Ja fa temps que us ho venim a explicar.
Tarragona està immersa en un munt de celebracions
al voltant de l'any jubilar.
I tota celebració té la seva banda sonora afegida.
És per això, entre altres coses,
que un dels actes de l'any jubilar passarà aquest divendres
per la presentació a la catedral,
l'estrena de fet de Fructuosi Natalícia,
una peça del mestre Bonastre
i que fa els honors a Sant Fructuós.
Per parlar-ne tenim amb nosaltres a mossèn Miquel Barberà.
Ell és, entre altres coses,
vicari general de l'Arxidiócesi de Tarragona.
mossèn Miquel Barberà, bona tarda.
Pep Sunyer, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ho has dit molt bé, Núria, és això.
Tot acte que sigui nostre, que tingui la seva rellevància,
ha de tenir la part musical.
És aquest el cas, diguéssim, aquesta composició grafètica,
per cert, interpretarà la Camarata XXI,
l'Orquestra Camarata XXI,
que m'imagino que és tot un honor
que hagi estat l'escollida per interpretar aquesta peça, mossèn.
I tant, i tant.
Esperem que sigui un gran concert.
La Camarata ja ens té acostumats a una gran categoria
i en aquest concert en què hi haurà l'estrena d'aquest obra,
doncs esperem que sigui una cosa molt maca.
De fet, és una obra que servirà també per fer una mica més els honors
a Francesc Bonastre, un compositor de casa,
el qual, doncs, queda una miqueta, com ho diríem,
una miqueta tapat per les grans figures de l'època universals, no?
És una reivindicació també dels compositors de casa.
Sí, naturalment.
Jo estic molt content, som companys fins i tot d'estudio de conservatori,
en Francesc Bonastre,
i estic molt content que ell hagi acceptat de fer aquesta obra,
que la fa, allò que en diem en llatí gratis, et amora,
o sigui, ho fa molt content.
Ell és molt blanquí, se sent molt bon blanquí,
se sent molt tarragoní també,
és musicòleg i compositor,
catedràtic de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona,
president de la secció de Música de la Real Acadèmia Catalana
de Belles Arts de Sant Jordi,
jo diria que, sobretot, és un gran amic i és un gran músic.
Es tracta d'un poema sinfònic,
això vol dir, o vaja, es pretén, suposo, recrear
el que és la vida i el martiri també de Sant Fructuós,
amb la música.
Com es pot fer això? Com ha anat aquesta creació?
Bé, aquesta creació té un rerefons molt interessant,
i és que, per Francesc Bonastre,
després ell va continuar els estudis molt més que jo,
però al començament érem deixebles de Mossant Tàpies.
I, com diu ell en la presentació de l'obra,
Mossant Tàpies, Sant Francesc Tàpies,
és el gran cantó de Sant Fructuós.
Per tant, això ho hem de tenir com a rerefons.
Llavors, què fa Francesc Bonastre?
Francesc Bonastre agafa, en les quatre parts d'aquest poema sinfònic,
de les quatre parts n'agafa tres,
i les munta sobre temes de Mossant Tàpies,
i podríem dir cantant a Sant Fructuós o no,
però sobretot en temes de Mossant Tàpies,
com un homenatge fins i tot al mestre.
I després hi ha un quart moviment
que el munta amb unes melodies d'un antifoner de Montblanc del segle XIV,
que hi ha allò que en diem un tropos,
i són més en concret encara diem barbetes,
és a dir, són com unes frases afegides,
frases llarges gregorianes,
unes frases llatines afegides,
que en certa manera expliquen,
són com explicacions afegides.
I, clar, suposo que per la importància,
ell mateix té una obra dedicada a un llibre,
dedicat a aquestes barbetes de Montblanc,
per la importància del tema,
i també com a Montblanquí,
doncs aquesta quarta part l'ha muntat
sobre aquestes melodies del segle XIV, Montblanquines.
Les altres tres parts,
una comença amb una melodia gregoriana
d'un himne de màrtirs que en llatí es diu
Santorum Meritis,
el Meritis dels Sants,
que és un tema en gregorià,
és un tema molt clàssic.
