Doncs sí, perquè no només tenim la projecció d'una pel·lícula aquesta nit,
projecció especial de Sant Jordi, us ho recordem, pel·lícula documental
L'último guion, Bunyuel en la memòria,
una projecció a més 100% oberta a les 9, aquí al mig de la Rambla Nova.
No només això, sinó que aquesta tarda ja s'ha endut a terme
la projecció de diferents curtmetratges que dins el gènere del documental
entraven a concurs i a les 8 del vespre l'antiga audiència
es projecta Tropa d'Elite, es torna a projectar,
de fet va ser la pel·lícula brasilera, recordeu que va inaugurar el festival dissabte passat
i atenció perquè a dos quarts d'onze a l'antiga audiència
presentem l'òpera prima Supermàrquet
i ha vingut tot un equip amplíssim de Supermàrquet
que són el Javi Álvarez, actor. Javi, bona tarda.
A prop, a tu, a prop el micròfon. Hola, bona tarda.
Molt bé, tenim el Takuro, que és director de fotografia. Hola, bona tarda.
La Brunet, que és actriu. Hola, què tal?
I la Marta Calbó, que és productora. Hola.
La pregunta obligada és, no teníeu res més a fer el dia de Sant Jordi
que venia tots a Tarragona? Heu vingut molta gent, no?
Sí, sí, molta, molta.
Us fa il·lusió això que es projecti la pel·li aquí?
Sí, almenys és un Sant Jordi diferent, no?
Veure la pel·li i celebrar el Sant Jordi, que estava molt bé.
És la primera vegada que presenteu Supermàrquet a concurs?
Sí, està a la secció d'Òpera Prima, però no, ja l'havíem...
Ja l'havíem vingut.
Sí, ja l'havíem vingut abans, una miqueta.
Quant de temps té aquesta pel·lícula?
No ho sé exactament ara, però un anyet o així...
I suposo que hi ha més gent implicada, evidentment, en tot l'equip de producció.
Sí, Marta, tu que deus calcular els números, quanta gent diries que ha participat fent aquesta pel·lícula?
Entre producció, entre maquillatge, bueno, tot l'àmbit que...
A veure, és una producció molt... és petita, però crec que vam arribar a ser uns 25 amb tot.
No està malament.
No està malament.
És l'habitual o és menys de la normal?
Bueno, en aquesta pel·lícula el que hi havia és un equip de guió en directe, que era amb vària gent.
Què vols dir, un equip de guió en directe?
És que jo heu de descobrir veient la pel·li.
Ja, vale, ja m'ho imagino.
Ara parlarem de l'experiment.
Parlarem de l'argument.
Té un puntat experimental, la pel·lícula.
Sí, val.
Val, i aleshores el que és el tema del guió és la part de l'experiment interessant que hi ha a la pel·lícula i que s'ha d'anar descobrint.
Sí, el guió. A veure, són 13, simplement una introducció petita.
13 persones tancades en un supermercat filmant una pel·lícula.
Per tant, és allò típic del cine, dins del cine.
D'on vau treure el guió?
Takoro.
El guió, jo potser sí que explicaré una miqueta més de la trama, que la Marta no vol soltaprendre.
La història és que la trama és d'un equip de guionistes, un equip tècnic, dos actors i un equip de so que ens tancàvem en un supermercat una nit per rodar la pel·lícula,
però a més també crear la pel·lícula. O sigui, no anàvem un guió fet, sinó que anàvem creant la pel·lícula a mesura que l'anàvem rodant.
I llavors nosaltres vam començar a gravar i fins que no vam tenir la pel·lícula no vam tallar.
Això sé que una mica.
Vé a ser, perquè ens fem una idea, ve a ser com un making of, el que veurem aquesta nit?
No, no és un making of. Jo crec que és una ficció amb la creació de la pel·lícula incorporada.
Per tant, és allò que deia la Marta abans, el guió, o sigui, no hi havia guió per establert, i devia haver quatre àitems, no?
Sí, els actors, per exemple...
