La segona edició, la proposta de la segona edició de l'Art Emergent.
Per parlar-ne, per entrar més en detall, a tothom que li pugui interessar participar en aquesta proposta cultural, tenim amb nosaltres l'Adam Menyer, director dels Serveis Territorials de Cultura i el coordinador de l'Art Emergent, el Baimesa, amb el Pep Sunyer.
Doncs sí, què tal? Bona tarda a tots dos, benvinguts.
Bona tarda.
Art Emergent, una convocat...
Parlem d'altres coses, eh?
Això vol dir que estem molt ben coordinats.
Efectivament, eh? Perquè això ha sonat a l'unisor.
Després, per ser, escoltarem un sort de la Generalitat Emergent, que hem recuperat així de l'arxiu de Tarragona Ràdio, podrem escoltar-ho, perquè es facin una idea que aquí podrem dir que té una mica cabuda tot el que és expressió artística,
i és fins i tot a vegades allò, encara que es pensin que fan coses estranyes, diferents, rares, fins i tot també poden tenir cabuda, no?
És a dir, que és una convocatòria àmplia, no? Que agafa tot un ventall molt ampli d'expressions artístiques, no? És així, no? Blai, Adam?
Sí, la veritat és que és una finestra oberta a l'Art Emergent, no?
No, sí, somric perquè la veritat és que ve molt de gust parlar d'aquest tema, perquè l'aposta que vam fer amb el Blai i amb el Cicle de...
En fi, fer una aposta per triar uns projectes i utilitzar el Hall com a espai expositiu dels serveis territorials,
i tal com ha anat el Cicle en aquest curs i que volem consolidar amb el nou curs, la veritat és que estem molt satisfets.
Ja en van parlar, de fet, en el seu dia, però caldria potser recordar en què consisteix, no?
Blaia, es tracta de... O sigui, tot el tràmit que hem de passar, presentar uns projectes de caire artístic...
Doncs sí, ara s'ha obert la convocatòria, que estarà oberta fins al 31 d'octubre,
en la qual, doncs, tots aquells persones i col·lectius del Camp de Tarragona,
que s'entén per Camp de Tarragona, doncs, el Baix Camp, el Camp, Tarragonès, Prioritat, Conca de Barberà i Baix Penedès,
totes aquelles persones que tinguin un projecte creatiu, que no hagin publicat mai un catàleg,
aquesta és la condició, és a dir, que ens dirigim a les persones que estan començant,
són òperes primes, són idees...
Inèdites.
Inèdites, fresques, que gent que encara no ha entrat en el món professional de l'art,
i, per tant, el que és això és una oportunitat per poder realitzar un projecte
i elaborar un catàleg, no?, editar un catàleg.
Per tant, fins al 31 d'octubre, totes aquelles persones que tinguin una idea allà guardada en un calaix
o els hi rondin una idea pel cap, doncs, el que han de fer és enviar un projecte
als serveis territorials aquí al carrer Major, a Tarragona,
exactament ho dic, al carrer Major 14,
adreçant-se al cicle d'art emergent
i ajuntant, doncs, un text aproximadament d'un foli, una cosa breu,
amb una mica la quina és la idea conceptual i tècnica que tenen del seu projecte,
unes imatges i un breu currículum, no?
Després hi ha un jurat que seleccionarà quants projectes podeu donar a sortir d'enguany.
Es seleccionen set projectes, és a dir, que el cicle es composa de set propostes
que cada una d'elles, doncs, com comentava,
doncs, s'ajuda l'artista a produir el treball que s'exposarà,
fins a una dotació de 900 euros,
i després es publica un catàleg i un pòster.
Per tant, això és important de dir-ho, no cal tenir ja la idea materialitzada, eh?
Només entregar el projecte i a partir d'aquí, doncs, escolta, si t'escollen,
perfecte, perquè també t'ajuden.
Justament, la gràcia és el camí.
Diguéssim, la gràcia és que la idea,
perquè hi ha una part també pedagògica, entre cometes, en el cicle,
que és interna i externa, per entendre'ns.
Interna amb l'artista, perquè el que fem és...