Curiosament,
perquè aquesta és una melodia molt sugerent,
curiosament és el mateix tema
que agafat Monsenyor Valentí Miseracs
per començar l'oratori que està fent
i que s'estrenarà al gener.
Hi ha aquesta coincidència de la melodia temàtica
perquè és que és molt típica de Canç de Màrtirs.
La segona part d'aquest poema sinfònic
agafa una obra de Monsantapes
que es diu Iesos factos in agonia,
Jesús en l'agonia de Getsemaní,
és una peça preciosa de Monsantàpies
i el tercer moviment l'introdueix
amb el tema dels gois de Sant Fructuós.
Són tot temes del mestre, diríem.
Per tant, té un rerefons de Sant Fructuós,
del gran cantó de Sant Fructuós,
que és Monsantàpies,
i ell com d'homenatge a Sant Fructuós
i al mestre i Montblanc,
hi ha tota una barreja de temes
que penso que serà molt interessant.
I ja ens perdonarà Moussena Barberà,
però em sembla que ni el Pep ni jo
tenim gaire idea de música clàssica.
Per la gent que som profans com nosaltres,
a què sonarà tota aquesta composició?
Hem estat de tota l'estona fent referència
a sonoritats medievals.
És això si l'haguéssim de posar dins d'un estil...
No, no, no, no.
A veure, la melodia gregoriana sí, és medieval.
L'altra, l'antifonari de Montblanc, també.
Aquestes que he fet referència de Monsantàpies,
no, són modernes.
Monsantàpies té una formació,
jo diria, molt francesa, per dir-ho així.
Sí, curiosament, hi ha una obra d'ell
que està comentada al seu temps,
la va comentar un oncle del Cares Arcabisbe,
a si és petit al món, eh?
I ell fa una referència dient
aquí a Monsantàpies
sembla que es deu una mica rebel i de bici.
Té algunes peces que són com molt impressionistes,
expressionistes,
un home molt modern.
De tal manera que
quan vam presentar un compact d'ell
amb el pontifical de Flames,
el va presentar el mestre Guinjuan.
I el mestre Guinjuan va fer un elogi
de la música de Monsantàpies
i fins i tot va fer un expressió,
com dient, mentre nosaltres
anàvem per aquest camí,
ell estava explorant aquest altre
interessantíssim.
I he sentit, per exemple,
en un assaig general del pontifical de Flames,
el mestre Argudo,
a un cert moment parar l'assaig
i quedar-se una estona
com reflexionant sobre la partitura
i dir, ben davant,
aquí a Monsantàpies va fer un experiment.
Això ho he sentit jo.
És aquest divendres,
justament a les 9 del vespre,
a la catedral,
quan podrem escoltar aquest poema sinfònic,
fructuosi natalícia,
un acte obert a tothom
que vulgui anar-hi.
Això sí que és així de clar.
A tothom que vulgui anar a la catedral
podria anar-hi,
i, per tant, portes obertes.
Sí, és un acte patrocinat
per l'Ajuntament de Tarragona,
completament.
Dins del conjunt d'actes de l'any jubilar,
aquest, l'Ajuntament,
ha tingut un interès especial
en patrocinar-lo tot.
Potser és, a més,
un marc d'aquells,
ni que són i atòpics,
un marc incomparable,
això de poder tocar aquest tipus de música
dins de la catedral.
Sí,
jo penso que sí.
A la catedral,
naturalment,
que me la conec molt
i vaig molt,
però és que cada vegada
descobreixer coses noves
i realment és un marc impressionant.
És, en principi,
una obra pensada per orquestra
i imaginem tota la camarta XXI,
en ple,
que interpretaran aquesta peça.
I ampliada, encara.
Ampliada?
Ampliada, sí.
Perquè ell, per exemple,
hi ha introduït arpa,
cosa que normalment no hi ha.
I després hi ha la quarta part,
aquest de les melodies
Montblanquines del segle XIV,
hi ha cant de solista,
el soprano Begoña López.
No és només orquestal,
hi ha cant de solista, també.
Com ha anat aquesta col·laboració
amb la camarata XXI?
Crec que no és la primera vegada,
no?,
que col·laboreu amb ells.
