Manel Magí, Jordi Ximeno, què dieu?
Bona tarda.
Que sí, diem que sí, contestàvem a la teva pregunta.
Decíeu anar-te a veure Indiana Jones.
Sí, pot ser que no funcionen els cascos.
Bueno, és un clàssic en aquesta casa.
No, no sento res, però és indifíent.
Bueno, no ho necessites.
Llegeix-me els llavis.
No, puc treure els cascos i escoltar-te directament.
Què tal, Indiana Jones?
Que vosaltres, com a historiadors, vull la vostra opció.
Bueno, a mi em sobretot tot el rotllo sobrenatural.
No, digueu al final.
No, no, al final no, però a veure, per exemple...
Hi ha un parell de sorpreses que no vull que les digueu, eh?
Lo dels extraterrestres... Ah, vale, perdó.
Això ja se'n sap.
Home, jo, sí, no.
Com podem fotre ambientar un temple tipus Maia a Los Andes?
Sí? No ho sé.
A mi això no m'he de fer si estava tan ficat amb...
És com a tipus Maia.
A més, hi ha més errors, que a Perú se m'han enfadar molt.
perquè en un moment de la pel·lícula Indiana Jones
diu que va prendre Quechua, que és la llengua dels Inques,
que es parlava a Los Andes,
fent la Revolució Mexicana al costat de Pancho Villa.
Ostres, és veritat.
Ostres, però potser Pancho Villa sabia, Quechua.
Bastant improbable.
Som milers i milers de quilòmetres, eh?
Entre un civil i l'altre, no ho sé.
És com si em diguessis que, jo què sé,
que el general Millán Estrell sabia parlar
xino-mandarín del segle V abans de Cris.
És terrible anar al cine amb vosaltres, eh?
No, bueno, jo, la veritat, amb tots aquests detalls
no m'hi vaig fixar.
Jo vaig anar a disfrutar de la pel·lícula
i al final sí que vaig dir, home, sal,
s'hi ha anat una mica a l'olla.
Però bé, un entreteniment.
Indiana Jones, ja està.
Harrison Ford, aguanta el tipus, eh?
És més, aguanta.
He decidit que si algú n'hi ha tingut un fill
li diré Indy.
Indy?
Sí.
Per independent i tal, música...
I si té una filla li dirà Anna.
Anna.
I si té un gos, Jones.
Jones, molt bé.
Al final del programa me deixareu que us expliqui un...
No, un acudit no.
No?
Doncs benvinguts al No em vinguis amb històries,
perquè ja estem parlant del final del programa
i això acaba de començar.
No em vinguis amb històries, aquesta setmana...
Mira, com que és l'última setmana del
no em vinguis amb històries d'aquesta temporada,
va, cadascú pot donar un desig.
L'home, Anel, deixa-li explicar l'acudit, pobret.
Al final, al final.
És que està rossat en Indiana Jones.
Va, Jordi, tu després ens dius que vols.
No, ja el puc desitjar ara, si vols.
Què?
Que el Manel no expliqui l'acudit.
Ja està.
Sumari.
Sumari.
Com que no sento el que hi ha al nostre voltant,
suposo que està sonant la música, que sona virtualment.
La sintonia, sí.
Molt bé, la sintonia.
Iniciem el programa amb la nostra efemèride,
avui concretada amb la derrota de Napoleó a Waterloo
el 18 de juny de 1815.
També amb una frase qualsevol signada per Marcel Duchamp,
un d'aquests genis o no genis de la història de l'art.
Avui el nostre monogràfic va sobre l'any 1968
i totes les revoltes.
Un any que inclús hi va haver un filòsof,
André Glucksmann,
que va assegurar que l'any 1968
va ser un any amb 12 maig.
És a dir, que cada mes hi havia una revolta
o una protesta.
També seguim el nostre programa amb curiositats.
Avui fa 100 anys a Tarragona.
Molt interessant, per ser.
Molt interessant, com sempre.
I, com és habitual,
a les darreres setmanes no hi ha llibre,
perquè al no miguïssim històries no hi llegim,
que és mentira.
Afemèrides
1815, derrota definitiva de Napoleó Bonaparte a Waterloo.
I, curiosament, avui a les notícies
també parlarem del senyor Napoleó.
Ava.
Vinga.
T'agrada en Ava, en Jordi?
No, no especialment.
Doncs a mi trobo que la russa tenia alguna cosa.
En fi, què va passar?
Tal dia com avui, de fa...
De fa...
Molt bé.
200 anys.
Sí, 190 i tant.
193?
Doncs que el senyor Napoleó Bonaparte
era un home molt estraut.
Ja l'havien expulsat a l'illa d'Elba,
a les costes italianes,
però havia tornat del seu exili
i s'havia tornat a muntar el govern
i s'havia tornat a fer el home emperador.
Són els 100 dies, no?
El govern dels 100 dies.
Ràpidament, les potències enemiques
es tornen a aliar per atacar-lo,
per impedir que Napoleó torni a fer-se encara molt més fort
i s'hi troben a prop de la ciutat de Waterloo,
a Bèlgica.
De fet, els combats havien començat ja el dia 15,
però el dia 18 va ser el dia de la retirada final
de l'exercic francès
i per tant la batalla,
compte que va passar el dia 18.