Ell tria una mica un acompanyant en el camí d'acabar produint la seva exposició,
i aquest acompanyant, doncs, de vegades és un crític, de vegades és un artista també, etc.
i una de les coses interessants d'aquest últim cicle ha estat això, no?
Veure com, al començament, aquesta idea es va materialitzant i de vegades acaba...
Recordo ara la mostra d'arquitectura efímera, que, en fi, va quedar diferent de com l'havíem plantejat, no?
Perquè l'espai condiciona, l'espai no és ben bé un espai expositiu, no?
Les onomatopeies, ara me'n recordo.
Exacte, les onomatopeies.
Li traiem rendiment, però els va condicionar, no?
Finalment va quedar molt bé.
I, per tant, aquest recorregut d'anar creixent, d'anar el projecte creixent,
a partir d'una veu més consolidada que els va ajudant, és una part important.
I l'altra part de pedagogia externa, diguéssim, de la ciutadania,
també és interessant perquè el dia de la inauguració es fa una...
Depèn de l'artista com tria fer-ho, no?
Però, de vegades, es fa un diàleg, de vegades es fa... etcètera,
que ha estat sumament interessant, no sé què pensa el Blai,
però, la veritat, una de les idees més interessants és produir aquest diàleg amb els ciutadans, no?
Sí, perquè, a vegades, això que comentaves abans, que dins aquest bativull,
i que a vegades sembla el món de les arts visuals, on entren coses molt experimentals,
llenguatges que a vegades són molt críptics, que a vegades a la gent els costa acostar-s'hi, no?
Tot i que avui en dia hi ha certes coses s'han assumit, com l'abstracció,
doncs ara hi ha molts altres experiments on s'endinsa, no?
El món de les arts visuals, per exemple, l'última exposició que va haver al cicle,
era una exposició que eren una sèrie de màquines, no?, d'invents que produïen sons amb aigua.
Diu sons amb aigua?
Sons amb aigua.
Espera, espera, que escoltarem un d'aquests sons.
Imitar una mica el so de l'aigua de la pluja.
Vam fer una bomba especial que fa aquesta mena de palmera d'aigua,
que aconsegueix un munt de gotes separades,
i dintre d'aquest recipient, que és metàl·lic, s'aconsegueix un cert ambient similar,
creiem que bastant similar al que podria ser el d'un petit pati al qual està plovent.
Això és una aquàtica al fonè, Núria.
Sí, era una idea, un projecte del Guillermo Fernández,
enginyer de telecomunicacions, no?
I, en fi, un home que, per cert, col·labora amb difusió a través de la ciència, no?
I crec que va treballar pel Cosmo Caixa, fins i tot.
Sí, sí, està treballant allà.
És a dir, interessant.
Això és una mostra que estaves dient, no?
Que aquí podríem dir que el ventall és molt i molt ampli, no?
Sí, perquè aquí, en aquest cas, l'interessant, jo crec, que es va explicar,
en la part pedagògica, en el debat que ell va plantejar,
la presentació del treball que va plantejar el dia de la inauguració,
el que plantejava que el seu treball era una recerca,
era una recerca a nivell estètic.
Ell havia agafat dos elements, que eren el so i l'aigua,
i a partir d'això havia realitzat tota una recerca,
i del resultat de la recerca sortien una sèrie d'objectes i instal·lacions, no?
Que és el que ell mostrava.
Però, realment, si no ens fiquem en la seva mentalitat
que el que està fent és una recerca,
no podem arribar a comprendre el valor del seu treball, no?
Clar, és l'explicació, no?,
que va acompanyada de tota aquesta arte a bades massa bé.
Sí, sí, i la veritat és que aquest batibull que comentaves,
a més a més, va sorprendre agradablement el fet que
aquestes set mostres anteriors han estat variadíssimes,
és a dir, que hi ha hagut els aquàticòfons que ara sentíem,
hi ha hagut arquitectura efímera,
hi ha hagut semiescultura, o no sé com dir-ne, no?,
hi ha hagut fotografia, etcètera, il·lustració, exacte.
Per tant, és a dir que, a sorpresa, es van presentar 14 projectes
i d'aquests 14, doncs, els set triats pel jurat,
de fet, van ser molt variats, no?, i molt interessants.
