Quin goig que més o menys ja arriba al bon temps, Manel Magí i Jordi Ximena, bona tarda.
Quin groig, quin groig, quin goig.
Quin groig gran.
Quin gran groig.
Us veig, heu entrat a l'estudi i el primer que heu fet és treure-us roba.
Sí.
Això sempre fa una gràcia.
I els dos vestim de negre.
Sí.
Que maco.
Molt elegants, eh?
Ah, sí?
Sí.
D'acord.
És que som uns tios elegants.
Estem contents.
Jo què sé, la vida m'ho somriu.
Jo que us puc veure, a mi m'és igual ja els continguts del programa.
Ah, sí?
Clar.
Jo m'alegro la vista, ja està.
El que m'hagi d'explicar m'és igual.
No et passis, perquè qualsevol dia es presentarà aquí un munt de gent i després girant per això no valia la pena.
Estem contents.
Estem contents de viure a Tarragona, de no viure ni a Birmania ni a Xina ni a cap oesteu d'estos que passen desgràcies.
Això és veritat.
Aquí passarà algun un dia d'estos.
Però, de moment, estem molt bé.
Ha plogut.
El camp està mullat, fa olor d'herba fresca.
Les colletes de cireres, sembla que no els hi ha anat gaire bé les tres.
És que sempre us queixeu d'alguna cosa.
Si no hi ha aigua, per què no hi ha aigua?
I si hi ha aigua, per què no hi ha cireres?
És el que passa.
Ai.
És el que passa.
Bé, avui un programa molt interessant, no, Jordi?
Ah, sí?
Sí, fem programa o què?
Sí, fem programa.
No en vinguis amb històries.
Benvinguts al programa de divulgació històrica que Tarragona Ràdio potser es mereix.
No en vinguis amb històries aquesta setmana.
Aquesta setmana, més centrats que mai, iniciem amb la nostra efemèride en relació amb la creació de l'Estat d'Israel.
Una frase qualsevol signada per l'expresident dels Estats Units, Thomas Jefferson.
Un monogràfic dedicat als elefants que un dia, als elefants agosserats, que un dia van decidir dirigir-se cap a la ciutat de Roma.
També...
I no era un circo, eh?
I no era un circo.
Un parlicia, però...
No era el circo, Aníbal.
També...
Veus?
Un programa molt centrat, Núria.
No riguis, si us plau.
Molt centrat, molt.
Llavors jo em desconcentro.
Autocontrol.
Ah, escolta, i parlarem també del cas Odissei.
Parlarem del cas Odissei, a les nostres notícies, però abans, curiositats.
També, avui fa cent anys a Tarragona, més les notícies, i com és habitual, darrerament,
des que el Manel va dir aquella frase qualsevol, nosaltres no llegim, doncs no hi ha llibre en aquest programa.
Heu comprovat si a través del mail els oients us han enviat propostes de llibres.
Bé, ara ve una altra cita.
Nosaltres no mirem el mail.
Ja tardes, arroba tarragonaradio.cat, i jo els hi faré arribar.
Ja tardes, arroba tarragonaradio.cat, feu propostes de llibres d'història per aquest parell.
També ens podeu tirar piropos.
Que mos agraden molt.
I podem enviar bombons, que ens agraden més.
Encara més.
Benvinguts.
Afemèrides.
Bombons a través del mail.
Sí, sí.
Algun dia, eh?
Sí? Potser sí que algú ho podrà fer.
T'han vist l'Estar Trek, allò que es teletransporta,
doncs algun dia es teletransportaran bombons.
Destruïm la matèria per tornar-la...
I llaparem la pantalla, allò?
No, t'apareixerà, bum, davant, i tu podràs menjar.
Que guai.
Quina imatge més... més rara.
Oh, ja no necessitarem avions.
Vinga, som-hi.
1948, tal dia com avui.
1948 es crea l'Estat d'Israel.
Sí, eh?
És veritat, se va crear tal dia com avui.
Suposo que els israelians estan contents, suposo que els palestins no estan tant.
I és que això ja venia de llarg, perquè durant la segona meitat del segle XIX
es va anar a forjar la idea de la creació d'un estat jueu davant les persecucions que sofria el poble jueu a Alemanya, a Rússia, els famosos pogroms.
Aquest moviment nacionalista, conegut amb el nom de Sionisme, va veure fructificats els seus esforços tal dia com avui, o sigui, el 14 de maig de 1948.
Aquell dia es va reunir a Televip representants del Consell Nacional Jueu, de l'Organització Sionista Mundial, dirigents dels partits, rebins, intel·lectuals, entre d'altres, per proclamar la independència de l'Estat d'Israel.
I diré, aquestes gents són tontes? Doncs no, no tenen un pèl de tonto.
I és que el punt més debatut va ser la delimitació de les fronteres, però van arribar a l'acord de no delimitar-les a les actes de la Constitució. Sabeu per què?