No, no, no.
A la catedral hi han tocat
diferents vegades,
però quasi sempre
la, diguem,
la col·laboració és a través
de l'Ajuntament.
La camarata té els seus,
quan jo no hi entro ni surto,
té els seus contractes
o les seves relacions
amb l'Ajuntament
i és a través de l'Ajuntament
que es fa aquesta col·laboració.
És, podríem dir,
que el gran concert
a motiu d'aquest any jubilar
que podrem veure aquest,
escoltar aquest divendres
a la catedral,
però més enllà d'aquest concert
n'hi ha d'altres preparats,
és a dir,
no és l'únic, no?
Vindran més.
Vindran més, sí.
i nosaltres el dia 9 de gener
al còrrer i orquestra
de la catedral
pensem fer l'oratori,
el pontifical de Flames
i de Mossentàpies.
I sobretot, després,
l'estrena del gran oratori
que està fent
Monsenyor Valentí Miseracs.
Monsenyor Valentí Miseracs
és actualment
el president del pontifici
Institut de Música Sacra
de Roma,
per tant,
és una autoritat
d'un nivell mundial,
per dir-ho així,
i la primera part
de l'oratori
ja està entregada
a les corals.
Ell està fent l'orquestració,
el va acabar totalment
el dia 28 d'agost
i això sí que serà
un grandiosíssim oratori.
Està pensat
per dues corals
tota l'estona,
més hi participarem
nosaltres com a poble,
per tant,
seran com a tres corals,
70-80 músics,
els corals seran
el cor Ciutat de Tarragona,
el cor de la Universitat
Rovira i Virgili
i l'orquestra
del Conservatori
de Vilaseca
ampliada,
70-80 músics
i set solistes.
O sigui,
serà una cosa
extraordinària.
És justament
aquesta oratòria
pau i fructuós,
no?
Sí.
Però també tinc entès
que l'Escolònia Montserrat
també de Bení Tarragona
actua.
També l'Escolònia de Montserrat
el 19 de desembre
farà un concert,
aquest s'ha patrocinat
per Caixa Penedès,
em sembla.
Sí.
Mossè Miquel Barberà,
escolti'm,
aquesta composició
que el poema sinfònic
se'n registrarà
i després,
és a dir,
no sé si ho hem previst,
però perquè tothom
que vulgui pugui tenir,
pugui adquirir
el seu CD
per escoltar-lo a casa.
Naturalment,
que una cosa així
que qui sap
quan se podrà tornar
a sentir en directe,
doncs seríeu,
jo diria,
una irresponsabilitat
no gravar-lo.
farem una bona gravació
tant d'imatge
com de so.
A mi,
jo sempre tinc molta curiositat
per tots els preparatius
d'aquests grans esdeveniments.
Què representa
per als habitants
habituals
de la catedral
tot un enrenou així?
Perquè, clar,
el simple fet
de posar tots aquests músics
ja implica,
imagino,
un fer espai
a la catedral,
que n'hi ha molt,
no?
Però vaja,
després portar
tot l'equip
de gravació de so.
De portes endins,
com us modifica la vida?
Oh, hi ha molta feina,
hi ha molta feina,
i tant, i tant.
Sí,
muntar la catedral,
la catedral
té una acústica
bastant especial.
Jo tinc observat
i veig que
me'n fan cas
pràcticament tots avui dia,
encara que abans
havien fet altres experiments,
on se sent millor
és sota,
el que en diem,
sota l'orga,
la nau central.
Però fer això,
la nau central,
vol dir
fer córrer tots els bancs,
vol dir
muntar un enterimat,
vol dir posar
unes torres de llum,
vol dir
fins i tot
les cadires
dels músics,
és tot un gran
enrenou,
no diguem ja
per la gravació,
tant d'imatge
com de so,
suposa
tota una instal·lació
de micros,
de càmeres,
etcètera,
etcètera.
Però dóna vida,
no?
Vull dir,
per una banda,
molesta allò que dius,
home,
ara ens hem de posar a fer això,
però per l'altra
deu ser com una il·lusió
de veure que,
no,
que allò està vius,
vam fent coses.