Sí, i repassant les propostes ara així també mentalment, ràpidament,
recordo que, doncs, a part de la varietat de tècniques,
també va ser molt interessant, o pot ser molt interessant,
anomenar els temes que vam estar parlant, no?,
perquè vam estar parlant del retrat de família,
de l'àlbum de família, com un element central en les nostres vides
i que allà, estèticament, està recollit el plantejament que tenim
de qui som, de com som amb els nostres, etcètera, etcètera.
Amb el Jordi Rola vam estar parlant de les cartografies,
de les possibilitats de veure la cartografia d'un espai
com una possibilitat per endinsar-se en un món de la imaginació.
Vam estar parlant de les pors, vam estar parlant de la bellesa interior
o del concepte de bellesa.
És a dir, que es van realitar una sèrie de debats
que són temes molt interessants i que a mi em sembla crucial,
aquesta idea de tancar un cercle, que comença amb la solitud de l'artista
o del col·lectiu d'artistes que estan interessats per un tema
i que això genera un discurs i que aquest discurs després es confronta.
I aquest és el creixement que fa l'artista.
I això és el valor de laboratori que volem afegir al projecte.
Que no és un concurs on tu guanyes un premi i se't reconeix la feia feta,
sinó que és una possibilitat de tu créixer i generar un debat
i aquest debat transportar-lo a la societat.
Hi ha un camí, en certa manera, d'anar de tornada cap a l'art emergent.
És a dir, vas com a artista que estàs, diguéssim, en la iranta
i tornes sempre, perquè al cap i la fi també és que hi ha aquests nexes d'unió
entre diferents col·lectius, diferents maneres d'entendre l'art.
Sí, sí, exacte. És important perquè amb aquesta iniciativa, diguéssim,
hi ha una mica d'ajut a la producció, o està bé, diguéssim,
una ajut a la producció d'aquesta idea, però hi ha aquesta part també de...
hi ha la part d'exhibició pròpiament dita i la veritat és que les xifres
van anar molt bé perquè van passar 450 persones de mitjana per cada mostra,
gairebé més de 3.000, baixa de les 7 mostres.
Hi ha aquesta petita part de formació o de creixement de l'artista
només per haver fet aquest camí, no?
Hi ha la projecció de l'obra perquè, a més a més, la projecció del territori,
que és el que ens toca de fer, no?, del Camp de Tarragona,
perquè han de ser... han de viure al Camp de Tarragona, no?,
els artistes seleccionats.
I després hi ha una part gens menys preable, que és que,
aprofitant que és un edifici en què hi entra molta gent,
però moltes diverses coses, doncs hi ha aquesta projecció ciutadana, no?,
de poder obrir les finestres i les portes de l'edifici
perquè ja que vas a fer una gestió, doncs et quedis,
i com que teníem... vam estar fent uns indicadors,
la persona que està a la porta, encara que no ho sabeixin els ciutadans,
doncs apuntava la gent que acabava veient la mostra,
doncs, per tant, sabem del cert, diguéssim,
que la iniciativa ha tingut una repercussió, en fi, important.
Simplement, a tall d'anècdota, ara hi he pensat clar
què us ha suposat a vosaltres, a nivell físic,
tenir mostres que van anar canviant al hall d'on treballeu,
de la Casa de Cultura, devia ser, abans de cada muntatge,
bé, el muntatge en si, devia ser una mica batibull, no?,
especialment, per exemple, muntatges de l'estil de la...
Amb l'aquaticòfons era espectacular, oi?
Sí, era espectacular.
Jo crec que si haguéssim posat una càmera
per veure la cara que feien els ciutadans
quan pujaven a fer no sé què, diguéssim,
anar al dipòsit legal o a fer una gestió, no?,
sobretot amb dues mostres,
que són els aquaticòfons, per descomptat,
i després aquesta mostra d'onometopeies,
que era un gran rusc, no?, diguéssim,
doncs la veritat és que la gent se sorprenia, no?,
perquè, en fi, entraven en un edifici que és patrimonial,
que és molt maco,
però, en fi, un edifici que és administració
i, per tant, en principi és fred, no?,
i en canvi, la veritat és que sí que els canviava la cara, no?
