Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Isabel, bona tarda!
Hola, bona tarda!
Gràcies per venir!
A vosaltres, per acomiadar-me!
A mi em fa il·lusió perquè és un tema que cada cop s'encena a parlar més
i la veritat és que, com a contaminoció lumínica, però no sabem ben bé el què,
la primera entrevista que faig sobre el tema,
t'hi has trobat que hi ha poca bibliografia al respecte?
Exactament, és un dels temes que hi ha poca bibliografia i més des d'una perspectiva com la que tracto jo,
que és una perspectiva jurídica, és a dir, d'estudi de la llei.
Sí que està més estudiat el tema a nivell científic, per dir-ho així entre cometes,
ja que van ser el col·lectiu d'aficionats i professionals del món d'astronomia i astrologia
els que van començar a denunciar aquest fenomen.
Aquests són els que van posar el crit al cel.
Exacte, m'he tan ben dit.
Perquè precisament es trobaven que aquesta sobrecàrrega lumínica de les ciutats
no els permetia fer la seva tasca d'observació del cel, no?
Clar, la primera pregunta seria a qui afecta la contaminació lumínica?
La contaminació lumínica té diferents conseqüències, no?
Un grup de conseqüències que podríem parlar que té,
doncs són de les conseqüències econòmiques, en primer lloc.
Les conseqüències econòmiques deriven del fet que estem sobreil·luminant
o il·luminant indegudament els nostres carrers
i les nostres necessitats d'il·luminació en hores de foscor.
Llavors, què passa?
Si estem fent un sobreconsum, vol dir que hi ha una part d'aquesta il·luminació
que no la necessitem, no?
O que l'hauríem d'emprar d'una altra manera.
Per tant, ja trobem aquí el primer grup de conseqüències econòmiques.
Doncs val la pena tenir-ho en compte, eh?
Molt en compte.
El punt econòmic, especialment per als municipis, no?
Exactament.
Que han de donar en compte amb les despeses.
Perquè una d'aquestes conseqüències econòmiques,
la contaminació lumínica, una de les principals causes,
o una de les causes importants, és tot l'enllumenat viari.
L'enllumenat viari suposa, de la factura energètica municipal,
és a dir, del que paga un municipi a final de mes o de trimestre,
en concepte de consum energètic,
és el 50% va destinat a aquest enllumenat públic.
És a dir, que estem dedicant el 50% de la factura energètica
a il·luminar els carrers i, en alguns casos,
amb el 25% d'aquesta despesa seria suficient, no?
Llavors, un altre grup de conseqüències
serien les conseqüències ambientals,
tant per l'afectació al medi nocturn
i a tot l'hàbitat i ecosistemes
que s'haurien de desenvolupar normalment en hores de foscor.
Aquest tipus de contaminació altera aquests seus hàbitats
que tradicionalment no tenien aquesta il·luminació en hores de foscor,
a partir de les 8 o de les 10 de la nit,
depèn d'horari d'hivern i estiu.
I llavors també perquè aquest fet de sobreconsom energètic
suposa una sobregeneració d'emissions a l'atmosfera,
és a dir, a menor consum energètic,
menor necessitat de generació elèctrica,
menor emissions a l'atmosfera, no?
Estem parlant diàriament en tots els mitjans
anem sentint canvi climàtic,
doncs bé, aquesta és una de les conseqüències
que es desprèn també d'aquest sobreconsum energètic, no?
I llavors també estaríem parlant d'unes conseqüències
més de tipus social o socioeconòmic
que produeixen, doncs, per exemple,
podem anar amb un exemple que quedarà molt clar, no?
Podríem anar conduint per la carretera
i veiem, doncs, a mà dreta o a mà esquerra,
un anunci o un cartell totalment il·luminat, no?
Això ens provoca una distracció del fet
que estem conduint, girem la vista cap a aquest cartell publicitari,
llavors això també, doncs,
hi ha un risc de distracció dels conductors
o si estem en una zona fosca i entrem de cop
en una zona que està molt més il·luminada
tenim també un enlluernament, no?
Vull dir que són perillosos conductors.
Se m'acord que potser aquest últim grup que has dit, no?,
de repercussions socials, per dir-ho així,
deu ser el que no està tan regulat o tan legislat.
Exacte.