Tot el que estem fent
per l'any jubilat
realment
és on tu s'hi es mató.
Si poguéssim veure
avui,
per exemple,
posem per cas
una enciclopèdia
de la història
de la música
d'aquí a 100 anys,
posem per cas,
fem una visió
de futur.
Vostè creu
que aquesta composició
que es presenta
aquest divendres
marcarà un abans
i un després
en la història
de la música actual?
És a dir,
creu que tindrà
una rellevància
important
a nivell d'història,
fins i tot de la música?
Això,
coneixer una mica
la història,
em penso que no es pot respondre,
això ho dirà la història,
perquè per la història
sabem que hi ha músics
que en el seu moment
no van ser apreciats
i que no va passar
sense pena ni glòria,
que després són grans peces
que han passat
com fites
de la història,
i d'altres
que en aquell moment
van tenir un gran aplaudiment
i que després
han passat
sense pena ni glòria.
Per tant,
aquesta perspectiva històrica
no la tenim.
Jo espero
i desitjo
que sigui,
però això ho dirà la història.
En qualsevol cas
han sigut moltes hores
de preparació,
imagino que
per part del compositor
i per part de tots els que
han abocat esforços,
molts dies
i hores de preparació,
és a dir,
que això ho podrem escoltar
aquest divendres,
però vaja,
aquí hi ha molta feina
al darrere.
Sí,
és que això és una cosa
que no es coneix
gairebé gens,
per exemple,
un compositor
està fent la seva obra
amb llapis
i el que sigui,
amb paper de música,
però després tot això
avui dia
hi ha la gran sort
de poder-ho passar
amb ordinadors,
però després hi ha d'haver
que ho passi
amb ordinadors,
tot això s'ha de copiar,
s'ha de corregir,
s'ha d'imprimir,
s'han de fer
les particel·les,
cada música
ha de tenir la seva particel·la,
tot això
és una feinada
impressionant,
una feinada impressionant.
Ara,
vull dir,
és un avantatge
poder-ho fer amb ordinadors,
jo encara he treballat
quan fèiem
un multicopista
i un multicopista,
per exemple,
el pontifical de Flames,
jo vaig copiar
82 clichés,
82 clichés,
fent
les ratlles
del pentagrama
de música
amb un punxó,
després fent les notes
amb el mateix punxó
i escrivint la lletra
amb el mateix punxó,
o sigui,
una feina
que això ho feia
en l'edat medieval,
els monjos.
Usted s'ha guanyat el Cèl,
ja,
fent només bé d'això.
Ara,
la sort avui dia
de poder-ho fer
amb ordinador,
això és impressionant,
perquè després dius,
vinga,
imprimi'm,
què sé yo,
clarinets,
i surt clarinets sols,
abans no es podia fer això així.
Quin balanç en fada
com han anat
les celebracions
de l'any jubilar,
que es tancarà
quan es tanqui
l'any 2008 també,
o hi ha alguna activitat
que s'allargui
fins al 2009?
Això pròpiament
l'any jubilar
s'acabarà
el 25 de gener
del 2009.
I de moment
qui la valoració
en farien
de totes les activitats
més enllà de la música,
que hi ha hagut
una miqueta de tot.
Sí.
Nosaltres,
sobretot en l'aspecte
que ens toca més directament,
com és l'aspecte religiós,
l'aspecte pastoral,
l'aspecte espiritual,
nosaltres estem,
jo diria,
més que contents
perquè jo no m'ho esperava,
la veritat,
que vingués tanta gent.
No m'ho esperava.
Dissabte mateix,
dissabte passat,
la catedral estava plena,
però plena,
tota plena,
de grups,
de molts llocs diferents.
Hi havia tot,
del bisbat de Vic,
hi havia una colla,
un arxiprestat de Girona,
una parròquia de Barcelona,
un altre grup de Barcelona,
la pastoral de la presó d'aquí de Tarragona,
sí,
deixo algun altre grup encara,
plena,
però plena,
plena,
no hi havia ni una cadira.
I el diumenge,
hi havia tots els passebristes,
sí,
passebristes de tota Espanya,
hi havia,
sí,
més de 400 persones hi havia el diumenge,
sí,
sí,
sí.