Per què?
Doncs perquè així, en un futur, s'hi poguessin expandir i que no entressin en contradicció amb la seva pròpia Constitució.
Ah, està bé.
Ah, van dir, creem això, però no delimitem l'Estat.
Molt bé, molt bé.
El científic Chaim Beisman va ser nombrat president del nou Estat i el lider sionista David Ben-Gurion, cap de govern.
Una organització armada clandestina, avui en dia en dia en terrorista, la Haganah, va passar a convertir-se en l'exèrcit oficial,
del nou Estat.
Una frase qualsevol.
Ningú abandona el càrrec de president amb el mateix prestigi i respecte amb el que va arribar.
Molt bé, signat.
Ha entrat a sac, eh?
Sí, sí, sí.
Te la fas teva, aquesta frase, t'he vist com un sotí motivat.
Home, podríem dir que ningú abandona el nomvingues amb històries.
Amb el mateix prestigi, et vas desprestigiant a la vida de tots els programes.
A poc a poc, a poc a poc.
Tornem a repetir.
Benel, torna.
Estava bé, perdona.
Ha dit la cita.
Diu, bueno, això seria en inglès, però no ho direm en inglès perquè no el sé.
Ningú abandona el càrrec de president amb el mateix prestigi i respecte amb el que va arribar.
Molt bé.
Dit per Thomas Jefferson, un senyor que va néixer i va morir a Virgínia entre els anys 1743 i 1826.
Polític nord-americà, va ser el tercer president dels Estats Units.
Era fill d'un propietari rural, va estudiar advocacia i redactar la declaració d'independència el 4 de juliol de l'any 1776.
Aviat va ser el cap indiscutible del partit republicà.
Per diferències sorgides amb els federalistes partidaris del centralisme, l'any 1793 va dimitir del càrrec de secretari d'Estat per als afers estrangers.
Va ser vicepresident l'any 1796, el 1801 va succeir àdams com a president i, entre altres fets, també va fundar la Universitat de Virgínia.
Però, a més a més, Jefferson va ser un dels arquitectes més actius de la seva època i va ser introductor de l'estil jove república,
que, en coincidència amb el neoclàssic europeu, va renovar el vell estil colonial anglès.
També hem de dir que va ser reelegit l'any 1805.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Què fan els elefants? Va, quins ho fan els elefants?
Un circ d'elefants.
Però, home, segueix-me el rotllo.
No, un circ, no. Què, què, què?
Quins ho fan els elefants?
Espera, és que jo tinc un problema que amb aquests cascos se'm talla la comunicació.
Però si em tens al davant, home, si em pots veure si t'estic parlant.
Bé, també. No, home, és que no et sento.
A veure, és una cosa així com...
Oh, que guai!
Has de ficar el braç estirant-lo cap endavant i moure la mà.
Ho he fet, ho he fet.
Molt bé.
Doncs bé, parlem avui del llarg viatge d'Aníbal per destruir la República Romana,
encara que no és que volgués destruir Roma, sinó que volia més destruir o minvar el poder de Roma a la Mediterrània.
Estem al maig de l'any 218 abans de Crist i trobem tota una columna de l'exèrcit púnic que surt de Cartago Nova, l'actual Cartagena,
amb l'objectiu, bé, amb 100.000 homes i una quarantena d'elefants que acompanyen a un senyor anomenat Aníbal Barca, amb un sol objectiu,
que és vèncer la ciutat de Roma.
Per aquella època estem a l'any 218 abans de Crist, una de les primeres potències mundials de tota la Mediterrània o com a mínim del món conegut per nosaltres, pels europeus.
Al capdavant d'aquesta columna hi havia un senyor anomenat Aníbal de Cartago, o Aníbal Barca, també conegut com l'invencible.
El Manel ens podria fer, segurament, amb tots els seus coneixements, dir-nos quatre dades sobre Aníbal Barca.
Bé, aquest senyor va néixer a Cartago l'any 247 abans de Crist, o sigui que tenia 30 anys quan va... 30 ho dic bé?
Sí, quan van prendre l'aventura loca dels elefants, no?
Sí.
Era un tio jove.
Però als deu anys ja es va traslladar a Gades, a l'actual Cádiz, a viure.
Amb 26 anys va prendre el comandament de l'exèrcit cartaginès.
Hi ha algunes fonts que asseguren que es casava amb una dona íbera, anomenada Imílsei, que va tindre un fill.
De ben jove va disputar diverses batalles a Hispània.
Finalment, després de la seva derrota a Zama, si no recordo moltament l'any 202 abans de Crist,
va ser anomenat magíster civil per assenejar l'economia cartaginèsa.
Però Roma el va perseguir, va haver de fugir a Tir, a Antioquia, després a Efes i a Creta.
I no diguis el seu final. El seu final el deixem obert. Ja el sabrem.
