I never feel a thing is real
When I'm away from you
Out of your embrace
The world's a temporary parking place
Mmm, a bubble for a minute
Mmm, you smile
The bubble has a rainbow
In it
10 minuts falten per arribar a les 7 de la tarda, així que ràpidament connectem amb la nostra unitat mòbil, que, fifif, ràpid, avui ara s'ha desplaçat cap a la llibreria La Rambla.
I és que allà a partir de les 8 hi tindrà lloc la presentació d'Ignició, un llibre, una peça de teatre de Sergi Xirinax.
Pau González, Josep Sunyer, bona tarda.
Hola, Núria, què tal?
Us teletransporteu, sou superràpids.
Doncs som rapidíssims, eh? Mira, com el vent, això que avui no fa vent.
Però mira, escolta, tinc al costat un llibre que és, bé, va ser l'obra guanyadora del Premi Teatre Principal de Texts Dramàtics 2006, convocat per la Fundació Teatre Principal de Puyensa.
Sí.
I aquest llibre és el que es presenta avui aquí, el de Mallorca, em diuen, eh? M'apunten, de Mallorca.
De Mallorca.
De Mallorca.
La veu et sona, la veu de fons o no?
La veu i la barba...
La veu és de Puyensa.
Ho sents, no?
I tant.
Et sona aquesta veu?
Sergi Xirinax.
La presentes tu? Vinga, Sergi Xirinax, exacte, Sergi, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
I la Marta i la Montse, eh?
La Marta i la Montse, eh? Què?
També són aquí.
Hola, hola. Hola, què tal?
Doncs avui som aquí a la Bona Cotja, eh?
És que el Sergi no presenta sol.
Persones i personatges de l'obra.
Què fèieu a l'obra, vosaltres?
Jo feia de directora de l'obra.
Però no era ella, el director.
No, però en aquest cas la primera part la feia jo.
Feia de directora, d'apuntadora i era el personatge, un dels personatges.
Quin personatge?
De directora.
I la Montse?
Jo feia la defensa.
Resulta que l'obra de teatre, bueno, s'ha de veure,
però és una obra dins l'obra.
I jo feia en una escena, sortia de defensa, defensar una senyora.
De defensar-nos l'obra perquè el públic que ens volia matar,
el públic que ens volia matar ens havia de defensar l'obra.
No que ens volien matar, fotre tot de tomàcades o tal?
Sí.
Resulta que en aquesta obra hi ha una colla de mafiosos
i jo, com a defensa, també estava dintre la màfia.
Els personatges només, eh?
Clar, naturalment, els personatges.
Només faltaria.
Què? Més faltaria?
Sí, sí.
Mafiosos n'hi ha de tot arreu.
És que ara no sento l'interroctor.
Què més vols que t'expliqui?
Núria, vols saber alguna cosa en especial?
Home, vull saber, perquè més enllà de l'obra,
jo sé que per presentar-la, el Sergi avui s'ha acompanyat
de tot un seguit d'especialistes d'experts a nivell europeu
que, bueno, la falagaran i estaran encantats amb aquesta presentació.
Sí, sí, sí, sí, el Sergi per presentar l'obra aquí a la llibreria de la Rambla,
recordeu la Rambla Nova,
doncs tindrà tot un seguit de personatges a nivell internacional
que vindran aquí a fer la presentació.
Escolta'm, una presentació que serà molt nostrada, no?
Amb molts personatges, i ho dèiem la Núria, a nivell internacional.
A nivell internacional, que vols que te'ls canti tots?
Què et diu, que sí?
Què dius, Núria?
Fes-feu, que ens faci una mica desbost de com serà la presentació.
Una mica desbost de com serà la presentació, diu la Núria.
Una mica desbost.
Bueno, primer els personatges.
El doctor Mordecai Prendersgast, de l'Universitat de Juta.
Després la Rita Contreras, actriu de la companyia Bifurcació.
L'Àngela Guimarà i Espriu, aquest és molt important,
que ve especialment de la Frankfurt Literature House,
ve de Frankfurt.
És qual és el congerge?
Conserge.
Conxerge, ja no sé el que em dic dels nervis.
Conxorge.
En Pasqual Giki Morell, que ve d'Austràlia,
dramaturg i professor de l'escola Unions, de Melbourne.
Bé, els altres són una sorpresa.
Aquí està, ja comencen les bues de l'acte, són una sorpresa.
Són una sorpresa que, esclar, se'm fa...
Però puc dir que ja, entre altres, hi ha Rasputin i Gargamel.
No, això és en conya, és en conya.
Digues, digues.
No, no dic res, és una sorpresa.
Els noms seriosos no els puc dir,
aquests són els que diem entre nosaltres.
S'ha de venir.
Hi haurà, en total, m'assembla que són entre 13 o 15,
m'assembla, són 15 presentadors afamats,
ínclits, alguns ínclits tarragonins i tarragonines,
que ens acompanyaran traient-se el seu temps
dedicat a coses altes i de l'alçada
i baixaran a terra i ens vindran a acompanyar aquí
i, conya, el millor presenten...
Bé, ens presentaran perquè ens han donat uns textos
que estaran molt bé, que és el que hem de venir a sentir.
Unes 15 presentadors.
El públic no sé si que hi haurà, però els presentadors sí.
Jo crec que sí que hi haurà, tots els presentadors, no?
Sí, sí, que ho vinguin a veure.
Que ho vinguin a veure aquí i ja està.
Pep, li podríem preguntar al Sergi, a qui dedica l'obra?
A qui dediques l'obra, Sergi?
Què?
A qui dediques l'obra?
Hòstia, sí que m'has fotut.
Pregunta la Núria.
Eh?
Pregunta la Núria.
La Núria... Ai, la Núria, l'obra.
L'obra no...
La dedico a la companyia, als actors i actrius que l'hem representat.
Molt bé, Sergi, molt bé.
Evidentment.
Em sap de quedar bé.
Gràcies, gràcies.
Evidentment.
Aquesta presentació, ara vaig dir una cosa en sèrio.
Bé, tot és seriós, però tot és comèdia.
Crec que el millor del drama és la comèdia, el millor de la vida i tal i qual.
Després, és una manera també d'engegar la gent a fer punyetes rient, almenys i tot això.
Bé, ara diré una cosa en sèrio.
A mi m'hauria agradat fer aquesta estrescendent, és greu el que diré ara.
No volia fer la presentació del llibre, el que volia era presentar l'obra.
Aquesta obra, l'obra Ignició, aquesta obra, de moment no l'he pogut presentar, l'obra.
presento el llibre.
N'hem presentat una altra d'obra, que és una versió, de fet, que és el virus, que és el que vam presentar aquí.
Dic perquè l'original no és el del llibre.
La veurem, però la veurem aviat, aquesta obra.
Per cert, hi haurà garrotades?
Avui, avui, eh?
Sí, però d'aquelles boniques, d'aquelles que es poden donar.
Però estan aquí, o no? Estan aquí, o no?
Sí, sí, sí.
Sí, algunes sí.
Sergi, l'obra la veurem o no?
Bé, ara, com que ja hem fet la versió segona de l'obra, Ignició, que és el virus,
jo, francament, de moment, he perdut l'interès en fer la versió primera,
perquè la segona supera la primera amplement.
No és el mateix, bueno, és gairebé el mateix, esclar.
Pensa que, doncs, si la primera eren cinc personatges,
estava pensada per cinc personatges d'una manera i tal,
doncs aquesta versió, que és corregida, ampliada,
i de més riure, i de més guai, més de puta mare,
i amb molta gent surten quinze,
sortim catorze o quinze, no sé quants els vaig contar.
Quinze, quinze.
Perquè el primer que acabem de fer era...
Quinze.
Quinze, quinze.
La primera vegada érem tretze o catorze,
i l'última eren quinze.
Anem afegint gent.
Aquesta versió ja supera pràcticament la...
Perdó.
La primera, la Ignició.
Llavors, de fet, ja l'hem vist.
L'hem vist i no l'hem vist,
però, doncs, és allò que sembla que no és,
però no és el que sembla.
però ja l'hem vist, una cosa que és...
Un virus que, sí, sí.
Guai, tu.
Escolta'm, qui vulgui venir a les vuit, d'aquí una hora,
exactament, una hora de rellotge, gairebé.
Què dura això?
Perquè aquí hi ha molts papers, eh?
No, això he llegit amb tres o quatre hores,
us ho polim.
Sopar, que portin la cremanyola.
Sopar a casa.
La cremanyola.
Moltes gràcies.
No, no, encara marxem.
Ha estat bona, aquesta.
Aquesta no estava...
És un tret de l'obra, també.
És una rèplica de l'obra, això.
Sí, sí.
Com era?
Moltes gràcies.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, també.
No, això passarà ràpid,
perquè, a no ser que el públic s'enrotlli,
que ja podria ser,
doncs, llegit, llegit...
Bueno, llegit, no s'ha de llegir res,
s'ha de dir, no?
Tenim un guió fet,
però no sé què pot durar.
Entre cinc minuts i quaranta.
I tothom està convidat, eh?
Aquí al llibre i a la Rambla.
Els que vindran de fora,
els internacionals,
els d'aquí també qui seran, no?
Sí.
I els d'allà.
Aquí serem tots.
Sergi, hi ha alguna persona
que preferiries que no vingués a la presentació?
Alguna persona que preferiries
que no vingués a la presentació?
Pregunta la Núria.
Que no vingués?
Que no vingués, eh?
Que no vingués de cap de les maneres.
Ah, no, no, no.
Tothom hi és convidat a la presentació.
Sí, sí.
Per què ho dius, Núria?
Oh, perquè jo tinc ganes
que el Sergi digui
que pot ser un acte satíric,
que posa un dita-la llaga
en segons quins punts.
Home,
algú ja ha de sarcasme, eh?
Sí, sí, evidentment.
Jo estic una mica coent,
això ja ho diré,
però és clar,
però no és cap secret, no?
En principi,
una mica contra la política cultural municipal
i tot això i tal,
però vaja, això no vol dir
que no pugui venir tothom qui vulgui.
A més, la crítica és sana,
fins i tot el que estigui fet així
una mica amb la folla com la meva,
però sí, això,
una cosa no treu l'altra,
és a dir...
En cel contrari, no, millor?
Sí, jo recordo que primer
quan van fer Polònia,
salvant les distàncies,
això no ho és,
però hi havia qui,
quan el treien a Polònia,
s'emprenyava, me'n recordo,
i després tothom anava perdent el cul
per sortir a Polònia.
Bé, això no és Polònia,
encara,
encara,
però aniria per aquí.
Ara sí que toca,
anem a dir-ho.
Gràcies.
A tu.
És que tu tens.
Sí, sí, sí, gràcies.
Sergi.
I això que és l'advocada defensora de l'obra,
imagina't com ens ha de defensar.
Jo només encoratjar el Sergi
perquè segueixi en aquest esperit popular
i participatiu
que és el que vol fer aquí a Tarragona
i felicitar-lo
perquè s'ha mantingut pur i verge
des de...
I pur i verge, eh?
I per molts anys.
I per molts anys.
Compañe, jo hem de deixar.
Quina ensegurada.
Gràcies, adéu.
Adéu, adéu i moltes gràcies.
Adéu, Núria.
Adéu, Pep, fins ara.
Adéu, Pep.