Després d'aquella batalla,
Napoleó ja va ser definitivament...
Derrotat.
Derrotat.
Ah, i per cert, sabeu qui li va posar el nom?
Doncs hi va posar el duc de Wellington,
que era l'ocomandant de les tropes aliades anglès.
Sí.
Van discutir quin nom li posem després en aquesta batalla, no?
Perquè surti els llibres d'història.
I el mariscal alemany Brücher va suggerir,
va utilitzar-la amb el nom del campament on estàvem,
de la Bell Alliance.
Però el duc Wellington va insistir
de mantenir la seva tradició
i les batalles tenien que portar el nom
on ella havia passat la vigília de la batalla.
Ah, no ho sabia, això.
I aquesta era la ciutat de Waterloo.
Si hagués passat la vigília,
doncs que us diré jo,
a Castelldefels,
doncs hagués dit la batalla de Castelldefels.
De Castelldefels.
Molt bé.
Curiós.
Una frase qualsevol.
L'art és l'única forma d'activitat
per la qual l'home es manifesta com a verdader individu.
Frase signada per Marcel Duchamp,
un senyor, un pintor francès,
nascut l'any 1887 i mort l'any 1968.
Com a pintor, els seus inicis va estar influenciat per l'impressionisme
i posteriorment va abandonar Europa l'any 1914
i traslladant-se cap a Nova York,
on crea els Ready Made,
quan valora artísticament com a antiart
objectes d'ús pràctic
com les famoses rodes de bicicleta,
de bicicleta, volem dir, urinaris, etc.
Va participar Man Ray i Picàvia
a les manifestacions dadaístes de Nova York
i va fer una pintura,
una síntesi d'acubisme, futurisme i surrealisme.
Posteriorment va tornar l'any 1925 a França,
on s'afilia al surrealisme
i molt més tard es va tornar a establir a Nova York
per acabar la seva vida artística.
Repetim, si us sembla, la frase.
L'art és l'única forma d'activitat
per la qual l'home es manifesta com a verda d'individu.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Molt bé, volíem parlar del darrer programa,
per cert, programa 33 de la quarta temporada.
No sé si portem 120 o 120 i molts programes.
I no n'hem celebrat ni un,
ni el número 100, vam celebrar.
Res, fem res.
Nosaltres som molt xulos.
Sí.
Sosos, aviat.
Sosos.
Sosos, home, ens hagi a pat.
Tu, escolta una cosa,
escolta una cosa,
no, se l'ha de...
Sí, el que em suga d'avui.
Tens alguns col·laboradors
que t'haguen portat patates, xips,
al programa, per menjar?
Però si, les vaig anar a comprar jo.
M'han anat, les vaig anar a comprar jo.
Però va ser idea, no va ser idea.
Va ser idea meva, crec, ho reivindico.
Jo proposo fer programa amb una mariscada,
que la porti la Núria, també.
També?
Vinga.
A l'any de la puta la fa molt bon.
Doncs bé, canvi de tema.
T'allem.
Molt més que una protesta,
menys que una revolució.
Volíem parlar del maig del 68,
però després ens hem adonat que era molt més interessant
parlar de l'any 1968 en general
i després centrar-nos una miqueta
en aquesta protesta francesa,
que, com diem,
va ser molt més que una protesta,
però menys que una revolució.
Va ser el somni d'una generació oprimida.
A l'inici, al sumari,
parlàvem que un filòsof anomenat André Glucksmann
va assegurar que l'any 68 va ser un any amb 12 maig,
en al·lusió que no hi va haver un mes
en què no es produís en algun lloc del món
un conflicte similar al viscut a França.
Era en temps de protesta i de reivindicació a tot el món,
un món que es trobava dividit en dos blocs,
per la Guerra Freda,
el comunista i el capitalista,
la Unió Soviètica per una banda
i després per una altra banda els Estats Units,
blocs sorgits de la Segona Guerra Mundial,
la lluita dels quals,
per mantenir intactes els seus ideals,
ofegava els ciutadans en polítiques repressives.
En diferents països del planeta,
els estudiants van decidir ensorrar els murs
que els suprimien
i dins d'aquesta paradoxa
que va inspirar el maig francès,
van optar per fer-ho a cops de...
de...
de ladrillo, no?
Sí, de pedra.
De tocho.
No, de adoquines.
Ah, de adoquines, sí,
que en català seria...
Llambordes?
Totxos, tu, totxos.
Totxos, molt bé.
La totxana de tota la vida, no?
Als Estats Units, per exemple,
la Guerra del Vietnam
passava pels seus pitjors moments
des de gener de l'any 1968.
1968, a principis d'any,
les tropes del bitcón
resistien la càrrega
de les tropes nord-americanes
mitjançant les seves tècniques de guerrilla.
Era l'exemple de la resistència d'un poble
que es negava a ser doblegat
en front d'una guerra injusta.
El moviment hippie
defensava la pau
i va mostrar una dura oposició
al govern nord-americà
que va dividir la societat nord-americana
i va ressuscitar, a més a més,
vells d'amors i odis,
com, per exemple, avui en dia
també s'està produint
amb l'invasió d'Irak.