O sigui, de bibliografia al respecte dius que no n'hi ha molta,
però menys des del punt de vista jurídic.
Però, escolta, la llei deixa les coses clares
o dona un marge molt ampli d'interpretació,
que és el que acostuma a passar amb aquests temes?
A veure, la llei el que fa és que preveu, doncs,
tota una sèrie d'instruments perquè els municipis,
que són la principal administració que ha de vetllar,
perquè és la responsable, vaja,
que s'implanti tot aquest març normatiu,
els defineix tota una sèrie d'instruments
que aquests han d'anar implantant en la seva gestió diària,
doncs, per intentar reduir aquesta contaminació alumínica
i, a la vegada, doncs, revertir en una reducció
de la seva despesa energètica i, evidentment, econòmica, no?
Llavors, defineix diferents instruments.
Un, per exemple, el que podria ser és la divisió
del seu terme municipal en diferents zones
segons el seu grau d'admissió de la contaminació alumínica.
Imaginem una ciutat o un poble
que està al costat d'un parc natural
o d'una part del territori que té una especial protecció
per la presència de flora, fauna o qualsevol altre element.
Llavors, aquella part del seu terme municipal
haurà de tenir menys il·luminació
per no afectar les propietats d'aquest espai.
Les zones, per exemple, d'oci o zones de trànsit
on hi ha una gran densitat de vehicles,
doncs, evidentment, poden estar més il·luminades, no?
Llavors, preveu també altres instruments,
com és, per exemple, que el fet que qualsevol instal·lació
d'il·luminació exterior necessiti una autorització prèvia
dels municipis, no?
És a dir, preveu una gran varietat d'instruments
que els municipis han d'anar aplicant.
Respecte a aquestes mesures tècniques,
bueno, si són suficients o no,
hi ha totes les opinions, no?
Potser depèn una mica de la voluntat que hi posi el municipi, no?
El Consell Històric de diu
volem controlar i ja ens ho farem venir bé per controlar-ho
o mira, passem una mica?
Ara has donat la resposta exacta, no?
Realment és això, el marc regulador,
jo, el meu parer, penso que és bastant complet
i defineix els instruments bastant detalladament,
però el problema que ha tingut aquesta normativa
és que ha quedat a mans de la voluntat dels municipis,
de la voluntat, del coneixement o de la motivació que hi tinguin
o, per exemple, del que s'enganxin més o menys
a aquesta idea d'aquesta reducció d'espresa energètica, no?
Perquè aquesta reducció, prèvia reducció,
hi ha d'haver una inversió en renovació d'enllumenat públic.
Que després ja ho recuperes en el sentit que gastes menys.
Bé, és com que a casa, un exemple molt pràctic,
és com que a casa compro bombetes de baix consum.
Exactament.
Són més cares a anar-les a comprar a la botiga,
però després et repercuteix en l'aberatiment en el seu cotxe.
Doncs imaginem això a nivell de tot el municipi, no?
La despesa o la inversió, no s'ha de dir despesa,
que és més aviat una inversió en aquest canvi d'enllumenat públic,
doncs hi ha diferents estudis i, segons la inversió que suposi,
pot estar amortitzada en un termini de dos a quatre anys.
És a dir, que amb dos anys, amb l'estalvi energètic
que podrem arribar a assolir,
recuperem ja tota la inversió que vàrem fer.
I no hi ha normes obligatòries i generals?
Perquè, pel que m'estàs dient,
el que es considera un no contaminació lumínica,
el que seria el llindar,
de dir, a partir d'aquí ja t'estàs passant,
no depèn d'una xifra concreta de lúmens,
em sembla que és la mesura,
sinó que depèn una mica de cada municipi,
les condicions o les circumstàncies en què estan.
No hi ha res general per a tothom?
A veure, el reglament defineix la tipologia de zones
que un municipi podrà dividir el seu terme municipal,
són les zones E1, E2, E3, E4,
segons si admeten més o menys grau de lluminositat,
per a entendre'ns,
i llavors sí que defineix el reglament el número de lúmens,
el tipus de bombetes i altres característiques tècniques
que hauran de tenir els sistemes d'il·luminació exterior,
segons si pertany a una zona E1, E2, E3, E4.