Però si no, em trenques tot l'esquema, Manel.
O sigui, era un gran militar que diria que anis.
Era un gran militar. I segurament, si no hagués estat ja un gran militar al moment que en maig de l'any 218 abans de Crist decidís dirigir-se cap a Roma,
si no hagués estat amb aquest renom, doncs segurament tot el seu exèrcit no l'hauria seguit,
amb una aventura que era creuar els Pirineus, creuar els Alps i també acabar arribant, en aquest cas, a la península itàlica
per enfrontar-se cara a cara amb la ciutat de Roma.
Perquè quina relació hi havia entre Càdiz o entre el sud d'Espanya i Roma?
Que formava part de Cartago.
Sí, sí.
Era terreny dominat per Cartago.
I ell se volia fer fort.
Estaven en disputa, o sigui, eren dues potències que s'anaven expandint.
I què passa quan hi ha dues potències properes que s'expandeixen?
Arriba un moment en què entren en conflicte.
Que entren en conflicte.
Ja havien tingut la primera guerra púnica, mitant segle III, que havien perdut Sicília.
Sí, sí. A la primera guerra púnica es baràien per Sicília.
A la segona, per segon, aquí a la península ibèrica.
Sí, perquè havien arribat a un acord, les dues potències, que el riu Ebre era la frontera.
El que hi havia al nord del riu Ebre, o sigui, aquí on estem, era terreny romà.
Jo em vejo la curiositat de la Núria i tot el coneixement que té el Manel.
Però és que m'esteu destrossant el monogràfic, deixeu-m'ho explicat.
Vale, vale, vale.
Doncs bé, per començar a dir, qui eren els cartaginesos o qui era Cartago?
Els cartaginesos eren antics colons fenicis, vinguts de Tir, actual sur, al Líban,
i assentats al Golf de Tunís, al segle VIII abans de Cris,
on vam fundar Cartago, que significa ciutat nova, situada a prop de la Tunís moderna,
com el Manel ve sap, quan vam viatjar a Tunísia.
Sí, precisament aquell dia...
És veritat, tu tenies febres.
Tenia febres.
Se servien de tropes de mercenaris, cada cop que es volien expansionar.
Els romanos els coneixien com a púnics,
per això ha arribat fins als nostres dies el terme de guerres púniques,
és a dir, les guerres que els romans van fer contra els cartaginesos.
I Cartago va dominar diversos ports d'Eivissa, Sardenya i la part occidental de Sicília,
i també bona part de la península.
Però anem cap a l'any 218 una altra vegada, abans de Cris.
Les tropes que segueixen el cartaginès estan fresques,
després d'haver hivernat per arrefer-se del setge de vuit mesos i la posterior conquesta de la ciutat de Según,
una ciutat que els romans no van dubtar a defensar,
malgrat haver signat amb els cartaginèsos l'any 226 abans de Cris,
el pacte de l'Ebre que parlava el Manel,
un tractat que fixava les zones d'influència d'uns i altres,
el sud per als cartaginèsos i el nord del riu Ebre per als romans.
Ah, per tant hi havia un pacte...
Però què passa amb els pactes de l'Ebre?
Però es trenquen.
Que es trenquen, igual que el pacte de l'Ebre que també van signar.
Aquell l'Ebre porta una sang, una aigua molt bruta.
També van dir que no traurien aigua i ara en trauen.
Aigua bruta a l'Ebre.
Si no se'n va a Barcelona, ara ficarem ja...
Si no se'n va a Barcelona, acabarà a València.
No, l'aigua ha d'acabar al mar.
Molt bé.
Per fer el seu cicle. Natural.
Doncs bé, mentre els cartaginèsos hibernaven,
Aníbal no va deixar res per a la improvisació,
no va perdre el temps,
i va enviar missatgers a les tribus íveres,
d'allà van hispànic,
també als pobles del Pirineu
i també a algunes tribus celtes de la Gàlia,
perquè ja tenia més o menys marcat l'itinerari
per arribar a Roma.
Seguint la línia de la costa,
les tropes cartaginèses van continuar cap al nord,
van deixar enrere l'actual Peníscola,
van creuar l'Ebre,
fins que van abandonar la costa
per evitar enfrontaments
amb els indígenes més romanitzats
i les ciutats aliades de Roma,
com per exemple serien Púries.
La columna es va dirigir a l'interior,
per la vall del Segre,
cap a l'actual Veiputs,
seguint per Tàrrega,
fins a Artesa,
Pons i Oliana,
sense passar per Andorra,
a comprar sucre,
que dolent, no?
El seu pas...
Ell sí que pot fer introduccions,
nosaltres no,
que l'he deixat fer amb el monogràfic.