El conflicte entre els nord-americans
es va intensificar
per una onada de violència racista
dins del mateix mateix país,
que, curiosament,
aquesta actitud racista
amb la qüestió de Barack Obama,
Obama, Clinton
i els republicans o demòcrates,
també està tornant a aparèixer,
sembla ser,
en el país més poderós del món.
Així, el famós somni
de la igualtat de Martin Luther King,
va ser tallat
el 4 d'abril de 1968,
quan aquest defensor dels drets humans
va ser assassinat
a la capital de Memphis,
a l'estat de Tennessee.
Com a conseqüència d'aquest atemptat,
es van produir
tota una sèrie de disturbis racials
per tot el país,
que va deixar més de 50 morts
i va fer cremar
els carrers dels barris més pobres,
mentre que a les universitats
ciutats de Colúmbia,
Nova York
i Berkeley,
a Califòrnia,
milers d'estudiants
es mobilitzaven
contra la guerra de Vietnam
i contra el racisme.
El clima de tensió,
a més a més,
va créixer
el 6 de juny
del mateix any,
quan un activista palestí
va assassinar
el senador Robert Francis Kennedy,
candidat també
a les eleccions presidencials,
i el va assassinar
a la ciutat de Los Ángeles,
L.A.,
per més informació.
Mentre tot això succeïa
als Estats Units,
la situació política
no era realment pacífica
i tranquil·la
a la resta del món
i sembla ser
que a Europa tampoc.
A Xecoslovàquia,
per exemple,
l'arribada al poder
d'Alexander Dubcek
el 5 de gener del 68
havia provocat
l'ira,
l'odi
dels radicals soviètics.
Dubcek,
Dubcek,
volem dir,
proposava que el seu país
s'allunyés de l'estalinisme
i busqués un socialisme
més humà,
aperturista i demòcrata,
un fet
que no era ben vist
pels membres
del taló de cert
des de Moscú.
El 5 de març,
Dubcek
va eliminar la censura
i el país
va començar a viure
una certa liberalització
coneguda
com la primavera de Praga.
Els aires de llibertat
no van sentar bé
a Moscú
i el 20 d'agost
va enviar els seus tancs
a la capital
txecoslovaca
per esclafar
la revolució
de les flors
i va restaurar
de nou
el règim
estalinista.
Tot això
l'any 1968.
Però la protesta
més sagnant
del 68
va ser la que van
protagonitzar
els joves mexicans
contra el govern
de Gustavo
Díaz
Ordaz.
El 2 d'octubre
més de 100.000 estudiants
es van manifestar
a la plaça
de les tres cultures
al barri de
Tlalolco
a Ciutat de Mèxic
per reclamar
la modificació
del Codi Penal
i la liberalització
dels presos polítics.
Això a Mèxic.
La policia
va carregar
contra el que era
una protesta pacífica
i a més a més
va disparar
contra una multitud
per dispersar
els manifestants.
El resultat
van ser
365 morts
desapareguts
20 dels quals
segons
l'aversió oficial
en circumstàncies
que avui en dia
encara no estan
del tot
aclarades.
L'estupor
es va produir
dues setmanes
més tard
quan a la capital
mexicana
les autoritats
van inaugurar
com si res
hagués passat
els Jocs Olímpics
de 1968
celebrats a Mèxic
que això sí
que és una cosa
que sovint
molta gent coneix
que l'any 1968
els Jocs Olímpics
es van celebrar
a Mèxic
però per l'altra banda
s'ha oblidat
o la memòria
com que és selectiva
i sovint
està manipulada
pel poder
que
mesos abans
a l'octubre
havia succeit
aquestes protestes
i aquestes morts.
Les Olimpiades
tampoc
van estar
exemptes
de protestes
i els aletes
John Wesley
Carlos
i Tommy Smith
es van convertir
en la imatge
de Black Power
quan després
de guanyar
les respectives proves
en les que participaren
van protestar
per la segregació racial
aixecant el puny
al podi
una imatge
que segurament
tots tenim
a les nostres retines
d'haver-la vist
dos atletes negres
aixecant el puny
amb senyal
de protesta
pel racisme
la discriminació racial
que hi havia
al seu país
als Estats Units
els van expulsar
i els van prendre
les medalles
però això ja era tard
ja que tothom
a tot el món
gràcies a la televisió
havia estat testimoni
de la seva reivindicació
de drets
la resta del planeta
així de forma breu
no vivia
exempte
els conflictes socials
iniciats l'any 68
a Irlanda
del nord
per exemple
es van produir incidents
als territoris
de l'Ulster
perdó
amb una gran protesta
a London Berry
el 8 d'octubre
a Tòquio
passant cap a Àsia
els universitaris
es van enfrontar
a la policia
per mostrar
