It's mail.
It's mail.
It's mail.
It's mail.
I és que aquest tema es diu brackets, que és el nom això dels ferros de les dents.
Així de directes, així de desenfadats, són els herois de la Catalunya interior
i suposo que amb tota la seva energia els veurem dissabte a partir de les 10 de la nit al cau.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic un d'aquests herois amb la seva màscara de superheroi mexicà,
és la pell del diable.
Pell, com et dic? Pell, diable? Bona tarda.
Digue'm diable, digue'm pell, digue'm la, digue'm...
El que vulguis. Bona nit, senyors.
Et diré pell, et diré pell que és com més sensual.
Sí, molt bé, molt bé.
Què tal com anem per aquí a Tarragona? Anem bé o no?
No, necessitem superherois, eh?
No herois ja, superherois.
Ostres, sí que ens ho ha deixat malament l'Ajuntament, m'acabem d'edat.
Bueno, ja vindrem a fer alguna cosa.
Sisplau, eh? És que clar, amb tres discos, ara ja heu passat a la categoria de superherois, no?
Bueno, jo crec que...
Això, no sé, jo crec que ens ho hauríem de donar a títol pòstum, no?
És que si no queda molt pretensiós, això de superherois, ja...
Ah, no, clar, clar.
Això que queda massa pretensiós, el d'herois, ara fica superherois, ja...
Clar, o sigui, aneu amb màscares i fent-vos els xulos i amb unes caricatures...
Bueno, uns dibuixos a la portada de superfius...
No, no, no, però aquestes màscares, aviam, nosaltres, per anar a pencar, per anar a fangar i anar amb el tractor, anem així, eh?
Vull dir, no et pensis pas que això és tema màrqueting, que hi ha una consultoria darrere i tal, no, no, no.
Perquè voleu preservar la identitat, oi?
No, no, no, és que ens vam parir així, eh?
Amb aquestes cares de coloraines i amb estels.
Mm-hm.
Va, i feu els bols així.
Veig, que no t'ho creus, no t'acabes de creure.
No, no.
Bueno, no sé, quan vinguis per aquí al moyanès, pregunta, pregunta, ja et diran.
Però això no és del moyanès, pell, això és molt mexicà, aquestes màscares.
Bueno, aviam, com parafrasejant el molt durable senyor Pujol, direm que aquestes màscares són catalanes,
perquè viuen i resideixen a Catalunya.
Llavors, de màscara mexicana, res, màscara catalana de tota la vida.
I ja podeu tocar i cantar i suar, suposo, amb les màscares, perquè en directe sí que les porteu, eh?
Sí, bueno, les portàvem fins ara.
Ara hem decidit canviar les màscares i posar unes altres màscares que tothom...
tot aquell que vingui al cau aquest dissabte podrà veure.
Així que una altra sorpresa és per aquest dissabte.
Però vaja, la cara no us la veurem.
Bueno, veureu un altre tipus de cara, clar.
Per nosaltres, la nostra cara és la que teníem fins ara amb aquest CD,
però com que tant de... tothom ens deia que anàvem mascarats, que no, que no anem amb mascarats.
Ara anirem amb mascarats, ja veureu.
A veure què passa amb aquest concert, que a més acabarà amb sessió de DJ,
i vosaltres mateixos, ja cansats dels instruments, us posareu els plats.
I a mi feu una mica de por, perquè accepteu influències des de Beastie Boys fins a Pere Tàpies.
Sí, passant per Divo, passant per Chimo Bayo, passant per Paco Pil, passant per Rudi Ventura...
El que vulguis.
El que vulguis.
I a l'hora de punxar això es notarà també?
Sí, es notarà, es notarà, perquè sobretot, bueno, les nostres sessions DJ
també les basem molt en la música dels 80,
en la música tecnopop i electro que més ens influencia,
i evidentment en tot el pitjor i més absurd de les nostres contrades.
Apell, per anar enllestint ja que no tenim gaire temps.
Escolta, com serà...
Que com ens enllegues, eh? Molt malament.
I m'ha estat molt de greu, i us convido, de fet, a veure si veniu un dia, home, en persona,
i ens coneixem, i podem fer una entrevista.
Vinga, tu, aquest dissabte, dona.
Però no, que jo us vull fer una entrevista.
Jo ja vindré al concert, però us vull fer una entrevista allò ben bé,
perquè teniu Glamur, heu tret un treball que es diu Glamur al Mugàber,
i que jo, per la poca escolta que he fet, he escoltat una mica pim-pam els temes,
i no us esteu de res, eh?
