era la productora
de la salut
i el nom de la qual
deriva
l'actual paraula
higiene
la cultura
aquesta del bany romana
va ser després
heretada
per altres cultures
com l'àrab
per exemple
o la turca
recordeu els bany turcs
o els bany sàrabs
a Girona
per exemple
a Girona
o qualsevol ciutat
àrab o turca
o un món passat
àrab o turc
molt bé
molt bé
doncs bé
però això no vol dir
però a les nostres contrades
què passava
aquí a l'Europa cristiana
doncs que
la brutícia
va anar guanyant terreny
tot i això
la brutícia
mitjaval
afectava més
a les ciutats
que a les pròpies persones
m'explico
els homes
a l'edat mitjana
es banyaven
amb
certa
assiduïtat
i feien les seves necessitats
en letrines públiques
vestigies encara
de l'època romana
per exemple
si visiteu
algun castell
mig aval
trobareu letrines
letrines
que tenien simplement
un forat
que comunicava
fora les muralles
però bé
ja complia la seva funció
i les senyores
també
de l'edat mitjana
es banyaven
també
i es perfumaven
s'arreglaven el pèl
i tenien
cura del seu cos
també utilitzaven
els orinals
que era un invent romà
també
això sí
les ciutats
més avals
no disposaven
de clavegueres
ni de carrers ignosats
com sí que havien tingut
les romanes
i els residus
i les aigües brutes
anaven directament
al carrer
prèvia vis de
aigua va
o sigui
quan tu anaves
per la ciutat
o pels pobles
tenies que anar vigilant
perquè quan senties aigua va
que podia caure damunt
una substància
poc agradable
com a avantatge
per això
a l'edat mitjana
no existien grans ciutats
les ciutats
recordem que
després de l'imperi romà
se van despoblar
les ciutats
va haver-hi un retrocés
molt important
i és una ciutat
bàsicament rural
el que passa
és que
a poc a poc
les ciutats
se van fent grans
sobretot a partir
del segle XIII
XIV
i arribem
i a partir del segle XV
i XVI
la nomenada
edat moderna
que és
l'edat que guanya
la Palma d'Or
com a època
més bruta
i marrana
de la història
d'acord?
Has destacat
o has
associat
brutícia
amb
cristiandat?
Sí
Té alguna cosa
a veure
el fet
de no
banyar-se
de no rentar-se
amb emotius religiosos
Sí
veurem que sí
culturals
en aquest sentit
perquè
ara veuràs
a partir del segle XVI
que la gent
s'hi torna
més marrana
en part
és per motius
religiosos
què va passar?
com dic
per una part
el que va fer
d'està
moderna
l'època
més coxina
de totes
és que
les ciutats
havien anat creixent
a l'edat miga
eren petits pobles
o ciutats
de pocs milers
d'habitants
com a molt
a partir del segle XV
XVI
aquestes ciutats
experimenten
un gran creixement
però no saben
gestionar
el problema aquest
continuen
amb l'aigua va
però clar
l'aigua va
però no
en alguns milers
de persones
sinó en desenes
de milers
inclús centenars
de milers
de persones
o sigui
molts d'aigua va
massa
aquestes ciutats
com dic
van creixent
van creixent
i no hi ha
ni clavegueres
ni canalitzacions
i carrers i places
es converteixen
en autèntics abocadors
improvisats
rius d'aigües fecals
a part de la
votícia generada
pels humans
també teníem
una presència
molt significativa
d'animals
d'ovelles
cabres
porcs
i sobretot cavalls
i bous
que tiraven
dels carros
i això genera
encara
molts més residuos
o li podem dir
directament
merda
a més
els carnissers
sacrificaven
els animals
al mig del carrer
o sigui
més clar
massant
restes de carros
restes de car
tot allò descrit
anteriorment
bueno de fet
si recordem
no sé
de quina època és
però si recordem
la famosa novel·la
del Patrick Suskin
l'única novel·la
que deu haver escrit
aquest home
coneguda
pobreta
el perfum
té tota una escena inicial
en què hi ha un part
en un mercat de peix