el seu rebuig
a la guerra del Vietnam
i a la política imperialista
dels Estats Units
a Itàlia
per exemple
els estudiants de Roma
Trento i Torín
van sortir al carrer
per protestar
per la reforma educativa
en moltes manifestacions
que van ser
a més a més
van rebre el suport
dels obrers
durant l'anomenada
tardor calenta
de l'any 1969
aquell mateix any
també Argentina
cremava
en protestes
i vagues
del Cordobazo
mentre que
a Xil
els treballadors
de les fàbriques
començaven a organitzar-se
en cordons industrials
que anaven a provocar
grans maldecaps
al govern
de Salvador Allende
l'any 1972
tampoc
els militars portuguesos
van estar
exempts
d'aquest esperit
mundial de protesta
i l'any 1974
uns anys després
es produïa
la pacífica revolució
dels clavells
un cop militar
que finalitzava
amb la dictadura
de Portugal
també hem de recordar
consens després
també
però per altres circumstàncies
Franco
també desapareixia
a l'estat espanyol
Jordi
clar
abans que continuïs
o ja m'ho contestaràs
al final
vosaltres que sou historiadors
expliqueu d'alguna manera
el fet
que es concentri
tanta protesta
a nivell mundial
en un any
sí
més o menys
sí
anem
jo ho sabia
també
però
no l'interrompis
aquest clima
de crispassió
per què
a veure
el maig francès
i tots els fets
que hem explicat
als Estats Units
al Japó
Itàlia
etcètera
que hem fet
quatre pincellades
ràpides
per manca de temps
doncs
són el resultat
d'una nova
ideologia política
que s'havia anat
estructurant
després de la Segona Guerra Mundial
això està claríssim
per una banda
el socialisme
havia entrat en crisi
degut als crims
de l'estalinisme
i a la dura repressió
que la Unió Soviètica
havia fet
per exemple
de la revolució
a Hongria
l'any 1956
o també
de la que va fer
posteriorment
a Xevaslovàquia
a més a més
es va produir
el conflicte
entre Xina
i la Unió Soviètica
cadascuna
defensant el seu propi
model comunista
com a verdader
etcètera
i tot això
va fomentar
el sorgiment
de noves idees
polítiques
d'esquerres
després
per una altra banda
amb el final
de la Segona Guerra Mundial
també es posava fi
al que serien
els imperis
colonials
i apareixia
un nou esperit
de països joves
els països
que abans
eren colònies
de les metròpolis
més importants
del planeta
i que es donaven
la mà
a la conferència
de Bandung
signant
el que seria
la no alineació
ni amb el comunisme
ni amb el capitalisme
i apareixia
una tercera via
que després
amb el temps
s'ha vist
que no va tenir
gaire força
però que hi estava
la veritat
després també
la revolució cubana
de l'any 1959
després també
la mort del Txer
tot un símbol
segurament
una de les icones
més representatives
no Manel
del segle XX
per cert
hagués fet 80 anys
més en l'esta setmana
que no interrompis
Manel
que no interrompis
no no
és que jo
l'he preguntat
què passa
avui l'últim dia
m'heu de
vull cotejar
i ara
home
ja que parles
de revolució
ens podríem fer una
avui ben forta
però bé
i després
no sé si estic
responent
a la teva pregunta
però a més a més
a França en concret
hi havia molta joventut
que també estava
molt cremada
amb la guerra
d'Argèlia
contra França
Argèlia
que durant la segona guerra mundial
era colònia
colònia francesa
molts argèlians
havien lluitat
a les ordres
de França
de la França
no alemana
per acabar
amb el nazisme
i posteriorment
doncs
al moment
que havia finalitzat
la segona guerra mundial
Argèlia
encara hi va haver
una guerra
amagada
per la independència
d'Argèlia
i que els francesos
doncs
no en cap moment
bueno
de gol
no era
va
bueno
una guerra
no d'extermini
però
molt forta
te'n dones compte
deixa'm fer
només una puntualització
Argèlia
és un país
de guerres ocultes
aquesta que tu dius
per exemple
o la
però què enteneu
per guerra oculta?
que no se sap
o que no surt
però guerra física
vull dir
sí
tu saps quanta gent ha mort
d'Argèlia
des de l'any 92
estar aquí
i més de 100.000 persones
Argèlia està
més prop de Galícia
a dos hores d'avió
està
o sigui
ho tenim aquí mateix
i des de l'any 92
per exemple
hi ha hagut una guerra
contra islamistes
entre el govern militar
i els islamistes
que ha causat
però massacres
i més de 100.000 morts
i en canvi
tu n'has sentit parlar mai?