No, per què no? Per què estar-se de res?
Vull dir, tothom allò mirant de, oi, què pensaran, o què diran aquests si fem això?
Que diran, escolta, no s'ho fa un mateix, doncs, escolta,
es tingui imaginació al poder i llibertat absoluta.
Què és el que més critiqueu?
Què és el... o el que més reivindiqueu, potser és l'origen aquest, de la Catalunya interior?
Què és el que us reivindiquem?
Sí.
No reivindiquem per res, eh? Vull dir, som persones quotidianes, som merolls quotidians,
i, bueno, no escrivim sobre la metafísica ni res d'això.
Reivindicar? Ostres, si és una paraula...
Va, doncs deixem-la. Feu música i us ho passeu bé, i, home, polèmics una miqueta, sí.
Va, si sou directes.
Bueno, polèmic, polèmic, tot aquell que tingui autocensura.
Nosaltres ens concederem que tenim humor.
Llavors, clar, els acudits, les gent que no té humor, doncs l'ofenen.
Aquest és el problema, però nosaltres sí que en tenim de sentit de l'humor.
I jo crec que molta gent també, perquè està caient molt bé aquest tercer treball discogràfic
dels herois de la Catalunya interior, la Mural, el Mugàber.
En què es diferencia, per exemple, de l'últim, no?, que ja té el seu temps,
toca somater-ho del 2005, pel que veig, eh?, que ja no me'n recordo gaire.
Sí, per ser-entremig vam decidir, com que vam decidir, bueno,
celebrar una mica nosaltres mateixos l'aniversari d'una de les altres peces més mítiques,
de Trunning, amb una nova versió que està inclosa amb aquest disc
i, a més, amb una sèrie de... una sèrie de remixos, no?
Però, bueno, ja feia temps, però, ostres, amb cinc anys, quatre discos,
jo crec que és molt bé, no?
No està mal, però ja us ho deia, trobarem molta diferència.
Bueno, jo crec que qui ens conegui, de veritat, no trobarà diferència.
Veurà que seguim sent els arrels de sempre.
La gent que estigui molt encursetada i molt sectaritzada,
doncs és com tot.
Però nosaltres, com que anem avançant dia a dia i concert a concert,
i això tots aquells que ens han vingut a veure més d'una vegada ho saben,
no trobarà... o sigui, no es trobarà enganyat.
De fet, en aquest concert ja podran escoltar nous temes
que no estan ni inclosos al disc.
O sigui que...
Molt bé, serà, doncs, una feigita, una sorpresa més.
I jo crec que allò de les màscares també ho serà, eh?
Pell?
Sí, pots dir?
Sí, el canvi de look jo crec que atraurà molta gent, també.
Bueno, no, la veritat és que no ho hem fet per això, eh?
Ho hem fet per comoditat personal i per deixar estar tant de mite darrere, no?
Però, bueno, mira, efectes col·laterals, no?
La pell del diable, un dels personatges i de les persones i dels músics
dels herois de la Catalunya Interior.
Recordeu aquesta formació present en treball, la Mural Mugàbar,
i cançons noves dissabte a partir de les 10 de la nit al cau
i després continua la festa amb sessió de DJs
que, en fi, que seran ells mateixos els plats.
Pell, moltes gràcies i ho tenim pendent, eh?
Una entrevista cara a cara.
Aviam, si és veritat.
A veure, mentre us convido que us passeu pel nostre web,
tots aquells que no ho heu fet, a herois.rg,
i qui vulgui el disco, que vagi a una tenda
o que vagi a productesdelaterra.cat,
així que ho teniu ben fàcil.
T'has posat la butxaca, collons!
Gràcies, pell. Una abraçada.
Una abraçada ben forta.
Gas aquí!
El teu cos posa de punta els meus pèls.
Digue'm per què et somio cada dia
i en tot sembla et donaria el que m'hagis posat en zel.
Digue'm per què et somio cada dia.
Digue'm per què et somio cada dia.
Digue'm per què et somio cada dia.
Digue'm per què et somio cada dia.
Sé, nena, que ets només adolescent,
però et torna boig al ferro que brillen les teves dents.
Sé, nena, que estàs en la pobertat,
però per les teves calcetes jo em jugo la llibetat.
Sé, nena, que ets només adolescent,
però torna boig al ferro que brillen les teves dents.
Sé, nena, que estàs en la pobertat,
però per les teves calcetes jo em jugo la llibetat.
Digue'm per què et somio cada dia.
Digue'm per què et somio cada dia.
Digue'm per què et somio cada dia.
Digue'm per què et somio cada dia.