És a dir, que totes aquelles parts
de tots els termes municipals de Catalunya
que siguin zona E3,
hauran de tenir les mateixes característiques.
Però dins d'un municipi
trobarem tota aquesta diversitat de zones.
I hi ha un munt de coses a tenir en compte.
Això que deies tu mateix, per exemple,
de l'allumenat del carrer.
Ara aquí a Tarragona ja fa un temps
que han començat a canviar aquest sistema d'il·luminació
perquè es trobava en això,
que la llum apuntava cap al cel,
que tampoc no tenia gaire sentit.
Ara estan canviant també
el que és el tipus d'il·luminació pels semàfors.
Exacte.
Estan canviant-ho per leds.
Exacte.
El tema de la contaminació alumínica està molt relacionat
i de fet la llei ho tracta conjuntament
amb el tema de l'eficiència i eficàcia energètica.
És a dir, podríem tenir, per dir-ho així
en paraules de carrer,
podríem tenir un enllumenat viari
que no contaminés lumínicament
perquè la bombeta o el focus que tingués
estigués totalment enfocant el terra
i, per tant, més amunt d'on s'acabaria
el punt que aguanta la bombeta no s'emet llum,
però, per altra banda,
que ho estigui fent amb un tipus de bombeta
que no fos energèticament eficient.
Llavors, això tampoc no tindria gaire sentit.
I el que fa la llei és aprofitar
l'ocasió de regulació de la contaminació alumínica
amb també definir el tipus de bombetes
que han de portar l'enllumenat públic.
El cas dels semàfors no està inclòs en la llei
perquè la llei només s'aplica als sistemes
d'il·luminació exterior.
Evidentment, no s'hi inclouen, per exemple,
els tipus de llums de les pistes d'aterratge
dels avions o els fars per orientar els vaixells
o els semàfors.
Però és un tema que està molt relacionat
i que lliga també amb un dels objectius de la llei
que és la reducció del consum energètic
i la reducció d'emissions a atmosfera.
Et pregunto ara, ni que siguin preguntes,
una mica estranyotes, però jo crec que molt quotidianes,
molt habituals.
Per exemple, què fem amb els aparadors?
Aquests aparadors que derrotxen llum pertot arreu
que dius, home, m'estan demanant un estalvi energètic
i com pot ser que això estigui il·luminat d'aquesta manera
tota la nit? Això està regulat o...
Això està regulat, exacte.
Tots, bueno, l'enllumenat, el que se considera, per exemple,
tant la llum d'aparadors com també una situació molt habitual,
la il·luminació de façanes de monuments històrics
i també un tema molt comú,
l'enllumenat ornamental de Nadal,
tota aquesta il·luminació...
Tot això està regulat, també.
Tot això entra dins aquesta llei, no?
I a la llei i al reglament.
Llavors, tots aquests diferents aspectes
estan regulats tant en el sentit del grau,
els lux que dèiem abans,
que pot tenir aquesta il·luminació,
com l'horari en què poden estar o no enceses, no?
Hi ha també, per fer un exemple i perquè ens entenguem
de què està parlant la llei,
la llei regula també tota la il·luminació dels rètols
de serveis, com podrien ser gasolineres o farmàcies, no?
O indicadors d'hotel.
Aquest tipus d'enllumenat, de llums, vaja, més que enllumenat,
mentre el servei estigui funcionant,
és a dir, una gasolinera que funciona a les 24 hores,
doncs podrà tenir en hores de foscor
sempre la seva llum indicadora de gasolinera engegada.
Ara, si la gasolinera funciona
des que es pon el sol fins a les 11 de la nit,
doncs a partir de les 11 de la nit,
quan acaba el seu servei,
ha de pagar aquest enllumenat.
Què passa quan entra en conflicte,
bé, amb aquest àmbit i amb tots, no?
Però vaja amb aquest àmbit, la normativa,
amb el que és conflicte ja personal.
Per exemple, doncs,
el meu pis m'entra per la finestra
la llum de la farola que tinc a baix,
que és que la mà l'hem posat just davant de la finestra.
Exacte.
O la llum d'aquesta gasolinera, no?,
que té dret a tenir el rètol encès,
però és que, clar, el tinc davant de la finestra.
Això també...
Això és un tema molt...
És un tema que la pròpia legislació contempla,
se n'anomena intrusió lumínica.