El seu pas va sotmetre
les tribus dels Xilergets,
els Bargussis i altres tribus,
però també n'hi ha que,
simplement altres tribus,
que simplement van deixar passar la columna
sense oposar-hi resistència,
de no i en dir,
mira, sabem que estan de pas,
deixem que en uns quants dies
passin tots els cartaginès,
amb els seus elefants,
els seus soldats,
els seus cavalls,
tots els seus mercenaris...
Tu t'imagines moure
a 100.000 tios
i 40 elefants?
Sí,
i una quarantena d'elefants.
En una època
en què no hi havia carreteres,
no hi havia carreteres,
camins de muntanya,
inclús trobant-te tribus hostils...
Home,
el dels elefants
venia a ser com els tanks moderns,
no?
Sí,
però eren poc efectius,
eh?
Molt lents...
Feien impressió...
I em posaven molt,
això sí, segur.
Imagina't,
a més a més no hi havia cap pont.
un riu com era l'Ebre,
tornant a l'Ebre,
creua-l en 40 elefants.
Després tornarem a parlar
dels rius i els elefants.
No em trenqueu,
monogràfic.
Després,
Aníbal va creuar els Pirineus
pel coi de la Perxa,
l'exercit,
va fer un descens
per la vall del Tec,
però després desviar-se
cap a Elna,
on van anar a trobar
en altres tribus,
etcètera, etcètera.
Superats els Pirineus,
Roma té clar
que és l'objectiu d'Aníbal.
Diu,
Tate,
aquí les coses
es poden ficar molt negres.
Les legions del cònsul
públic,
Cornelia Sipió,
van esperar els púnics
prop de Massàlia,
l'actual Marsella,
però davant el gruix
de l'enemic
es van retirar.
Amb tot,
el primer gran entrebanc
va ser el riu Roin.
Molts elefants
van morir
en l'intent de fer-los
creuar per un pont de fusta,
però el pitjor encara
no havia arribat,
ja que els prop
de 100.000 homes
i els elefants
que restaven
van arribar als Alps
quan a la plana
començava la tardor.
Per a superar
les nevades
i els cims glaçats,
la travessia
havia de ser ràpida.
Els homes
d'Aníbal
havien
repòs,
però apenes
quedaven elefants.
Aviat
van tornar a començar
els combats
i ara
aviat tornarien
a començar
els combats
contra els romans
i segurament
serien molt més cruents
i molt més dur.
Pobres van trobar
dificultats
pel fet d'això
que deia el Manel
de portar elefants
que és creuar rius
i
que hi fes
a l'he cutenar
a la Suïssa.
Imagina't els Alps
també en tribus hostils
i creuar
totes
les muntanyes
a l'alta muntanya
i a més
van anar a creuar
per els llocs
més difícils
i de fet
se li va morir
la meitat de l'exèrcit.
I una altra vegada
públic corrent
l'Icipió
ho torna a intentar
però abans
un incís
i el Manel
ens dirà
quatre dades
d'aquest senyor
Escolta una cosa
quan tingui que parar
per no xerrar
el monogràfic
m'ho dius.
Molt bé.
Públi Corneli
Escipió
l'Àfrica.
M'agrada el titular.
Va néixer
l'any 235
abans de Cris.
Era fill
de Públi Corneli
el que va salvar
la vida
quan només tenia
17 anys
a la batalla
de Tessino
al nord d'Itàlia.
Va conquerir
Cartago Nova
Cartagena
l'any 209
això
estem parlant
d'uns anys
després de la gesta
del senyor Aníbal
Aníbal
estava encara
per Itàlia.
Va passar
victoriós
per Hispània
i va derrotar
finalment
Aníbal
a la batalla
de Zama
al nord d'Àfrica
l'any 202
abans de Cris.
I gràcies a aquesta victòria
va ser aclamat
com el salvador
de Roma
per la seva campanya
d'èxits
en aquest continent
se l'anomenar
l'Àfrica.
Més endavant
lluita amb el seu germà
Lucy Corneli
Escipió
a Síria
l'any 190
abans de Cris.
Tots els dos
germans
van ser acusats
de malversar
la botiga de guerra
i Público Corneli
es va retirar
de la vida pública
morint l'any 184.
Abans de Cris
una altra vegada.
Perquè si hagués mort
de Cris
hauria viscut
300 anys.
Doncs bé
Público Corneli
Escipió
va tornar a reunir
les seves legions
a Plasència
i tanmateix
Aníbal
va tornar a vèncer
i en cada trobada
se'n repetia
la mateixa política
sempre guanyava
Aníbal.
Tot i que
marmava
en elefants
i en exèrcits
tot i que havia passat
molt mal les condicions.
Tenia un objectiu fix
que era arribar a Roma.
A més a més
la política d'Aníbal
després de les batalles
era la mateixa.
Demanava rescat
per als romans
i alliberava
la resta
de presoners itàlics
i deixava a la vegada
clar
qui era l'enemic
i qui podia
aliar-se amb ell.