Sí, només hi havia una idea base, al final, que eren dues persones que es troben al supermercat i decideixen quedar-s'hi tancats,
i a partir d'aquí tot brolla d'una forma espontània.
Vull dir, realment els actors rebíem ordres per part del director i per part d'uns guionistes que estaven tancats en una sala amb monitors i tal,
que anaven controlant l'acció, però tot transcorre d'una forma molt espontània i molt natural.
El rodatge d'aquesta pel·lícula implica que us estaven filmant, estàveu filmant tota l'estona, sense parar,
i després la selecció la fa el muntatge final, no?
Sí.
Una mica perquè sou una idea, rotllo gran hermano, vamos filmando i després ja detenem les seqüències.
Exacte, sí.
Brunet i Javi, què tal això de treballar d'aquesta manera? És la primera experiència que teniu amb aquesta forma de treballar?
Jo, personalment, sí, és la primera, però la veritat és que ens vam sentir molt còmodes,
perquè pensa que nosaltres teníem que, d'alguna manera, omplir les escenes,
perquè al no tenir guió no et pots quedar parat, i era constant el rodatge, no paraven,
i llavors tu tenies que anar traient, traient, traient, i llavors finalment ells decidien el que valia o el que no valia.
Home, fa l'efecte...
I, perdó, era cansat, era cansat, perquè era constantment al cap donant voltes, a veure com surto, què faig...
que ni que tinguis un paper preestablert, allò de dir, bueno, el meu personatge és tal,
suposo que, al ser tan improvisat, devien sortir moltes coses vostres, no?
Sí, hi ha molt nostre, eh?
Absolutament.
Sí, sí, van ser quatre hores ininterrompides, gravant,
i llavors, vulguis o no, la teva personalitat acaba florant allà dintre del projecte.
Per molt que ens canviem els noms, hi ha part del Xavi allà, hi ha part de la Teresa...
Jo em veig i dic, oi, la Brunet.
Jo vull saber per què dues persones decideixen quedar-se tancades en el supermercat.
Home, doncs perquè a una de les dues li deu faltar un bull,
i ho planteja l'altra i penses, per què no?
Però no hi ha cap història allò de... et segrets tu, el darrere no.
No, no era un secret, era simplement una proposta divertida,
per passar una nit d'una altra manera, no?
Ella em proposa a mi de quedar-me allà al supermercat,
i jo soc una persona més aviat melancòlica,
molt buida en quant a experiències i vivències,
i llavors decideixo que allò pot ser, doncs, una cosa digna de viure, no?
I realment va ser digna de viure perquè ens ho vam passar molt bé, molt bé rodant.
Escolta, però té un avantatge tot això, Takuroi,
i és que en quatre hores que va durar la tancada al supermercat i l'anar filmant,
en quatre hores va humetar la pel·li.
I a més, tot dins d'un espai únic, això és molt pràctic, eh?
La veritat és que sí.
Va ser molt pràctic, i jo crec que, sobretot,
el que es va aconseguir amb la pel·li és crear una atmosfera de realitat
i d'alguna cosa immediata que, amb diversos dies de rodatge
i diferents localitzacions i tal, poder no podríem haver aconseguit.
Són bons, dius.
Són bons.
En aquest cas, desvio ara l'atenció cap al Takuroi,
que en aquest tipus de pel·lícula, què fa un director de fotografia?
Improvisar també tota l'estona, no?
Sí, això va ser, en quant a llum,
la veritat és que per aconseguir aquest realisme, aquest immediatès,
no podíem treballar la llum que hi havia.
Llavors vam treballar amb la llum natural de la que disposava el supermercat
i poder el treball més interessant és de càmera,
ja que jo vaig estar, igual que ells, quatre hores tota l'estona filmant
i tampoc no sabia mai per on aniria l'acció,
no sabia cap on es moriria el Javier, ni sabíem res.
Llavors, al principi va costar, però jo crec que al final,
la sincronia que vam pillar i jo crec que al final ballàvem,
era com una mica un ball.
Va ser molt interessant, la veritat.
No es fa monòtona la pel·lícula, mateix espai, joc de càmeres,
no sé quantes càmeres teniu instal·lades.
Una, una càmera.
Una càmera, clar, imagina't, una càmera només,
tot dins d'un espai, amb aquesta improvisació, no?,
manca de guió i, per tant, quin és el resultat final?
Això fa una mica de por, eh?
Bé, jo penso que el fet de tancar-ho tot en un espai tan petit,
és com tu apostes per una cosa,
és a dir, per aquest guió en directe,
i el fet de tancar-ho tot en un espai,
amb dos personatges,
i treure moltes variables,
o sigui, treure, posar pocs elements,
i això potenciava el guió aquest directe, saps?
I la interpretació dels actors.
És el que, i jo penso que si tu t'enganxes a la història,
no se't fa monòtona,
i fins i tot el fet que tot el rato siguin ells i tal,
et concentres més en el que realment està passant entre ells.
Perquè, clar, per molt que hi hagi improvisació,
sí que hi ha un fil argumental, no?,
una història que ens porta, que ens explica,
que ens porta cap a algun lloc.
Hi havia unes premisses que era tancar-se tota la nit al supermercat,
però el que havia de passar, o el que acaba passant o no,
ningú ho sabia, saps?
I aquest suspens, aquest que passarà, es manté també a la pel·li?
Es manté en el sentit que nosaltres també estàvem dintre d'aquest suspens,
i llavors quan el director ens ordenava alguna coseta
com establir una espècie de punt de gir,
també era un punt de gir pels actors.
I d'aquí, d'alguna manera, el realisme que té,
perquè tu quan actues en un guió establert,
ja saps que aquell punt de gir ha de venir en 30 segons.
En el nostre cas no va ser així,
perquè els punts de gir els teníem que assimilar rapidíssimament.
Anàveu fent i el director en sé que us deia,
canvi de sentit, pim-pam.
Ens anava enviant ordres,
i llavors això es va viure d'una forma molt curiosa,
molt experimental, realment.
Jo crec que per a altres, pels actors,
això ha de ser fantàstic de poder-ho provar.
I a part d'això, a ell li donaven un ordre,
i a mi em donaven una contraordre.
És com si a ell li diuen,
intenta basar-la,
i a mi em deien,
fes el possible perquè no et véssic.
Clar, i llavors, allò,
era difícil.
Llavors és quan agafes,
que jo és la típica cosa que faria en un supermercat,
menjar-me totes les bosses de patates fregides.
Ja van passar coses així, ja.
Els d'aquests us devien passar, no?
Aquesta pregunta...
Sí, sí, jo estigui amb mi papel,
però mira, ho fa uns quitos.
A més, teníem carta lliure
per fer absolutament el que volguéssim
amb els productes del supermercat,
i ens ho van passar.
Que era un super de veritat.
Sí.
Us van deixar un super de veritat equipadet i tot.
Sí, sí, amb el seu salmó fumat,
amb la seva coca,
amb la...
Ens ho van passar teta.
Però aquesta pregunta que has fet abans,
de si no es fa llarga la peli,
tal i qual,
me la va fer una amiga meva,
i llavors va saltar una altra i dir,
però això és el que tarda,
quan vas al condi és una hora i no.
Sí que és veritat,
deveu tenir un munt d'anècdotes,
no?,
del rodatge,
de la intensitat del rodatge.
Què fèieu mentre està en Marta,
l'equip que estàveu al darrere,
mentre ells actuava?
Nosaltres estàvem veient
tot el que estava passant
en el set de rodatge
i a més havíem d'anar intervenint,
saps?
Tots els de l'equip de guió,
estàvem com en...
Quanta gent hi havia a l'equip de guió,
perquè això també podia ser una bogeria.
A veure,
no sé si érem vuit o deu,
set o vuit.
Set o vuit,
i s'havíeu de posar d'acord
per no marejar-los amb ordres.
Clar, érem set o vuit persones
veient l'acció en directe,
intentant decidir una acció
que enviàvem al director
perquè la passés als actors.
Entens?
Llavors era com...
Clar, vuit persones de cop,
tots parlant,
veient el que estava passant
en el set de rodatge,
decidint què podíem fer,
què no,
i clar,
tot en directe.
Ah, Takuro,
per tu també ha sigut
una experiència nova
treballar d'aquesta manera?
Doncs sí,
per mi ha sigut una experiència
novíssima,
no crec que...
Jo n'he vist res semblant,
la veritat.
Ara us anava a preguntar,
hi ha referents?
Hi ha alguna pel·li
que mínimament s'hi pugui semblar?
Jo crec que no,
jo no n'he vist mai cap.
No dic que no existeixi,
però no n'he vist cap.
És que més que una pel·li
sembla un exercici.
Sí,
sí,
era una mena d'experiment,
jo penso,
per buscar altres formes
d'explicar una història.
I potser també
en la recerca una mica
d'una marca de la casa,
amb el Ferran,
el director.
I jo crec que es va aconseguir
bastant.
De fet,
si mirem en el catàleg del REC,
a Supermàrquet,
la posen com a...
a dins l'apartat de gènere,
com a gènere experimental.
s'ha de mirar la pel·lícula
tenint en compte
que és un experiment,
sabent tot això
que m'heu explicat,
o qualsevol persona
que no sàpiga de què va
es pot enganxar
per la simple història
i per pensar,
mira,
quin format més diferent,
no?
Vull dir,
s'ha de tenir en compte
que és una pel·lícula experimental?
que el punt experimental
no existeix,
però si no ho saps,
és bastant fàcil
d'entrar a la història,
saps?
notes coses
del tema aquest experimental,
però tampoc és una cosa
estranyíssima
que d'un grup minoritari
no té res a veure
amb aquest tímol
de cinema experimental,
saps?
Té un punt quotidià
que et fa entrar a la història,
però hi ha aquests
tics de l'experiment
que és inevitable
que els acabes veient.
Ja,
vibronet,
estic segura
que ara vosaltres
ja no aneu igual
a un supermercat.
Deveu tenir molts records
quan entreu a un supermercat.
No, sí,
que jo sí que me'n recordo
i això no m'oblidaré mai,
eh?
T'ho digue'm cert.
Dels vostres diferents àmbits
dins la pel·lícula,
més o menys ja ens ho heu dit,
però quin és el punt
el que trobeu més difícil
i quin és el moment
el que heu trobat més difícil
a l'hora de fer-la
i quin és el moment
de la pel·li,
l'escena o la frase
que destacaríeu
per la gent que vagi
aquesta nit a veure-la
perquè tinguin el referent.
A veure,
aquí comença.
A veure,
hi ha una frase
que, bueno,
hi ha una cosa
que li diu
el Javi
a la Nita
que és
que li té
que explicar
una cosa.
Li diu
te tengo
que explicar
una cosa
i li diu
que és un àngel.
I tu ja sabies
que li havies
d'explicar
una cosa?
Jo no ho sabia.
En aquell moment
el Ferran,
el director,
em va dir
eres un àngel
i jo em vaig perdre
una mica
en la pluralitat
de sentits
que li podia donar
a la paraula
àngel
perquè, clar,
estàs en una pel·lícula
quotidiana
i de sobte
et salta
amb la idea
que ets un àngel
i, a més,
jo estic estudiant
filosofia
i de sobte
l'àngel
se'm van creuar
als cables
i vaig dir
com,
soc un àngel
però vinc a rescatar-la
que pinto
jo com àngel
i...
però bé,
i li vas passar
la pilota
amb ella
i li vas dir
eres un àngel
no,
no,
no,
això estava prohibidíssim
i em tenies que assimilar
les ordres del director
si no quedaves
esclós
no, no, no, no
però, clar,
aquests punts de giro
és el que comentàvem abans
que fan que la pel·lícula
sigui molt interessant
també el tema
que els actors
ni s'esperin
i llavors
hi ha xocer
que són corporals
i no us passava allò
tan típic
de posar-vos a riure
havíeu d'estar
molt concentrats
no,
perquè era
era
l'ambient
no era divertit
o sigui
jo estava suelta
em notava suelta
em notava tranquil·la
però
es va crear
un ambient
estrany, no
estrany
vers la situació
aquella
i vers el que
estava passant
i jo vaig tenir
moments
que em vaig sentir
realment
encoixada
però com a
brunet
sí, sí
i
el temps
que jo vaig passar
pitjor
era quan de repent
no et deien
cap premissa
a seguir
i tu estaves allà
i...
i què faig?
clar
i llavors potser
et deixaves portar
tu com a brunet
i et mostraves
tu com eres
com ets
fins que et donaven
una altra ordre
esclar
doncs la Marta
ens ha destacat
aquesta frase
tengo que decirte
una cosa
soy un ángel
val
quines frases
destaqueu
vosaltres?
una que vaig dir jo
bueno
que no és meva
però
que el miedo
es el peor enemigo
del hombre
i va sortir
això espontani
sí
però té
que veure
el miedo
es el peor enemigo
del hombre
que fa por
la pel·lícula
no
però no
però és veritat
això
és cert
la por
és el que
les guerres
venen per la por
oh
depèn
depèn
fa una mica de por
no
jo crec que
no sé si por
però jo crec que hi ha una certa tensió
val
i crec que és aquesta atmosfera
també
o sigui
jo crec que et dones compte
com a espectador
que els actors
a vegades ho estan passant malament
els hi veus a la cara
per exemple
a Javi hi ha cares
que són
o sigui
són un poema
i la Brunet també
i fins i tot
la Brunet
jo recordo que deia
me quiero ir de aquí
i saps
i jo sabia que ho deia de veritat
sabia que ho deia de veritat
de curó frase
perquè aquesta de me quiero ir de aquí
no la deveu haver inclòs a la peli
sí, sí
està inclòs
ens quedem amb aquesta
jo
jo no
jo
n'hi ha una que
potser és una mica xorra
però
em va encantar
com la va dir la Brunet
i era
me voy a por whisky
a mi
és una mica xorra
però
em va encantar
com la va dir
llavors potser Javi
tu com a Javi
deies
sí, sí
te ha por whisky
perquè si jo no que l'aguante
però el personatge no podia
clar
què feies en aquests casos
què feiem, perdó
sí, en casos d'aquests
en què tu li haguessis dit
sí, sí
ve-te a por whisky
no ens emborratxem
o si ho acabem tot
però clar
el teu personatge
això no ho hauria dit mai
és que el meu personatge
i jo
som una mica el mateix
en aquest tipus de pel·lícula
va, a por whisky
i trae dues botelles
sí, sí
en el sentit
que sí
Javi
quina frase
destaques
o quin moment
quina escena
a mi va haver un moment
que em va agradar molt
des del punt de vista
fotogràfic
més que actural
va ser un moment
en què ella i jo
estàvem sentats
davant d'unes estanteries
i llavors
es crea una espècie
d'angústia molt gran
perquè clar
comença el rodatge
vam començar el rodatge
cap a les 11 i mitja
no vam acabar
fins a les 4 i mitja
i va haver un moment
que realment
el nostre cos
ja no podia més
no podia més
i va ser un moment
que de cara a càmera
van quedar fotogràfic
preciosos allà
i com a frase destacable
jo no sabria
molt bé què dir-te
però potser
la d'un guinyo
que li vaig fer al director
que li vaig dir
Ferran
esto es mejor
que Portaventura
perquè realment
com a experiment
d'interpretació
jo m'ho vaig passar
molt bé
molt bé
no sabia el que sortiria
però després
un cop editada
la pel·lícula
em va agradar molt
i quina feinada
després per editar-ho tot
xics
no tenim més temps
escolta pinta molt bé
supermàrquet avui
a dos quarts d'onze
a l'antiga audiència
Òpera Prima
que va a concurs
per cert
que l'ha dirigit
el Ferran Calbó
que també
li fem els honors
hem tingut
la Javi Álvarez
que és l'actor
de la pel·lícula
la Brunet
l'actriu
el Tacoró
director de fotografia
i la Marta Calbó
de l'equip de producció
molta sort amb el concurs
moltes gràcies
per passar per aquí
gràcies a vosaltres
Gràcies