Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libre.
Avui visitem l'Aleixà, un petit poble de només 900 habitants,
està a la comarca del Baix Camp.
De l'Aleixà podem explicar que és d'aquells pocs llocs
que encara conserven l'esperit de poble.
També és, però, un indret on podrem contemplar com esclata la natura.
Aquest fenomen es dona en un rebol de la cartera
que els habitants de l'Aleixà anomenen la Punta.
Al passar aquest rebol de la carretera es veu tot el poble
com si es tractés d'un pessebre,
i amb aquest marc de fons, tot d'una,
apareix amb tot el seu potencial, formes i colors,
la serralada de la Mossara.
Decidarem un poble on també podrem fer estada
en alguna de les seves dues cases de turisme rural.
Una d'elles, per cert, situada en un antic emolí restaurat.
També visitarem l'agrobotiga
i provarem alguna de les recomanacions de la gastronomia local,
com, per exemple, el conill amb herbes de la Mossara
o les diferents varietats de coques de recapte.
Com arribar-hi? Molt fàcil.
Cal anar fins a Reus per la T11
i just passada la capital del Baix Camp
cal tombar a la dreta en direcció a Mas Pujols
i cap a la Serra de la Mossara.
Seguint la carretera no hi ha pèrdua.
Arribareu a l'Aleixà.
Anton Maria Salvat és l'alcalde de l'Aleixà.
Llocs d'interès.
Home, el que destacaríem de l'Aleixà
seria que, tot i que està,
potser en temps, potser són 10 minuts,
10 minuts i 8 quilòmetres d'arreus,
que és un nucli, doncs, prou important de població,
conserva l'aire de poble, encara.
Seria el fet més característic
que trobo que és el que té més valor.
Aquesta seria la qüestió central.
Perquè, tot i que tenim,
als Sants n'hi ha 900 persones,
el que passa que n'hi ha unes 100 i tantes
que viuen en un nucli de construccions il·legals
que hi ha aquí a la bord de la Riera,
que sembla de Mas Pujols,
però que és terme de la deixar.
Llavors vol dir que són unes 700,
per tant, doncs, pràcticament s'hi coneixem tots.
Ara hi ha hagut alguna gent nova que ha vingut,
amb unes cases que es van fer,
però pràcticament ens coneixem tots.
Llavors, això és...
O sigui, passes pel carrer
i pots adonar que encara és un poble
que no vol ser cap suburbida,
de cap ciutat propera.
De tot això que hem comentat,
per mi el que destaca més
és que quan vas pujant,
que vens, diguem, de Mas Pujols,
com si vinguessis d'arreu,
agafes l'enllaç i passes Mas Pujols,
que hi ha un punt de la carretera
més o menys sobre la meitat del...
O sigui, hi ha dos quilòmetres de diferència,
doncs suposo que deu estar sobre...
quan has fet un quilòmetre des de Mas Pujols.
Tirant amunt hi ha un tomb,
que jo li diuen la punta,
que tu quan el gires,
en sec se t'obre tota la vall allà al davant,
i tens el poble perfecte allà a Rodó al mig
i la muntanya de la Mossar al darrere.
Bé, és un espectacle,
per mi és un espectacle de la natura,
que la gent de fora,
que tenen criteri i ulls,
perquè la gent de fora en venen moltes,
que potser passen i passen de llarg,
però si has parlat amb algú de cara i ulls,
doncs veus que realment és la perla que tenim,
perquè allò es forma una unitat amb la muntanya,
a més a més que a cada estació de cada època de l'any
té el seu color,
que el cel no se'n va estar igual,
i dona diferents tons.
A mi és una de les imatges,
que inclús m'hi paro,
perquè ara aquí pràcticament en aquest tot mateix
hi ha un petit lloc per aturar-se
quan van remodelar la carretera,
que hi ha uns pilons de fusta,
i des d'allà es pot contemplar bé,
és una imatge bonica.
Els nostres serveis.
Bé, en quant als llocs més singulars
dintre del poble,
i els serveis que destacaríem,
serien, en primer lloc,
hi ha un parell d'establiments,
que és el mateix propietari,
però són espais diferents,
de turisme rural,
un que és a Cal Fernando,
que és un palauet preciós,
amb jardí al darrere,
i després, allà a prop mateix,
al costat hi ha un molí,
que també està rehabilitat,
això ja és més reduït,
però també és bonic,
allà on em passaven l'aigua,
ara hi han fet una piscina,
però està molt bé.
En quant a les botigues,
doncs bé,
hi ha les clàssiques botigues de poble,
de combustibles,
que una és Cal Manya,
i l'altra és Cal Conrat,
aquí a aquesta darrere,
doncs fan l'embotitells,
després també hi ha l'agrobotiga,
que depèn de la cooperativa agrícola local,
que es van aprofitar l'antic trull,
allà on enxaven les olives,
doncs ara hi ha l'agrobotiga,
que venen productes així,
doncs més delicatessen,
i productes de la terra,
l'oli,
en fi,
qüestions d'aquestes.
després en quant hi ha tres bars,
un és a Cal Valent,
que està aquí al carrer de fora,
i allò hi ha les típiques tapes de poble,
amb pobs i callos,
en fi,
tot el clàssic,
i allà a la carretera,
doncs també hi ha una altra,
que és la cafeteria a les Moreres,
que ens hem agafat una paella,
una paella que diuen que és molt bona,
i aquí el cafè de la Societat Recreativa de la Unió,
i també es pot menjar,
el que passa que allí s'ha d'encomanar
i fan un plat estrella,
que és el conill a la cassola amb herbes de la Mossari,
i petaques fregides d'aquestes de veritat,
que les tallen allà i les couen ells,
i doncs si el tastes,
repeteixes,
inclús la gent que no li agrada al conill,
quan mengen aquell,
doncs se'ls agrada,
ho han aconseguit
i té força fama per tota la contrada.