Ah, mira, jo és que preguntava per preguntar
i veig que està tot apamat, doncs.
Sí, sí, sí, la llum mentre casa, no?
O sigui, jo tinc els llums de casa apagats,
tinc la persiana amunt i m'hi veig, tinc llum, no?
Llavors, aquest aspecte també està regulat,
el que passa que no és...
O sigui, estableix mecanismes perquè no es doni,
però no preveu exactament com combatre-ho, no?
O què pot fer un ciutadà quan li passa això, no?
Llavors, en aquests casos, la llei,
encara li falta aquest grau d'aplicació
i aquest grau de tenir-la per mà
i de saber com solucionem uns casos o altres,
aquesta és una de les grans preguntes, no?
Què puc fer quan la llum inveja al meu domicili?
En aquest cas, en el de...
L'aspecte del dret ambiental es va donar ja fa temps
una sentència en respecte que a una persona
a casa seva li entraven sorolls i olors d'una depuradora.
Era el mateix cas, no?
Jo estic a casa meva, tinc el meu domicili privat
i m'estic rebent uns efectes negatius
d'un funcionament d'una cosa
que és totalment alien a casa meva.
És que de la contaminació sonora
també n'hauríem de parlar un dia.
Exactament.
Llavors, en aquest cas,
aquesta era una de les vies que s'utilitzava
per defensar el dret en el domicili
sense haver-nos vulnerats per aquesta intrusió alumínica,
doncs era el dret fonamental a la intimitat, no?
Una mica això anem...
Ja estem parlant del Tribunal Europeu de Drets Humans
i hi ha una altra esfera, no?
Sí.
Però la llei, o sigui, preveu mecanismes concrets
de regulació de nova instal·lació
sobretot...
Bé, és que clar, jo estic intuïnt
per el que tu vas dient que potser
per allò recent que és la llei,
suposo que és recent tot això, no?
No tant, eh?
Aquest és el problema.
La llei és del 2001,
el reglament és del 2005,
estem al 2008
i del 2005 al 2008,
segons el meu parell,
segons el que he pogut anar contrastant
amb tots els municipis que m'he posat en contacte,
no hem avançat massa.
És a dir, un dels problemes que té aquesta llei i reglament
és que no s'està aplicant.
No és una afirmació que faci jo gratuïtament,
sinó perquè, doncs, un dels objectius
a l'hora de fer aquesta tesina del màster
que s'ha convertit ara en publicació, no?,
després d'estar revisada, etcètera,
doncs va ser posar-me en contacte amb municipis.
És a dir, jo no volia parlar per parlar
d'una llei i un reglament, no?,
sinó que m'interessava especialment
anar als municipis, allò fent treball de camp
i dir, bueno, vostès això,
aquesta obligació que tenen,
com l'estan aplicant.
Quins casos s'han trobat?
Han dictat ja sancions
perquè hi ha alguna persona
que té el seu determinat llum
obert en hores en què no podria estar-ho?
Com l'estan fent?
I la resposta era que no sabien
no sabien massa de què els estava parlant, no?
Suposo que funcionem moltes vegades
a la base de queixes, no?
Si algú es queixa i passa això,
ja mirarem com ho farem.
Exacte, que aquest va ser un dels motius
m'atreveixo a dir
que s'acabés regulant aquest tema.
Aquí a Catalunya hi ha una associació
que està treballant molt
per la difusió i la prevenció
de la contaminació alumínica
que es diu Cel Fosc
que van ser principalment
un dels promotors
i que van estar treballant
perquè tota la problemàtica
de la contaminació alumínica
arribés una mica a l'agenda política, no?
I realment podem dir
que la llei que tenim
es deu una mica al seu treball.
I sembla que en tot cas
és una llei que es pot aplicar
per, com deies tu,
per noves instal·lacions.
Allò de dir,
bueno, ho comencem a fer,
tenim la llei a la mà,
fem-ho d'aquesta manera,
però pel que ja hi ha instal·lat,
difícilment...
A veure, la llei preveu
que tots els municipis
han de redactar
o haurien ja d'haver redactat
abans de desembre del 2007,
el 31 de desembre del 2007,
un pla municipal
d'adequació de la il·luminació exterior.