Mira que en aquest sentit ve molta gent,
potser n'hi ha,
potser n'hi ha,
que es pensaven que es notaria més a la ciutat,
no,
a la ciutat,
tot l'aspecte de turisme i tot això,
és una altra història,
perquè clar,
molt,
la major part de gent que ve d'aquestes,
gent,
diguem-ne,
molt d'església,
per dir-ho així,
no,
i llavors el que fan és,
és fer la visita a l'amfiteatre,
fan,
van a la catedral,
van al seminari,
a la capella de Sant Pau,
i després dinen de càtering,
el diumenge n'hi havia
més de 400,
em sembla,
dinar en el seminari de càtering,
etcètera.
Clar,
això no és el mateix que anar per hotels,
anar per això,
no,
però bé,
són gent que ve
i dona vida a la ciutat,
jo diria,
evidentment.
I molts han pogut també redescobrir
la ruta aquesta,
doncs,
per la ciutat,
no,
vostè ara parlava de l'amfiteatre,
on també ja s'han pogut
escoltar la lectura dels actes martirials,
les úniques que es conserven,
d'aquella època,
no,
són un document importantíssim
a nivell històric.
Sí, sí,
jo penso que més enllà
de l'aspecte religiós
per la ciutat,
jo penso que és una gran cosa,
és com una finestra oberta
a tot Catalunya
i amb molts indrets d'Espanya
i de fora,
no,
penso que és un fet important,
que molta gent descobreix
una mica
un dels tresors,
no dic l'únic,
però un dels tresors
que tenim a Tarragona,
jo he vist molta gent
impressionar-se molt
anar a l'amfiteatre
i quan penses,
fa 1.750 anys
que això va passar
aquí mateix,
al mateix amfiteatre,
no és allò de dir
aquí, abans,
a sota hi havia un amfiteatre,
no,
no,
el mateix amfiteatre
i amb les actes martirials autèntiques,
les primeres autèntiques
de tota la península ibèrica.
Això
té un valor,
és clar,
no és allò que es perd
en el túnel del temps
i amb una mica de llegenda,
d'això són el lloc
i el document autèntic,
això és impressionant.
I diria que ha despertat
també curiositat i interès
per part dels ciutadans
de Tarragona,
que potser han aprofitat
per, bueno,
entrar,
doncs,
a l'amfiteatre
o a la catedral
amb uns altres ulls.
Jo crec que sí,
hi ha molts de grups de Tarragona
que han vingut a,
bé,
a rebre la gràcia del jubileu,
que diem,
no,
molts de grups de Tarragona,
molts,
molts,
tant de parròquies
com de grups d'associacions,
o sigui,
el diumenge,
el diumenge que ve mateix,
hi ha els gogistes,
tarragonins,
i hi ha les senyores
de la soledat,
de la sang d'aquí de Tarragona.
A nosaltres,
des d'aquí,
bé,
li agraïmol que hagi vingut avui
a Tarragona Ràdio
acompanyant-se,
per parlar-nos d'aquesta obra.
Sense dubte serà
una estrena excepcional
aquest divendres,
recordem a les nou portes obertes,
vull dir perquè trucaran
els sovintes de Tarragona Ràdio
i us preguntaran
què cal fer
per anar a aquest concert
de la catedral,
amb l'Orquestra Camarata XXI,
aquest concert de
Fractuosi Natalícia,
un concert que,
a més a més,
l'Orquestra Camarata XXI
també comptarà
amb la soprano
Begoña López,
i que és una composició
del musicòleg
Francesc Bolastre.
És, recordeu,
divendres,
aquest divendres,
a les nou vespre,
i, en principi,
entrada oberta
a tothom que vulgui venir.
Hem volgut conèixer
la singularitat d'aquesta obra
que ens semblava interessant
i, en fi,
decidem que el que ens queda
d'any jubilar
que sigui molt fructuós,
si és possible,
vull dir que vagi molt bé,
en definitiva.
Vicari General,
gràcies per acompanyar-nos
i molt bona tarda.
Gràcies a vosaltres
i a tots els oients.
Gràcies.