no, no, clar
no
i això és igual
és curiós
doncs aquesta guerra
de França
contra la seva
colònia
que buscava
la seva pròpia independència
Argèlia
entre el 54
i el 62
doncs aquesta guerra
concretament havia causat
un gran malestar
entre els joves estudiants francesos
que la seva majoria
es mostraven partidaris
de la independència
de la colònia africana
com hem dit
guerra de Vietnam
mort de Martin Luther King
el 4 de vell del 68
protestes als Estats Units
protestes a Berlín
protestes al Japó
a Itàlia
etcètera
però inclús a Espanya
però no parlem en concret
de l'any 68
sinó que parlem
de l'any 1965
tres anys abans
del famós 68
els estudiants
inclús a Espanya
l'any 65
s'havia mobilitzat
per reclamar
major autonomia
i
el govern
de Francisco Franco
havia tingut
que clausurar
la Universitat Complotència
a Madrid
per frenar
el que ells mateixos
deien
este estado
de subversió
en el que vivien
els joves espanyols
tot Europa
o tot el món
estava
en un moment
de
de crispació
d'aquest
bipolarisme
entre el capitalisme
i el comunisme
que no hi havia
una tercera via
que definís
un possible futur
millor
no perfecte
però millor
una sortida
que no fos ni capitalista
ni socialista
i també era potser
perquè era una mica moda
anar així
en contra del sistema
sí
perquè després
curiosament
també és una
de
un dels tòpics
és que molta gent
de les que va fer
la revolució
del 68
sobretot
el maig del 68
després són
els burgesos
i les classes
benestany
dels 70
dels 80
estem parlant
d'universitaris
sí
evidentment
els tipus dels 60
són els llupis
dels 80
dels 90
ja se sap
sí
però després
també està clar
que
les idees
o
l'esperit
dels 68
més o menys
encara està viu
inclús
ara no recordo quin
però hi ha anuncis
de la televisió
que fan servir
lemes
del maig del 68
del 68
i quan fa uns mesos
Sarkozy
va afirmar
que era necessari
acabar amb l'esperit
del maig del 68
que encara planejava
sobre França
és que encara
encara està latent
falta veure
si era tan pur
com sembla
aquest esperit
del maig del 68
això també s'ha de dir
això sí
per molta gent
suposo que sí
però falta veure
que hi havia
de polititzat
i d'encaminat
potser també hi ha
aquest fet
que
un cop
va passar
tothom havia estat
allà
però en el moment
que passava
potser no hi havia
tanta gent
com la
que s'ha apuntat
posteriorment
com comentàvem
va ser un
un any
una altra puntualització
això els francesos
també ho tenen
perquè la resistència francesa
tampoc no va haver-hi ningú
gairebé
fins que ja van tenir
els aliats
allí mateix
a dos quilòmetres
de París
també
avui estic molt
no ho sé
no
estàs
tranquil·let
ja m'està bé
no i mira està fent
dibuixats al diari
doncs bé
el maig del 68
francès
després de veure
com els universitaris
de diferents països
es manifestaven
contra un món
que els sembla ben just
alguns estudiants francesos
també van decidir
doncs seguir aquest exemple
i es van llençar al carrer
per demanar als Estats Units
que reterissin
de Vietnam
el 20 de març
del 68
un grup d'estudiants
del Comitè Nacional
de Vietnam
va ocupar els carrers
de París
i va exigir
al final de la guerra
una marxa
que en un principi
havia de ser pacífica
però que va acabar
amb disturbis
ja que es van trencar
els bitres
del banc
American Express
fet que va
provocar
una forta
càrrega policial
contra els manifestants
que es va
saldar
amb moltes detencions
i un gran nombre
de ferits
la manifestació
aquesta
que es va iniciar
com una cosa
estudiantil
amb el temps
es va
acabar convertint
en una vaga general
en la qual
es van
es va
sumar
els sobrers
francesos
i més de
més de 10 milions
de persones
es van sumar
al maig
del 68
segurament cadascú
amb les seves pròpies raons
i com comentàvem
és un maig
de lemes
de sortir al carrer
de fer pintades
etcètera
etcètera
recordeu algun dels
dones típics?
sí
sí
no fiquem parxes
l'estructura està podrida
podria ser un d'ells
no és molt comercial
i engrescador
atreveix
atreveix
de pensar
per exemple
diuen que la filosofia
va sortir al carrer
i amb ella
va sortir també
la creativitat
i potser
alguns d'aquests lemes
imaginar l'impossible
prohibit
prohibir
no demanem res
ho agafem
etcètera
etcètera
segurament
bueno
ara no en recordo més
però alguns d'aquests
inclús
fa poc
encara per viuen
fa poc
suposo que
coincidiu
amb la commemoració
del 68
hi ha alguns
anuncis a la televisió
que fan servir
aquests lemes
i també
curiosament
som grans
multinacionals
que s'aprofiten
d'aquests lemes
que són universals
segurament
i que tothom
té dret a fer-los servir
però que s'aprofiten
pel seu propi profit
per
doncs
per anunciar això
per anunciar
l'altre
que tothom ara
s'està apuntant
a una globalització
neta
sostenible
etcètera
etcètera
no se'n feien ni un pèl
sí
és que és tan fàcil
prendre'ns el pèl
però bé
atrevim-vos a pensar
no ho sé
sí
atrevim-nos a pensar
els il·lustrats
ja ho diuen
sapere aude
no?
crec que era
però no és el mateix
no?
bueno
no
no és similar
però
home
també hi ha un gravat
de Goya
que surt un home
d'una taula
dormint
el sueño de la razón
produce monstruos
és preciós
m'encanta
és genial
és un lema
que este
hauria de ser universal
sí
sí
i monstruos
hi ha de tot
vull dir
des de supersticions
hasta
les classes polítiques
tot
està edificat
si la gent no pensa
però és el sueño de la razón
és realment
si penses
que passa això
no?