sí que això
la pel·lícula
jo no m'he llegit
el llibre
he vist la pel·lícula
clar
com que no llegiu
molta història
evidentment
molt més fàcil
mirar una pel·lícula
i la pel·lícula
no es pot olorar
per desgràcia
però
recrea molt bé
com
clar
imagines tot aquell peix
allà
sí
l'olor
si avui en dia
ja fan olor
les parades de peix
i això que tenen
peix fresc al dia
doncs imagina't
peix
carn
i animals sacrificats
al mig del carrer
i merda
i molta merda
realment
molta pudor
per això
tampoc hem pogut
representar
tot això aquí
per això el dia
que parlàvem
de la patata
vau voler
menjar patates
home i jo
si voleu que
faci pipi
un racó
no
d'acord
altres activitats
per exemple
també els curtidors
de pell
els tintorers
generaven també
molts residuos
i unes olors
fortíssimes
o perquè els tintorers
abans m'has comentat
una cosa molt guai
sí per exemple
utilitzaven l'orina
això també era una manera
de reciclar l'orina
sí sí
però clar
per què l'utilitzaven
per a blanquejar la roba
en vez de lleixiu
sí
en vez de lleixiu
porta una mica de pis
i ja està
no ens equivocarem
si firmem
que per exemple
la Roma imperial
del segle primer
o segon
de la nostra era
o per exemple
la Còrdoba califal
del segle deser
eren ciutats
molt més netes
no brillants
però sí molt més netes
que Londres
o París
per exemple
el segle XVII
o XVIII
la gent que habitava
en aquestes ciutats
no disposava
de banys a casa
majoritàriament
no tenien banys
i per fer les seves necessitats
fisiològiques
molts cops era
alguna carantona
apartada
o algun carrer secundari
de fet
aquí tenim la plaça
de les cols
sí
per què?
perquè es venien cols
i es venien productes
d'horta
no?
doncs
a França
per exemple
hi ha molts carrers
que s'anomenen
carrer de Merderón
ah sí
sabeu per què?
i ara en carrers
bueno disposats per això
eren carrers letriners
carrers on la gent
anava a fer les seves necessitats
i encara recorda
els devien netejar
molt de carantà
on plovia
suposo
o sigui que tenia
que ser bastant desagradable
això de fer les necessitats
del carrer
en un àmbit urbà
o en un àmbit rural
jo encara ho he practicat
però
a les ciutats
ho reflexa també
l'escriptor alemany
Goethe
a veure Jordi
com ho dius?
Goethe
apropa't al micro Jordi
quan haiguis de parlar
no és que ens interessi
molt el que dius
però vaja
doncs
explicava l'escriptor alemany
Goethe
que un cop
un cop
va estar allotjat
a un hostal
de la localitat
italiana de Garda
i quan va dir
on podia fer
la seva caqueta
devia tindre ganes
i li van dir
tranquil·lament
li van dir
que al pati
cap problema
allí
tothom anava
al pati
i si hi havia banys
en els casos
que hi haguessin banys
com que no hi havia
clavegueres
els residus
anaven a pous negres
que moltes vegades
estaven a prop
dels pous d'aigua
potable
i aquí es podrien
produir
infeccions
i contaminacions
fins ara
hem parlat
de molta merda
de molta
però tot
i això
la nostra civilització
va continuar endavant
no es va col·lapsar
per un munt
de porqueria
i és que
aquella gent tan bruta
feia una cosa
que ara fem
que està molt de moda
reciclaven
el que havies dit tu
de l'orina
ara veuràs
tot se reciclava
els excrements humans
per exemple
dels pous negres
eren venuts com a adob
els tintores
guardaven l'orina
el que hem dit
en grans llarres
per rentar pells
i per blanquejar teles
els ossos
per exemple
dels animals
s'hi traturaven
també per fer
adobs
i per netejar
el que quedava
als carrers
a vegades
les autoritats
solien contractar
piares
piares de porcs
ah porcs
que es menjaven
tot el que trobaven
els porcs afamats
el porc
saps que és un animal
que s'ho menja