És a dir
només marcava
com a enemic
els romans.
La resta
de pobles itàlics
de la península itàlica
no eren enemics.
Però això va venir marcat
aquest odi
no ho sé
però aquesta fixació
contra els romans
va venir marcada
per alguna cosa
més que
el que ja m'he explicat.
Venia marcada
per la competència comercial
d'expansió
per la Mediterrània.
És una gran gesta
això de travessar
mig món.
I finalment
es troben
a les portes de Roma.
Després d'hivernar a Bolònia
la columna
encara
la vall del riu Arno
fa ja 10 mesos
que ha deixat
Cartagonova
Cartagena
i el cansament
es feia
ja notar
però passava
més la fidelitat
al seu general
Aníbal
creuant
una zona pantanosa
alguns dels seus homes
van morir
enfabrats
encara
les coses
es ficaven pitjor
per a Aníbal
ell inclús
va tenir una inflamació
que li va fer
perdre un ull
però tampoc
el va aturar
i Roma
ja es temia
el pitjor
i començava
a circular
una expressió
que per aquelles dates
es feia
passava de boca a boca
que era
Aníbal a les portes
Aníbal
et portes
la columna púnica
ha arribat a l'altura
de la capital
després d'un any i mig
l'objectiu
era més a prop que mai
però Aníbal
va optar
per passar
l'estiu
al litoral Adriàtic
on l'exèrcit
podia descansar
i dedicar-se
més a més al piatge
tenir contents
o sigui
abans d'entrar
havia fet tot el camí
superxungo
l'objectiu era Roma
però quan arriba allí
diu
abans d'entrar
anem a prendre'ns un calme
deixem mans lliures
via lliure
als nostres soldats
i mercenaris
i que es dediquin
al piatge
a mesura que avançaven
els exercits
cartaginesos
nombroses ciutats
itàliques
a més a més
se'ls van unir
d'altres com Nàpols
o la Campania
van restar
fidels a Roma
l'estratègia
d'Aníbal
de dur la lluita
a la península itàlica
va donar resultats
amb tot
cada dia que passava
sense que Roma
cedís
el seu aïllament
també es va fer
molt més gran
Ecneu
Cornelisipió
i el seu germà
Públi
van desembarcar
a Espanya
durant aquest període
van construir
un campament
amb púries
per controlar
el pas del Pertús
que era
l'autèntica
porta dels Pirineus
la flota romana
va vèncer la cartaginesa
al Delta de l'Ebre
i a les costes balears
aleshores
el germà Cipió
dirigeix
les seves legions
contra Según
però Esdrúbal
Esdrúbal Barca
que era el germà
d'Aníbal
que es va quedar
a la península
Ibèrica
per defensar
la rereguarda
va aturar
també
en aquell precís moment
doncs
la vèncer en Roma
i és en aquest context
que es funda Tàraco
molt bé
és en aquest context
que es funda Tàraco
o sigui
els cartagineses
es van a Itàlia
i els italians
o sigui els romans
venen aquí
per atacar-los
la rereguarda
la rereguarda
i per tallar també
doncs
l'arribada
de
de suministres
de suministres
de soldats
etcètera
etcètera
mentrestant
Roma va declarar cònsuls
a Lússia
Emili Paulus
i a Caius
Terenci
i Barró
que reuneixen
uns 80.000 infants
i 6.000 genets
per combatre Aníbal
el 2 d'agost
de l'any 216
abans de Cris
va succeir
una de les batalles
més sagnants
de la història antiga
prop del campament
cartaginès
a Canes
Aníbal
va vèncer de nou
i gairebé
60.000 romans
van morir
per això
totes aquestes batalles
que dius
en què va sortir
vencedor Aníbal
van ser aquí
no a Itàlia
Canes
està cap al sud
de la península
a Canes
no a Canes
de França
a Itàlia
en definitiva
i aquesta batalla
de fet
va ser
després d'aquesta batalla
hauria pogut canviar
tot el curs de la història
deixa'm fer una reflexió
molt bé
reflexioni vostè
digue'ls
si
l'hagressen apoyat
el que passa és que
els cartaginersos
potser no tenien
una visió
tan expansiva
i militar
com els romans
llavors
no va rebre el suport
que si l'hagressen enviat
des de
la seva pàtria
que era Cartago
sí
perquè
Aníbal tampoc
no tenia
molt bones relacions
amb la seva pàtria
diguéssim
amb
amb l'elit dirigent
que eren més aviat
més
comerciants
potser que
no militars
i en aquell moment
no va rebre el suport
si hauria rebut suport
hauria pogut
destruir Roma
definitivament
i ara estaríem fent
el nomingues amb històries
en una altra llengua
sí
entre altres coses
hauria canviat
tota l'història
que coneixem
de la humanitat
perquè
en aquell moment
doncs hauria sigut
una altra potència
vencedora en el Roma
sí sí
després d'aquesta victòria
d'Acanes
després de la mort
de 60.000 romans
val
en aquesta batalla
el meitat de Aníbal
va créixer
i molts ja
el consideraven
invencible
i és precisament
en aquest moment
quan l'estrateg
cartaginès
va cometre
el seu gran error
davant
l'estopor
dels seus generals
va decidir
no atacar Roma
per què?