és si no penses
ai
que ho hem llegit malament
tu i jo
ho hem interpretat malament
sí
sí
ah
és la raó dormida
quan la raó dorm
apareixen
totes aquestes
cavòries
i monstres
i coses
segurament
trobaríem
segurament trobaríem
moltes similituds
entre el 68
i el 1808
al principi de segle XIX
també
i perfectament
podríem fer
ja per la propera temporada
apuntar l'agenda
apuntar l'agenda
tota una sèrie monogràfic
sobre la guerra del francès
la guerra de la independència
com li vulgueu dir
que
bueno
és que potser
ens enrotllaríem massa
ara
però
que
tot això
sí
tot això
és igual
callo
tot això
ja és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
Manel
què són aquests dibuixats
que has fet?
ai no res
que t'avorria?
sí
no
però mira
he dibuixat
però que ho has vist
quins dibuixos?
un killer
i un
bueno
no és que ho dibuixo sempre
Atenció
perdó
17 de juny
hi ha hagut que fan atenció
i tocan la trompeta
el tos a la banda
m'ha vingut
m'ha vingut
sense més i més
Gacetilla
de quejas
del diario
de Tarragona
de 17 de juny
de 1908
avui fa 100 anys
d'un
al llengar ayer
de madrugada
un pasajero
de la linea
de València
dos prójimos

se realicen les obres d'apertura
de la calle de Pedro Martell.
Doncs els operaris han quedat
reduïts a una brigada de tres homes.
Està bé
que hi hagués la secció de queixes.
Sí, la gacetilla de queixes.
La urgència de l'obra necessita
més homes i més activitat, senyor alcalde.
I també diu que hi ha
23 vacances de administradors de tercera
del Cuerpo de Prisiones.
Què devien ser administradors de tercera?
No ho sé. Les solicituds podran
presentar-se en un pla de 30 dies.
I això està a la secció de queixes.
Sí, l'ha ficat aquí.
Bueno, no ho sé.
I també fica que, bueno,
estava a continuació.
Ah, ja ho sé que ha passat.
Hi ha un plec misteriós aquí.
Veus aquesta ratlla que hi ha?
I aquest plec del diari, aquí hi havia una línia.
D'acord. M'he passat, tant i fa,
si a algú li interessa, perquè es convoquen
64 places d'inspector d'higiene
i policia sanitària.
Pecuària provincial
de puertos i de fronteres.
El plazo para presentar solicitudes
serà de tres meses.
D'acord?
Molt bé.
I què passava amb els cinemes?
I el cinema?
El ministro de Gobernación
ha resuelto l'assunto
de los cinematógrafos.
Que no eren segurs.
No eren gens segurs.
ja el 1897.
Se va cremar mitja aristocràcia
parisina en un incendi al vessant de la Charité,
a París, provocat per un cinematògraf.
I anys després, crec que va ser l'any 11,
no recordo si l'any 11 o l'any 12,
van haver-hi una norentena de morts
a Vila Real, a Castelló.
Perquè a més era la mateixa màquina reproductora
la que s'incendiava.
Les cintes eren altament inflamables,
les pel·lícules.
Per això moltes no han arribat al dia.
No s'han conservat.
I si es prenia foc,
perquè utilitzava un foc de calor,
un foc,
doncs era fàcil que es pogués escalar foc,
i com que la majoria eren barraques itinerants.
I què deien?
Els existents deberan introducir, entre altres,
les siguientes reformes.
Establecer una puerta de salida de dos metros de ancho
per cada 40 espectadors de cabida.
Dar a les escaleras
suficient pasos
per a que el públic pugui sortir
amb gran rapidez
i que s'instal·len
les necessàries bocas de riego
servides constantment
per personal idòne
per a casos d'incendiu.
Els que hagin d'instal·lar-se
en el sucessiu
presentarán prevèmment
un pla
que haurà de ser aprobado
per les Juntes de Teatres.
Molt bé.
O sigui que la cosa ja es començar a ficar...
I per acabar...
L'últim patrocinador de la temporada...
L'últim patrocinador, no.
Ves una miqueta el grau
perquè és molt llar, el texte.
Ah, Cardó.
Fuente Burboll,
aguas nitrogenadas
superiores a las de Panticosa
i Urberuaga,
¿dónde vas a parar?
Fuente de San Roque
de aguas arsenicales
únicas en España
para los herpes
i més fuentes
i més fuentes
per l'estómago.
Clima molt seco.
Inhalacions.
que fan amb això,
amb aquest aigua.
Inhalacions,
pulveritzacions,
baños i dutxas.
Ah, és que és un balneari.
Tenen restaurant...
de Cardó.
Cardó.
Va al restaurant i fonda
de primera i segona,
habitacions per a famílies,
telèfon o correu
i misa diàriament.
Que tenir misa diàriament
devia ser un punt.
Bàsic.
És com tenir el plus
avui en dia.
O cobertura I-Fi.
Wifi.
Wifi.
I mira,
és molt divertit
perquè l'anunci
et dona l'itinerari
perquè diu,
con motivo de los desperfectos
causados
por las inundaciones
en la carretera de Mora.
Mira,
havíem de parlar
d'inundació
en el últim programa.
La nueva empresa
de coches
hará todo el servicio
exclusivamente
por Tortosa.
Surten de Barcelona,
de la Estación de Francia
i nafén.
O sigui,
t'explica
tot el recorregut.
Al balneari de Cardó.
Patrocina.
Per cert,
te puc dir un secret
de Cardó?
No.
Tornem a repetir.
Al balneari de Cardó.
Patrocina.
No em vinguis
a mi històries,
d'acord,
però us dic un secret
de la aigua de Cardó.
