Ja us ho portem dient fa uns quants dies.
Un cop passades aquestes èpoques nadalenques,
la programació habitual estable torna a diferents sales de la ciutat
i és això, hem vist com diferents col·lectius
dels que normalment programen, sigui música, teatre, dansa,
doncs es tornen a posar les piles.
Seria el cas de la Sala Alcau, que ens ofereix aquest dissabte
el concert en directe d'Herois de la Catalunya Interior.
El Quirza n'és un dels membres. Quirza, bona tarda.
Ei, bona tarda.
Bona tarda. Escolta, sou cinc superherois, segons tinc.
Super o només herois?
Som herois, deixem-ho merois.
Nosaltres de super només tenim la nostra capacitat per ingerir alcohol
i poca cosa més.
Home, no és poca cosa, eh? Està bé, no tothom ho pot dir, això.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Som uns quants a la família, el que passa és que van entrant i sortint.
Tenim un clan base, que som els herois,
però hi ha moviments i hi ha projectes paral·lels
i família llunyana i coses.
Val. Per tant, sou cinc, però viatgereu a Tarragona més genteta.
Sí, bé, és bastant possible, perquè en un principi vindrà amb nosaltres
la pell del diable, que és el nostre DJ familiar,
que es dedica a fer sessions absurdes de música no menys absurda.
I, bé, hi van rotant membres i això,
però nosaltres, els que som, som la formació,
de fet som quatre escenari,
i el nostre Guifré, Guifré Moniato,
sobretot un calant familiar,
fem projeccions audiovisuals.
I sou de la Catalunya Interior?
Eh, sí senyora, jo m'orgull.
D'on sou concretament?
Del Moianès.
Del Moianès, concretament, som.
Vale. Escolta, aneu disfressats, eh?
O sigui, estèticament xoqueu una mica.
No és la primera vegada que veiem
posades en escena, doncs, així, divertides i tal,
però vosaltres fins i tot aneu amb màscara, també?
Sí, sí, bueno, la màscara...
No és imprescindible, tot i que algunes vegades
hem sortit sense màscara,
però sí que és part del nostre...
A més, és que li volem donar un rotllo,
com t'ho diria jo, coneixes els Debo?
Sí, sí.
Doncs volem donar un rotllo escènic com els Debo,
així, en plan retrofuturista i...
Retrofuturista.
I rural.
Retrofuturista rural.
Vale.
Escolta, sorpreses, quan us traieu la màscara,
guanyeu amb màscara o no?
Si véns, t'ho diré.
Vale.
O m'ho diràs tu millor.
I que Debo suar moltíssim.
Una miqueta.
Tocar amb màscara no és fàcil, eh?
Una miqueta, perquè és bastant...
Bé, nosaltres solem tenir un set d'una hora i vint,
una hora i mitja,
i se suar, se suar amb la màscara.
Parlem de la música, que en definitiva es tracta d'això,
no només de veure l'espectacle,
sinó també de contrastar la música.
Buf, si et pregunto per quin estil de música feu...
Ja l'hem liat, no?
Bé.
La base...
La base...
Explica'ns una mica, va, què sentirem?
Com s'ho veu?
La base seria música electrònica.
Però, com que el ventall de la música electrònica
és tan ample,
nosaltres ens definim a nosaltres mateixos
com electro-rural,
electro-caspa rural,
que és l'única manera, més o menys,
digna de definir-ho, no?
Perquè és tan ample el vano de possibilitats
que no ens podem escriure
un estil.
Així com hi ha gent que diu que fa heavy metal,
hi ha gent que fa pop rock o el que sigui,
nosaltres fem música electrònica
i que pot anar des del Gaber,
al Mugaber,
a, no sé,
a tontejar amb el hip-hop.
Un crític del país m'ha dit que fèiem hip-hop amb boina
i això era molt llig.
No et va agradar?
No, perquè és deixar-ho amb el hip-hop
i el hip-hop és només una part del que...
Del que feu.