absolutament tot
no volies ser la sogra
la deixaves al carrer
i vinga
tal com avui en dia
passa
allò sap que són els muebles
viejos
tal dia
que venen els porcs
venen els cerdos
tal com avui en dia
passen els camionets
de la neteja
doncs passaven
els porcs
i
arremlaven
tot el que podien
i molts cops
aquestes mesures
només afectaven
les vies principals
de les ciutats
per exemple
a Roma
només se netejava
el carrer d'entrada
de Roma
que anava
des de la porta
de la muralla
hasta el Vaticà
per on venien
les autoritats
el pap
la resta de la ciutat
era una autèntica porqueria
la pluja també
ajudava a la neteja
tot i que
al tractar-se
de carrers de terra
el fang
s'apoderava
de la ciutat
després de la pluja
o sigui que
no sé si netejava prou
però imagineu-vos
mescla de caca
d'orines
de menjar
de tot
i mesclat
amb fang
bonic
per altra part
ara hem parlat
de les ciutats
a partir del renaixement
hi va haver
també un important retrocés
en l'ingènia corporal
hem dit que a la menjana
encara rentaven una mica
sí
d'acord
però a partir d'aquí
degut a una percepció
més puritana del cos
aquí sí que el cristianisme
està implicat
però també a l'aparició
d'enfermetats
com la sífilis
o la peste
que es propagaven
sense saber com
doncs
els metges
del segle XVI
van arribar
a l'esplèndida
de conclusió
que l'aigua
era prejudicial
per la salut
que era portadora
de malalties
sí
especialment si estava calenta
ja que
segons dient
debilitava els òrgans
i deixava el cos
exposat
als humors dolents
i que si penetrava
pels poros
l'aigua
també podia transmetre
tot tipus de dolències
o sigui
eren metges
que no tenien
ni puta idea de res
i permetem
avui
avui et permeto
que sigui
clar que sí
se va difondre
la idea
que una capa
de brutícia
protegia
contra les
malalties
que això
jo ho dic
encara ho aplico
als mobles
a la pols
una miqueta de pols
protegi els mobles
doncs
si portes una capeta
de brutícia
damunt
això
te protegi
i per tant
la SEO personal
s'havia de fer
en sec
en una tovallola neta
i fregant només
les parts visibles
del cos
el que sortia
de la roba
un text
que difosa
la ciutat Basilea
durant el segle XVII
recomanava el següent
que els nens
es netegessin
el rostre
i els ulls
amb un drap blanc
la qual cosa
treu la mugre
i deixa la cara
i el color
tota la seva
naturalitat
rentar-se amb aigua
és perjudicial
per a la vista
provoca
mals de dents
enrefredats
empalideix el rostre
i el fa més sensible
al fred
durant l'hivern
i a la ressecació
durant l'estiu
i segons el francès George Bigarello
autor de
Lo net i lo brut
un estudi
molt interessant
sobre la higiene del cos
a Europa
aquesta hidrofòbia
podríem dir
arribava també
a les classes més altes
en temps de Lluís XIV
aquell esplèndid
rei sol
estem parlant
de la segona meitat
del segle XVII
les dames més aficionades
al bany
es banyaven
com a molt
un parell de vegades
a bany
això si eres
bueno
si l'aigua
t'agradava
això si t'agradava molt
un parell de vegades
el propi rei sol
només ho feia
per prescripció mèdica
i amb les degudes
precaucions
això ho explica
un dels seus metges privats
vaig fer preparar el bany
el rei
hi va entrar
a l'estiu
i durant la resta
de les jornades
va sentir passat
amb mal de cap
cosa que mai abans
li havia passat
no vaig voler insistir
en el bany
havent observat
suficients circumstàncies
desfavorables
perquè el rei
l'abandonés
o sigui
com que no es banyaven mai
no estaven acostumats
els agafava
tot tipus de mal
això sí
el cos
podia estar brut
i més brut
però la roba
havia d'estar impecable
era la seva manera
de conservar
la mínima higiene
no ens banyem