És a dir, un pla
que contemplés
tots els sistemes d'il·luminació
exteriors existents al municipi,
tant públics com privats,
és a dir,
el fanalet que tenim al jardí
també hauria d'estar contemplat.
Una penyada, una penyada.
Exacte.
Llavors, aquest pla
hauria d'haver estat aprovat
abans del 31 de desembre del 2007
i preveure tot un calendari
de desenvolupament
de tots aquests canvis.
Llavors, el reglament preveu també
que tots els sistemes
d'enllumenat públic,
enllumenat viari,
en casos que hagin de ser modificats,
és a dir,
que se'ns fon la bombeta
de l'enllumenat viari,
doncs el recanvi ha de ser ja
de baix consum
i adequat
a les característiques
de la zona
en què està situada.
I en els casos
de renovació integral
de l'enllumenat públic,
doncs s'ha d'atendir
no només
aquest canvi
de bombeta,
per dir-ho així,
sinó ja
de totes les característiques
tècniques
i per fer així
anar-ho adequant
escalonadament
a tot
el que preveu
la llei
i especialment
el reglament,
perquè és el reglament
el que detalla
ben bé
tots els aspectes
tècnics
de com
protegir
el cel nocturn.
Doncs tota aquesta informació
i més
la trobareu
sobre contaminació
lumínica
en la segona
entrega
d'aquesta col·lecció
que es diu
Quaderns de Dret Ambiental
sota el títol
de la prevenció
de la contaminació
lumínica
a Catalunya
com deia la Isabel Junquera
la seva autora
amb especial referència
a diferents municipis.
Com ha anat
l'elaboració
d'aquesta publicació
que deies
que primer
va ser la teva tesi,
no?
Exactament,
jo us vaig fer
el màster
en Dret Ambiental
aquí a la Universitat
Rovira i Virgili
llavors
vaig tenir
l'oportunitat
de
fer aquesta memòria
i de poder
anar comptant
amb la col·laboració
de diferents municipis
que jo anava
trucant
i que m'anava
presentant allà
a preguntar-los
doncs
què estàvem fent.
Vaig anar també
a l'oficina
de la prevenció
de la contaminació
lluminosa
que és una oficina
del Departament
de Medi Ambient
i Evitatge.
És que a vegades
també
no coneixem
tots aquests
mecanismes,
tots aquests organismes.
Clar,
aquí estem...
No sé fins a quin punt
els hauríem de conèixer
en el sentit
que és una cosa
també que li toca
més que res
a l'administració.
Exacte.
els poden tenir
petits conflictes
però vaja.
Nosaltres els hauríem
de conèixer,
també nosaltres
estem acostumats
a que la informació
se'ns doni
i no ens movem massa
per informar-nos-nos
però també
l'administració
s'hauria de donar
a conèixer.
Vull dir que aquí
és una mica
de responsabilitat
compartida.
Llavors bé,
em vaig estar posant
en contacte
amb tots els municipis,
tots vaig rebre una...
Vull dir,
vaig tenir en tots
una molt bona rebuda,
tothom molt amable
em va informar
sobre el tema,
també els de l'oficina
com deia,
i bé,
doncs gràcies
a la seva col·laboració
aquest llibre
ha pogut ser
no només
una descripció teòrica
d'una llei
i un reglament
sinó que ha pogut
incorporar
les mínimes experiències
que existeixen
sobre l'aplicació
d'aquest reglament
i doncs
veient que
no eren masses experiències
perquè inicialment
el llibre
el que volia ser
era un recull
d'experiències
i llavors
poder-ne fer
una comparació
i una valoració
i poder,
per dir-ho d'alguna manera,
tenir un model
o un paradigma
d'aplicació
d'aquesta llei i reglament
es va haver de reorientar
al veure
que no hi havia
massa experiències
i el que he fet
doncs és
a part d'analitzar
la llei
i el reglament
i incorporar
aquestes experiències
fer tot un llistat
detallat
de totes les obligacions
que recauen
sobre els municipis
perquè és el que he vist
la necessitat
que tenen, no?
O sigui,
també té un punt
aquest llibre
de manual.
Exacte.
Si més no,
té la voluntat
que pugui
esdevenir un manual, no?
És a dir,
que el fet
que es faci
des de la universitat
doncs
que tingui
aquesta característica, no?