Sí, sí, el hip-hop hi és,
esclar, com a referència,
com a música que hem escoltat nosaltres,
però hi ha moltes altres coses,
hi ha electro pur i dur,
hi ha pop,
hi ha disco,
espagueti disco,
és imprescindible tenir en compte
a Sabrina o a Giorgio Moroder,
a la nostra...
El Debo, com no,
i, bueno,
i molts grups que se'ns escapen.
De fet, aprofitarem per estrenar
una versió dels Debo
i d'un altre grup de capçalera
que no el desvetllarem,
però que també serà una sorpresa de la nit.
Com encaixa tot això
a tots aquests estils que m'has dit
i que ens porten cap a música,
doncs, bueno,
més aviat internacional, no?,
que sóc fora de casa.
Com encaixa això amb la música catalana?
Home, doncs jo crec que ja tocava dir-ho, això.
Ja tocava fer...
tontejar amb la música electrònica
perquè és una cosa
que no s'ha reivindicat a casa nostra.
Perquè tothom té molt assimilat
el concepte del rock en català
i que la gent aquí pot fer rock més o menys digne,
pot fer pop més o menys digne,
però la música electrònica,
com que la gent la desconeix
i com que ningú s'hi ha posat seriós...
Eh, seriosament,
hi ha hagut històries del Pau Riba,
hi ha hagut històries més...
Però dir, no, no,
nosaltres som un grup que treballem amb maquinetes,
tio, i ja ho intentem fer
de la manera més digna possible.
Quines maquinetes porteu?
Porteu algun tipus de màquina així una mica estranya?
Parles dels instruments.
Doncs bàsicament tota la nostra música
està composada per ordinador,
però sí que portem algun gadget escènic
que pot ser, per exemple, un mini-mook.
Què és?
Ai, perdó, un mini-mook, un corc,
un corc mini,
que és un sintetitzador, bàsicament,
que és només per programar uns quarts ritmes
i poder fer efectes amb la veu,
amb vocoder i coses així.
Portem el corc en escena,
però bàsicament nosaltres anem amb un cas i a tone
i tots els ritmes són així,
xunda, xunda, que se tone, més o menys.
Vale.
Escolta, el 2004, no?
Vau treure el primer disc.
Sí.
Herois de la Catalunya, Rància,
que es veu que va caure molt bé.
Bueno, va tenir el seu ressò,
va tenir el seu ressò,
perquè com que la proposta i jo no estava encara activament al grup,
ja us hem dit que érem una família.
Sí.
Però quan deus que sou una família,
sou família de veritat o no?
Som un clan.
Som un clan.
Som un clan.
No, dona, que va.
Heu dinat junts per Nadal?
Sí.
Doncs sí, així sí, així sí sou una família.
I tant, i tant que sí.
Diga, diga, mi deies que el 2004 encara no hi eres tu.
Però que va caure bé.
Però va caure bé, va caure bé.
Va tenir el seu ressò,
va començar a moure entre l'underground,
la primera formació d'herois,
bueno, en Jaume i en Guifré
se'n van debutar al Perifèries a Oscar,
un festival que dirigeix el Lluís Lles,
que és un crític, un periodista musical,
i, bueno, van debutar allà
i, bueno, es va liar, sembla,
per l'entera gran corria,
que hi havia uns tios bojos amb màscara
que sentaven coses bastant,
com t'ho diria,
absurdes o inflamades o...
Bueno, hi ha una mica de tot.
Home, és que ara ja estem més acostumats, eh?
A veure posades en escena així, doncs, això,
divertidotes i a projectes d'aquests més atrevits.
Però el 2004 segurament no era tan...
No.
Era el començament, no era tan habitual.
No, la veritat és que no,
i menys que fos una cosa feta des d'internet
i des de l'anonimat.
Ah.
Per mi que internet us està pagant un cop de mà
també molt important, eh?
Molt, molt, molt.
De fet, fa un any es va complir.
Bueno, s'ha complert que el dia 13 de gener del passat 2007
vam fer el concert amb la nova formació
a la Sala Apolo
amb altres grups que havien sortit d'internet.
De fet, era un festival que es deia Internet Festival.