Què?
No és de Cardó.
L'aigua de Cardó
faig ser calmut jo.
No em vinguis
amb històries.
Curiositats.
Crec que alguna vegada
ja hem parlat
del foc bicentí,
també anomenat
foc líquid
o foc grec,
que va ser
possiblement
l'arma més temuda
i sobrenent
de l'imperi otomà.
Es tractava
d'un fluid
que cremava
i es llençava
en forma de xorro
cremant
durant les batalles navals.
Un dels seus
majors perills
era que no s'apagava
amb l'aigua.
Tot el contrari,
aquest l'avivava.
No era l'única
de les seves propietats,
ja que la mescla
també cremava
sobre el mar,
inclús sota d'ell.
Segons estudis actuals,
la forma d'aquell
perillós líquid
podia contenir
petroli,
sofre,
cal viva,
resines,
greixos,
nitrat de potassi,
salitre.
Els otomans
llençaven aquest còctel
a través
d'uns llargs
tubs instal·lats
als seus veixells
i quan el líquid
rossava l'aigua
entrava en ignició
i incendiava
les embarcacions
enemiques.
Possiblement,
és una de les raons
per les quals
la ciutat
de Constantinople
va trigar
ancians
a caure
en mans
de bàrbars
o estrangers.
Has pres nota
de la fórmula
Manel
que ho farem,
eh?
Sí, no,
que hi ha massa
de memòria.
Ah, ja l'has provat.
Sí, funciona, funciona.
Anem fatal de temps, no?
Com sempre.
però és l'últim programa,
va prendre'ns un cap.
Vinga, un parellet de notícies,
vinga, va.
Saps què han trobat a Galícia?
Ho sabeu què han trobat?
Sí.
Diries què han trobat,
què han pogut trobar?
Una vaca,
una dona gallega
d'aquelles en catiusques
pel camp,
ordanyant-la?
No.
Catiusques?
No ho veus mai?
Les pageses gallegues
amb botes d'aigua
sempre molt típiques.
Una pagessa amb un kalashnikov?
Tampoc.
Han trobat
una cosa de la guerra,
de la independència,
però que no és un kalashnikov.
no és un kalashnikov.
No, no és un kalashnikov.
És un diari
de campanya
escrit per un general francès.
Ostros.
Atenció,
de 126 pàgines
i que recull successos
compresos entre els anys
1807 i 1808.
Es tracta d'una sèrie
d'arengues
als seus soldats
perquè estessin preparats
quan arribés
Napoleó I a Espanya.
I també recullés
la travessia
d'un regiment francès
que va ser enviat
precisament per Napoleó
aquí a Espanya,
no?
I relatant cròniques de guerra
entre tropes franceses
i guerrilles espanyols.
On s'ha trobat,
concretament?
Si ho sabem.
De Lugo, no?
No, no a la ciutat,
sinó al lloc.
Sí, mira,
resulta que el propietari
del diari
era un senyor
anomenat
Fernando Gabriel Fernández
i és que
un avantpassat seu
li va prendre
un soldat francès
en una batalla
que va haver-hi.
I aquell home
deu ser sensible
o algú l'ha vist?
I deia,
per què t'hi n'és en casa?
Per què t'hi n'és en casa?
I ha sortit a la llum.
Ho guardaven,
explica a aquest senyor,
el senyor Fernando Gabriel
que un avantpassat seu
que també es deia
Gabriel Fernández
va haver-hi un combat
de l'any 1808
entre guerrilles francesos
i...
Què passa?
Que gràcia
que sembla
que no tinguin més noms.
Vinga, què?
Entre guerrilles franceses?
També s'han passat 200 anys.
i què?
Doncs va haver-hi un combat,
van morir uns 30 soldats francesos.
I aquest combat
sabeu que va quedar
a memòria al poble
perquè aquest senyor
diu que ell encara
a la gent gran
havia quedat
a la memòria
d'aquella batalleta
contra els francesos.
I l'avantpassat seu
a un soldat francès
que va dir que Pelá
li va prendre
este llibre,
este relat.
Per tant,
per cert,
sabeu
que va ser tan gran
un rebuig
contra els soldats
de Napoleó
a la zona
a Galícia
que fins fa poc
encara es posaven
noms francesos
als gossos.
Ostres!
Curiós, no?
Charles!
Charles!
Pierre!
François!
François!
François!
Va molt bé!
Foba sang!
Bien si sí!
A més,
va més noms.
Creps!
Fonji!
No ho sé.
Què hem de fer?
Ja, no,
espera un moment,
deixem parlar
de l'última notícia.
Ah, sí que en tenies dos.
Sí, no?
Tens raó, tens raó.
Mira,
m'ho vol fotre fora
esta dona,
des de luego.
Se diu Titanic.
Això és un vaixell.
Sí,
i hi ha una exposició
molt, molt, molt interessant.
Home,
això de molt interessant...
Mira, Jordi,
baixa tu al Titanic
i agafa les coses.
del Titanic.
Mira, et diré una cosa.
Home, el simple fet
que portin cosetes
del Titanic aquí...
Si hi ha recrecions,
objectes reals.
A Reus no he tingut mai
una exposició tan xulo.
Sí, que hi ha objectes...