Que per una part
pugui aportar
la vessant
més acadèmica
i més d'anàlisi
però que per altra banda
se'n puguin
beneficiar
les persones
que realment
són les responsables
i que l'administració
en fer aquesta llei
les ha designat responsables
d'aplicar
la llei
i el reglament.
Respecte a aquestes persones,
les administracions
tenen prou tècnics,
prou especialistes?
A veure,
aquí
aquesta és
l'explicació
que ens acostumem
a trobar normalment, no?
És a dir,
a l'administració local
se li estan
designant
moltes competències
perquè és l'administració
més propera
a la ciutadania,
acostuma a ser
l'administració
en què
les persones
hi tenin més confiança,
no?
Perquè ho veiem
més proper,
ho veiem
potser cada dia
en el cas
dels pobles petits,
no?
I amb aquesta justificació
se li estan
atorgant
bastantes competències.
Llavors,
en alguns casos
ens trobem
que efectivament
no tenen
els suficients
metjans tècnics
ni econòmics,
però en aquest cas
de la prevenció
de la contaminació
lumínica
jo he de dir
que encara no ho puc
valorar
tenen o no
aquests mitjans tècnics
i econòmics
perquè el que m'he trobat
és que de moment
no estan informats
sobre l'existència
de totes les competències
que se'ls han generat
a partir d'aquesta llei.
Llavors,
un cop
vegin ells
tot aquest llistat
de competències
que és una mica
el que he intentat
fer jo
en la publicació
podran valorar
si tenen o no
capacitat,
no?
Però crec que ens trobem
encara en una fase prèvia
de poder afirmar
que realment
no tenen
mitjans tècnics
i econòmics.
Primer,
que la coneguin,
que valorin tot el que
realment els hi suposarà
i llavors...
Que per una depressió
ja t'ho dic,
Isabel,
es posaran les mans al cap.
I llavors segurament
sí que ens diran
que no tenen suficients
mitjans tècnics
i econòmics
però bueno,
jo des d'aquí
animo
realment
a posar una mica
doncs
ja ànfasi
en l'apil·licació
d'aquesta llei
i reglament
i sobretot
remarcant
que els pot arribar
a suposar
un estalvi energètic
molt important.
A la llarga
és que el que passa
és que a vegades
es tenen...
Sí, volem resultats
immediats.
Clar, això
no és així, no?
Vull dir,
se necessita una inversió,
se necessita
passats tres anys
sí que es recupera
la inversió
i es redueix
doncs
aquesta despesa.
La Isabel
té una assessoria
mediambiental
a Girona,
comentaves.
Exactament,
a Olot.
Ah,
n'hi ha moltes
d'empreses com la teva
i quin tipus
de clients teniu?
Qui s'interessa
per aquestes coses?
A veure,
consultores ambientals
n'hi ha bastantes, no?
perquè és un tema
que s'ha donat
doncs la regulació
normativa ambiental
és cada vegada
més abundant
i afecta
tant a l'administració
pública
com especialment
als centres productius,
no?
Empreses.
Llavors, clar,
aquesta necessitat
ha fet
doncs que l'administració
i els destinataris
d'aquestes noves lleis
doncs necessitin
un assessorament
de personal
especialitzat
en aquesta matèria, no?
Llavors nosaltres
el que intentem fer
des del punt
d'assessors
doncs en temes ambientals
és orientar una mica
aquesta gestió
de com integrar
les diferents normatives
en la gestió diària, no?
I sobretot
que no es vegi
com una càrrega
sinó que realment
si s'han regulat
aquestes matèries
és perquè hi havia
una sèrie de problemàtiques
i el que pretén
fer la legislació
és solucionar-les, no?
I no pas suposar una càrrega, no?
A vegades
moltes persones
a què anem a explicar
la legislació
moltes persones
que es posen en contacte
amb nosaltres
és perquè diuen
ai, ara
encara prou feina tinc
que encara he de fer
un paper més, no?
Més burocràcia
més paperassa
llavors, bueno
intentar agilitar
totes aquestes gestions
Qui us demanen però
assessorament sobre aquests temes?
Empreses privades
administracions públiques?