però la roba
la noblesa rentava
canviant-se
en freqüència
la camisa
que suposadament
absorbia
la brutícia corporal
no sé res
de dutxar-se
tu canvis la roba
roba neta
i això
absorbeix la brutícia
el dramaturg
francès
Paul Escarron
va descriure
en el seu roman
comic
una escena
d'aseo personal
on el protagonista
només utilitza aigua
per esbandir-se
la boca
això sí
el criat
li porta
la més bonica
roba blanca
del món
perfectament rentada
i perfumada
i rentada
en pipí
en pipí
sí, fantàstic
fantàstic
mira, roba de cotuda
ja sé
com a mínim
devia servir alguna cosa
o sigui que imagineu-vos
les pudors
que devien fer
les nostres ciutats
fa 300 anys
i el típic
que s'ha dit sempre
les cortesanes
d'aquestes grans
cors
dames
sí, sí
les dames
bueno, perfum
de fet el perfum francès
va ser tan popular
perfums per tapar
les pudors
anàvem tapant
tapant
tapant
hasta que es morien
als 30 anys
i no sabien per què
dut perquè s'ha mort
tenia 300 capes de perfum
i 300 de caca
al final
ja morien
de qualsevol cosa
si allò hagués continuat
segurament
la merda
que s'ha acabat
amb la civilització occidental
n'estic convençut
però va arribar
al segle XVIII
i les idees il·lustrades
i les raons
científics
van començar
a ventilar
aquella Europa
que feia
tanta pudor
a poc a poc
es van començar
a construir
letrines
col·lectives
a les cases
es van prohibir
llençar excrements
per la finestra
al temps
que es designaven
unes zones concretes
per depositar la brossa
al segle XIX
ja es va veure
com en tota la revolució
industrial
com les ciutats
anaven recuperant
les clavegueres
i les canalitzacions
per tirar fora
les aigües
perquè a més
les clavegueres
ja d'època romana
ja existien
o no?
Sí, però s'havien perdut
que és una cosa
que els romans
ja havien fet canalitzacions
els romans
tenien clavegueres
amb on ara també en tenia
passa que no s'utilitzaven
s'havien tapat
o no s'havien tapat
a partir del segle V
que si tu no mantens
una infraestructura
en pocs anys
i més
una cosa com les clavegueres
un pont encara et pot durar
uns segles
les clavegueres
les clavegueres no
i tot aquell munt de merda
va anar desapareixent
després s'arribaria
un altre tipus de merda
la fum dels cotxes
i tot això
que tenim avui en dia
però això
ja és una altra història
no en vinguis amb històries
curiositats
va Jordi
que t'hem sentit poc
com estàs?
tens més xispeta?
no
no
és que m'ha deixat noquejat
això de tanta merda
avui esteu dutxadets
no però?
heu vingut dutxats al programa
no
el Manel em va avisar
i diu
vine preparat per l'ocasió
sí
fa una setmana
que anem dutxant
doncs bé
curiositats
el porta corbates
què és el porta corbates?
doncs el porta corbates
era un senyor
que
clar
era un senyor
que l'únic objectiu
era lligar
i deslligar
la corbata del rei
de quin rei?
doncs
tornem
a l'Europa
o a la França
pudenta
pudenta
en aquest cas
del regnat
de l'acord
de Lluís XV de França
unes corbates molt netes
i un coll del rei
molt brut
molt bé
un coll del rei
molt brut
però unes corbates
netes
i planxades
i aquest home tot el dia
tenia acord de les corbates
només tenia un objectiu
lligar i deslligar
la corbata del rei
però si és una bona feina
ara t'ho anava a dir
no està mal
home
per escanyar-lo
en un moment
el poble passa gana
porta corbates
vine cap aquí
bueno
de fet després
l'hi van tallar el coll
l'hi van tallar el coll
ai sí
quin disgust
una pobra broma
però no va ser aquest
sí
bueno
el seu fill
el fill o el net
crec que el net
coses que passen
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
portem una d'estes notícies
curioses
Jordi, què fas?