finalment no va atacar Roma
esperava
que els romans
donessin
el primer pas
per negociar la pau
de fet
ja hem dit
al inicial programa
Aníbal no buscava
la destrucció de Roma
només pretenia
que no fos
que Roma
no fos
la màxima potència
a la Mediterrània
però no volia
la destrucció de la ciutat de Roma
però Roma
no va negociar
al contrari
va tallar les comunicacions
entre l'exèrcit d'Aníbal
i els cartaginès
d'Hispània
i el nord d'Àfrica
a Hispània
el seu germà Esdrúbal
va provar
de creuar l'Ebre
però no
no va aconseguir
si bé
l'any 211
abans de Cris
els dos germans
el Sipió
va morir lluitant
els cartaginès
es van veure obligats
a retirar-se
al sud de l'Ebre
i en aquest escenari
van prendre força
la figura
de Públi Cornel
i Sipió
va prendre força
la figura d'aquest senyor
ell va decantar
la balança
a favor de Roma
i passar la història
com l'africà
quan arriba a Espània
negociar
amb les tribus íveres
per lluitar contra Cartago
que davant l'arribada
d'uns i altres
és a dir
de cartaginès
i de romans
doncs es van aliar
en cada moment
amb qui
trobàvem més oportú
aquí
doncs
és important
el pacte
que van fer
amb Indívil
i Mandoni
que segurament
us deu sonar
príncep
dels ilergets
en un principi
es van aliar
amb els cartaginessos
però després
es van acabar
aliant
amb els romans
després de la mort
dels dos prínceps
ilergets
Indívil i Mandoni
doncs
el domini
romà d'Hispània
ja no tenia
cap tipus
de contrincant
hi va haver
algun
intent
desesperat
per part
d'Astruval Barca
germà
d'Anívil
d'ajudar
el seu germà
va creuar
els alps
però
ja va entrar
en sol itàlic
però
sense èxit
va ser derrotat
aquesta va ser
la primera gran victòria
romana
en molt de temps
i que va
a la vegada
doncs
animar els romans
o al poble romà
que segurament
hi havia encara
una possibilitat
i en aquell
partit d'aquí moment
Roma torna a escampar
la seva superioritat
indiscutible
l'any 205
Sipió
va conquerir Cádiz
que estava
en mans dels cartaginesos
i
l'exèrcit cartaginès
que quedava
ja a la península ibèrica
va marxar
Aníbal
encara
va
passejar-se
un parell d'anys
per la península itàlica
fins que Sipió
el va vèncer
i Cartagos
va veure
forçada la rendició
va
va haver un últim intent
del senyor Aníbal
que era un tio
que no rendia
i va ser
en una última batalla
que hi ha
al nord d'Àfrica
sí
al nord d'Àfrica
a Zama
en concret
a terreny cartaginès
sí
sí
però
qui va guanyar
els romans
però és que això
era un anar i venir
de territori
estem parlant
de diferents fronts
oberts
estem passant
de la península ibèrica
al sud de França
a la península itàlica
al nord d'Àfrica
a l'actual Tunísia
etcètera
clar, ell passa l'any 218
i l'última batalla
aquesta de Zama
és l'any 202
són 16 anys
de guerra
Déu-n'hi-do
i finalment
per evitar
ser capturat
i després de molts anys
fugint
a nivell
de la persecució
dels romans
l'any 183
es va
es va treure la vida
es va suïcidar
a Vitínia
i
ja ho veia tot perdut
sí, els romans
no van parar
de perseguir-lo
va haver d'anar fugint
fugint
fugint
ell
ja en poca cosa més
el seu exèrcit
ja devia estar
no, ell sol
ell sol
pensem que la mentalitat
del romans
era el gran enemic
el que havia ficat
la por a les portes
de Roma
o a la ciutat de Roma
i destruir-lo
era
i els romans
es van venjar
de totes les derrotes
ofertes
davant d'aquest senyor
50 anys després
quan van
derrotar definitivament
Cartà
quan l'any 146
però això
això ja
és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
parlarem de xorissos
xorissos
xorissos
però no de menjar
no de menjar
de lladres
exacte
manguis
diu el següent
un cambiazo
recordeu que és una notícia
avui és 14
no?