Sí.
I era format per els Demovidas,
que no sé si els coneixeu.
No, no.
Interessants, molt interessants també.
Sí, m'apunto, m'apunto, Demovidas.
I tant, sí, Demovidas.
I la Lorena C.
Vale.
Que aquesta suposo que sí que et sonarà.
Sí, me sona.
Perquè has sonat la cançó, però...
Doncs res, els tèrers teníem com a base operativa a Internet
i mira, i va quedar demostrat,
vam omplir la Sala Apolo
i va quedar demostrat que tres grups sense contracte discogràfic
i que estaven a Internet
podien omplir una sala com l'Apolo.
va ser un repte i el vam complir.
La vostra pàgina és herois.org.
I tant.
A través d'allí es poden escoltar les vostres cançons,
els vostres temes, no?
Temes que, de fet, només es troben allà,
no estan editats en CD.
No estan editats.
Com diria el nostre simpàtic expresident,
estamos trabajando en ello.
i aviat podreu tenir alguna galeta d'herois.
De fet, ja ens en enviarem una.
El que passa és que la gent...
Sí, sí, sisplau.
La gent està al cas, la gent es mou,
visita Internet, si alguna cosa agrada,
doncs es busquen la vida.
I la veritat és que és això.
Heu tingut un munt de descàrregues.
Vaja, que el públic està per vosaltres, no?
La veritat és que sí.
Això ha fet també, o no sé si és que ha fet,
o ha sigut el retruc.
La qüestió és que els mitjans de comunicació,
els especialitzats, a més, d'aquest país,
també us han deixat prou bé.
Què ha passat amb l'Anderroc?
L'Anderroc és una relació d'amor i amor
amb l'Anderroc, amb la premsa musical catalana.
No ho sé, ens va pillar sorpresa, la veritat,
que l'Anderroc dediqués,
i ja no només amb nosaltres,
sinó que també va dedicar el nostre diger
a la pell del diable,
que és un cosi nostre que està malalt,
també li va dedicar un reportatge,
en plan de com podia ser
que un paio de la Catalunya central
s'atrevisa a barrejar a New Order
amb Sisa, per exemple, no?
Un Pau Riba.
Sí, i això és el que fa el vostre DJI, estupendo.
I un fa, entre altres coses, sí,
fa barreges, fa bootlegs,
però bootlegs més nostrat,
ja fet, per exemple, aquest del nena de porcellana
de Pau Riba amb New Order,
i uns quants més que estan la mar de bé.
Com és que això no és habitual de fer,
que sona tan novedós?
No, és molt habitual de fer.
El problema és que no estem habituats a fer-ho aquí.
Clar, potser ens hem d'entrar una mica a les manies de damunt.
Jo crec que el que hem de ser, a nivell musical,
dir que sí que està molt bé el que es fa aquí,
però no ser jovinistes,
no tancar-nos en banda qualsevol cosa
que s'estigui movent enlloc.
I jo crec que concretament la cultura
de la música electrònica anglosaxona,
o no, o no anglosaxona,
perquè hi ha italians, per exemple,
que han tingut moltíssima ativada,
que no sé si tu fas veu de ser joveneta,
però suposo que deus recordar Rigueira.
Ai, no.
No?
No.
Llavors ets molt joveneta.
No, no, no.
No t'ho creguis.
Espagueti disco.
Sí, espagueti disco sí,
però això que em dius no.
Rigueira eren aquells abans a la plaia.
Ah, d'acord, sí, sí, sí.
Aquests païos van tenir una repercussió brutal.
I això teniu vosaltres de referent, eh?
I tant.
I tant.
I amb aquell orgull, eh?
Molt bé, molt bé.
I si veniu a la sessió,
que hi haurà sessió a part del nostre
díssim DJ Eclèctico,
a la sala,
que suposo que el coneixeu,
en Marco,
que és el nostre ídol d'aquestes terres,
és l'amo,
ho podem dir així.
Hi haurà sessió també del DJ Fea
i sessió de la pell del diable,
i la pell del diable punxarà Italo,
ja us ho dic,
ja us ho dic ara.
Italo disco?
Sí, i tant.
Ai, t'estic buscant alguna cançó d'Italo disco
per acabar l'entrevista,
que quedarem estupendos i no sé.
Bueno, no sé, boys boys boys,
o el de Marco a la idea,
de Pino d'Anjo,
una cosa d'aquestes.
Ostres, ostres, ostres.
Ara m'ho curro, ara m'ho curro, eh?
Escolta,
bolos que teniu previstos,
o vaja, cap on tireu?
Em sembla que ara esteu,
esteu per editar un vinil.
Estem per editar, sí, sí.
Ara editarem el CD
i espero i desitjo
que hi hagi una xia conforma
a aquesta edició.
De moment no hem parat de moure's,
portem un any
amb una mitja bastant maca
de concerts
i pràcticament
per tota la geografia.
Si et dic que hem estat,
bueno,
per la part de Tarragona
hem tocat molt.
Vam anar fins i tot a València,
el FEA Festival
que van organitzar a València,
que van tocar a L'Ocomia
i van tocar a l'Orenacé
i això,
i també vam estar nosaltres allà
donant una mica la barasa.
Hem estat per Lleida,
ens falta Girona,
vam estar fa molt temps
a la sala del cel,
però ens falta tornar allò
amb tota la nova formació
i ara tenim aquest concert
el dia 19,
com ja has dit el cau,
i el dia 22 de febrer
tenim un concert,
ja està pràcticament tot confirmat,
a Vilafranca,
al Penedès.
Molt bé.
Així que de moment no parlem.
I el dia 2 de febrer,
ja sé que és Carnestoltes,
ja que li pilla tothom
i tot això.
Però muntem,
fem la presentació
en exclusiva del videoclip,
que el penjarem aquella mateixa nit
a YouTube
i el començarem a esbombar por ahí,
el primer videoclip d'Herois.
El presentem oficialment
a Mollà,
al nostre poble,
i allà la tenem,
hi farem una festeta,
farem un petit showcase,
i farem una mica d'ambient.
Això a partir del dia 2 de febrer
ho trobareu al YouTube
i també suposo
amb enllaç a la vostra pàgina web,
recordo,
herois.org.
Si busqueu a YouTube
ja podeu trobar un teaser,
un avançament del videoclip.
Si busqueu per Herois,
Trunning,
que és el nom de la cançó,
ja trobareu una avançadilla,
podràs delir amb les nostres màscares
i el bé que ens queda.
Vinga,
ho provarem.
Escolta,
us he de felicitar
per aquesta mena de logo,
no sé si és el logo
o la mascota oficial que teniu,
que és el ruc català,
però amb orelles
i corbatí
com si fos el conillet
del Playfums.
Sí,
és el nostre Playruc,
és el Playruc oficial.
Us he de felicitar,
està molt bé.
És aquest i la manita muscària,
els nostres logos.
Vale.
Els nostres logos.
El motiu és
bolets per la vena.
Kirsa,
escolta,
per molts anys
que tingueu
aquesta inquietud musical
i aquest puntet,
aquest puntet de friki
que,
bueno,
que obre noves possibilitats,
noves possibilitats.
Això està molt bé.
Què et sembla
la Dolce Vita?
Fantàstic,
per favor,
la Dolce Vita.
És l'excusa perfecta
per posar aquest tema,
perquè ja em diràs tu
quan el poses.
Sóc un petardo,
sóc un petardo,
ho haig de reconèixer.
Kirsa,
moltes gràcies
i, en fi,
ens veiem aquí a Tarragona.
Espero veure't el dissabte.
A veure,
allistarem.
A veure,
una abraçada.
Una abraçada.
Dissabte,
a la sala Alcau,
al carrer Trinquet Bell,
ja la coneixeu.
Herois de la Catalunya interior,
ja veieu,
Italo Disco,
barrejada amb música més o menys de casa,
més o menys tradicional,
en fi,
tot un món per descobrir
els personatges
com a mínim interessants de veure.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!