Empresa privada molt
perquè va
bueno, l'any 98
es va aprovar una legislació
que també
paulatinament
totes les empreses
s'haurien d'anar
adequant
a una autorització
ambiental integrada
llavors això
és tot un procediment
d'adequació
en aquesta legislació
i d'inventari
de tot el funcionament
de l'activitat
llavors això
els ha suposat
bastanta càrrega
un treball afegit
que estan tendint
a externalitzar
i llavors
els municipis
perquè es veuen
molt perduts
en aquests aspectes
el que passa
que ja
podríem dir
que hi ha municipis
que el que volen
és limitar-se
al compliment
de la legislació
i en canvi
hi ha municipis
que veuen
o que pensen
que realment
cal
una evolució
i una gestió
local ambiental
és a dir
no van
a complir
la normativa
sinó que aposten
per una gestió
ambiental
global
de tot el municipi
i llavors
també intervé
aquí relaciona
molt també
els temes
de participació
ciutadana
perquè al ser
una matèria
més nova
les noves
normatives
que requereixen
també
un esforç
municipal
en alguns casos
els ajuntaments
opten
també
per involucrar-hi
tota la seva població
llavors aquí
interrelacionem
molts temes
sí, sí
jo m'estic espantant
ja
Déu-n'hi-do
tot el que s'ha de tenir
en compte
més o menys
ja ho intuïm
pel que ens has anat
dient al llarg
de l'entrevista
però ja per acabar
fem la carta
als reis
què es necessita
ja perquè
aquesta llei
arrenqui
es posi en funcionament
o què li manca
la mateixa llei
conscienciació social
m'estaves dient
eines d'aplicació
una mica
heu de fer això
però us ajudem
us donem
exacte
a veure
el que caldria
principalment
és donar-la a conèixer
donar-la a conèixer
tant
a nivell
d'administració
és a dir
que la pròpia oficina
per a la prevenció
es posi en contacte
amb els municipis
que de fet
també en un moment
fa aproximadament
dos anys
també ho va fer
per una sèrie de tràmits
que s'han de fer
entre l'Ajuntament
i a l'oficina
però per exemple
els municipis
no es van
aquell contacte
no els va ser suficient
per veure
que realment
aquí hi havia
tota una normativa
que els generava
molta feina
llavors en aquest cas
el que caldria
és que els municipis
i oficines
posessin
de mutu a cor
i a treballar
conjuntament
perquè aquesta llei
es vagi aplicant
que no es quedi
només a l'estanteria
sinó activar-la
i crec que el que caldria
molt és
poder anar
més enllà
en aquesta publicació
que avui presentem
a la universitat
que és
no només
poder fer aquest llistat
sinó
anar-lo aplicant
perquè el llistat aquest
en alguns casos
s'identifiquen
les competències
es descriu
possibles
sistemes
per desenvolupar-les
però ens faltaria
una mica
la part
tastar
aquestes propostes
que s'han anat
recollint en el llibre
i les experiències
que s'han anat
ja implementant
doncs res
segona part del llibre
Isabel ja ho saps
per part meva
estaria encantada
perquè realment
ha sigut
molt profitós
poder anar
parlant
amb diferents
ajuntaments
perquè realment
són les persones
que gestionen
el dia a dia
dels llocs
on vivim
i realment
ha sigut
molt interessant
poder anar
contactant
amb diferents municipis
que a més
estar
a la universitat
aquí
a Tarragona
però jo el sé
de Girona
m'ha agradat
també
poder voltar
una mica
per les dues províncies
la prevenció
de la contaminació
lumínica
a Catalunya
amb especial referència
als municipis
el llibre
de la Isabel Junquera
que es presentarà
recordeu aquesta tarda
a les 7
a la facultat
de ciències jurídiques
felicitats
Isabel
per la feina feta
i moltes gràcies
per venir-nos a explicar
moltes gràcies
per haver-me convidat
a explicar
i a fer una mica
de pedagogia
de què ha de ser
aquesta llei
i animar
doncs
aprofitant
la
que a partir de la ràdio
ens posem a dintre
les cases
i dintre els ajuntaments
animar
que els ajuntaments
comencin a aplicar
i animar també
a totes les persones
que siguin exigents
amb els seus ajuntaments
i amb l'oficina
de la prevenció
de la contaminació
lluminosa
per a poc a poc
anar implementant
tota aquesta llei
i reglament
gràcies
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies
gràcies