És la mostra de la segona comatòria, recordeu,
del cicle Art Emergena, fins al 31 d'octubre,
és a dir, fins al 31 d'aquest mes, sou atents,
n'escolteu des d'algun punt del camp de Tarragona,
de les sis comarques que integren aquesta zona geogràfica,
si teniu algun projecte en ment,
el podeu plasmar en paper,
vol callar-lo una miqueta, no?,
i enviar-lo al carrer Major,
el número 14, aquí a Tarragona,
la Direcció Territorial de Cultura,
al carrer que va cap a la catedral, eh?,
perquè no conegui la ciutat, en fi,
és aquest carrer es troba fàcilment, eh?,
i la convocatòria, en fi, és que serà, doncs,
interessant per això, no?,
per aquest recolzament, aquests artistes que comencen,
i que a vegades comenten que costa trobar,
en fi, que algú se'ls escolti, no?,
això, el Guillermo, per exemple, amb això en parlàvem,
i diu, clar, és que a vegades no tenim prou,
diguéssim, prou flip-back, no?,
amb els que estan d'esquí de pen,
que puguem omplir una sala d'exposicions, per exemple, no?
Sí, sí, ja...
Especialment en el cas del Guillermo,
que això també és una cosa que volia aclarir,
perquè, clar, ell, artista, artista,
vull dir, no es dedica a això,
però, per tant, l'art emergent també és una mica de convocatòria
a gent que tingui inquietuds artístiques,
encara que, bueno, no tingui un currículum que...
Sí, sí, sí, és una petita transició,
és a dir, aquell moment de fer el salt, no?,
cal ser valent, esclar, perquè cal pensar un projecte
i ser valent, perquè si et trien l'has d'acabar executant, no?
Però aquesta transició que jo recordo
ho he viscut amb el meu primer llibre, per exemple, no?,
que no acabes d'estar segur de res, no?,
però aquesta transició l'han de fer,
és a dir, algú ha decidit de fer-la o no, no?,
però si decideixes de fer-la,
és difícil trobar una plataforma híbrida
entre professionalitat i amateur, diguéssim,
una cosa entremig que et dona repercussió important
i que té una ajuda a la producció,
que no està mal, 900 euros,
per tant, ajuntant la valentia del protagonista o de la protagonista
i la iniciativa, doncs, sorgeixen coses molt agradables, no?,
és a dir, mostres molt interessants, no?
No sé, va, si vols, en aquest sentit, també aportar la teva experiència, o té?
Home, jo crec que estem presenciant, o podríem dir que hi ha dos transicions paral·leles, no?,
la personal de l'artista que es planteja, doncs, fer públic un treball
i publicar, editar un text, editar un catàleg,
i ens trobem amb l'altra transició, que és
que el panorama de les arts visuals,
passem d'un model on l'artista,
l'opció que tenia era anar amb la carpeta sota el braç a la galeria
i esperar que la galeria el fes professional i el mogués,
en un context en què les galeries aquí a Tarragona
hem assistit als dos, tres o últims anys a l'obertura i al tancament
de tres o quatre galeries consecutivament,
i realment és trist, és trist que no hi hagi mercat de l'art,
però, doncs, quan passa això, doncs, ha de ser l'Estat
i les institucions públiques els que han d'obrir queda de sèrie de camins, no?
Per tant, em sembla que cada vegada queda més clar,
i avui estava repassant el pla d'equipaments culturals
que ha fet la Generalitat,
i una de les prioritats que s'ha marcat la Generalitat
i em sembla molt encertat,
és que totes les poblacions de més de 15.000 habitants
hi hagi un espai dedicat a arts visuals.
I això, doncs, en un plaç de 10 anys,
crec que assegurarà que hi hagi un mapa
en el qual, doncs, l'art emergent sigui un pas
i després hi hagi una altra institució,
un altre equipament
que pugui recollir els segons passos
i els tercers passos, no?
Sí, sí, la veritat és que és inèdit
el fet de dibuixar un mapa.
Hi havia una sèrie d'equipaments
que sí que es pressuposen amb uns estàndards,
les biblioteques, els arxius, etcètera,
però hi havia una sèrie d'equipaments
que havien crescut
depenent dels governs municipals,
depenent de l'interès,
depenent de la situació econòmica, etcètera, no?