El més típic de casa nostra.
Bé, quan els productes típics de deixar,
ja, doncs per excel·lència,
seria el que dóna la terra,
la poca que hi ha cada any de Manresa,
la poca que hi ha en producció,
el bosc avança any rere any,
però al principi doncs es collen ballanes
i es fa oli,
que l'oli és molt bo,
si no ho he comprat,
és d'unominació d'origen siurana,
i bé, aquí hi ha un forn de pa,
aquí a la peu de carretera,
doncs que també fan el pa,
el couen ells allà,
i hi ha la coca en recapta,
que jo l'he tastat de molts llocs,
de riu goms, d'aquí i d'allà,
però com aquesta, doncs no n'hi ha cap,
a mi m'agrada especialment,
i també hi ha un producte dolç,
que és una cosa que ells hi diuen mimoses,
que són com uns quadradets secs,
molt bo,
que per acompanyar amb cafè,
o inclús birrans i uvidols,
doncs és molt bo,
i torradet és excel·lent,
i bé, repetir el tema aquest del conill d'abans,
que ja l'havíem dit,
i em sembla que no hi ha massa,
com a producte,
com a plat estrella,
típic d'allí,
hi hagi això del conill,
i la gent de fora sí que pujan a buscar molt de coca en recaptes.
La festa,
les fires...
Bé, quan a les festes pròpies del poble,
doncs,
allí en tenim tres,
un, la primera,
que és la de Sant Blai,
que és el febrer,
el dia 3,
va corrent segons com cal el cap de setmana,
es fan els actes religiosos típics,
i les festes a la societat,
i després també es va a la termita de Sant Blai,
que es fan actes religiosos,
i, en cas del juny,
també hi ha la festa major de la Santíssima Trinitat,
on es venera una reliqui de la Santa Fimbria,
un lloc que és molt especial,
i que ara, doncs,
la capella aquesta està adjunt a l'església,
i ara està molt deteriorada per les humitats,
i hem de veure si ho arreglem.
Això també,
dit sigui de pas,
perquè cada vegada que s'ha d'aquesta festa,
doncs,
queda constància que la humitat avança,
i estem treballant,
però, doncs,
tot és molt lent.
I després,
per Sant Martí,
que és la festa major més important,
perquè l'església està dedicada al potser Sant Martí,
doncs,
també hi ha la festa major.
Abans era una festa molt important,
ara, doncs,
cada vegada hi ha una festa major,
cada cap de setmana,
i, doncs,
clar,
els actes fora dels religiosos,
doncs,
més aviat van a menys.
Ara s'han revifat una mica,
però, clar,
costa molt que la gent s'hi engresqui.
Després també fem un aplec de sardanes,
al mes d'agost,
aquest any va arribar a la trentena edició,
i, a més,
pràcticament,
els darrers anys sempre ha vingut a la Copla Terrassa,
que ja són uns clàssics,
són que saben que el conill,
amb verbes,
doncs,
ja deixen les vacances i venen tots a tocar.
I també,
des de fa tres anys,
fem els actes del Correllengua,
que vam començar,
i, de moment,
no en portem tres,
i també és un lloc
on participen tots els grups festius del poble,
que hi ha un esbar d'en Saire,
que té, em sembla,
que més de trenta anys,
una colla de geganters,
una altra de timbalers i grellers,
que van plegats,
i, recentment,
una colla de bastoners de l'Adeixà,
que també és molt activa,
tot i que no té tanta antiguitat,
però és molt activa,
i hem fet hi alguna trobada de bastoners,
està molt bé.
Això seria,
bueno,
l'11 de setembre,
i això és festa a tot el país,
però també mirem de donar-hi
la màxima rellevància possible,
portant algunes persones importants al poble,
i mirem de fer,
de donar-hi rellevància,
que no sigui només el típic,
allò que se't donen pica-pica,
o quatre sopars,
en fi,
mirem que també hi hagi això,
però que també hi hagi contingut.
La crida.
Bé, ja per acomiadar aquest tema,
sí que m'agradaria fer una crida
a tota la gent,
bé, no allà del Baix Camp,
sinó de tot el que és el Camp de Tarragona,
que és l'Espany Natural,
on està incertada la Lleixà,
a que vinguin a la Lleixà,
perquè és un poble que el coneix gent,
però també en trobes moltíssims
que diuen,
ah, on és això?
I has de començar a explicar,
ah, sí, és allí,
més o menys ho situen,
però no ho coneixen prou.
Llavors, en comptes de passar de llarg,
que potser per anar al rovelló a la Mossara
segur que ha passat mig món,
que s'aturin i que entren i vegin
que donen un tomb als carrers.
L'Església també està magnífica,
perquè durant la Guerra Civil
la gent del comitè antifeixista local
van tenir una actuació correcta
i no es va malmetre pràcticament res.
Llavors, doncs, està impecable,
és un gran i més maca,
veieu bons monuments
i bons establiments
i la gent, doncs,
jo crec que és així,
que la gent és hospitalària
i us fa sentir com a casa.
Pobles del Camp de Tarragona
i les Terres de Libra.