sí
vale
aparegut el 14 de maig
de 1908
al diario
de Tarragona
diu el següent
un cambiazo
el lunes
quan el sol
iba a su ocaso
sostenían discurriendo
por la calle
de Méndez Núñez
el siguiente diálogo
dos respetables
randes
forasteros
randes
ve a significar
lo que ditarà
chorissos
me has jorobado
aquí no hay
medio de trabajar
de lucirse
ni de que se presente
un negocio
medianamente aceptable
y la otra
diu
no te desanimes
algo caerá
ni un
ni un
palo
ni una cartera
ni siquiera
un primo
más o menos
modesto
y no oímos
la distancia
que nos separaba
de ellos
aumentaba
y las palabras
llegaban a nosotros
confusas
primeramente
luego
como un
vago rumor
intrígonos
tan típico
perdón
intrígonos
tan típicos
diálogos
pero no dimos
gran importancia
a la cosa
suponiendo
que se trataba
de aves de paso
aunque de mal agüero
que se dirigían
a la estación
en busca
de otro
ambiente
más propicio
a sus planes
y sus artísticas
aptitudes
pero cuál
no sería
nuestra sorpresa
al saber
que antayer
un cándido
primo
había caído
en las redes
de aquellos
randas
último
de las estampitas
además
de estos tan típicos
quina gracia
y aquí
el periodista
el que va escribir
la noticia
se los va a trobar
me has jorobado
me has jorobado
dió
estaban
las 12
al caer
cuando un vecino
de Blancafort
que se
extasiaba
eso es lo
sí
la explicación
del timo
que había pasado
un vecino
de Blancafort
que se
extasiaba
contemplando
el magnífico
panorama
que se divisa
desde el balcón
llamado
del Mediterráneo
entabló
conversación
con un desconocido
respecto al objeto
de su viaje
a esta capital
que no era otro
que el de comprar
una caballería
el desconocido
nada torpe
ni perezoso
le dijo
que nada bueno
adquiriría en Tarragona
que precisamente
iba a Reus
con el mismo
objeto
y que en la vecina ciudad
quería hacer
una buena compra
tan buenas mañas
se dio el desconocido
que al poco rato
los dos interlocutores
eran los mejores amigos
del mundo
tanto fue así
que el vecino
de Blancafort
siguiendo el consejo
de su nuevo amigo
decidióse
acompañarle a Reus
como a la sazón
estaba para salir
el tren
dirigiéronse
por la bajada
del toro
a la estación
pero a poco
de haber dado
de los primeros pasos
el desconocido
bajose a recoger
del suelo
un abultado sobre
abriólo
y figúrense
la sorpresa
que recibiría
al ver
que contenía
una respetable cantidad
de billetes
del Banco de España
generoso
y caballero
quiso que su compañero
participara
por igual
del feliz hallazgo
y díjole
que se repartirían
como buenos amigos
los atractivos
papiros
en esas prácticas
en esas pláticas
presentose
el tercero
en discordia
pretendiendo ser
el dueño
del sobre
imagínese la situación
unos que sí
otros que no
ocurrió
se le al afortunado
desconocido
aconsejar
al vecino
de Blancafort
a quien había confiado
momentos antes
la custodia
del repleto sobre
que el tercero
en discordia
les malograría
el negocio
pues sabía
que era un sujeto
de malas pulgas
y que para evitar
cuestiones
lo mejor sería
darle algún dinero
el cándido
de Blancafort
que se había
encariñado
ya con el sobre
entregó
al tercero
en discordia
125 de Lala
125
peales
fa 100 años
pues debía ser
una cantidad
de la seva buchaca
no del sobre
de la seva buchaca
pues debiéndose
comar
200-300 euros
lo que ocurrió
después
pueden suponerlo
los lectores
y los oyentes
también
el amigo
improvisado
y el que
embolsó
las de Lala
tomaron
la del humo
y cuando
el vecino
de Blancafort
trató
de deleitarse
con la vista
de los
bailados
billetes
vio
con la estupefacción
propia
del caso
que el sobre
contenía únicamente
recortes
de periódicos
sirva lo sucedido
de provechoso ejemplo
a los desconfiados
y egoístas
y tome buena nota
de ello
la policía
sí que es el timo
de l'estampeta
de toda la vida
¿no?