I aquests equipaments eren espais escenotècnics, diguéssim,
que tu pots ser un ciutadà que tens a 5 quilòmetres
o a 10, doncs, dos teatres que pots triar
i, en canvi, pot ser que no en tinguis cap.
I els centres de creació o els centres d'art també, no?
Llavors, el fet de dibuixar aquest mapa
i plantejar-nos això,
que ningú tingui a més de 10 quilòmetres
un equipament d'aquest tipus,
d'una banda és ambiciós perquè
ha de ser a 10 anys
perquè hi ha unes prioritats
i, d'altra banda, també és ambiciós
i valent perquè, al final,
els municipis són els que s'han de fer seus aquests equipaments, no?
Esclar, el govern està...
és tot el territori, no?
Però, sí, la veritat és que
si es pot anar desenvolupant
i almenys hi haurà
una estructuració, diguéssim,
és una...
és una activitat estructural,
com si, diguéssim,
no és una activitat conjuntural,
és a dir, una activitat o una iniciativa, diguéssim.
En aquesta planificació
deu passar per també crear
aquest centre d'art contemporani, Tarragona, no?
Imaginem que a la seu...
a l'antiga Tava Calera, no?
Si tot va segons les directrius previstes.
Sí, sí, sí.
És la voluntat, diguéssim, de tothom, no?
En principi.
Sí, sí, exacte.
És a dir, Tarragona
és una mancança
que, en fi, surt a vermell, en vermell
a tots els mapes
i, per tant, jo em penso
que hi haurà novetats...
Bueno, en fi, estic segur
que hi haurà novetats interessants
del 2009.
Vull dir que tens més coses, no?
No, simplement ja tancar l'entrevista
parlant de projectes de futur.
Home, ja que us tenim aquí
des dels Serveis Territorials de Cultura
o, no ho sé,
Blai, tu també,
no sé, què esteu preparant
més enllà de l'art emergent?
O futur immediat, eh, també,
perquè de vegades
oberta temporada de tardor, diguéssim.
Sí, sí, a veure,
projectes de futur així potents
a banda d'aquesta consolidació
de l'art emergent,
que és un projecte prou potent
perquè, fet i fet,
amb els indicadors,
doncs veus que té
una repercussió important,
tot i que, d'entrada,
de vegades fa una mica de por, no?,
perquè dius, ostres,
a veure si al final
aquestes iniciatives
que costen dinerons
doncs tenen una repercussió important
ciutadana,
que és el que vols, no?
A banda d'això,
hi ha un projecte també
molt interessant
que jo diria que
en vam parlar un dia aquí
que es diu Territoris Creatius,
ho recordeu?
Una base de dades,
bueno, jo ho anomeno així,
una base de dades conjuntes, sí?
Sí, és una base de dades
però és més enllà
d'una base de dades, diguéssim,
això és el que pertence.
Aquest és un projecte
que tenim damunt de la taula
que s'està, en fi,
s'està cuinant
i que de seguida
ens agradaria veure,
de seguida vull dir
abans que s'acabi l'any.
I també és,
hi ha una certa expectativa
de veure com es rebrà
perquè, esclar,
això també has de veure
quina repercussió acaba tenint,
però això consisteix a tenir
una pàgina web
on es pugui consultar,
hi ha una part externa,
diguéssim,
una part interna també,
on es pugui consultar
doncs aquesta mena de fitxa
dels creadors
que explica
algunes dades, diguéssim,
domèstiques
però també
algunes dades
sobre l'obra,
creadors
de tots els àmbits
i que al mateix temps
també ha de servir
perquè les noves tecnologies
ens hi ajudaran
a desenvolupar
moltes altres
moltes altres
qüestions
com és
un fòrum intern
entre creadors
també, etcètera.
És a dir,
que pot ser
una plataforma
interessant
per posar en valor
i per tenir coneixement,
és a dir,
la idea inicial
parteix que
de vegades
no sabem
què fa el veí,
no?
I en alguns àmbits
ho sabem més
però en altres àmbits
no ho sabem tant,
no?
i per tant
pensem
que pot tenir
repercussió
interessant.
