...
Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libra.
Avui visitem Boterell, un poble de 1.030 habitants,
a la comarca del Baix Camp.
El municipi en el que s'hi fa un bon oli
és travessat per diversos barrancs i rieres.
Les més importants són la riera del Forja,
la de Les Voltes i també la de Riu de Cos.
Al poble es conserven les restes del castell,
d'estil renaixentista.
S'hi pot veure encara la part inferior del seu clòs
amb les parets inclinades de manera de contraforç.
Com a visitar també l'església de Sant Llorenç.
És també d'estil renaixentista,
però gens dubte el que més crida l'atenció al visitant
és l'anomenada Pedrafita, situada a l'entrada mateix del poble.
Segons ens diu el doctor Vilaseca,
es tracta d'un monument megalític
que tenia el significat d'objecte de culte
o de representació fàlica,
una teoria ja emmesa per la majoria de manirs.
La font vella de Boterell és mil·lenària.
Es creu que el seu origen es remunta a la fundació del poble.
La seva aigua, abundant, per cert, és una qualitat excel·lent.
La font és alhora el lloc de reunió
per celebrar la major part dels actes de les festes del poble.
Com arribem a Boterell, un poble, per cert,
on algú hi ha fixat l'origen del pomtomaca?
Ja ho veurem.
És molt fàcil.
El poble està comunicat per la carretera nacional 420
del Coler del Pinar a Tarragona,
per la part nord del Terme,
i al sud per la carretera T320.
Coneix Boterell, a Montbrió del Camp,
i s'acobla a la de Reus.
Hola, Montse Roques, l'alcaldessa de Boterell.
Llocs d'interès.
Doncs a Boterell, què vols que tinc?
És el poble on va i neix,
i és el poble que té un carinyo especial.
Boterell, el que té de bonic és la tranquil·litat.
Suposo que la gent és molt acollidora.
Intentem fer moltes activitats
perquè la gent que ve s'integri,
activitats culturals, populars, de festa.
I llavors jo penso que el que té bonic és l'entorn,
que tenim molts espais verds, molts jardins,
i que, bueno, que així està molt tranquil.
I a més està ben comunicat,
perquè tenim Reus, Tarragona, l'autopista,
tot molt a la mà, no?
I llavors és fàcil que la gent, ni que visqui aquí,
no tingui problemes per arribar a qualsevol lloc.
El més destacat.
A mi m'imagino que cada poble,
per ell és el millor.
Jo no dic que tinguem coses que no tenen els altres,
però intentem, mira, mínimament els serveis bàsics,
tenir-los al màxim cobert,
tenir els carrers endreçats,
i tenir, bueno, donar-li un aspecte cada vegada més boniquet, no?
Diferent dels altres, no ho sé,
que no tenim una ermita, no tenim, saps, no?
Tenim una cosa que de dir, vai a Botarell a veure,
a Botarell s'hi va per ser Botarell,
vull dir, no, sense cap motiu espacial.
Els nostres serveis.
Tenim el casc antic,
que hi ha les mateixes botigues pràcticament que hi havia sempre, no?
Doncs tenim la farmàcia, tenim el forn de pa,
no hi ha més botigues que fa 20 anys.
El que sí que hi ha són,
és més restaurants, vull dir, hi ha bastants restaurants,
hi ha un hotel i un hostal,
vull dir, i diversos bars, un parell de bars, tres bars.
Llavors, doncs, bueno,
el servei de restauració sí que donem un bon servei,
però el que són botigues de cada dia,
o botigues, marceries,
doncs això no en tenim.
La gent té molt l'hàbit d'anar a comprar fora,
llavors els serveis mínims sí que estan coberts,
perquè hi ha un supermercat,
el forn de pa, la farmàcia,
serveis mínims hi són,
però després ja quan parlem d'altres necessitats,
la gent ja està acostumada,
a part que molts treballen fora,
doncs ja fan les compres a fora.
El més típic de casa nostra.
Aquí el que tenim és això, bon oli.
Oli suposo que cada poble diu que el seu és el millor,
però bueno, nosaltres tenim bon oli.
Bàsicament els pagesos que en queden pocs
i ja són gent gran,
doncs el que tenen és olivera.
Anys enrere hi havia vi,
encara que sembla estrany,
doncs se feia vi,
però ja a poc a poc suposo que era poc rentable
i olivera, avellana, una mica d'ametlla i poca cosa més.
Com de producte típic o plat típic,
no en conec cap,
no sé,
hi ha anys enrere que se'n fes algun,
però sí que s'ha dit alguna vegada,
algun periodista,
que fin indigacions,
que el pa amb tomàquet,
tan bo que és i tant que mengem a casa nostra,
doncs que s'havia inventat o s'havia elaborat per primera vegada,
votaré ell, no?
Bueno,
jo me quedo amb això,
ja està bé,
si alguna cosa hi ha de ser,
doncs mira,
serem famosos pel pa amb tomàquet,
La festa,
les fires.
Les festes,
bueno,
el poble som un poble festero,
intentem celebrar-ho tot,
i sempre en festes populars
i que aglutini gent,
perquè penso que és l'única manera,
bueno,
una de les maneres,
l'única,
però una de les maneres
que la gent,
si surt a les festes
i es relaciona amb la gent
que ja hi som i tal,
que sigui més fàcil la integració,
una font,
d'integració és l'escola,
bàsicament,
però l'altra,
jo penso que les festes
també són importants
i des de Cap d'Any,
Reis,
les festes majors
i la festa major grossa,
que és la Sant Llorenç a l'estiu,
que fem més d'una setmana de festa
amb actes populars i tal,
que ens ho passem molt bé,
almenys,
ens ho passem bé els que ho muntem
i jo penso que la gent
que hi va també,
doncs intentem això,
cada celebració
i les típiques catalanes,
tradicionals,
castanyada,
tot des de l'Ajuntament,
sempre d'una manera o altra,
més modestament
o amb més medis,
doncs la celebrem.
La crida.
Ja us he dit
que no hi ha un motiu especial,
alguna cosa,
alguna construcció,
alguna cosa
que cridi l'atenció
per venir al poble.
jo sé que si s'hi ve
no es marxa
perquè els que hi som
intentem que els que venen nou
s'hi trobin a gust.
Si la gent vol venir
a provar el pan de tomàquet
de boterill,
doncs també tindrà llocs
on hi faran
on de molt bo.
I a més,
doncs tenim una marca,
un signe
de l'entrada al poble
que, bueno,
que és el símbol
que utilitzem
per la revista municipal
i com el nom
de l'Associació de Joves,
és a dir,
que és un nom
molt estimat al poble
que és la Pedra Feta.
La Pedra Feta
és un monument
que tenim
a l'entrada del poble
que diuen
les fonts històriques
i jo no les descontraré pas
que és un monument
megalític, no?
Potser si anulitzéssim
veuríem que,
no ho sé si ho és o no,
però com que jo
ho he trobat,
doncs això ho conservem, no?
Un monument
que tenim a l'entrada del poble
al que nosaltres li tenim,
doncs, mira,
allí una llumeta i tal, no?
I que és un dels símbols,
això del Campanar
i la Font Vella,
sobretot la Font Vella,
que la Font Vella
la coneix molta gent
a la sardinada
que fem cada any
a l'estiu,
doncs llavors
aquests són els llocs
per a mi
més bonics del poble
i que val la pena
que la gent que no el coneix
s'apropi
i els rebrem
amb els graços oberts.
Pobles del Camp de Tarragona
i les Terres de Libre.