lo típico
veu que fa 100 años
ya existía
y seguro que
continúa
funcionando
Curiositats
Parlem de càstig
als parricides
A la Roma Imperial
de principis
de la nostra era
els parricides
eren condemnats
a mort
fent ús
d'un sistema
molt cruel
Segons la llei
pompeiana
el pres
era introduït
en un sac
amb un gos
un gat
una víbora
i un mico
i després era llançat al mar
La naturalesa d'aquest càstig
es devia a la gran importància social
que els romans
concedien a la figura
del pare
es deia el pater
famílies
Repetim
tancat dins d'un sac
amb un gos
un gat
una víbora
i un mico
i després a més a més
tancat
ben lligat
i cap al mar
I quina culpa tenien
el gos
el gat
la víbora
i el mico
Clar que s'ofegarien
També paures
El gat aranyava
la víbora picava
Tota l'hora
Déu-n'hi-do
I un sac tan gran
ja el trobaven
Sí
Tenien les claus
i podíem
que ho volguessin
Déu-n'hi-do
Curiós
Notícies
Anem fatal de temps
Vinga, ràpid
ets una notícia
i no et preocupes
Mira, avui parlarem
del cas Odyssey
Recordeu que
una empresa
nord-americana
anomenada Odyssey
un d'estos caça-tresors
van trobar un tresor
format per un mig milió
de monedes d'or
i de plata
Sí, i tant
No sé
Se suposa que el sur
de la península ibèrica
però el lloc exacte
no ho diuen
i tal
Llavors se va ficar
pel mig del govern espanyol
reclamant el tresor
Ah, no, no, ho sabia jo
tot això
Han estat en judicis
i tal
Perquè ara resulta
que han identificat
d'on prové
aquest tresor
el vaixell
És un vaixell
que es va formar
l'octubre de l'any 1804
a la zona de Cádiz
ha nomenat
Nuestra Senyora
de las Mercedes
i que pertanyia
a l'armada espanyola
Per tant
sembla ser
que el judici
es decantarà
per part de l'estat espanyol
perquè
l'altra sort
pertanyeria
pertanyeria
Seria de
Seria
Seria propietat
de l'armada espanyola
o sigui
del govern espanyol
500.000 monedes
d'or i plata
Era un vaixell
encara recordem
que el 1804
encara teníem
totes les colònies
a ultramar
i portava
doncs
or i plata
de les Índies
Que guai
que encara es trobem
totes el següent dia
Sí
van ser atacats
a traïdoria
podem dir
perquè no havia estat
de guerra
per una flotilla inglesa
per britànics
i es va afonar
morint
més de 200 persones
a l'enfonsament
va explotar el vaixell
van tocar la Santa Bàrbara
que és el lloc
on se guardava la pòlvora
i va esclatar
i es va afonar
tota la càrrega
que tenia d'or
Actualment està valorada
en 373 milions d'euros
uns 60.000 milions
a les antigues pesetes
Déu-n'hi-do
O sigui que
Déu-n'hi-do
I això és patrimoni
de tots, no?
Clar
El que passa és que és curiós
que no es faig res
perquè hi ha molts barcos
afonats
a les costes
d'Espanya
que tenen
o que se sap
que portaven
quantitats d'or important
i ningú ha fet res
inclús l'ovaixell
va estar 7 mesos
extraent l'altre sort
i ningú va moure un dit
fins que al final
quan se va saber
el que havien trobat
Bueno, perquè devien pensar
si ho fan ells
doncs ja ens estalviem
nosaltres la feinada
després ja anem als tribunals
perquè escolta
potser és més costós
el treure-ho
si no n'estàs assegut
on és
ni s'hi trobaràs
Sí, però sí que ho poden
si aquesta gent ho han trobat
pels arxius
i tot segur que es podria trobar
el que passa és que
en aquest país som així
que deixem fer
En fi, veurem com acaba la cosa
però sembla ser
que podria ser
que aquestes monedes
tornen-se aquí
perquè saps què fan
aquestes empreses
quan ho troben això
ho venen
ho venen
inclús al públic en general
fan exposicions
i tu per si vols
pots comprar una moneda
com que als Estats Units
no tenen
la idea
del bé cultural
de patrimoni
I en aquest cas
era tan gran
potser
Si no es van a buscar
els ressorts
aquí tampoc
no gaire
I en aquest cas
potser era tan gran
la cosa
que no ho vam poder dissimular
Suposo que sí
perquè mig milió de monedes
han de fer
bastant de búton
Verem com acaba
de totes maneres
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
a
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Vosaltres sí que sou un tresor
home
Ah sí?
Sí
I tant
Si estéssiu al fons del mar
jo us vindria a buscar
No que estaríem un plat
I tant
Escolta una cosa
Saps que Jordi
ja té una sintonia
per a la nova temporada?
És que Jordi està molt centrat
avui
Ja ho he dit al començament
jo estic centrat
Sí
Tens nova sintonia ja?
No, no
Sintonia no
per a la nova temporada
Té un fragment
Un fragment que podem fer servir
per a alguna tonteria
Per a la nova temporada?
Sí
Ja parlem de nova temporada?
Sí
Perquè no
Després ja veurem si la fem o no
Ja parlarem de
de la remuneració
i tot això
però sí
Ja quan trobem un tresor
Tranquils que ho comparteixem
L'únic que fan fort és el Raiher
Vosaltres no
Vosaltres no
Home
Bueno, doncs que passeu bona setmana
I tant
I amb ànims, vale?
Adéu, siau
Siau
Siau
Siau
Siau
Siau
Siau
Siau
Siau
Siau
Siau
Siau
Siau
Siau
Siau
Fins demà!