Si sou creatius
que volen formar
part d'aquesta
radiografia
de la creació
o de la demarcació
de Tarragona
en la primera fase
podeu anar
al lloc web
del Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació
i una fitxa
per emplenar
demanant nom i condoms
el lloc
guiant de naixement
i altres coses
diguéssim a nivell personal
i també
una mica
si tens pàgina web
la professió
l'àmbit artístic
en què t'inscrius
si és música
literatura
artesvisuals
pintura
fotografia
vídeo
disseny artístic
escultura
grafisme
performance
arts escèniques
tot això
tot aquest ventall
qui vulgui
pot anar aquí
i diguéssim
emplenar la fitxa
i a partir d'aquí
formar part
d'aquesta radiografia
Sí, sí
exacte
llavors això és un artefacte
que ell mateix
tindrà vida pròpia
diguéssim quan surti
quan estigui obert
a tothom
i per tant
farà el seu camí
l'expectativa que tenim
és gran
és important
hi ha hagut molta gent
ja que ens ha enviat fitxes
etc
però caldrà seguir
a veure
si
si està ben rebut
si la gent s'hi implica
etc
aquest és un dels projectes
que ens fa molta il·lusió
el 2009 també ha de ser l'any
que ha de veure
això que dèiem abans
ha de veure
la formalització
del centre de creació
contemporània de Tarragona
d'una manera clara
més aviat que tard
vull dir
a tots els nivells
al marge de l'edifici
és a dir
ha de començar
a caminar
al marge de l'edifici
perquè no ens podem esperar
a l'edifici
i per tant
això veurem
de seguida
també
és a dir
el primer trimestre
el 2009
per dir alguna cosa
aquests són els plans
que se'ns presenten
des de l'administració
Blai
tu que per la teva feina
estàs en contacte
amb associacions col·lectius
amb inquietuds artístiques
feia temps que no parlàvem
tot l'estiu
quin pols té Tarragona
ara mateix
pols a nivell d'inquietuds
de gent
que vol crear coses
que hi ha associacionisme
que vol participar
home
jo crec que la ciutat
està viva
aquest estiu
hem presenciat
l'obertura
del Kunstainer
allà al Camp de Mar
són gent que estan actius
també vam assistir
al Cicle Carelo
que organitzaven
des de l'Ajuntament
que va ser una proposta
molt interessant
crec que bastant inèdit
aquí
el fet d'ajuntar
un procés de taller
de
és a dir
de convidar un artista
no a fer una obra
sinó
a mostrar
el seu procés de treball
i que hi hagi
un col·lectiu de persones
que puguin
acostar-se
a aquest procés de treball
i després
experimentar-lo
i fer
fer una
representació
una aposta
en escena
en aquest cas
ho vam fer
al pas
als Sedassus
la gent del col·lectiu
Arnulfini
que crec que
continuaran
a reditar
en aquest hivern
el Cicle Carelo
em sembla una proposta
molt interessant
i bé
a nivell personal
ara estem
d'aquí pocs dies
i inaugurarem
la segona edició
del Cicle Display
que és la mostra
d'art
al carrer
a la qual
també tenim
que agrair
els serveis territorials
que ens han donat
el seu suport
i a l'Ajuntament
també
a l'Ajuntament
de Tarragona
i que bé
com
l'edició passada
són un total
de sis propostes
que cada una
d'elles
estarà
instal·lada
durant dos mesos
en aquests
cinc
plafons
que tenim
instal·lats
a la via pública
a Tarragona
vam fer una convocatòria
que la vam obrir
s'han seleccionat
cinc projectes
d'aquí
i tenim
un artista
invitat
que en aquest cas
ve d'Angola
doncs són propostes
interessants
en l'àmbit
de la cultura
se'ns acaba el temps
a nosaltres
si més no
de l'entrevista
però vosaltres
si sou creatius
artistes
si formeu part
de les arts escèniques
podeu prendre part
d'aquest nou programa
d'Art Emergent
teniu temps encara
per tant
fins al 31 d'octubre
fins a final de mes
a part dels serveis territorials
de cultura
al carrer major
número 14
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
la imensa
coordinadora artística
gràcies
a vosaltres
per venir a programes
de tardes
i també
al diretor
de serveis territorials
de Manier
gràcies
i que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres