A poc a poc anem fent més gran aquesta llista d'Amics de Tarragona Ràdio,
d'Amics dels Jatardes, i avui afegim a la llista el nom de Josep Benevent.
Josep, bona tarda.
Bona tarda.
Gràcies, abans que res, per atendre la nostra trucada, perquè em sembla que l'hem enganxat mirant la tele.
No hi ha d'aquí, efectivament.
Bona tarda, Josep.
Bona tarda, Josep.
Mireu algun col·laborat a aquesta hora, o no?
No, no, no, mirar relativament.
Però ara m'estava mirant com siguéssim això que fan a la 3, com siguéssim això de la grumne.
M'estava mirant això que fan a la tarda, mirant-me'n estaven tenint un retret veient la televisió.
Però abans d'això, vostè mirava documentals d'animals, em sembla, no? Que li agrada molt.
Sí, perquè ja t'he comentat que m'ha agradat molt.
I ara estava mirant això que fa la perla de l'Albert Hohm.
Sí, sí, sí.
I ara m'ho estava mirant.
De vegades dic que els documentals d'animals és la millor manera de fer la migdia.
Doncs mira, no et cap i dubte. Moltes vegades influeix.
Però de tots els animals, fins i tot d'insectes, li agraden a vostè?
Bona.
Li agraden documentals de tots els animals? Del Montmarí, d'insectes?
Sí, més o menys. Home, dels d'insectes ja no m'agraden tant. Però d'així del Montmarí, com si diguéssim, i taurons, que surten, pugem a cas, i les àligues, i les panteres, i les llavors, coses així. Sí, m'agrada.
Molt bé.
Josep, a vostè, si l'haguessin d'entrevistar a la ràdio?
Bona'm.
Si l'haguessin d'entrevistar a la ràdio, vostè, de què l'entrevistarien?
Ah, doncs no ho sé, primer, no tinc noció, no ho sé.
Quines aficions té, quins hobbies practica?
No, ho sé, un hobby, però ja, tinc de comptar que tinc 73 anys, i de hobby ja no em faci gaire.
Home, però temps sí que en deu tenir, ara.
Mare'm?
Temps sí que en deu tenir, no?
De què?
Temps, molt de temps per fer coses.
Sí, home, home, bé, no, massa, no, perquè tinguis de comptar que nosaltres no vivim en cap pis, nosaltres vivim en una finca, i nosaltres vivim en un mas.
I en un mas, com siguéssim, relativament, si vols fer alguna cosa, sempre tens alguna cosa que fer.
Doncs mira, posem-me a casa, no ho sé, ara que estic jubilat, doncs m'hi dedico més, com siguéssim a les plantetes, flors, i abrets que fan de bonic, i coses així.
I ja en tinc de temps.
I llavors posem-me a casa relativament a les tardes, doncs les dedico, posem-me a casa, mira, ara veus-ho a veure una tele a la televisió, i abans que s'hagui fos, me'n vaig a caminar una horeta cada dia.
Josep, el mas, però, és molt amagat, és molt muntany endins?
No, no, no, doncs mira, és aquí com si tinguéssim pujant la cartera de Reus, frent a la torre forta, i al camp clar, que hi ha aquests blocs de l'aviació, i a casa nostra.
Està propet, doncs, sí, poden anar combinant vida de mas i vida de pis.
Poden anar combinant, doncs, vida del mas i vida del pis.
Sí, efectivament, perquè està prop.
Perquè l'aviació d'antos, últimament, aquí, bueno, aquí d'altres hi vivim tot l'any, eh?
Ah, ah.
No, no, d'antos no, últimament allò no és de dir, posem-me a casa, tenim la segona vivienda, no, no, és la primera vivienda i l'última, no en tenim cap més.
I què tal se li donen a vostè les plantes? Té bona mà per la jardineria?
Bé, jo, posem-me a casa, no m'havia dedicat mai, perquè tenia altres obligacions.
Però, no obstant, la meva senyora és filla, com si tinguéssim, de jardiner, i m'he incolcat moltes coses i, mira, ho he après d'ella.
Molt bé.
I vostè què ha fet a la vida, Josep?
Què he fet a la meva vida?
Ho he fet moltes coses, eh? Imagino.
Molt bé, doncs dic-te que hi ha diverses, diverses, i mira, jo, en primer lloc, vaig treballar 31 anys a l'Ajuntament de Reus.
Ah, molt bé.
Sí, i llavors, com si diguéssim, em vaig plegar perquè em van jubilar, perquè tenia unes lesions a l'espatlla, i em vaig jubilar.
I llavors posem-me a casa aquí a Tarragona, nosaltres, relativament, sempre a mi em tinc un negoci, i encara continuo en tenir una filla que tingui un mercat de Tarragona.
Ah.
Ah.
Tant tenim diverses parades al mercat, la meva senyora venia al mercat.
Peix, carn, verdura, peix, carn, verdura.
No, mira, la meva senyora tenia una parada que venia amb la filla petita, tenia enxercoteria, truscineria i pujastreria.
Ah.
Jo venia amb una altra parada, que eren dues parades més, que eren olives, bacallà i llagum coït.
Ostres.
Llavors teníem les altres parades que teníem una altra filla, que també venia amb llagum i pasta i coses així.
Però estava tot el mercat, tot el mercat de Benevents?
La meva senyora i jo, ja relativament continua una de les dues filles que tenim.
Doncs ja els hi pot dir que nosaltres som fans, eh, del mercat del producte fresc.
Ah, les veus?
Som fans, clar que sí.
Estan bé, suposo, no, amb aquestes noves instal·lacions del mercat?
Bueno, què vols que et digui, Fidel?
Jo avui dia ja no ho visco perquè d'això no me'n cuido, però avui dia relativament...
Home, les instal·lacions no estan malament, que estan molt bé.
Ara les ventes han afluixat molt millor.
Però si diuen que tot el contrari...
Que han incrementat?
Sí, eh?
Bueno, però perquè s'estan fotent algun rotllo.
Si s'expliquessin la veritat...
Si s'expliquessin la veritat...
Home, mira, jo no ho visco perquè avui dia ja no vaig a vendre,
però jo tinc contacte amb gent que són íntims
i tenen parades al mercat
i diuen, pugem a cas relativament, escolta, fem nosaltres un calaix
que abans pugem a cas, el que fèiem pugem a cas en una setmana,
ara fem en un mes.
Mira, tu ho fixa bé si hi ha diferència.
I ja, escolta, ja et dic que tinc diversos contactes, eh?
No em vinc a referir sempre bé amb una filla meua.
Jo tinc diversos contactes amb gent del mercat
i tota la gent no em vinc a referir a ells, eh?
És que vull dir relativament, la persona que està d'un taulell
se nota que les ventes...
Ei, Josep.
Josep, l'hem perdut.
No, no, que és aquí, que és aquí.
Hola, hola.
Tenim algun problema?
Josep, no toqui aquell botó que no l'ha de tocar.
Algú està trucant, eh, aquí.
Està trucant algú...
Algú li deu estar interferint la trucada.
Josep, hola, hola.
Ens hem quedat a mitges.
No pot ser això, almenys ens hauríem d'acomiadar.
Escolta, deixa'm que el torni a trucar, no?
Intentem tornar-nos a posar en contacte amb ell.
Josep, anem bé, eh?
Encara que sigui per ja acomiadar-nos.
Per dir-li, diu, eh?
Déu n'hi doa també, eh, el Josep, el que ens explicava, que, en fi, que...
Doncs...
El mercat, aquesta visió del mercat, que ha estat, doncs, ha tingut parada durant molts anys, en fi,
anar fent de funcionari, en parada, això, l'obra, també.
Tic-tac, tic-tac.
Sembla que té algun problema telefònic perquè no aconseguim atacar.
Això ha estat un misteri, eh?
I en directe, ja ho veiem.