No hem tingut.
Reals.
Jordi,
que sí.
Hi ha objectes reals,
hi ha un tros de carbó,
hi ha un àmperi del barco,
hi ha una firma
de Leonardo DiCaprio.
Me cau,
ja m'ho has dit.
Atenció,
el refugi número 1
del moll...
Tarragonins i Tarragonines,
no hi aneu.
Este, este,
este,
és un tio despreciable,
cada moment.
Refugi número 1
del moll de costa,
hi ha una exposició
molt interessant
sobre Titanic.
Hi ha reconstruccions
de camarots
de primera,
de tercera classe,
de la sala de calderes...
També hi ha un cotxe
de la marca Bruix
de l'any 1910,
un cotxe que tenia
que ser embarcat
al Titanic,
però que a última hora
no el van embarcar.
Curiós, eh?
I què fa allí?
Salva.
Doncs és un testimoni...
Un testimoni d'algú
que no ha anat al Titanic.
De l'època.
També podria estar
al meu besavi, llavors.
Jordi,
hai que no has vist
l'exposició?
Aquí a Tarragona,
aquesta exposició
l'han visitat
ja 27 milions
i pico de persones
i s'espera
que aquí a Tarragona
s'arribi als 28.
És una exposició...
Jo també flipava.
No hi ha tants tarragonins, eh?
Home,
si no la setmana
l'han visitat
de 27 milions
de persones a Tarragona...
Però no és gratis, no?
No, home, no,
no és gratis.
Perquè és d'una fundació
privada.
Sí, però entre setmana
és més barata, eh?
Entre setmana
8 euros adults
i nens adolescents
de 6 a 16 anys
jubilats i estudiants
6 euros.
Això sembla com anar al circ, ja.
El cap de setmana
és un euro més car,
simplement.
I l'hora estarà oberta
fins al 27 d'octubre
i obrin
de 11
fins a les 2 del migdia
i de 5 a 9
de dimarts a divendres
i de 11 a 9 de la tarda
dissabtes, dominges
i festius.
Val la pena, home, Jordi.
Hi ha trossos de carbó originals,
hi ha...
Com se diu?
Un català?
Català.
Vale, un català.
Hi ha una cadira
del menjador
de tercera classe
amb un plat que va...
Però no diguis
tot el que hi ha,
sinó la gent no...
No, és que hi ha moltes més coses,
per això és per engrescar una miqueta.
Un plat que va recuperar
un pescador gallec.
Home, en 8 euros
t'estàs gastant
la paga extra.
Jordi, calla el moment.
Imagina't aquell pescador
quan va tirar la red
i va pujar allí
i allí
en tots els peixets
que havia pescat
i va sortir un plat del Titanic.
Home, però sí,
ha de fer il·lusió, no?
Ha de fer molta il·lusió, molta.
Sí, sí.
Hi ha l'àmparés,
en fi.
i també vol ser un homenatge
a les 1.503 víctimes
i a que hi ha una sala
on estan escrits
tots els noms.
Molt bé, també podíem fer
una exposició sobre
sobre els morts
a la República del Congo
que van ser milions i milions
durant l'hora de recibir
i no se'n fa.
Però és que llavors
necessitaries una sala
molt gran
per posar el nom de tots.
Ai senyor.
Bé,
vinga, l'acudit.
Ah, sí.
Però jo no volia
que l'expliquessis.
Resulta que
el general Franco
estava molt obsesionant,
tenia una obsessió
que s'ha
a la seva filla
en Indiana Jones.
Ah?
Sí.
Perquè el nen
ja que s'ha ficat
Pa cojones, Franco.
Molt bé.
Està bé.
És mono.
Vinga, va,
acabem.
Matem-ho aquí.
Matem-ho, ja ho sé.
Hasta después de l'estiu.
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant.
Ens veiem la propera setmana
a...
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio.
Que no respecteu la sintonia?
Espereu-vos que surtin
aquestes veus tan prodigioses?
Jo no ho veieu, no ho veieu.
M'estava agredint.
O sigui, m'està pegant.
Que no respectem,
no ens respectem entre naltros.
Estem ja cremarissos.
Tinc ganes d'estiu.
Esteu fatal.
Què fareu aquestes vacances?
No t'ho direm.
Jo he treballat.
O Jordi, eh, de veritat.
Tu treballes.
Jo estàs el 25 de juliol.
Sí?
Sí.
Però no fareu cap excursionata
que ens podeu explicar.
Sí, tornem a veure els castells
de l'altre.
Ole, ole.
No sigui que hagin canviat una mica.
Donarem per una altra.
A vegades canvien de lloc.
Sí, sí.
No, a vegades hi ha menys castells.
Això sí que s'ha de passar.
Mutxatxos, escolta,
gràcies per aquesta nova temporada
que és la tercera ja.
Quarta.
Ah, quarta.
Començarem la cinquena.
Quarta.
Cinquena aniversari.
Ja.
i ara negociem els contractes.
Sí, d'acord.
Però no vull cobrar el doble
com l'any passat.
Cobrem el mateix, està bé, no?
T'hi conformis, no?
Sí.
Que passeu molt bon estiu
i moltíssimes gràcies.
Adéu-siau, muchachos.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.