sí
està ficant
banda sonora
a la notícia
una d'estes notícies
curioses
que venien d'Europa
i que no sé
si és veritat o no
però és curiosa
sí
diu
se sabe que les
les avispas
causen muy grandes
perjuicios en las uvas
siendo siempre
las mejores
las que atacan
con preferencia
un jardinero
de los bosgos
encontró
según asegura
un medio
sencillísimo
para evitar
su perniciosa
influencia
parece
que para hacer
huir las avispas
basta plantar
tomates
al pie
de los parrales
y de las cepas
los insectos
no pudiendo soportar
el fuerte olor
de dicha planta
desaparecen
yo no sé si deus veritat
pero yo no he visto
hay un
viñas
en tomateres
plantales
pero bueno
el jardinero
mencionado
ha empleado
ese remedio
y desde entonces
las avispas
no le ocasionan
ningún daño
se presentan
revolotean
alrededor
de los racimos
pero no tardan
en marcharse
dicho agricultor
cultiva
el tomate primerizo
encarnado y grueso
en el caso
de que no se
quisiesen recoger
los frutos
dice que debería
plantarse
de preferencia
una variedad
tardía
y de mucho vigor
sería de utilidad
dejar algunas ramas
que crecieran
lo más posible
a fin de que el tallo
pudiera entrelazarse
con la cepa
sin llegar por esto
a esconder los granos
de las uvas
el olor
de esta manera
estando más próximo
sería mucho más
penetrante
y eficaz
eso nos diría
este jardinero
de los bosgos
¿dónde caen los bosgos?
no lo sé
ni idea
no lo sabes
¿tú lo usas?
no
sona
como a propiedad
la hebra
eso no lo sé
¿los bosgos
debe ser Alemania?
sí
no lo sé
pero ya había viña
en Alemania
en la zona del río
¿y en qué año?
1908
1908
¿y todavía quedaba viña
después de la filoxera
del siglo XIX?
debía ser de soca
de aquella americana
¿tenemos patrocinado o no?
sí
hoy le tenemos
un poco
sí
pero no te lo haría
tú
una súper chica
y glamourosa
mira
Modas de París
de María Romero
de París
sí
tiene el gusto
de participar
a su clientela
haber recibido
de París
gran número
de modelos
de todas las clases
última novedad
para la próxima temporada
de verano
Precios económicos
Conde de Rius
5
principal
Modas
¿sí?
sí
¿lo aceptamos
como patrocinadora?
sí
pero
pero
escucha una cosa
lo de la pastelería
también lo podrías
venga va
es que se vean
una pasticería
pastelería en venta
por retirarse
su dueño
del negocio
se vende
acreditada
pastelería
y confitería
situada
en uno
de los puntos
más céntricos
de la capital
para informes
dirigirse
a la imprenta
de este diario
ya no os digo
en quina pasticería
es
igual hasta la venta
encara
quizás
igual
bueno
com havíem dit
Maria Romero
ens patrocina
avui el programa
Modas de París
de Maria Romero
patrocina
el nom
Vinguis amb Històries
Notícies
La setmana passada
si recordeu
que us vaig
recomanar
una exposició
que hi havia a Madrid
sobre Egipte
i no recordava el nom
i esta setmana
si que us puc dir el nom
se tracta de
Tesoros Sumergidos
de Egipto
que estarà
hasta el dia 28
de setembre
al antic matadero
de Madrid
el matadero
del Gazpi
és una exposició
que si aneu a Madrid
i avui en dia
no de l'Ave
està molt propet
Madrid
teniu que
aproximar-vos-ho
a aproximar-vos
de peces
de l'antic Egypte
recuperades del mar
recuperades del fons del mar
de dos ciutats
de Canopio
i l'altra
veus
sempre hi ha alguna cosa
que em falla
era Clion
era Clion
i Canopio
sí
ostres
quina memòria
hi ha peces realment
dignes de
de veure
de veure
una altra notícia
sabeu que la Biblioteca Nacional
també de Madrid
sabeu que allò era un coladero
de gent que fotia coses
i tal
van robar
16 mapes antics
n'han recuperat
11
n'han recuperat 11
estos robos
que van detectar
a l'agost
de l'any passat
del 2007
i després d'una
llarga i complexa
investigació
per part del
grup de patrimoni
històric
de la Guàrdia Civil
en col·laboració
que no interpoli
l'FBI
i policies metropolitanes
de Londres
Argentina
i Austràlia
estem parlant d'antiguitats
i per tant
el mercat
de la compra i venda
d'antiguitats
diu que genera
un volum
anual
d'uns 6.000
milions
de dòlars
hi ha gent molt boja
per aconseguir
peces
d'antiguitat
aquí havien tallat
directament
els mapes
dels incunables
ara n'hem pogut
recuperar 11
hasta este domenatge
los mostren
estos 11
que han
que han lograt
recuperar
al costat
dels llibres
dels quals
han estat arrencats
ara los tornaran
a unir
los restauraran
i sembla ser
que els 5
que falten
estan sobre la pista
i que possiblement
no tardaran molt
a caure
era un
un argentí
un historiador
suposadament
que anava allí
a investigar
i que va aprofitar
per a
suposo que
augmentaran
les mesures
de seguretat
sí
i han fet
un inventari
per veure si
faltaven
més coses
el problema
és que a Argentina
el delicte
de destrucció
del patrimoni
no existeix
suposo perquè
no tenim patrimoni
històric
però van ser robats
d'aquí
per tant
llavors aquí
estan demanant
l'extradició
d'este senyor
ja veurem
com s'acaba
la cosa
molt bé
tu Manel
estàs preparat
per aquest estiu
perquè potser
la senyora
que ens patrocinava
la Maria
Maria Romero
potser no va ser
una visionària
però jo crec
que la moda
d'aquest estiu
serà portar
els calçots
per fora
i el pantaló
sota
com en Superman
i és que
la moda
dels superherois
està inveint
no només
les pantalles
del cinema
sinó també
els museus
de Nova York
en aquest cas
el museu
Metropolitan
amb una exposició
que sota el títol
Superheroes
Fashion and Fantasy
una exposició
que mostra
la forma
en què
els colors
i la forma
de vestir
ha influenciat
a la moda
aquesta exposició
examina la forma
en què Superman
Batman
Spider-Man
han influenciat
els grans
dissenyadors
de moda
dins de l'exposició
trobem
diferents vestits
com per exemple
l'utilitzat
per Superman
per Christopher Reeve
a la versió
de 1978
de Superman
dos més
utilitzats
per Tobey Maguire
Spider-Man 3
del 2007
o dos vestits
de la Michelle Pfeiffer
un de Catwoman
i l'altre
de Batman Returns
de 1992
potser
dona molt més
morbo
de la Michelle Pfeiffer
que no passa
el de Christopher Reeve
el millor preferit
això
que mori
la Michelle Pfeiffer
no un vestit seu
però bueno
si pot ser
sense vestit
millor
però bé
estàs preparat
per portar
les calciutats
per fora?
sí
a mi m'agradaria
molt que un dia
fessis el programa
amb malles
amb malles?
ah bueno
jo tinc malles
de ciclista
vull dir
sí
i a més
aquelles que marques
paquets
jo puc portar uns amics
del Yucatan
ai Jordi
aquí t'ha vist fineta
ara s'acaba
el programa
és desperta
s'ha lluit
s'ha lluit
eh
no no
és que per fi
n'has fet un
xiste bo
adeu-siau
adeu-siau
aquesta és la sintonia
que introdueix
el nostre llibre
recomanat de la setmana
va jo torno a fer la crida
crida
no tenim crido
no tenim llibre
no sabem quin llibre
llegir
oients del Ja Tardes
oients del No Vinguis amb Històries
escriviu-nos
i recomaneu-nos
un llibre d'història
i nosaltres el recomanarem
ells
el recomanaran
aquí al programa
a mi m'agrada molt
la revista Gola
història
arroba tarragonaradio.cat
sobretot
a.cat
crec que sí
i si no
Ja Tardes
arroba tarragonaradio.cat
per exemple
i tenim un bloc
eh
tenim un bloc
aquest no és el meu mòbil
està sonant un mòbil?
no està sonant cap mòbil
acabem
acabem
acabem
el rellotge del temps avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No Vinguis amb Històries
a Tarragona Ràdio
com dius
tenim un bloc
tenim un bloc
sí
Manel
sort que és aigua
el que veus
perquè estàs amb una posa
en plan
barra de bar
cubata
no vinguis amb Històries
punt bloquespot
punt com
no no
no
no vinguis amb Històries
punt bloquespot
punt com
feu bien acabar
que tinc pipí
ah tens pipí
que he d'anar aquí
a fora al carrer
tens allí el raconet
aquell que tranquil
allà ho puc fer
i tant
cap problema
que vindreu la setmana que ve
pipí i popó de tu
sí
que vindreu amb malles
va
mira estan aplaudint aquí
les xiques de la redacció
estan aplaudint
sí
sí
Manel Maggi
Jordi Jimeno
gràcies
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau