Hola, Maria, bona tarda. Som al Far de la Banya.
Mira, escolta, escolta quin vent que fa fora.
Ara estem obert una miqueta la porta del Far de la Banya
i ja ho veus, això no es pot aguantar.
Tancarem, eh?
Tancarem perquè a fora fa moltíssim vent en aquesta hora
i hem vingut aquí per explicar-vos què està passant aquí al Far de la Banya
perquè ja fa alguns dies que estan rentant-li la cara, podríem dir, eh?
Una miqueta.
Estan restaurant el que és la part exterior d'aquest far
i hem vingut a explicar-vos-ho perquè fins al desembre,
si no vaig errat, no es podrà visitar.
Ara us ho expliquem tot, eh?
Ara ens acompanya la directora del Museu del Port, Mercè Toltrà.
Mercè, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Està millor dins que fora, eh?
Sí, en aquesta hora sí.
Quin vent, eh?
Déu-n'hi-do.
De fet, podem tindre vent al moll de costa,
podem tindre vent a qualsevol part de la ciutat,
però al Far de la Banya això es multiplica per 10.
Ja estima perquè ens perdem les vistes que hi ha a fora,
no, que són impressionants, però vaja.
Hem vingut a explicar què està passant aquí al Far de la Banya
i ja fa alguns dies que hi ha uns operaris que estan treballant-hi
perquè s'està restaurant, no?
Sí.
El Far es va inaugurar l'any 2003,
ara farà 5 anys, o ha fet 5 anys al mes d'octubre,
i el seu edifici metàl·lic, que està al costat del mar,
evidentment necessita una rehabilitació important cada temporada.
Ara s'està fent amb una tècnica molt especial, no?
Perquè, clar, això no és pràcticament tot metàl·lic, no?
I és complexa, no?
Si més no.
Sí, bé, l'edifici és un edifici metàl·lic,
llavors necessita una intervenció una mica especial, no?
S'ha de fer, bueno, se li ha d'eliminar tot l'òxid,
tot l'òxid que té l'edifici, llavors,
que està en una zona privilegiada de vistes,
però des d'un punt de vista de conservació és bastant complicada,
llavors necessita una intervenció especial.
Aquesta intervenció és mitjançant eliminar aquest òxid
amb un raig d'arena a pressió o d'aigua
i després fer una sèrie d'imprimacions per poder treure'l tot
i al final donar-li ja una capa de l'esmal original de l'edifici.
Això ho diem molt de pressa, però, clar, això necessita uns dies de fenya.
I si al damunt encara el temps no acompanya,
la cosa encara es complica més,
perquè si estem dient que s'ha de pintar amb aquest vent que fa,
de seguida ho resseca tot
i la intervenció s'ha de repetir moltes vegades
perquè elimini tot l'òxid,
perquè no ataqui encara més a l'interior de les vigues,
que és on és més problemàtic que aquest òxid
malmeti tot el que és l'estructura.
Llavors, doncs, és una intervenció una mica complicada.
Si algú va dir que aquest diumenge visitava el Far de la Banya,
el Museu dels Fars, no pot, no?
És a dir, fins al desembre.
Sí, sí, sí, durant tot aquest...
Bueno, unes tres o quatre setmanes d'aquest mes de novembre
ha estat tancat per això, no?
Perquè, doncs, quan el feria aquestes obres de rehabilitació,
l'accés és més complicat,
tot i que a l'interior ara no s'hi treballa,
però, doncs, bueno, hem preferit esperar uns dies
que la gent, quan pugui tornar,
que estem segurs que serà la primera setmana,
és a dir, la setmana vinent,
ja que es podrà vindre els diumenges,
com cada diumenge que està obert, no?
Però hem preferit, doncs, que es pogués treballar
en unes condicions més bones.
Escolta, Mercè, ja que som aquí,
et sembla que fem una mica de tomb?
Perquè, d'entrada, això és nou, no?, això del terra?
Sí, bé, el Far de la Banya és un edifici hexagonal,
que era l'antic habitatge del Torrer.
Llavors, a l'interior hi ha aquest museu de fars,
que és una extensió del Museu del Port.
Com hem comentat abans,
a l'octubre de l'any 2003 es va inaugurar.
Llavors, la part de la planta, del terra,
per dir-ho d'alguna manera,
hi havia, anteriorment hi havia una moqueta,
que era el perfil o el dibuix de tota la península,
destacant els fars més importants o més històrics
que hi ha en diferents punts de l'estat espanyol.
Llavors, clar, amb el pas del temps,
això, doncs, sabíem el mes,
i ara, aprofitant aquest estiu,
que s'han fet una sèrie de visites nocturnes,
amb el programa que hem fet de les nits del Museu del Port,
doncs, es va aprofitar per rehabilitar
o per millorar la conservació de l'interior,
i s'ha aplicat, doncs,
tota una superfície,
podríem dir així, més aviat,
tipus vinil,
que fa que la gent, doncs,
pugui contemplar aquest perfil
o aquesta silueta de la península
amb els fars molt millor,
i també el resultat final de conservació és millor.
Quants fars tenim ara,
aquí a Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre?
Doncs, mira, així,
te'ls vaig enumerant,
perquè de número no me'l sé,
està la zona del delta de l'Ebre,
que estan els tres fars
que senyalitzen les tres puntes del delta,
el far de la Banya,
que també el nom que tenim aquí és far de la Banya,
però és que el far de la Banya
continua havent-hi un altre far.
Perquè aquest, perdona,
aquest abans estava allà, el delta?
Aquest far, el far de la Banya,
està, clar, el nom que diu el far de la Banya,
un dels angles o una part del triangle del delta de l'Ebre.
I es va portar cap aquí?
I es va portar aquí als anys 80.
I d'això, tres al delta?
Sí, tres al delta,
llavors també altres balises,
i llavors ja anem al far d'aquí,
del port de Tarragona,
que també és el far de la Banya
o la llum de port,
que és el que il·lumina,
el far de Torre d'en Barra,
i llavors altres sistemes d'il·luminació,
d'ajudes a la navegació,
perquè el far és una de les ajudes a la navegació,
és una ajuda a les que s'anomenen lluminoses.
Llavors, doncs, el port de Tarragona,
o més ben dit l'autoritat portuària de Tarragona,
té el que diríem tots els senyals marítims,
és el delta de l'Ebre fins a la zona de Calafell.
Seguim, seguim, seguim avançant per l'exposició.
Aquí s'explica molt bé tot això,
és a dir que si aneu passant per aquí,
veure que us van explicar en diferents panells
i també en diferents maquetes tot això,
la història dels far, no?, en definitiva?
Sí, perquè com he comentat abans,
el far de la banya, evidentment, té un protagonisme,
perquè és on està el museu,
però és una representació del que són els senyals marítims.
Els senyals marítims són unes ajudes a la navegació,
i aquestes ajudes tant poden ser els fars,
com poden ser boies, com poden ser altres sistemes
que a la millor al port de Tarragona
no n'hi ha per la climatologia
o per la geografia que té, per dir-ho d'alguna manera.
És a dir, aquí tenim senyals diurnes,
com poden ser algunes que podem trobar en algunes marques
que hi ha en els diferents molls
o en els diferents voltants del port de Tarragona
per senyalitzar als vaixells l'entrada o sortida.
Podem tindre balices que estan al mar,
balices o boies,
o els llums de port,
però després també hi ha un altre tipus de senyals
que són les acústiques,
que són els llocs on hi ha molta boira.
Això ho podem dir que és més aviat
al nord de la península.
Aquí no és el cas que tindríem.
Llavors, es fa una mica un recorregut
pels primers senyals marítims,
perdó, pels primers fars
que hi van haver a la península.
Hi ha una part que podríem destacar,
que és aquí a Tarragona,
vinculat a una llegenda,
que és una llegenda que és del segle XIX
amb el mossèn Cintó Verdaguer,
que es va fer al Salomonet de les Matines.
Llavors, això està vinculat
a aquesta llanterna que hi ha
a la catedral de Tarragona
que es diu el Salomonet de les Matines
i que, donada la geografia de la ciutat,
des del rossetó,
la rossassa que hi ha a la catedral
deixava anar la llum del Salomonet.
Hi ha una llegenda que diu
que una nit de Nadal
hi havia un vaixell que no podia arribar a port
i llavors es van guiar per aquesta llum
que donava el Salomonet de les Matines.
i això els va fer de guia per entrar al port.
Això ho podríem dir, doncs,
que és una llegenda,
però, doncs, bueno,
és una llegenda,
però tampoc és una irrealitat,
perquè hi havia moltes zones de la costa
on les petites llums que podien tindre
al segle XV, al segle XVI o al segle XVII,
doncs, de llanternes o de tees,
que podien il·luminar, en certa manera,
l'entrada als ports.
Interessant, no?
Sí, sí.
Llavors, també tenim un gravat
que és el primer gravat que hi ha a Tarragona,
que és del 1532, concretament,
que surt la paraula fanal,
fanal o port.
Llavors, això ja ens indica,
doncs, que amb aquest,
tot i que els plans d'illuminació dels ports
és del segle XVIII,
però anteriorment, al segle XVI o al segle XVII,
ja s'illuminaven d'alguna manera,
o sigui, ja guiaven els vaixells
per poder entrar, no?
Perquè, bàsicament, són o les juntes de comerç
de les ciutats,
o, en el cas concret de Portopí, a Mallorca,
que va ser el rei en Jaume II,
que va deixar un testament
que la torre d'un castell
que feia, evidentment, estem parlant d'una illa,
que havia de tindre una il·luminació
perquè els vaixells es poguessin guiar per entrar.
Doncs, ja deixeix amb un testament
que aquella torre sempre ha d'estar il·luminada
per guiar a les embarcacions, no?
O el cas de Santander,
que la Junta de Comerç va decidir
que s'havia de fer un far
perquè, doncs, bueno,
que no hi hagués tant problema
a la navegació,
sobretot tenint d'anir en compte
la part del comerç, no?
Vull saber amb tot, eh, dels fars.
No, l'ha fet aquí, sí.
Són més o menys la meitat, eh,
l'exposició?
No, no, no, ni deu en tros.
Hem fet una quarta part d'exposició, eh,
més o menys.
Sí, és que, a veure,
el discurs que hi ha,
s'ha intentat també vincular-lo
a les sis laterals
que té l'hexàgon, doncs,
que forma aquest edifici, no?
Hem fet una introducció
amb això que comentàvem
del far de la Banya
i destacant els fars més importants
des del nostre punt de vista
que és el de la Banya propi
per la seva singularitat
de ser un edifici metàl·lic
i transportable,
el far de Torre d'en Barra
perquè és el darrer
que s'ha construït a la península
i, evidentment,
el far de la Torre d'Hèrcules
perquè és el primer de la península,
és l'època dels romans
i també és un far,
bueno, és un far històric
i singular, no?
Llavors,
quan hi hem deixat
aquest protagonisme,
llavors hi anem explicant
els diferents plans
d'enllumenat
que hi ha hagut a l'Estat,
que és el que comentàvem abans,
que va ser a partir
de mitjans del segle XIX
amb el reinat d'Isabel II
i llavors intentar
fer una mica d'història
dels fars
i enumerar els elements
que podia tindre un far.
Evidentment,
parlem del passat,
no parlem de l'actualitat,
que era l'edifici
amb la torre,
amb la columna,
amb la llanterna,
amb les òptiques,
bueno,
hi tenim unes òptiques
evidentment molt grans
que ara,
com que tot el sistema
ja és elèctric,
llavors ja no necessitem
tot aquest sistema,
però, doncs,
és una mica
una evolució
per la història
i el funcionament
dels fars,
no?
També tenen
una importància especial
o una part de l'exposició
està dedicada
als fars
de la demarcació
de Tarragona,
el que abans
estàvem comentant,
la història
fent bastant
de ressò
i remarcant
el que eren
aquests fars metàl·lics
instal·lats
a la zona
d'Alta de l'Ebre
i que aquest que tenim aquí
és l'únic supervivent,
ha estat l'únic edifici
que ha passat
a la història
perquè els altres,
malauradament,
per les condicions,
s'han malmès
al lloc
on estàvem ubicats
d'un inici,
no?
i a partir d'aquí
quan hi hem fet
tota la part
més tècnica
o més històrica
el darrer àmbit
d'aquesta exposició
és la vida quotidiana,
no?
No podem deixar
de parlar
de les persones
o de l'activitat
que es feia al far
i les condicions
eren molt diferents
a les que hi ha
actualment, no?
Parlant en concret
d'aquest edifici
del far de la Banya,
un edifici
que fa 52 metres quadrats
hi havien de viure
dues famílies.
És una sola planta
amb la qual cosa
i dintre de viure
aquestes dues famílies
hi havia d'haver
un espai
d'amagatzem
que era la part
més important
on
s'amagatzemaven
valgui la redundància
els materials necessaris
pel manteniment
i pel funcionament
del far.
Llavors vol dir
que les condicions
de viure
en aquest espai
estaven molt marcades.
No podia viure
tothom que volia,
podia viure
el farer
però de la família
no es podia viure
la muller
o podien viure
els fills
mentre fossin
menors d'edat
però els pares
tampoc no hi podien viure
si eren molt grans
o si es podien cuidar
per a ells mateixos.
perquè evidentment
ja ho diem
els espais
i les condicions
era tot un sistema
que ells
quan acabaven
l'activitat
se'ls traslladava
d'un far a l'altre
havien de marxar
d'un dia a l'altre
això vol dir
que ells no tenien
ni els estris
que feien servir
sinó que hi havia
un inventari
que sempre estava
a l'edifici
ells només tenien
com aquell que diu
el que portaven.
complicat, no?
Atualment
viu algú
en algun far
en aquest d'aquí
per exemple?
Sí
a la zona
de Tarragona
hi viuen tant
el de Saló
com el de Sant Carles
de la Ràpida
però llavors
evidentment
no tenen
les mateixes
condicions
a les que estem
parlant
són edificis
que aquests sí
que són del segle XIX
dels primers
fars que es van fer
però bé
són molt més grans
també estem parlant
d'un edifici
que estem nosaltres
que estava
a la zona del Delta
era un far
de tercer ordre
o de cinquè ordre
abans
els fars
eren segons l'ordre
era l'allunyat
que estaven
de la població
i llavors
estaven
i vivien
més gent
de la que potser
ara
viuen en un far
de manera
normal
llavors
aquest funcionament
dels fars
i aquesta manera
de fer
ha donat
que clar
amb el pas del temps
com que ja els farers
ja no hi solen viure
ja no tenim edificis
amb habitatges
sinó que generalment
són torres
que és el que
podem veure
més o actualment
que són els que
han estat dissenyats
a partir dels anys 20
o dels anys 30
l'evolució
de la tecnologia
ha fet que
aquesta transformació
amb el disseny
disseny
en podem parlar
ara
perquè evidentment
abans eren
torres circulars
amb unes bandes
que eren bandes
lluminoses
perquè durant el dia
amb el llibre
de fars
els navegants
les embarcacions
poguessin saber
més o menys
on estaven
però
ara
només podem parlar
de disseny
en el cas concret
dels fars
de la nostra zona
amb el fars
de Torredembarra
que es va inaugurar
a les 12 de la nit
del 31 de desembre
de l'any 2000
és a dir
quan canviàvem de segle
i quan canviàvem d'any
es va presentar
amb un premi
els premis
fats
de disseny
i va quedar
finalista
va haver
una part
al començament
de tot el pla
d'enllumenat
que eren
edificis
plantes
quadrades
amb torres
llavors passem
a l'època dels anys 20
l'any 30
o els anys 60
que ja són
torres
amb imatges
lluminoses
de dia
i després
ja fins als anys
fins a finals
del segle XX
que s'hi pot incorporar
el disseny
sense cap el temps
però
aquí al final
hi ha una vitrina
amb tot d'estris
una fotografia
sí
això que parlàvem
doncs
de la vida quotidiana
del far
llavors també
hi ha un altre element
que aquí
posa el que podia guanyar
un aprenent
o el que deixo
aquests sis sous
això
és una informació
que nosaltres fem servir
perquè aquí
es fa una activitat
per a les escoles
una activitat pedagògica
que es diu
il·lumina et viu el far
i els nens
fan d'aprenents
és una activitat
teatralitzada
on l'educador
fa de farer
i els nens
fan d'aprenents
ells van
amb un llibre
per dir-ho d'alguna manera
i fan tota una sèrie
de proves
vinculades
amb què és un senyal marítim
què és un far
l'abast
que pot tindre un far
i la zona on estan
i quin combustible
fan servir
i si fan totes les proves
que són sis
se suposa que guanyen
sis sous
que és el que guanyava
un antic aprenent
a finals del segle XIX
quan era això
bueno sis sous
l'equivalent
no el trobaríem pas
bé ara seria una mica
així complicat
ho trobarem pas
i d'això
i aquests senyors d'aquí
són fotos antigues
sí
això és una orla
de
a veure
els tècnics de senyals marítims
fent unes oposicions
per entrar al cos
de tècnics de senyals
que això se'ls diu
a partir dels anys 40
llavors aquí en concret
tenim un orla
que és de l'any 48
en la qual
un dels membres
o un dels farers
que va guanyar
les oposicions
aquell any
era un antic
farer o torrer
del port de Tarragona
i d'aquest propi far
quan estava
a la zona de la Banya
que era el farer Rebenaque
va ser durant molts anys
titular del far d'Aragó
i com he dit abans
les pràctiques
que va fer
abans de tindre destinació
va ser
a l'antic
del far de la Banya
que estem ara
però ubicat
a la zona del delta de l'Ebre
us hem explicat
la història
de molts fars
de com són
de com van néixer
i aquest d'aquí
concretament
Mercè
aquest del far de la Banya
qui el va fer?
Bé
això és un projecte
que es va fer
a mitjans del segle XIX
concretament el 1860
perquè les juntes de comerç
de València
de Tortosa
i de Tarragona
es queixaven
dels problemes
de navegació
que hi havia
per la zona del delta
és a dir
la manca d'il·luminació
feia que hi havia
que hi hagués
molts naufragis
llavors es posen d'acord
però clar
per la zona on era
tan delicada
o sigui
el delta
no podien ser
uns edificis normals
com podem ser
edificis d'obra
llavors
perquè
com sabem
el delta
la línia de la costa
varia
llavors es van fer
aquests edificis metàl·lics
aquí a la península
no era un lloc habitual
que s'haguéssim de fer
però les costes
tant d'Anglaterra
com d'Estats Units
això
passava moltes vegades
llavors
Lucio del Valle
que era
l'enginyer
podríem dir
l'enginyer
encarregat
dels fars
al Ministeri de Foment
a Madrid
va ser
que va fer
el projecte
i va demanar
per poder fer
aquests edificis
es van
es van realitzar
segons projectes seu
però
amb materials
de Birmingham
l'aser
que està fet
aquest edifici
es va fer
a tallers
de Birmingham
a Anglaterra
i eren
una tipologia
de fars
que utilitzaven molt
a les costes
americanes
llavors
es fan
tres fars
pel delta
de l'Ebre
tant per la punta
de la banya
com per
pel fangar
pel port del fangar
i llavors
també
pel vèrtex final
del delta
que és
la illa de Buda
que actualment
ara és el cap
Tortosa
que hi ha una
plataforma
marina
llavors
el que sí que
podem dir
és que
era un edifici
transportable
pel que dèiem
això generalment
no passa
i el fet
que pugui ser
transportable
ha fet
que a la llarga
aquest s'hagi pogut
salvar
i s'hagués
transportat aquí
al port de Tarragona
l'any 1985
en el qual
es va ubicar
en la mateixa zona
que estem ara
per
com que el port
s'anava anant engrandint
el far propi
del port de Tarragona
el far del moll d'Aragó
ja no tenia cap utilitat
perquè havia quedat
tancat
dintre dels molls
llavors
és el far de la banya
que pren
el protagonisme
del far de Tarragona
i a més a més
també pren
un altre significat
que és
que passa a ser
el logotip
la marca
del port de Tarragona
fins a l'actualitat
doncs
aquesta és la història
d'aquest far de la banya
que si veu
no visitar ja ho sabeu
a partir del mes que ve
a desembre
podeu venir aquí
els diumenges
a visitar-lo
si ens estàs escoltant
d'alguna escola
si us ho escolteu
d'alguna escola
doncs també podeu
fer una visita concertada
i podeu venir entre setmana
més o menys calculant
que cap a la segona
quincena de desembre
serà
quan es podrà visitar
aproximadament
cap a la segona quincena
Mercè?
segurament
la nostra intenció
és que si el primer cap
de setmana de desembre
ja s'ha tot acabat
la gent ja podrà vindre
tots els diumenges
d'11 a 2
com habitualment es fa
Mercè Tudera
gràcies per obrir
les portes del far
i que vagi bé
moltes gràcies a vosaltres
i a tu Núria
et deixo amb aquest so
amb aquest xiulet
a veure si l'escoltem
perquè és un xiulet
del vent
que fa aquí ara mateix
al far de la banya
escolteu
a veure
laain
yes
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
i
no
no
no
no
no
no
광è
Guten
I
want
vent
eh
owing
qu Zwe
ower